Administrar

«Escola de rebel·lia. Història d'un sindicalista», per Salvador Seguí

estelnegre | 01 Gener, 2008 11:28

«Escola de rebel·lia. Història d’un sindicalista», per Salvador Seguí

Salvador Seguí

Escola de rebel·lia. Història d’un sindicalista

Salvador Seguí

Pròleg d'Emili Cortavitarte

Edicions El Jonc

Salvador Seguí, el Noi del Sucre, ha estat amb poca mena de dubtes, una de les figures més rellevants del moviment obrer català del primer terç del segle XX i, alhora, la seva imatge ha quedat fixada en la nostra memòria col·lectiva com la de la lluita de la classe treballadora per la seva emancipació. Tot i així, però, l’obra escrita de Seguí ha esdevingut pràcticament inaccessible per als lectors, ja que en els darrers trenta anys aquesta ha merescut poca atenció tant per part d’historiadors i estudiosos com d’editorials.

Escola de rebel·lia recull, d’una banda, una petita novel·la escrita per Seguí i publicada originalment el 1923 a la col·lecció «La Novela Social» de Madrid i, de l’altra, tot un seguit de conferències i entrevistes realitzades pel Noi del Sucre entre el 1918 i el 1919. La novel·la de Salvador Seguí ens permet apropar-nos als diversos aspectes de la vida diària dels sindicalistes catalans, i les conferencies pronunciades per Seguí als congressos de la CNT i a l’Ateneu de Madrid el 1919 ens mostren l’activitat organitzadora i el pensament sociopolític de Salvador Seguí en la seva totalitat.

***

Salvador Seguí, més conegut amb el sobrenom del Noi del Sucre, va néixer a Lleida el 1887 i fou assassinat pel pistolerisme patronal el 10 de març de 1923 a Barcelona. Fill únic de treballadors assalariats establerts a Barcelona, ben aviat començà a intervenir en les lluites socials i obreres de la ciutat. A partir de 1908 participà en les activitats del moviment Solidaritat Obrera, on destacà en el seu combat contra el lerrouxisme, i també en l’organització del congrés fundacional de la Confederació regional Solidaritat Obrera. Fou, però, a partir de 1910 i 1911, en el moment de la creació i de la constitució de la CNT, quan Seguí s’incorpora plenament a les tasques directives del moviment sindicalista fins a esdevenir un dels dirigents més carismàtics del moviment obrer català. El Noi del Sucre desenvolupà com a dirigent sindical una important labor propagandística i organitzativa, participant en diversos conflictes socials i laborals com la vaga general de 1915 o la més coneguda vaga de la Canadenca el 1919. Un any abans, Seguí fou escollit secretari general de la Confederació Regional de Catalunya i entre el 1918 i el 1920 fou empresonat i sofrí el primer intent d’atemptat. Arran de l’onada repressiva desplegada pel governador civil de Barcelona, Martínez Anido, el 1920 Seguí tornà a ser detingut i desterrat a Maó i un cop retornà a Barcelona la seva incansable activitat propagandística i militant fins que fou assassinat el març de 1923, tot just dos anys després de l’assassinat del seu company Francesc Layret.

Més informació

Escriu-nos

Comentaris

  1. «Oblits dignes de recordar», per Rircard Vilaregut

    D'acord que temps líquids i revolució tecnològica, que preocupant decalatge entre informació i coneixement, i que supeditació de la cultura al regne de l'entreteniment. Però la funció del llibre, el seu perquè originari com a transmissor de les idees i la història, resta impertèrrita -diria que somrient fins i tot-, al moment actual de tanta societat del consum, tanta confusió i tanta tonteria. O això és, intueixo, el que l'editorial lleidatana El Jonc deu pensar amb la publicació d'"Escola de rebel•lia, història d'un sindicalista", amb traducció de Pau Juvillà. El volum ens acosta al pensament sociopolític de Salvador Seguí, fundador de la CNT i líder de l'anarcosindicalisme català, activista en els grans conflictes laborals de principis de segle, protagonista de la vaga de la Canadenca i assassinat per tal trajectòria el 10 de Març de 1923 al carrer barceloní de la Cadena. U na aproximació al conegut com El Noi del Sucre des de tres vessants diferents: En net, contextualitzat a través de la mirada de l'historiador i dirigent de l'actual CGT, Emili Cortavitarte; en brut, a través d'entrevistes i conferències del Noi del Sucre durant el bienni 1918-19; i en ficció, a través d'una novel•la curta d'un Seguí més donat -i més dotat- a l'oratòria que a l'escriptura. Un text d'escàs valor, que ens mostra la vida i etapes de la conscienciació obrera d'un jornaler de l'època, però clar exemple de literatura al servei de la causa revolucionària -dit de passada, al més pur estil de la malauradament traspassada Eva Forest.
    A grans trets, els apartats del llibre ens mostren un Seguí obstinat en l'educació del proletariat, partidari d'un sindicat únic, cohesionat internament, permeable a d'altres sindicats i corrents progressistes -personals i col•lectius-, però un sindicat que hauria de liderar l'anunciada revolució. Unes reflexions derivades de la crítica a la revolució russa, especialment pel que fa a la nova "tirania": "Què hi ha guanyat el camperol rus després del traspàs de poders d'un règim tsarista a un de socialista? No hi ha guanyat res perquè si abans eren les hordes tsaristes que li arrabassaven el producte del seu treball, ara són els soldats del soviet". D'altra banda, en el famós discurs de Madrid l'any 1919 veiem el Seguí més federalista -per ser precisos, el federalisme dels pobles i persones lliures-, però també el més contundent. "A Catalunya no hi ha cap altre problema que el proletariat", proclamava un Seguí referint-se al nacionalisme interessat de la Lliga Regionalista.
    El valor d'aquest llibre és essencialment bibliogràfic degut a la dificultat de trobar anteriors treballs -d'Isidre Molas, Manuel Cruells i Josep Maria Huertas Claveria- si no és a arxius personals, o bé tangencialment a través d'"El sindicalisme a Barcelona", d'Albert Balcells, o "Apòstols i mercader", de Pere Foix. I si tenim en compte que Seguí fou un dels referents d'una organització com la CNT, protagonista fonamental de la història del nostre segle XX i que tanta gent va arrossegar, entendrem el valor de la publicació d'"Escola de rebel•lia". I entendrem, de pas, un més de tants oblits dignes de recordar.
    Ricard Vilaregut
    ("Quadern", 1.249 / 06-03-08)

    ("Quadern", 1.249 / 06-03-08) | 07/03/2008, 11:00
  2. Acte de "Sindicalistes per la Sobirania" (8 de març de 2008) 85è aniversari de l'assassinat de Salvador Seguí, Noi del Sucre

    Acte de "Sindicalistes per la Sobirania" (8 de març de 2008) 85è aniversari de l'assassinat de Salvador Seguí, Noi del Sucre

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS