estelnegre | 15 Juny, 2007 10:42
Els
vells anarquistes, com els vells roquers, mai no moren. I
així els
vaig veure, pletòrics, encara suspesos d’algun fil
trèmol de la vella utopia.
Era dijous. Eren els Matins de TV3,
i
allí hi havia en Pepe Ribes, en Pau Riba, la
Núria Amat, en Toni Puig i en
Ferran Rañé, acompanyats d’en Lluis
Racionero que, si mai no mor, sí que té la
capacitat de reencarnar-se en múltiples vides. De
l’anarquisme al PP, això sí
que és un viatge!... Allí reunits, deia, en el
plató d’un fragment
d’història
recuperada, de bracet del llibre que ha fet en Ribes sobre Ajoblanco i els 70,
l’anarquisme tornava a respirar aquella densa
ingenuïtat, aquella indòmita puresa. I, per una
estona, recuperava el seu lloc
al sol, foragitat de la memòria per la prepotent hegemonia
del comunisme en la
resistència antifranquista. La història de la
resistència també l’escriuen els
vencedors, i el PSUC no va tenir pietat... Però a vegades
retornen, els colgats
sota la runa del passat, i demostren tenir-hi molt a dir, palplantats
en la
validesa d’uns valors que la voracitat del present no ha
devorat. Si alguna
ideologia manté vigent la capacitat d’interpretar
el món és l’anarquisme,
antidogmàtic, heterodox, irreverent, gent descreguda amb
tots els déus,
incorrecta molt abans que la correcció política
esdevingués una dictadura del
pensament. I, per tot plegat, eternament incòmoda. Terra de
ningú, és a dir,
terra per tothom trepitjada.
No
conec la Núria Pòrtulas i, del seu ideari
només en sé els quatre
tòpics que repeteixen els diaris. Diuen que es mou en els
ambients anarquistes
antisistema, i aquesta doble definició ja la situa sota
sospita. Òbviament, no
conec ni les circumstàncies, ni el sumari, ni la
instrucció de la policia que
l’ha duta a la presó durant quatre mesos,
però no puc evitar una profunda pudor
de socarrim. Perquè la línia prima que separa el
delicte d’acció del delicte
d’opinió ha estat trepitjada massa vegades. Mirem,
si no, què els passa als
bascos. Núria Pòrtulas és una aprenent
de terrorista, com ens han fet creure
des d’Interior de la Generalitat segons els informes
policíacs que envien sobre
ella? O és una noia que ha comès el conspicu
delicte de tenir idees
alternatives i radicals? De la decisió del jutge del Olmo
s’infereix la segona
possibilitat. Però, aleshores, per què ha estat a
la presó quatre mesos? I per
què la mantenen vigilada i sota fiança i sense
passaport? Queden obertes les
hipòtesis, però la sospita que la
Núria ha estat tractada com una delinqüent
només perquè milita en ideologies fora del
sistema és una sospita sagnant,
alhora que inevitable. Si és així, Interior
s’ha cobert de glòria. Primer, per
haver-la inculpada. I després, per haver-la abandonada.
(El Temps, 1.200 / 12-06-07)
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
Crec que la Rahola posa el dit a la nafra. Agraeixo aquest article. Estem una mica menys sols