Administrar

«Dues reivindicacions feministes ridícules», per Carmen Fernández

estelnegre | 02 Gener, 2008 14:39

«Dues reivindicacions feministes ridícules», per Carmen Fernández

Ridícules?

Tot el que demanen les feministes és ridícul, encara que ben és cert que segons aconsegueixen èxits a favor d'un món on les dones no són éssers humans de segona classe, tota la societat es beneficia. Però la resistència a aquests canvis és profunda i les reaccions són contínues: quan es dóna una passa en favor de la justícia, se segueix pressió per al retrocés, fet que tal vegada expliqui que hagin trigat segles a arribar a entendre que els drets humans són aplicables també a les dones, que aquestes tenen dret a participar en la vida política, accedir a l'educació i a la cultura, al món del treball remunerat, a decidir si volen o no volen infants, a la seva pròpia vida sexual, dret a definir la seva identitat i que es respecti la seva dignitat com a persones, o no?

El dret a nomenar la teva identitat. Fa rialles que les dones demanin que les tractin en femení quan les anomenen? ¿Pot qüestionar-se aquest dret, el dret a ser anomenada «usuària, subscriptora, alumna, professora, llicenciada, catedràtica, jutgessa, ministra, advocada, editora, administradora»? El tractament en femení a les dones, o per incloure les dones al comunicar-nos, s'escampa en funció que les dones van accedint a alguna cosa més que allò que han accedit tradicionalment; a mesura que es va comprenent que els drets humans són també de les dones. I el dret que t'anomenin d'acord a allò que ets és un dret fonamental.

El dret a no ser un objecte. És ridícul que es protesti perquè la publicitat, la tele, el cinema, el mercat deixin de cosificar les dones? (Qui protesta per això, que ens afecta a tothom tots els dies?) Com si cosificar no fos en si suficient violent, la cosificació de les dones s'especialitza en la seva cosificació com a objectes sexuals. (L'opció masclista que s'usi també els homes així no és una reivindicació del feminisme, doncs aquest és un moviment de drets humans, que treballa a favor de la dignitat de tots els éssers humans). Pot ser que la gent que consumeix no sap què conceptes usen els (i les) publicistes i qui els contracten? Posa una al·lota fent boquetes, amb pits grans o mostrant el cul, amb pinta de nina a ser possible --cal seguir educant Ells en la fantasia de tirar-se les nines; confondre la innocència de descobrir el sexe amb l'acció de la violació és pervers i convenient--, «viciosa» si més no --cal seguir educant Elles en la fantasia de ser castigades per dolentes, és a dir, de ser forçades, violades; confondre la passió i el desig amb la violència és pervers i convenient--, i vendràs molt més, la teva pel·lícula, el teu programa, el teu producte... ¿Pot ser no existeix una vida sexual que no es basi en aquestes deformacions que tal preu tenen i han tingut en la majoria de dones del món al llarg dels segles? ¿Pot ser no podem sentir plaer si no és denigrant qualcú, exercint violència contra qualcú? Sí podem, però plantejar-se'l, sembla, és quelcom que no es vol fer, possiblement perquè la majoria segueix pensant que l'abús és inevitable, que no tenim opcions, com si no tinguéssim intel·ligència per aprendre a resoldre els nostres problemes.

Que t'anomeni, que no t'usin són reivindicacions ridícules perquè les dones no tenen dret a demanar això, doncs el sistema social vol perpetuar el que sempre ha imposat: que no se les anomeni i que s'usin els seus cossos per a coses que res tenen a veure amb els seus cossos, els seus desigs, la seva identitat.

Carmen Fernández

Escriu-nos

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS