Ateneu Llibertari Estel Negre

DIVENDRES 11 DE MAIG

El planeta Terra: compte enrere

El desastre climàtic a debat

Taula rodona amb la participació d’Ivan Murray (geògraf), Joan Buades (autor d’Exportando paraísos: La colonización turística del planeta), Jesús Duque (president de l’Associació de Geòlegs de les Illes Balears) i Margalida Ramis (física experta en energies)

Casa de Cultura (20 hores)

El canvi climàtic és ja un dels temes de moda. Avui ja se'n sent parlar a tot arreu: en els noticiaris, en els documentals, en els diferents programes de televisió i de ràdio, en els diaris, etc. El que fa anys apareixia com una notícia esporàdica i poc definida en qualque mitjà poc comercial, avui és ja un enrenou continu. Anuncis de televisió ens reinformen constantment de com ho hem de fer per reciclar millor o per estalviar més aigua. I tot i que alguns pensin que se'n fa un gra massa, el que es fa evident davant de totes les prediccions, és que realment filem curt.

Molta gent renega del que s'està produint dient que fa uns anys no es parlava tant d'aquestes coses i que ja hi havia inundacions, i llargues sequeres, i estius càlids, i que la Terra té un canvi climàtic propi que fa que a poc a poc torni càlida i que és això el que va possibilitar la vida després de la darrera glaciació.

Això és el que resulta quan aïllem els problemes i els analitzem un per un, pareix que tot això passa des de fa milers d'anys. Però si al conjunt de canvis naturals hi afegim la freqüència en la qual esdevenen, les dades obtingudes són bastant més alarmants. La responsabilitat d'aquest analfabetisme ambiental la tenen lògicament tots els poders que durant els darrers vint anys s'han preocupat que les informacions que s'anaven corroborant sobre el desastre ecològic no arribessin als ciutadans d'una forma clara i per tant es vessin com una cosa improbable i llunyana.

Però ara les imatges dels icebergs fonent-se i caient a la mar, o la manca de neu a les estacions d'hivern, comencen a despertar les consciències que romanien fins aleshores tan plàcidament adormides. El problema és molt greu, més que res perquè, tot i que nosaltres minvem a poc a poc els nostres nivells contaminants, aturar els efectes del que hem fet fins ara ja és una tasca gegantina. Un cop que les capes superiors dels glacials s'han fos, és molt més senzill que es fonguin les que queden, perquè les de dalt eren més blanques i absorbien menys els raigs solars. Per això no és cap exageració dir que vivim en un compte enrera ben real i urgent.

I què trobem com a solució plantejada pels nostres democràtics poders... res més que tímids consells de com estalviar energia, que semblen més destinats a fer-nos sentir culpables per malgastar els mitjans i el confort que ells han posat generosament a disposició nostra, que a tractar amb una mica de serietat el problema que ens ocupa. En conclusió: Tot per a l’ecologia, però sense baratar el model econòmic que l'ha maltractada. Basta veure la solució que promou el govern francès de substituir les centrals tèrmiques per nuclears, sabent que són tant o més perilloses que les altres a causa de la multiplicació de càncers a les poblacions dels voltants, i als  desastres que pot arribar a provocar una fissura en un reactor. Curiosament bé s'encarreguen ells de recordar-nos el desastre de Txernobil. Pel que sembla, l'energia nuclear només és perillosa en mans de règims comunistes o de teocràcies musulmanes. Quins capricis té la vida!

El pitjor problema del món és que ens costa veure els nostres errors i ser capaços de tornar enrera, i encara és més difícil quan són els governs i els poders econòmics els que han de començar; però la veritat és que si perdem més el temps ja no hi haurà un ordre natural i previsible que ens permeti desenvolupar un tipus de sistema econòmic naturalment sostenible.

Així que per a informar-nos bé de tot això i començar a cercar alternatives comptarem amb la participació del geògraf Ivan Murray; de Joan Buades, exmilitant d’Els Verds i que acaba de publicar Exportando paraísos: La colonización turística del planeta; de Jesús Duque, president de l’Associació de Geòlegs de les Illes Balears, qui ja va intervenir en les darreres jornades parlant del coltan; i  de Margalida Ramis, física experta en energies.

Tal vegada encara serem a temps d'evitar que l’ésser humà es converteixi en el suïcidador de la natura.