Administrar

«La gran mentida política», per Antoni Cánaves Martín

estelnegre | 11 Juliol, 2007 15:04

«La gran mentida política», per Antoni Cánaves Martín

La gran mentida política

Durant les eleccions, tots els partits, d'esquerra i de dretes, s'obliden fer palès que això que vivim no és una democràcia real, sinó un muntatge esquizofrènic per continuar mantenint la societat dividida en rics i pobres.

No comptaven els pares de la revolució industrial que gràcies als avanços de la ciència en els sistemes de producció, a poc a poc la humanitat aniria alliberant-se del treball i de la misèria. La revolució industrial va ser revolució perquè va suposar, gràcies a la tècnica i a la mecànica, l'elaboració de productes a gran escala. Les cadenes de muntatge aconseguiren realitzar en un dia allò que abans necessitava per fer-se mesos o anys, i això, dia rere dia, s'ha anat perfeccionant amb la planificació dels sistemes de producció. No obstant això, hi ha un desequilibri abismal entre producció i qualitat de vida, entre la capacitat d'elaborar productes i la redistribució de la riquesa que aquests productes genera. Així, per molt que es treballi i s'augmenti la producció, no hi ha correlació en la millora de la qualitat de vida, la reducció de la jornada laboral, la pressió en la feina, etc.

Durant els últims 30 anys es va aconseguir la jornada laboral de vuit hores: passats setanta anys seguim amb la mateixa cosa, encara t'acomiaden de les empreses privades si et negues a fer hores extres. I amb tanta tecnificació, i eficiència en la producció, en comptes de viure més tranquil, sense presses, sense urgències, contínuament t'estan exigint competitivitat, competitivitat i més competitivitat, dedicació plena, incentius a la productivitat, terminis d'acabament d'obra i resultats. I en comptes de repartir els guanys a parts iguals entre tots els qui han participat en la producció ens trobem que els fins en el món empresarial i financer no són aconseguir beneficis, sinó aconseguir més beneficis que la resta d'empreses per enriquir els seus accionistes, encara que sigui a costa de la vida i de la qualitat de vida dels obrers. Així moltes grans empreses tenen major capital que molts Estats; col·loquen i destitueixen caps d'Estat; acomiaden milers de treballadors per obtenir més guanys; arruïnen països, economies locals i regionals per la deslocalització d'empreses... Fa 10 anys les 350 persones més riques del món tenien més diners que el 40% de la població mundial, avui el número de rics va en augment i la misèria assola més de mig món.

Vostès diran: «Sí, però al nostre país els obrers viuen millor que fa 70 anys...» I és cert, però no gràcies a la bona voluntat de les empreses, sinó a la necessitat de vendre els seus productes i de tenir compradors, i així han donat als obrers cert nivell d'endeutament perquè puguin comprar i demanar crèdits per limitar la seva llibertat en temps lliure i puguin especular més amb la seva capacitat productiva. Pel que fa a la qualitat de vida, si abans morien de tuberculosi o bronquitis, ara, gràcies al nostre ritme de vida, morim a milions d'infarts i de vessaments cerebrals, i de càncers per calmar la nostra ansietat i l'estrès amb el tabac i els tranquil·litzants, o en accident de trànsit per arribar com més aviat a qualque banda. Els obrers ens veiem obligats a participar d'aquest únic i esquizofrènic model polític, empresarial i financer que domina el món.

I en pocs casos, fruit de la seva innocència, en molts, amb plena consciència d'això, els polítics de tota casta i estofa, ens demanen que els votem per mantenir tot això... Ens demanen que els votem perquè la societat continuï dividida en rics i pobres, i ens prometen per això que ens apujaran dos eurets la pensió o el salari, que faran una autopista per allà o un hospital per ací, uns cossiols com a zona verda... Però facin el que facin, com més costós sigui el projecte, més guanys per a l'empresari, perquè pugui desfogar la seva psicopatia d'acumulació de diners, que la dissimula, enarborant l'estendard de la democràcia, la creació de llocs de feina, la lliure empresa, el crèdit... o tots aquests subterfugis per justificar que unes persones es puguin enriquir a costa del treball d'altres i dividir la societat en rics i pobres.

Antoni Cánaves Martín

Escriu-nos

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS