Ateneu Llibertari Estel Negre

DIMECRES 9 DE MAIG

Cuba: de la revolució al totalitarisme

Amb la intervenció de Jorge Masetti

(exguerriller de l’Ejército Revolucionario del Pueblo, exagent del Departamento Amèrica

dels serveis d’intel·ligència cubans, periodista i dissident castrista)

i de Canek Sánchez Guevara

(dissenyador, escriptor i compositor, nét d’Ernesto Ché Guevara)

Casa de Cultura (19.30 hores)

Jorge Masetti, nascut a l’Argentina en 1955, es va criar a Cuba com a fill d’un il·lustre de la Revolució cubana: son pare, Jorge Ricardo Masetti, va ser director fundador de l’agència Prensa Latina i figura important del moviment insurreccional llatinoamericà, molt lligada tant a Fidel Castro com a Ernesto Ché Guevara, i que va desaparèixer a Salta (Argentina) en 1964 lluitant en la guerrilla guevarista.

Jorge Masetti fill va ser educat per a la lluita armada, per a les activitats clandestindes, per a portar una permanent doble vida, dins dels sectors més secrets del poder politicomilitar cubà, des del Departament d’Amèrica del Partit Comunista Cubà, barreja de diplomàcia, intel·ligència i activitat subversiva. Masetti va participar activament en guerrilles i missions «especials» per tot Llatinoamèrica (Argentina, Costa Rica, Panamà, Colòmbia, Guatemala, el Salvador, Nicaragua, Mèxic, i fins i tot a Itàlia).

Entre 1980 i 1983 va treballar per a l’ambaixada cubana a Mèxic, actuant d’enllaç amb el moviment revolucionari llatinoamericà. Entre 1986 i 1988 roman a Cuba on comença a veure la necessitat de deslligar-se del règim castrista. En 1988 va estar destinat a Angola, on participarà en una xarxa de falsificació de moneda i de contraban de marfil per al govern cubà (bandidatge revolucionari).

Va fugir fastiguejat de Cuba a principis dels anys 90 amb la seva esposa Ileana de la Guardia, filla del general Patricio de la Guardia, condemnat a 30 anys de presó durant el judici-farsa, anomenat Cas Ochoa, portat a terme contra un grup de militars cubans el 1989 acusats de corrupció i de tràfic de drogues, i neboda del coronel Antonio de la Guardia, afusellat després del mateix procés juntament amb el general Arnaldo Ochoa.

Actualment viu exiliat a París on treballa de periodista i en mitjans audiovisuals. En 1999 va publicar El furor y el delirio. Itinerario de un hijo de la Revolución cubana (Tusquets. Barcelona), on explica les seves experiències de guerriller i d’agent dels serveis d’intel·ligència cubans, i en 2004 va estrenar el documental A partido único, periódico único, realitzat conjuntament amb François Pain i produïda per Reporters sense Fronteres i Sin Visa, sobre testimonis de periodistes cubans exiliats i sobre la manca de llibertat de premsa a l’illa.

Canek Sánchez Guevara va néixer a l’Havana el 1974 en una família de la burgesia revolucionària cubana: sa mare, era Hilda Guevara Gadea, filla d’Ernesto Ché Guevara, i son pare Alberto Sánchez Hernández.

La família marxarà a Itàlia amb noms suposats i Canek donarà les seves primeres passes a Milà. Als cinc anys torna amb sa mare a l’Havana, on comença els estudis.

En 1979, en plena Transició, la família Sánchez s’estableix a Barcelona, on va començar la primària en un col·legi bilingüe castellanocatalà, mentre els seus pares es dedicaven a tasques sindicals i editorials, i es relacionaven amb l’ampli exili sud-americà.

Quan tenia set anys Canek s’estableix amb sa família a Mèxic, per mor que son pare és amnistiat com a involucrat en moviments armats durant els anys 70, i a Monterrey naixerà son germà Camilo. Acabarà la primària a ciutat de Mèxic i els germans Sánchez i sa mare aniran a viure a l’Havana l’estiu de 1986, on, adolescent, es toparà amb la realitat cubana; allà serà conegut com «nét del Ché».

Canek en aquells anys haurà de conviure entre l’«alta societat» cubana i les seves preferències clandestines (rock, literatura, pintura, cinema, cabells llargs, barris populars, contracultura, anarquisme...). Entre els 15 i els 17 anys va ser aprenent de fotògraf, primer en Juventud Rebelde i després en Granma. Va començar a editar fanzins i a escriure els seus primers textos, alhora que treballava a la Biblioteca Nacional restaurant llibres. Amb el temps la música (serà membre del grup de heavy metal Mentalizery) i l’edició seran els seus objectius.

En 1996, un any després de la mort de sos pares i 10 de la seva arribada a l’Havana, surt de Cuba amb la sensació típica d’amor-odi. Després d’un temps a Oaxaca (Mèxic), es va traslladar a Europa i actualment viu a Bordeus, dedicat a l’art, la promoció cultural, la crítica artística, l’edició, el disseny, la música... Ha editat la Revista Ocio Internacional i és autor del llibre Diario de Yo (1996) i de Diario sin motocicleta (2005, on line).

Més informació sobre les Jornades Llibertàries

***

«En Cuba impera el capitalismo de Estado», denuncia el nieto del Ché

Sánchez Guevara y Masetti critican la aniquilación de todo movimiento social en la isla

Sánchez Guevara y Masetti ofrecen hoy una conferencia en la Casa de Cultura

El nieto del Ché, Canek Sánchez Guevara, de visita en Palma, escucha con entusiasmo Porno para Ricardo, "un grupo punk cubano que hace una crítica nada metaforizada, que denuncia sin eufemismos ni disimulos la dictadura totalitaria de Fidel".

En la sede palmesana del Ateneu Llibertari Estel Negre, Canek Sánchez Guevara, autor del libro El furor y el delirio (editorial Tusquets) [l’autor d’El furor y el delirio és Jorge Masetti] revisa la figura de su ilustre abuelo y sus propios principios. "Admiro a las personas que están dispuestas a jugarse la vida por sus ideas. El Ché no era pura retórica, pero también tengo mil críticas que hacerle. No me gusta su concepción del hombre nuevo, su concepción del socialismo del Estado, de dictadura del proletariado. También pienso que no podría haber sido de otra forma. Era un hombre de su tiempo".

Canek Sánchez Guevara ofrecerá hoy a las ocho en la Casa de Cultura de Palma una conferencia sobre ´Cuba: de la revolución al totalitarismo´, junto a Jorge Masetti, periodista e hijo del célebre guerrillero guevarista Masetti asesinado en Argentina. "El Ché era un hombre que vivió los grandes males de la humanidad y trató de subsanarlos sin dejar de ser autoritario y crear un sistema autoritario", añade Masetti, quien trabajó para el Departamento América de los servicios de inteligencia cubanos. Se instaló en Cuba con su familia cuando contaba tres años de edad y la abandonó tras los fusilamientos del 89. "No quería vivir entre tanto cinismo", sostiene el autor de Diario de Bolivia del Ché.

Ambos preparan un libro conjunto sobre Cuba y el guevarismo. Coinciden en la percepción de la complejidad del pensamiento y la personalidad del Ché y en la denuncia de la perversa utilización de su figura por parte de Fidel Castro. "Hasta los 80, el Ché fue utilizado como capital simbólico, moral y ético de la revolución. Luego, como mercancía de los residuos de la revolución, por el Estado. En Cuba impera el capitalismo de Estado", denuncia su nieto, más entusiasta del ideario anarquista. Hijo de mexicanos, nació hace 33 años en La Habana, que abandonó con 22 "para ver mundo, la obsesión de todos los jóvenes cubanos". Reside en Francia, donde trabaja como diseñador gráfico, escritor y compositor, aunque está muy al tanto del acontecer de la isla del Caribe. "Hay mucho movimiento entre los jóvenes cubanos. Están cansados de que se les diga que hay que ser disciplinados como el Ché, rebeldes como el Ché... y aplaudir al Comandante. No hay estructuras orgánicas, ni ideología, más bien mucho componente contracultural de crítica constante", explica Sánchez Guevara. A su juicio, la juventud se desespera "cuando ve las fuerzas productivas ancladas en la inutilidad. Trabajas y no generas riqueza ni para ti ni para tu entorno".

"A diferencia de otras dictaduras, la totalitaria exige que, además de aplastarte, la aplaudas. Se aniquila todo movimiento social y te exige participar. Por eso resulta tan difícil a un cubano rebelarse porque es como rebelarse contra sí mismo. Primero se está por entusiasmo, luego por inercia, al final para sobrevivir", explica Masetti, quien sostiene que "los ingredientes del sistema estaban desde el principio ya en Sierra Maestra". Ambos se muestran molestos por el estereotipo simplista que se maneja de la disidencia cubana, donde "hay de todo el abanico de una sociedad democrática. Se ha diabolizado". "En Cuba hacemos como que trabajamos y el Gobierno hace como que nos paga", cuentan que dice un dicho en Cuba, donde "el salario medio alcanza los 12 dólares y un litro de aceite cuesta 13".

Marisa Goñi

(Diario de Mallorca, 09-05-07)

***

«Sempre he viscut al marge de la 'burgesia socialista' de l'Havana»

Canek, nét del Che Guevara, participarà a les XX Jornades Llibertàries

El nom de Canek Sánchez (l'Havana, 1974), a molts no els deu dir res. Si s'hi afegeix el seu segon llinatge, Guevara, la cosa canvia. És evident que es tracta del nét d'Ernesto Che Guevara. Aquest dissenyador i compositor ha visitat Palma perquè avui ofereix una xerrada, convidat per Estel Negre, juntament amb el periodista i exguerriller de l'Ejército Revolucionario del Pueblo, Jorge Masetti, titulada «Cuba: de la revolució al totalitarisme».

- Per quin sant fas el nom, Canek?

- Per cap. Com que ma mare és nascuda a Mèxic, va voler que jo portàs un nom maia com a símbol de resistència.

- Com es viu a l'Havana essent nét del Che?

- Jo vaig néixer a Miramar, el barri elitista de la ciutat, on viu l'aristocràcia 'revolucionària'i on els únics negres que hi habiten són els del servei domèstic de la 'burgesia socialista'. Amb només dos anys, els meus pares i jo ens traslladàrem a Europa, on ser nét del Che no tenia cap trascendència. Me'n vaig tèmer del que significava ser ser nét de qui era quan, a la meva adolescència, vaig tornar a Cuba. Allà, els professors em deien constantment 'Creus que si el teu padrí, un heroi, et veiés, estaria orgullós del que fas?'.

- Com vares decidir trencar amb tot això?

- Bé..., no puc parlar de trencament. Jo mai vaig estar dins el règim. Me convidaren a entrar a l'Escola Militar i a formar part dels joves comunistes, però mai hi vaig voler anar. Sempre he estat al marge de les classes altes de l'Havana. Un dels privilegis que vaig tenir respecte de la resta de cubans és que a mi em deixaven entrar i sortir de l'illa quan volgués. El fet d'estar a Europa em va fer veure el règim amb uns altres ulls. Jo no puc consentir viure sota un Govern que et diu què has de fer, què has de menjar i què has de pensar, i sobretot no pecar. Per això, vaig partir. Primer a Chiapas i llavors a Bordeus, on visc ara.

- De quins pecats parles?

- D'escoltar els Rolling Stones, de llegir premsa estrangera, de reivindicar el «jo» personal i individual...

- T'han dit mai que la teva estètica és de talibán?

- De musulmà, sí que m'ho havien dit. De talibán, encara no. No és una estètica cercada. Només és que em fa molta peresa rasurar-me.

Antoni Mateu (Palma)

(Diari de Balears, 09-05-07)