estelnegre | 28 Agost, 2008 14:30
Seguim reclamant la seva llibertat
El
dia 24 d’agost del 2001 la nostre
companya i amiga, Laura Riera va ser segrestada per l’estat,
i d’això ja fa set
anys.
Durant tots
aquets anys ha estat en distintes presons espanyoles
Alcalà-Meco, Soto del Real, Valdemoro, Badajoz, Murcia,
Picassent, i ara la
tenim a Catalunya (Wad-Ras a Barcelona), des que Diego (Can Brians,
Martorell)
i ella van decidir ser pares, tenint en Dídac que aquest
agost ha fet un any
(felicitats a tots tres).
Laura com la
resta de preses polítiques, ha estat separada del seu
entorn, en presons allunyades de la seva llar en alguns moments a
més de 600
km, en un règim d’aïllament que ha
perdurat tot el temps que porta presa,
dispersada i traslladada contínuament… amb tots
els problemes què comporta per
a ella, les familiars, amigues i companyes. Laura va ser condemnada per
presumpta col·laboració amb la lluita armada
d’ETA, juntament amb altres
companys (Diego, Zigor,…) amb una sentència de
nou anys, contra la qual es va
formular un recurs, que més tard va ser denegat. En el segon
judici, on es
jutjava els fets pels quals eren acusats de
col·laboració (i on la petició
fiscal ascendia a 20 anys), Laura i Zigor van ser absolts. Tot i que en
el
segon judici quedaven ensorrats els arguments per a mantenir el seu
segrest,
havien de restar segrestats per la primera sentència de nou
anys (encara que aquesta
més que mai no es sostenia, doncs la condemna per
col·laboració es basava en
els fets pels quals havien estat absolts).
La
decisió de mantenir-los empresonats no ens va sorprendre pel
fet què
l’Audiència Nazional és un tribunal
polític destinat a aplicar la més salvatge
repressió contra totes les dissidències que posen
en qüestionament o en
"perill" el sistema opressor espanyol. Així, malauradament
no ens
sorprèn que després de 7 anys (Laura) i 7 anys i
7 mesos (Zigor i Diego)
l’estat no reconegui la seva llibertat davant la falta de
proves i les seves
contradiccions.
Voldríem
acabar fent un record a les persones preses que resten lluny de
casa, dispersades, aïllades i torturades, i que més
que mai necessiten
urgentment el suport de totes.
Per
això animem a fer les mostres de solidaritat què
es creguin
oportunes per a la nostra companya que el 24 d’agost ha fet 7
anys de segrest,
com a realitzar totes les mostres de solidaritat possibles a la resta
de
companyes represaliades per la seva dissidència als estats
opressors: Zigor,
Diego, Marina, Lola, preses anarquistes, en Franki, etc…I en
especial també
volem demanar tota la solidaritat possible per un altre company pres,
l’Amadeu
Caselles, que porta més de 22 anys pres i que
està en una situació de salut
complicada arran de la seva segona vaga de fam iniciada el 23 de juny,
d’això
ja en fa més de 60 dies, i en la que ha perdut mes de 15 kg,
on demana la seva
llibertat immediata ja que ha complert amb escreix la seva condemna, i
amb la
que pretén denunciar la impunitat amb la que actuen
l’equip de tractament del
mòdul III i el director de la presó de Quatre
Camins.
On hi ha lluita hi ha repressió i on hi ha repressió hi ha solidaritat
Llibertat
preses polítiques!
Solidaritat Antirepressiva de Terrassa (SAT)
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |