estelnegre | 26 Gener, 2010 16:49
La
Generalitat de les quatre províncies ha aprovat finalment
una Llei
que entre altres coses intenta normalitzar l'ús de la
llengua catalana en el
món del cinema, un àmbit que resulta especialment
preocupant perquè després de
30 anys i acabades les prohibicions franquistes la
substitució lingüística
continua, ara ja no per culpa de l'Estat que la prohibeix
sinó per l'obsessió
espanyola i espanyolista dels amos d'aquest sector. El mercat
és tan assassí
amb el català com ho era l'Estat franquista, almenys en el
cinema. No em val el
fet de dir que la gent no vol veure pel·lícules
en català perquè bé que es
miren TV3 i la resta de cadenes que emeten en català i
aquests arguments ja van
ser derrotats àmpliament per la realitat fa anys en altres
àmbits on el català
suposadament tampoc era «desitjat». Tampoc em val
dir que
És
un escàndol, a mi m'escandalitza, que a Tarragona (que no
és cap
excepció dintre dels Països Catalans) del gener al
juny del 2009 només el 2,4
per cent de les pel·lícules projectades hagin
tingut el català com a llengua de
doblatge en aquest cas, concentrades totes elles en els cinemes
Òscar de les
Gavarres, ja que els Lauren no n'havien projectat cap ni una. L'any
anterior el
percentatge es va situar en el 2,8%, per tant la
«normalitat» és aquesta
anormalitat. A nivell general, és completament aclaridor
l'informe que
D'altra
banda, entre les quinze llengües amb nombre semblant de
parlants
al català a la Unió Europea, la que parlem
d'Alacant a Perpinyà és l'única que
en el seu territori no s'utilitza majoritàriament per doblar
o subtitular les pel·lícules
que s'hi poden veure. Les i els ciutadans europeus que parlen el txec,
l'hongarès,
el grec, el suec, el búlgar, el danès, el
finès, l'eslovac, el noruec, el
lituà, l'eslovè, el letó o
l'islandès
poden veure majoritàriament cinema doblat o
subtitulat en la seva
llengua. Nosaltres, no. L'única diferència entre
nosaltres i ells? Doncs que
ells tenen estats que defensen les seves llengües i el seu
ús. Nosaltres en
tenim d'estats, però que hi van en contra, concretament
tres: l'espanyol, el
francès i l'italià. Els únics
ciutadans que a Europa, tot i ser nou milions de
parlants, no podem anar al cinema en la nostra llengua som els i les
catalanes.
I això, en un espai lingüístic que
continua veient com la llengua retrocedeix
en el seu ús és, i cal dir-ho clar, un genocidi
lingüístic. Col·laborar-hi, en
qualsevol àmbit inclòs el
cinematogràfic, és vergonyós. No
és només fer-se'n
còmplice sinó ser-ne braç executor.
Dir
públicament que la Llei del Cinema farà perdre
llocs de treball al
sector no és innocent, és fer el joc als
genocides de sempre i alhora omplir-se
la boca de mentides, ja que la majoria d'habitants dels Països
Catalans entenen
la llengua catalana i en cap moment fins ara quan en un
àmbit econòmic la
llengua ha avançat s'ha perdut cap lloc de treball,
més aviat tot el contrari. En
aquest cas, els dels dobladors, correctors, etc., també
són llocs de treball.
Prendre aquestes postures des de les esquerres i més encara
llibertàries fa
por; demà direm sí a l'energia nuclear i a les
fàbriques d'armes amb aquest
mateix argument? Al segle XXI no es pot adduir desconeixement sobre
temes com
aquest i més aviat hem de parlar d'espanyolisme ranci, de
monolingüisme
militant, d'estatisme intransigent.
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
Los sindicatos CCOO y CGT se han unido al Gremio de Empresarios de Cines de Catalunya para firmar un manifiesto conjunto por la defensa de los puestos de trabajo y de las salas de cine y en contra del proyecto de ley del cine aprobado esta semana por el gobierno catalán, en el que se busca una representación paritativa entre el castellano y el catalán en el cine proyectado en Catalunya.
En el manifiesto, denuncian «el peligro que supone el Proyecto de Ley del Cine para la viabilidad del sector y el futuro de sus trabajadores». Por ello, piden que «el mismo respeto y compromiso que la administración ha demostrado con otros sectores económicos» se aplique a los empresarios, empleados y espectadores del cine, algo que según ellos la Ley de Cine no hace.
En el manifiesto también se critica el proyecto de ley aprobado por el Govern porque, en su opinión, «agravará aún más la situación de los trabajadores de un sector en el que todas las partes están haciendo un gran esfuerzo para mantener los puestos de trabajo y porque no se ha tenido en cuenta la realidad del sector».
Según sus cálculos, la legislación provocará pérdidas económicas de al menos el 14% en el primer año después de su aplicación. Además, los sindicatos expresan su apoyo a la contraoferta que le ha salido a la ley. Ésta consiste en la creación de una Red de Cines en catalán que consideran que es un buen punto de partida viable, de consenso y de aplicación inmediata que aumenta sensiblemente la oferta de cine en catalán en todo el país. Esta propuesta cuenta también con el apoyo de la Asociación de Distribuidores Independientes Cinematográficos.
El departamento de Cultura de la Generalitat, por su parte, ve «insuficiente» la propuesta de creación de esta Red de Cines en catalán, pues la oferta de cine doblado en catalán pasaría del 3% actual a un 8%, y se quedaría lejos de la igualdad.
El Gremio de Empresarios de Cines de Catalunya aglutina a la mayor parte de las empresas privadas de exhibición cinematográfica, tanto grandes como pequeñas salas. Los empresarios también criticaron que la nueva legislación pone en evidencia un claro «desconocimiento» de la realidad económica de las salas de cine en Catalunya, que han pasado de 29,3 millones en 2003 a 22,3 en 2008; de los problemas de la piratería, el poco éxito del producto autóctono y de los hábitos de los espectadores.