estelnegre | 15 Maig, 2007 15:32
Paradoxalment, l'aixecament militar del juliol del 1936 va provocar en bona part de la Península una autèntica revolució social. Però, en un context d'avenç dels rebels feixistes, els revolucionaris de la CNT-FAI no es varen atrevir a enderrocar ni la República ni la Generalitat de Catalunya. D'aquesta manera, hi va haver una mena de dualitat de poders, ja que els anarquistes dominaren el carrer i aconseguiren col·lectivitzar part de l'economia. Tanmateix, a mesura que passaven els mesos, els governs de Madrid i Barcelona intentaren recuperar posicions. Des de la Generalitat, inicialment, el sector de Tarradellas cregué que no es podia lluitar contra els anarcosindicalistes i que calia coexistir. És ben probable que una part de la petita burgesia d'ERC i la Unió de Rabassaires no s'oposassin a les col·lectivitzacions. En canvi, els assassinats gairebé indiscriminats i fets com la matança de pagesos a La Fatarella, indignaren altres sectors d'ERC i el mateix president Companys.
D'altra banda,
i, paral·lelament, en el procés de
reconstrucció de la
República, eren moltes les veus, com la del president Manuel
Azaña, que
clamaven contra una autonomia catalana que, de fet, a partir de juliol
del
1936, excedí en molt els límits de l'Estatut del
1932. Així mateix, es desfermà
una delirant pugna entre els dos principals partits marxistes de
Catalunya, el
POUM, més o manco trotskista, i el PSUC, dins
l'òrbita de la III Internacional
estalinista. Els primers propugnaven una línia radicalment
revolucionària i es
convertiren en aliats tàctics de la CNT, mentre que els
segons, sota la
influència de Moscou, esdevengueren un defensors
acèrrims de la República
burgesa i del restabliment de l'ordre.
Aquest context
polític de tensions i ressentiments, i també de
projectes
polítics ben diferents, la revolució social o la
República burgesa reformista,
explica que una espira pogués encendre una petita guerra
civil al si del bàndol
antifeixista. El 3 de maig del 1937, ara fa setanta anys, a Barcelona,
les
forces d'ordre públic de la Generalitat intentaren controlar
l'edifici de la
Telefònica. Aleshores, els carrers de la Ciutat Comtal
s'ompliren de barricades
i començà una lluita entre els seguidors del
Govern de Companys, sobretot ERC i
el PSUC, d'una banda, i el POUM i la CNT-FAI, en especial les Joventuts
Llibertàries i els anomenats Amics de Durruti, per l'altra.
El balanç fou
sinistre. Hi va haver uns 500 morts i 1.000 ferits, el POUM fou
il·legalitzat i
la CNT, els dirigents de la qual feren crides a la
pacificació, restà eclipsada.
El Govern Central, aleshores a València, assumí
el control de l'Ordre Públic a
Catalunya i començà un procés de
restauració del seu predomini.
Sobre aquests
Fets de Maig, l'historiador mallorquí Gregori Mir, en el
seu llibre imprescindible, Aturar la guerra.
Les gestions secretes de Lluís Companys davant el Govern
britànic (2006),
aporta un document excepcional. Es tracta d'un informe del
cònsol britànic a
Barcelona sobre una entrevista que havia tengut amb el president de la
Generalitat el 12 de maig del 1937. Segons el testimoni de Companys, el
juliol
del 1936, un cop esclafat el pronunciament militar, ell era
l'únic obstacle
davant l'anarquia. A contracor, havia hagut de fer concessions als
extremistes.
El Govern de València l'exhortava constantment a desarmar
els anarquistes, però
no disposava de prou forces. A més, els de la CNT-FAI eren
«més rudes, estaven
més ben armats i els dirigien uns desesperats».
Tot i que Companys va
manifestar que acceptava el control de l'ordre públic per
part del Govern de
València, el cònsol va copsar «una
ombra de decepció i
desil·lusió». Segons el
cònsol britànic, el Govern català
s'havia alliberat de la «serp anarquista»,
però les esperances «d'independència i
autonomia» restaven més restringides. A
més, i no s'ha d'oblidar, mentre l'esquerra lluitava a tirs
entre si a
Barcelona, les tropes franquistes es continuaven reforçant.
Antoni Marimon
(Diari de Balears, 15-05-07)
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |