Administrar

Entrevista amb Canek Sánchez Guevara, el nét del Che Guevara: «El Che l'han mitificat»

estelnegre | 05 Juny, 2007 06:08

Entrevista amb Canek Sánchez Guevara, el nét del Che Guevara: «El Che l'han mitificat»

Canek Sànchez Guevara, nascut a l'Havana fa 33 anys, porta la mateixa barba revolucionària que el Che. Sembla la seva reencarnació. Però és una qüestió de gens. La seva mare, Hilda Guevara, ja morta, fou la primera filla que tingué el guerriller argentí fruit del primer matrimoni --del segon matrimoni, en naixeren 4 fills més. A 22 anys, Canek Sànchez marxà de Cuba per veure món i d'aleshores ençà no hi ha tomat. Ara viu a Bordeus (Gascunya, Occitània), dedicat a l'art, el disseny i la música. És a punt de publicar El diario de Bolivia del Che. El llibre és una nova revisió de les memòries que va escriure el seu avi a Bolívia, on trobà la mort el 1967 mentre lluitava en nom de la re­volució. EL TEMPS ha parlat amb ell, aprofitant que ha participat a Palma en unes jornades sobre moviments socials organitzades per l'Ateneu Llibertari Estel Negre.

Canek Sánchez Guevara

- Com avalueu la figura del vostre avi?

- Tot personatge ha de ser situat dins un context històric i personal i ha de ser analitzat críticament. Mai no seré imparcial a l'hora d'analitzar el meu avi. Al cap i a la fi és la meva sang. Moltes coses, però, de l'ideari guevarista són perfectament criticables i a la vegada no són solament idees del Che, sinó del corrent i de l'època que li van tocar de viure.

- S'ha mitificat la figura del Che?

- Sí. Amb el Che passen dues coses: hi ha un sector que el mitifica i un altre que no sap qui és i que només el veu com un objecte de consum, un camisa, una tassa o un refresc.

- Creieu que era una persona molt utòpica?

- En part, sí. Molts dels seus conceptes no casen amb l'època actual. Per exemple, el concepte de l'home nou. En tota revolució s'ha exigit un home nou que sigui capaç de crear una nova societat. Algunes qüestions de la revo­lució cubana eren simples idees que després tingueren conseqüències tràgiques, com la persecució dels homosexuals, la persecució de les dissidències dins el mateix corrent dominant. La persecució política a Cuba no va ser tan sols contra la dreta sinó també con­tra els diversos sectors de l'esquerra, que dissentien del pensament oficial.

- Però, així i tot, el Che va ésser un personatge excepcional?

- El seu esperit per canviar el món és encomiable. El fet que la lluita que encapçalà hagi derivat en un pou totalitarisme no vol dir que la lluita en si s'hagi d'abandonar. Passa que s'ha d'aprendre de les experiències. La lluita contra el sistema ha existit i sempre n'hi haurà. El capitalisme també sorgí d'una lluita contra un sistema anterior i, és clar, el capitalisme tampoc no és etern. Algun dia desapareixerà tal com han desaparegut uns altres ordres econòmics, polítics i socials. La lluita continua i la necessitat d'indignar-se amb l'estat actual del món té molt de camí per recórrer.

Canek Sánchez Guevara

- Què en penseu, de la idea del comunisme defensada pel Che?

- El problema del comunisme defensat no només pel Che sinó també per uns altres dirigents de la revolució, és que es basa en la idea de l'avantguardisme, segons la qual una avantguarda ideològica s'havia de fer càrrec de la direcció de la societat. Amb això no hi estic d'acord. Penso que és la societat que ha de fer-se càrrec de l'estat i no a la inversa.

- Creieu que figures revolucionàries com el Che serien possibles en el món globalitzat actual?

- Crec que ara hi ha més moviments socials i més escampats, i no em sembla pas malament. Com més moviments socials hi hagi, millor; com menys líders hi hagi, millor. Què pas­sa? No atreuen tant l'atenció dels mitjans, perquè no hi ha aquesta lògica de confrontació que hi havia durant els anys de la guerra freda. Però, per a mi, el moviment social d'èxit d'avui dia és el moviment lèsbic-gay. En trenta anys han transformat la consciència social respecte a I 'homosexualitat i els últims anys transformen les lleis. Això és l'èxit d'un moviment social i no cal anar a cercar líders. A més, no hi ha tant d'inconformisme com diuen. Simplement, la lògica de la guerra freda avui ja no opera. Ja no funciona aquesta lògica de bons contra dolents.

- Què en penseu, dels rumors que diuen que el Che fou assassinat per ordre de Fidel per tenir un màrtir de la revolució?

- És una hipòtesi que ha circulat molt aquests darrers anys, de la qual no hi ha cap prova. I si fou així, mai no n'hi haurà, de proves, no n'hauran deixat cap. És una sospita vàlida tenint en compte les relacions de poder, però no puc dir si fou així o no.

- Creieu que el Che hauria aprovat la revolució de Fidel, tal com ha anat?

- No ho sé. El Che no és un home lineal. Hi ha lectures seves on pot sem­blar que va arribar a ser molt crític amb el desenvolupament de la revolució cubana. Però si llegeixes uns altres textos de la mateixa època pots arribar a la conclusió que no, que el Che s'hauria alineat amb Fidel i hauria continuat formant-ne part del règim.

- Què n'opineu, de Fidel?

- Que fou un jove revolucionari que s'ha convertit en un vell dictador. La revolució cubana ha esdevingut una dictadura molt sòlida i dura que no tan sols t'exigeix que no la critiquis sinó també que en participis. Quan ets a Cuba no pots ser neutral. A Cuba no es va crear una societat sense classes. Hi va néixer una burgesia socialista, una aristocràcia revolucionària, que es convertí en una nova classe dominant, diferent de l'anterior, però funcionalment igual.

- A Cuba hi ha un rentat de cervell?

- Totalment. A Cuba hi ha un sistema que tothom coneix amb el nom de la doble moral. De dia, la gent diu allò que el règim vol sentir, i de nit, a casa seva, diuen penjaments del règim. El règim adoctrina i tothom ha d'anar a cridar consignes. Per instint de supervivència un diu allò que els policies volen sentir.

- Què hi passarà, a Cuba, quan mori Fidel?

- Primer s 'hi desfermarà una lluita de poder a l'interior de l'estructura estatal. Dels residus de la classe política cubana és d'on sorgirà la nova classe postfidelista que haurà de negociar directament amb els EUA. Cuba és immergida en una crisi total i necessita una injecció de capital urgent. Aquest capital ha d'arribar d'un lloc o altre: dels Estats Units, de la Unió Europea o de la Xina.

- Penseu que Cuba seria diferent sense el boicot dels EUA?

- L'embargament sempre ha estat el gran capital simbòlic de Fidel, esgrimit no únicament davant dels cubans sinó davant l'esquerra internacional. El victimisme és part fonamental de la dictadura de Fidel: «Nosaltres, els pobres que estem oprimits...», encara que el Vell [així és conegut Fidel a Cuba] sigui opressor igual. L'embargament em sembla equivocat: del punt de vista del dret internacional, un país no té dret a blocar l'economia d'un altre; des del punt de vista liberal és un error perquè el blocatge bloca el liberalisme. I des del punt de vista polític, si el blocatge es va instaurar per derrocar la dictadura castrista, han passat 47 anys i encara no ho se n'han sortit.

Antoni Janer Torrens

(El Temps, 1.198 / 29-05-07)

Aquest article en pdf

Escriu-nos

Comentaris

  1. L'ENTREVISTA AMB ALEIDA GUEVARA, FILLA D'ERNESTO 'CHE' GUEVARA: "Ni a l'ungla del dit li arribo al meu pare, el Che"

    Li diu pare a un dels grans personatges del segle XX. Aleida Guevara (Cuba, 1960), pediatra, és filla del Che i defensa amb la mateixa passió el llegat del seu pare i la revolució cubana. Convidada per la Casa d'Amèrica, va passar per Barcelona, on es va negar a rebre lliçons de democràcia. I dels espanyols, menys.

    --¿Què ha heretat del seu pare?
    --La forma dels ulls, el nas, les dents i la boca. Si bé ell tenia els ulls més grossos. El caràcter no s'hereta. L'home és com l'eduques. A mi em van educar el poble cubà i el socialisme.

    --¿És dur ser filla d'algú amb tant de pes a la història?
    --No és difícil sempre que aprenguis a tenir els peus a terra i a deixar passar tot allò que no t'hagis guanyat com a ésser humà.

    --¿Què espera la gent de les seves conferències de la filla del Che?
    --Reconec que això em fa una mica de por. A vegades la gent pensa que jo sóc el Che. I no és cert. Jo ni a l'ungla del dit gros, li arribo al meu pare com a ésser humà.

    --¿Què en recorda?
    --Tinc molt pocs records. Però sé que el meu pare va ser un home que va saber estimar. Sense paraules era capaç de transmetre aquesta sensació de tendresa, que ens estimava. El meu pare va tenir un gran privilegi: que la meva mare l'estimava extraordinàriament. I ella va traslladar als seus fills aquest amor a aquell home.

    --¿Què els en deia la seva mare?
    --El meu pare no volia que la meva mare utilitzés la seva figura per pressionar els fills. No volia que la meva mare ens digués: "El teu pare faria això, o el teu pare diria això altre". I la mare li va fer cas. La meva mare ens va ensenyar a respectar-lo com a ésser humà. Jo li demanava: "¿Per què no m'expliques com era el meu pare fent-te un petó o una carícia?" La meva mare em va permetre llegir algunes de les cartes que el meu pare li havia escrit. I hi vaig percebre un amor extraordinari. No havia llegit mai coses tan maques escrites per un home a una dona, tan nu, tan obert. Perquè l'estimava de debò i no tenia por a expressar-ho.

    --¿Què sent quan veu un noi amb una samarreta del seu pare?
    --Em sento orgullosíssima que la seva imatge estigui al pit i les banderes de combat de molts homes i dones. Saps quan m'empipo... quan veig la imatge del meu pare com a propaganda d'una empresa capitalista. A Anglaterra, l'usen en una cervesa; a Alemanya, en una òptica, i al Brasil, en roba interior. Estem batallant perquè deixin d'usar-la.

    --Chávez, Morales i Correa reivindiquen part del missatge del seu pare. ¿Què en queda del seu llegat?
    --¡Atenció! Chávez, Morales i Correa reivindiquen tot el seu missatge, no únicament una part. A Llatinoamèrica cada dia la situació es fa més difícil, perquè les transnacionals de la UE, els EUA i el Canadà ens arrabassen tot el que va quedar per treure després d'una brutal colonització... Quan la política neoliberal provoca aquestes coses, els pobles reaccionen. I tenen un exemple molt fresc en la memòria. ¿Qui? Doncs el Che Guevara. ¿Per què? Perquè és un home que lluita per un món diferent, que batalla perquè la gent prengui consciència del poder que té com a poble. Perquè, per desgràcia, les desigualtats que va combatre el Che estan avui encara pitjor. Llavors no hi ha altre remei que recórrer a ell.

    --¿Pot un poble ser lliure si no viu en democràcia?
    --Democràcia ve del grec demos, que significa poder del poble. I a mi els espanyols no em poden donar lliçons de democràcia. Perquè quan el poble espanyol va sortir als carrers contra la guerra a l'Iraq, ¿què va fer el seu Govern? Va enviar soldats a l'Iraq. ¿Això és democràcia? ¿Això és el poder del poble? No chives, caram. Tu no saps el que és democràcia. Jo sí que ho sé. El meu Govern envia les lleis a discutir-se a les bases, al poble. I si no hi estem d'acord, aquesta llei no surt. Democràcia és que els EUA t'amenacin i tu no ajupis el cap. Em fa riure quan a Espanya em parlen de democràcia. ¡Si no l'han tingut mai!

    --¿Sobreviurà aquest sistema a Fidel?
    --Seguirem el procés revolucionari. Si diem "no" als EUA no és perquè Fidel existeixi, sinó perquè com a poble ens hem guanyat el dret a fer-ho. Que Fidel és el guia i que potser és la millor expressió d'aquest poble, això no ho discuteixo. Però sense aquest poble, Fidel Castro no hauria pogut fer una revolució socialista a 90 milles dels EUA.

    --¿La democràcia no serviria?
    --Però, noi, si t'estic dient que a Espanya no tenen democràcia, de què em parlen. No em mortifiquin. Tret que em diguin que per a vostès democràcia és tenir cinc partits. Nosaltres també vam tenir cinc partits. ¿Sap què feien? Gastar-se els diners del poble cubà a les eleccions, que a més són caríssimes. Ara no tenim partits. L'únic és el Partit Comunista Cubà, i no va a les eleccions. Elegeix el poble des de les bases. I amb aquest mètode solucionem molts problemes.

    Antonio Baquero

    ("Periódico de Catalunya", 11-06-07)

  2. 'Che, sos argentino'. L'origen del guerriller permet a la seva filla i a dos néts aconseguir la nacionalitat a l'Argentina. Els hereus denuncien les marques que exploten la imatge del mite

    Ernesto Che Guevara es va esfumar de Cuba el 1965 i va deixar enrere una onada d'enigmes. Els rumors sobre el seu destí van arribar a vorejar l'inversemblant i a Fidel Castro no li va quedar cap altra alternativa que donar a conèixer la seva carta de "comiat" a la reunió en què va néixer el Partit Comunista.
    En aquella carta el Che renunciava a la seva ciutadania cubana i anunciava la seva decisió d'anar a lluitar als racons del planeta que ho requerissin (primer a l'Àfrica i després, a Bolívia, on el van assassinar el 8 d'octubre del 1967). "No deixo als meus fills i a la meva dona res material i no em sap greu, m'alegro que sigui així", va deixar escrit.
    Aleida, Celia, Camilo i Ernesto, fruit de la seva unió amb Adeila March, llavors eren molt petits. Només Hilda Guevara Gadea, filla del seu primer matrimoni, podria esbossar anys després un perfil més nítid del mite. A la seva missiva, el Che no demanava res per a tots ells. Estava convençut que l'Estat els donaria el que fos "suficient per viure i educar-se".
    Trenta-dos anys després, Celia Guevara March va decidir adquirir la ciutadania del seu pare. Celita i els seus dos fills ja són argentins.

    Tràmit consular
    Celita, com li deia el Che, avui té 44 anys i és una veterinària de mamífers marins. Treballa al Departament de Salut Animal de l'Aquari Nacional.
    El diari Clarín de Buenos Aires va assegurar que la doctora es va entrevistar amb el cap de la secció consular de l'ambaixada argentina, Pablo Ezequiel Virazoro. Guevara March va reclamar davant el diplomàtic el dret que li permet optar a aquesta nacionalitat per ser filla d'argentins. El tràmit va estar carregat de ressonàncies que excedien el protocol. Ella portava a les mans un document que, a més, és història: la partida de naixement del seu pare, Ernesto Guevara Lynch.
    Celita va dir que feia aquella sol-
    licitud pensant en els seus fills. El passaport argentí els permetrà viatjar a Europa evitant els "molestos tràmits i visats" que han de fer els cubans.
    Els fills del Che han tingut un perfil públic gairebé inexistent i només apareixien als mitjans quan el règim volia donar testimoni de la fidelitat de la genealogia familiar a la Revolució. El cas excepcional de la saga va ser Hildita, que era molt crítica amb el castrisme. Va morir a mitjans dels noranta i el seu fill, Canec, va marxar immediatament a l'estranger. Canec té moltes coses de la seva mare: la cara de faccions índies i el temperament. A l'Havana havia estat productor de la primera banda punk de Cuba, Rotura.
    La rossa Celita funcionava com una mena de revers ideològic de Hilda: sempre va ser una devota "fidelista". Cada declaració pública tenia el pes de la consigna. La seva fe pública en el líder que va ser una mena de pare substitut mai es va fisurar.
    No deixa de ser una curiositat que hagi demanat la nacionalitat argentina després que Fidel abandonés l'"exercici real" del poder i cedís les regnes del Govern al seu germà, Raúl.
    El Che ha estat per als seus fills un buit afectiu que sempre es va cobrir amb el pes de la llegenda, el manament de ser exemplars, la càrrega que ha de significar portar aquest cognom. No els va voler deixar res material. I en aquesta re-
    núncia no només deixava inscrita la seva absoluta confiança en el triomf dels seus ideals. També el seu menyspreu als béns materials i la matriu del capitalisme que va combatre: la propietat privada.

    Iconografia
    Poc abans que Celita es llancés a la recerca del passaport argentí, ella, els seus germans i la seva mare van haver de sortir a defensar el dret a l'usdefruit del llegat patern. La família va recórrer als tribunals europeus per "intentar contenir l'ús incontrolat de la imatge del Che".
    La cara del guerriller heroic ha adquirit característiques de santedat ubiqua. Ha estat estampat fins i tot en ampolles de cervesa i peces de roba. Els hereus s'han proposat denunciar els que l'"explotin" il.legalment. Hi ha qui ven fins i tot les seves empremtes dactilars i objectes que li van pertànyer.
    El director nord-americà Steven Soderbergh ha decidit respectar aquestes regles al rodar Guerrilla, la seva pel.lícula sobre Guevara que protagonitza el porto-riqueny Benicio del Toro i que es filma en part a Espanya. El seu preparador dialèctic és un cosí germà de Celita.

    Abel Gilbert (Buenos Aires)

    ("El Periódico de Catalunya", 07-09-07)

    Abel Gilbert | 07/09/2007, 06:30
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS