Administrar

Homenatge a Andreu Nin i a Camillo Berneri (Barcelona, 16-06-07)

estelnegre | 13 Juny, 2007 08:09

Homenatge a Andreu Nin i a Camillo Berneri (Barcelona, 16-06-07)

A iniciativa de la Fundació Andreu Nin s’ha organitzat un acte d’homenatge a Andreu Nin i a l’anarquista italià Camillo Berneri, que tindrà lloc el dia 16 de juny a l’entrada del Palau de la Virreina, lloc on Nin va ser raptat fa 70 anys enmig d’una campanya stalinista contra els «trotskistes» i els «incontrolats». Hi seran Wilebaldo Solano i altres testimonis de la tragèdia revolucionària, i l’actriu Carme Sansa llegirà un Manifest signat per nombroses personalitats de tot l’Estat; també hi actuarà la banda musical Les Trinxeres. Al Vendrell, lloc de naixement d’Andreu Nin, també estan previstos altres actes.

Berneri i Nin

***

Manifest

Les diverses entitats socials, polítiques i culturals, així com les persones que donen el seu suport a aquest acte que pretén recordar encara que sigui tardanament el patètic i aclaparador significat dels assassinats d'Andreu Nin i de Camillo Berneri, els més coneguts entre els molts altres que van seguir les jornades de maig de 1937 a Barcelona i en altres ciutats de Catalunya, assassinats tots ells en nom de la República, i fins i tot del socialisme. És precisament per la República i pel socialisme que creem necessari de dur a terme un gest que ja s'hauria d'haver fet el 1937, el 1938, que hauria agradat realitzar en qualsevol altra data com a expressió d'una defensa necessària de la memòria contra la calúmnia i l'oblit, com una expressió d'un drama històric sobre el qual volem projectar el sentiment emancipador que els correspon.

Certament, ha passat molt temps, moltes vides, però la persistència de la memòria adquireix tot el seu sentit des del moment en què tant Berneri com Nin, representen dues biografies que condensaven moltes de les virtuts més excelses del pensament lliure i del moviment obrer, dues figures de projecció universal que més allà de qualsevol debat o discrepància puntual i sempre legitima, donaven glòria al seu temps, i reforçaven els criteris de la convergència i de la unitat entre marxistes oberts i anarquistes antidogmàtics. Encara que sigui molt succintament, volem recordar alguns traços històrics que no són tot el conegut que haguessin de ser.

Andreu Nin (El Vendrell, 1892 – Alcalá de Henares, 1937), mestre de professió, militant abnegat la trajectòria militant del qual es remunta a la “Setmana Tràgica”, i que va destacar com a republicà federal, després com a socialista internacionalista durant la “Gran Guerra”, que va ser receptari general de la CNT en els anys del pistolerisme patronal, cofundador del partit comunista, secretari de la Internacional Sindical Roja, comunista antistalinista des d’intervingut els anys vint, amic i traductor de León Trotsky, cofundador i líder del POUM amb Joaquín Maurín, conseller de Justícia de la Generalitat, reconegut traductor del rus al castellà i al català, autor d’obres de la importància d’ els moviments d’emancipació nacional i les dictadures de nostres dies. La seva mort s’inscriu en la mateixa instantània que la de la vella guàrdia bolxevic, i va ser en bona part, obra dels mateixos que van assassinar Trotsky.

Una mica més jove, Camillo Berneri (Lodi, Itàlia, 1897-1937), provenia d’una família d’intel·lectuals d’esquerres. El seu avi va ser company de Garibaldi. La seva mare una notable escriptora feminista (Camilo escriurà també un llibre sobre l’emancipació de la dona) la seva filla María Luisa serà l’autora de Viatge a través de la utopia. Camillo va militar en les Joventuts Socialistes, fins i tot la “Gran Guerra”. Després es farà un anarquista “revisionista”, molt obert (Salvemini dirà d’ell: “...s’interessava de tot amb avidesa insaciable. Mentre molts anarquistes són com una casa en la qual les finestres sobre el carrer són tapiades... ell tenia obertes totes les finestres”) Deixeble de Luigi Fabbri, Camillo sacrificarà la seva vocació de vida intel·lectual per la més urgent de l’acció directa. En l’exili, Berneri es va convertir en un dels enemics més actius del feixisme i el dictador mai no li va perdonar la seva obra Mussolini en camisa.

En esclatar la guerra civil es va traslladar immediatament a Espanya i va lluitar al front d’Osca. Nomenat comissari de la columna italiana de la CNT, va publicar a Barcelona la seva revista Guerra di Classe, en la qual Berneri afirmés que aquella era una guerra internacional, «I per tant són decisius els factors exteriors i la política internacional»; és, també una guerra de classes. Aquest llibertari “consejista” o “sovietista”, que glossa amb emoció el record de Gramsci i que defensa l’honor revolucionari del POUM, serà assassinat la nit del 5 al 6 de maig al costat del seu camarada Barbieri. Qui el va matar? Se sap que va ser detingut per una patrulla que es va identificar amb les sigles de la UGT, i que la seva mort va ser celebrada per l’stalinisme.

Amb aquest homenatge es tracta de realçar a través de dos personatges tan nostres i tan especialment emblemàtics més per les seves vides que per les seves morts, la vigència dels ideals de llibertat, igualtat i fraternitat que comprenen –inequívocament- els de la natural pluralitat en els mètodes i les vies per avançar per aquest camí, i per proclamar bé alt un “mai més” a uns mètodes que van ser tant més ignominiosa per tal com van ser perpetrades en nom de la República i del socialisme.

Fundació Andreu Nin

Escriu-nos

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS