Administrar

«Les incògnites Núria Pòrtulas», per Pilar Rahola

estelnegre | 15 Juny, 2007 10:42

«Les incògnites Núria Pòrtulas», per Pilar Rahola

Núria Pòrtulas parlant per l'intèrfon d'una de les cabines de visita de Soto del Real, on està empresonada (foto presa amb telèfon mòbil)

Els vells anarquistes, com els vells roquers, mai no moren. I així els vaig veure, pletòrics, encara suspesos d’algun fil trèmol de la vella utopia. Era dijous. Eren els Matins de TV3, i allí hi havia en Pepe Ribes, en Pau Riba, la Núria Amat, en Toni Puig i en Ferran Rañé, acompanyats d’en Lluis Racionero que, si mai no mor, sí que té la capacitat de reencarnar-se en múltiples vides. De l’anarquisme al PP, això sí que és un viatge!... Allí reunits, deia, en el plató d’un fragment d’història recuperada, de bracet del llibre que ha fet en Ribes sobre Ajoblanco i els 70, l’anarquisme tornava a respirar aquella densa ingenuïtat, aquella indòmita puresa. I, per una estona, recuperava el seu lloc al sol, foragitat de la memòria per la prepotent hegemonia del comunisme en la resistència antifranquista. La història de la resistència també l’escriuen els vencedors, i el PSUC no va tenir pietat... Però a vegades retornen, els colgats sota la runa del passat, i demostren tenir-hi molt a dir, palplantats en la validesa d’uns valors que la voracitat del present no ha devorat. Si alguna ideologia manté vigent la capacitat d’interpretar el món és l’anarquisme, antidogmàtic, heterodox, irreverent, gent descreguda amb tots els déus, incorrecta molt abans que la correcció política esdevingués una dictadura del pensament. I, per tot plegat, eternament incòmoda. Terra de ningú, és a dir, terra per tothom trepitjada.

No conec la Núria Pòrtulas i, del seu ideari només en sé els quatre tòpics que repeteixen els diaris. Diuen que es mou en els ambients anarquistes antisistema, i aquesta doble definició ja la situa sota sospita. Òbviament, no conec ni les circumstàncies, ni el sumari, ni la instrucció de la policia que l’ha duta a la presó durant quatre mesos, però no puc evitar una profunda pudor de socarrim. Perquè la línia prima que separa el delicte d’acció del delicte d’opinió ha estat trepitjada massa vegades. Mirem, si no, què els passa als bascos. Núria Pòrtulas és una aprenent de terrorista, com ens han fet creure des d’Interior de la Generalitat segons els informes policíacs que envien sobre ella? O és una noia que ha comès el conspicu delicte de tenir idees alternatives i radicals? De la decisió del jutge del Olmo s’infereix la segona possibilitat. Però, aleshores, per què ha estat a la presó quatre mesos? I per què la mantenen vigilada i sota fiança i sense passaport? Queden obertes les hipòtesis, però la sospita que la Núria ha estat tractada com una delinqüent només perquè milita en ideologies fora del sistema és una sospita sagnant, alhora que inevitable. Si és així, Interior s’ha cobert de glòria. Primer, per haver-la inculpada. I després, per haver-la abandonada.

Pilar Rahola

(El Temps, 1.200 / 12-06-07)

Escriu-nos

Comentaris

  1. Gràcies

    Crec que la Rahola posa el dit a la nafra. Agraeixo aquest article. Estem una mica menys sols

    Marc | 20/06/2007, 08:38
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS