estelnegre | 02 Juliol, 2009 04:14
En les últimes setmanes havien cobrat protagonisme les insistents declaracions de destacats banquers, pressionant a Rodríguez Zapatero sobre les receptes a aplicar per a, segons ells, combatre la crisi. Entre uns altres, tant Miguel Ángel Fernández Ordóñez, governador del Banc d'Espanya, com Jean-Claude Trichet, president del Banc Central Europeu, s'han emprat a fons per a marcar la «full de ruta» del Govern espanyol en dos sentits: Un, la creació urgent d’un altre fons multimilionari de rescat per a la banca, que ja han aconseguit. I dos, la proposta d'una altra “reforma laboral”, entesa aquesta com la flexibilització, precarització i individualització de les condicions de treball, i l’abaratiment de l'acomiadament.
Independentment del
nul aval democràtic d'aquests gurús
de les finances (qui els ha
elegit?), un se sorprèn de la cara dura amb que li dicten
l'agenda al govern i,
sobretot i principalment, com aquesta ingerència
té èxit i determina, en tot o
en part, l'acció del submís executiu de Zapatero.
Aquesta pressió ja ha donat
els seus fruits i suposa, d'entrada, la creació de
l’anomenat «Fons de Reestructuració
Ordenada Bancària» (FROB), dotat inicialment amb
9.000 milions d'euros (ja van
dedicar altres 9000 al rescat de Caja Castilla-La Mancha), ampliables a
99.000,
dels quals es podrà disposar aquest mateix any de fins a
36.000. Cal recordar
que, anteriorment i segons diverses fonts, havien estat ja posats a
disposició,
per a «ajudar a la banca», fins a un total de
150.000 milions, entre ajudes
directes, indirectes o avals. I mentre se saquegen d'aquesta manera les
arques
públiques, alhora es van «madurant» les
condicions per a un altre tipus robatori
als treballadors: una altra «reforma laboral», a
costa de l'ocupació, de la negociació
col·lectiva i dels drets laborals.
L’aclaridor del cas és la lògica i evident connexió i interrelació entre una mesura i l'altra. L'efecte «Robin Hood al revés» funciona pels vasos comunicants que connecten l'opulència amb la precarietat, els privilegiats amb els exclosos, els lladres amb les seves víctimes. Els conductes del sistema expandeixen la metàstasi del càncer financer, que produeix efectes devastadors en milions de treballadors, homes i dones que perden la seva ocupació, que s'empobreixen, que es precaritzen, que es desesperen. L'exclusió social cada vegada s'estén més als segments vulnerables: joves sense futur, vells sense recursos, immigrants sense drets.
És un
insult a la raó
que, en una situació que es deteriora cada dia, enmig d'un
empobriment
generalitzat dels treballadors i de la ciutadania, que la prioritat
governamental sigui salvar banquers. A aquests, que són
responsables de la
crisi, per la seva avarícia especulativa, per
l'asfíxia creditícia, pels seus
presumptes delictes, en comptes de dur-los davant dels jutges, se'ls
fan
suculents (i inútils) regals de milers de milions d'euros.
Alhora, s'avorta
qualsevol tímid intent de reforma fiscal tendent a gravar
les rendes altes, i
tota la política econòmica gira sobre l'eix de la
corrupció i el desequilibri a
favor dels de sempre.
Seria convenient que
prenguéssim consciència que, o bé ens
plantejam acabar amb el càncer, o ell
acabarà amb nosaltres. No sembla dolenta idea que
suméssim cada vegada més veus
contra tanta desvergonya. Hauríem de calcular cada dia les
necessitats socials
urgents que es podrien satisfer, amb les astronòmiques
quantitats de diners
públics posades a disposició d'aquests
delinqüents socials. Si som capaços
d'arribar a saber la suma total dels «plans de rescat de
banquers», potser
pugam arribar a prendre consciència de la
grandària del robatori, de la
dimensió del càncer.
Pep Juárez
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |