estelnegre | 19 Juny, 2007 14:30
L’any
passat va ser temps de famoses efemèrides
relacionades amb dues etapes anteriors a la dictadura franquista: la
proclamació de la Segona República —75
anys— i el començament de la Guerra
Civil —70 anys. Enguany, però, toca
l’aniversari d’uns successos que segurament
no seran tan recordats com els anteriorment citats. Per una banda
està clar que
són d’una importància menor i per
l’altra formen part del paper més obscur i
sinistre de l’anomenada zona roja.
L’assalt
a la Telefònica
El 3 de maig de
1937, un grup de forces policíaques
comandades pel comissari general d’Ordre Públic
—Rodríguez Sala, del PSUC—
assalten, per ordre del conseller d’Interior de la
Generalitat —Artemi Aiguadé,
d’ERC—, l’edifici de
Telefònica a Barcelona, col·lectivitzat i
controlat per un
comitè d’obrers CNT-UGT, però amb clara
majoria dels anarcosindicalistes. La
notícia de l’atac i del posterior enfrontament
armat entre la policia i els
obrers s’escampa per tota la ciutat provocant la
reacció als barris obrers. Les
barricades, igual que el 19 de juliol de 1936 tornen a formar part del
paisatge
barceloní. A un costat, les bases del moviment llibertari
(CNT-FAI-FIJL) i del
POUM; a l’altre, la força pública
—les diferents policies d’aquella
època— i
els partits Estat Català i PSUC. La revolució i
la contrarevolució s’enfronten
als carrers de Barcelona.
La
ciutat de
les Rambles és el focus i símbol principal de la
lluita entre aquestes dues
tendències, la qual ja havia començat de manera
subtil després del 19 de
juliol.
L’adveniment
d’una revolució
L’alçament
feixista del 18 de juliol de 1936, davant
la feblesa mostrada per les autoritats republicanes, havia provocat
l’enèrgica
actuació de les classes populars. Aquesta reacció
popular aconseguí aixafar el
cop d’Estat a ciutats tan importants com Barcelona,
València i Madrid. Després
de la victòria del poble, aquest, amb les armes a la
mà —adquirides després de
demanar-les constantment a les autoritats de la República i
després de
conquistar els quarters militars— comença a
organitzar l’ofensiva i la defensa,
la reorganització de l’economia i
l’administració, i també inicia una
dura
repressió d’elements aliats del feixisme i les
classes conservadores. Aquest
poder popular, on es viu més profundament i on els canvis
gestionats pels
obrers són més radicals, és a la
ciutat de Barcelona, l’anomenada Rosa
de Foc. Allà, l’hegemonia de la
CNT-FAI és absoluta. La llarga tradició de lluita
del proletariat català i la
poderosa organització aconseguida, es veuen com a imbatibles
tant pel feixisme
colpista com pel republicanisme moderat, el qual veu amb terrible por
com l’status quo
capitalista s’enfonsa.
El
19 de
juliol de 1936 esclata una revolució, aquesta
s’escampa principalment per
Catalunya, el País Valencià i Aragó,
controlat per les milícies llibertàries.
Els canvis produïts són molt radicals:
fàbriques, indústries, camps de cultiu i
fins i tot pobles sencers són col·lectivitzats;
la policia clàssica deixa pas a
les patrulles de control; l’administració passa a
mans dels comitès
antifeixistes; gran part de l’educació
s’inspira en els mètodes racionalistes
de Ferrer i Guàrdia... Però tota
l’energia desbordant de les bases
revolucionàries no es veu canalitzada pels dirigents
anarquistes, aquests es
mostren febles i sense timó davant la situació.
Pacten amb l’esquerra
condicions molt inferiors a la seva força real, moderen el
seu discurs i aturen
l’espontaneïtat creadora del poble. És el
principi de la reacció
contrarevolucionària. La petita burgesia, els partits
d’esquerra, però sobretot
un encoratjat Partit Comunista veuen el seu moment.
El
PCE,
partit minoritari abans de les jornades de juliol,
començà una brutal espiral
de creixement en canalitzar al seu interior els temors dels contraris a
la
revolució, però sobretot al poder que aconsegueix
gràcies a l’ajuda de la URSS
d’Stalin. La mà sinistra de
l’estalinisme arriba i comença a moure fitxa. Les
provocacions contra la revolució es multipliquen, creen una
xarxa de serveis
secrets amb una clara funció desestabilitzant i repressiva,
i comencen a copsar
càrrecs de poder.
Contrarevolució
La
involució comença a caminar i els
comitès
antifeixistes donen pas a les corporacions municipals, membres de la
CNT i la
FAI entren a formar part del Govern de la Generalitat i del Govern de
Madrid.
Però és el decret de militarització de
les milícies el que comença a encendre
els ànims, a més de la constatació que
la contrarevolució està agafant força
i
fent camí. El posterior decret per eliminar les patrulles de
control es veu com
una autèntica declaració de guerra. El poble
armat és el garant de la
revolució. Amb aquest panorama, amb provocacions i incidents
continus l’atac a
la Telefònica de Barcelona del 3 de maig de 1937
és la metxa que fa esclatar la
batalla.
Durant
les
jornades de maig del 37 els obrers van tenir l’oportunitat de
tornar agafar el
timó, però la tebiesa i covardia dels dirigents
anarquistes provoca la
desmobilització i l’aturada de les hostilitats,
fet que és aprofitat pel govern
de la República per enviar l’exèrcit,
el qual es fa amb el control de la
situació. Després de la retirada de les
barricades i la tornada al treball
comença una caça de bruixes contra els
més significats revolucionaris. Les
txeques comencen a omplir-se, igual que les presons, i els assassinats
és
multipliquen. El terror roig amb el segell de Moscou ho infecta tot.
Després
dels
successos de maig podem dir que la revolució social acaba i
dóna pas als
totalitarismes. Pus mai el moviment obrer hereu de la Primera
Internacional es
tornaria recuperar de la derrota soferta a terres ibèriques.
Bibliografia
- Miquel
AMORÓS: La
revolución traicionada. La verdadera historia de Balius y
los Amigos de Durruti.
Virus. Barcelona, 2003.
- George ORWELL: Homenaje
a Cataluña. Virus. Barcelona, 2000.
- José
PEIRATS: La
CNT en la Revolución española. Madre
Tierra. Madrid, 1988.
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |