Administrar

Jordi Coca guanya el Carlemany amb una crítica als anarquistes

estelnegre | 16 Setembre, 2007 19:00

Jordi Coca guanya el Carlemany amb una crítica als anarquistes

A La noia del ball recupera els personatges de Sota la pols

Jordi Coca

Fa set anys, Jordi Coca va passar comptes amb la figura del seu pare a Sota la pols, premi Sant Jordi. Aquesta novel·la ha tingut finalment continuïtat a La noia del ball, amb què rebrà avui a l'Alguer el premi Carlemany de novel·la, atorgat pel Govern d'Andorra, la Fundació Enciclopèdia Catalana i les editorials Proa i Columna. Al nou llibre, que arribarà a les llibreries al novembre, la protagonista és la dona i mare dels personatges de Sota la pols: una noia menorquina subjugada pel marit, un violent militant de la FAI, i que segueix somiant amb la seva illa natal com un paradís perdut.

Fa 30 anys, no hauria tocat que un lluitador antifeixista tingués un paper tan negatiu en una obra que recull la guerra i la postguerra. Ara Coca se sent més lliure per abordar un ambient que va viure a la família. "La novel·la mostra una actitud molt dura amb l'anarquisme, no comparteixo la idealització de l'anarquisme que momentàniament va salvar la República a Catalunya. Per aquesta raó la família que atrapa i segresta la noia protagonista representa un anarquisme violent i criminal que va generar una violència similar a la que després va tenir èxit amb el franquisme", explicava ahir l'escriptor i dramaturg.

A La noia del ball la protagonista narra al seu fill escriptor la seva vida entre el 1916 i el 1942. "La mare, com el fill, és víctima de la figura violenta, omnipotent i arbitrària del pare", va avançar ahir Àlex Broch, membre del jurat. Un home que li prohibeix ballar perquè només ho fan "les putes" i que avui seria qualificat, creu Broch, de "maltractador psicològic". Coca torna a recollir l'impacte de la història sobre la vida personal. "Des dels anys 20 aquest país ha estat un desastre absolut i em sembla que cal deixar testimoni del mal que ha arribat a fer tot això", explicava ahir.

Ernest Alós

(El Periòdic de Catalunya, 15-09-07)

Escriu-nos

Comentaris

  1. Jordi Coca gana el Carlemany con una novela de corte 'rodorediano' y crítica con los anarquistas del 36

    El escritor Jordi Coca (Barcelona, 1947) tiene un proyecto literario: reflejar la violencia que generan sobre los individuos los sistemas políticos y las ideas; cómo la Guerra Civil y el franquismo destruyeron una sociedad como la catalana. Así lo empezó a hacer en su novela Dies meravellosos (1996), ubicada en la Transición, y también en Sota la pols (Premio Sant Jordi en 2000), enmarcada en la posguerra. La mujer sin nombre que ahí aparecía víctima de un marido violento es la protagonista ahora de La noia del ball, obra con la que Coca ha ganado el 14º Premio Carlemany de novela, el segundo mejor dotado de las letras catalanas con sus 36.000 euros, convocado por el Gobierno de Andorra y las editoriales Columna y Proa. El premio se entrega esta tarde en El Alguer (Cerdeña), con la presencia del ministro andorrano de Exteriores y Cultura, Juli Minoves, el consejero de Cultura de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras, y el vicepresidente italiano, Francesco Ruttelli.

    Los recuerdos de la protagonista de sus años de juventud, entre 1916 y 1942, sirve a Coca para ir completando su friso histórico, que quiere cerrar con una mirada a los años sesenta en la novela que ahora escribe. Los bombardeos de Barcelona, la figura femenina y la destrucción de un mundo que rezuma la obra ganadora evocan las novelas de Mercè Rodoreda. "Su perfume está, y también esa visión limitada de la realidad de un personaje muy sensible", afirma Coca sobre la obra que le ha dado su decimosegundo premio.

    "Es una novela sobre un ser vulnerable y que me sirve para dar testimonio de que a los que no murieron ni se exiliaron también se les hizo mucho daño". Un daño que, en su opinión, también generó el anarquismo de la FAI en 1936. "Están muy idealizados con lo de que salvaron la República en un primer momento, pero provocaron una violencia que después cuajó en el franquismo", afirma.

    Minoves avanzó ayer el fallo en Barcelona aprovechando un posterior encuentro que tenía con Tresserras, en cuya agenda estaba la posible refundación del Instituto Ramon Llull y su ubicación en Andorra. "Somos tierra neutral para un organismo internacional que uniera los esfuerzos en pro de la cultura catalana más allá de la política; sólo hay que ver la fórmula jurídica", admitió Minoves, preocupado porque el uso social del catalán en su país es sólo del 29%.

    C. G. - Barcelona

    ("El País", 15-09-07)

    ("El País", 15-09-07) | 19/09/2007, 13:34
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS