Administrar

Es reedita «El eco de los pasos», les memòries de l'anarquista Joan García Oliver

estelnegre | 21 Abril, 2007 06:00

Es reedita «El eco de los pasos», les memòries de l'anarquista Joan García Oliver

L'autobiografia de l'exministre de Justícia només es pot comprar per internet

Portada de l'edició de 2007

L'any 1978 l'editorial Ruedo Ibérico va editar El eco de los pasos, la monumental autobiografia de 650 pàgines de Joan Garcia Oliver (Reus, 1901, Guadalajara, Mèxic 1980). Ara es torna a reeditar aquest llibre clau per a entendre no sols la història de l'anarcosindicalisme i la CNT des de dins, sinó també la història del país del segle XX. El eco de los pasos (Ed. Pilar Sierra, 2007), sols es pot comprar per internet a llibreteria.org.

Joan Garcia Oliver explica la seva vida segons la premissa que «la veritat, tota la veritat, només s'explica, si també es mostra la cara lletja de la veritat». Amb ulls de testimoni privilegiat, narra des de dins la lluita entre patrons i obrers a la Barcelona dels anys 20. De fet, Garcia Oliver va ser fundador del grup d'acció Los Solidarios «los terroristas de la clase trabajadora», que deia ell. També confessa que va participar en l'assassinat del president espanyol Eduardo Dato l'any 1921; descriu la seva estada a les duríssimes presons de la dictadura de Primo de Rivera i que Francesc Macià el volia al seu costat als Fets de Prats de Molló. Garcia Oliver explica que va combatre la República des del principi amb atemptats i robatoris, perquè la considerava insuficient.

Armes, revolució i exili

Quan es desferma la guerra del 1936 Garcia Oliver parla dels anarquistes, que es van apoderar de les armes , d'ell mateix que després va comandar el Comitè de Milícies Antifeixistes, que durant l'estiu del 1936 va governar Catalunya. Allà va viure el moment més amarg de la seva vida, quan un ple local de la CNT va denegar la seva proposta de jugar al tot per tot, això és, de fer la revolució social i no sols la guerra. Més endavant, en una decisió polèmica des del punt de vista anarquista, Garcia Oliver va acceptar el càrrec de ministre de Justícia espanyol. Les últimes 650 pàgines parlen del llarg exili d'Oliver, que va acabar morint a Mèxic, envoltat d'indis, amb l'espectre de la mort del seu únic fill i en companyia de la seva esposa.

Al llibre, hi són vistos de prop la majoria dels protagonistes de la història política i social del segle XX: el Noi del Sucre, Josep Tarradellas, Lluís Companys, Francesc Cambó, Frederica Montseny, Buenaventura Durruti, Prat de la Riba, Eugeni d'Ors, Andreu Nin i un llarg etcètera. Però sobretot s'hi veu l'immens, desconegut i poderós ordit dels sindicats anarquistes. Tot plegat trufat de detalls històrics, com el de qui va inventar, i on, la bandera vermella i negra de la CNT, els últims intents de salvar el Madrid republicà, la mort accidental de Durruti o detalls de la fugida del cardenal Vidal i Barraquer. La narració, que pot arribar a ser lírica, és en alguns moments espessa, perquè inclou actes senceres dels congressos anarquistes o llargues i reiterades invectives contra Frederica Montseny i Diego Abad de Santillán, una de les bèsties negres de l'autor.

Llibre preuat

El llibre, exhaurit de feia anys, havia arribat a preus de més de 120 euros a les llibreries de segona mà. Fins i tot algunes llibreries n'havien fet tiratges clandestins a base de fotocòpies. L'edició actual, de 650 pàgines, costa 35 euros, inclou una entrevista amb l'autor de l'any 1977 que, segons l'editorial, és «l'única que li van fer». A la contraportada del llibre es pot veure una de les poques fotografies en què apareix una bandera catalana anarquista (amb les franges grogues substituïdes per negres).

La primera edició, limitada, és de 150 exemplars.

***

A la fi!

Contraportada de l'edició de 2007

A la fi! Després de gairebé 30 anys de la primera i única edició d’El eco de los pasos realitzada per part del malaguanyat Pepe Martínez, al capdavant de l'editorial alternativa per antonomàsia dels anys 60 i 70 Ruedo Ibérico i davant l'inusitat interès en els últims temps per trobar un exemplar d'aquest llibre, exhaurit des de fa anys, amb una escalada constant del seu preu arribant a uns preus realment escandalosos, hem cregut oportú fer una edició ampliada amb l'única entrevista realitzada a Joan García Oliver l'any 1977, així com reestructurar l'índex de l'edició primigènia de 1978. També hem considerat convenient respectar els girs idiomàtics, així com les notes de l'edició de 1.978.

Una altra de les raons d'aquesta edició, si es vol més ideològic que sentimental o històric, és el revisionisme que es vol donar a aquest període per part d'alguns suposats historiadors o literats, intentant convertir en éssers humans a despietats i brutals assassins de tot un poble, tergiversant l'anàlisi històrica i intentant justificar l'alçament nacional i conseqüentment la matança col·lectiva de què van ser objecte homes i dones per tenir concepcions de la societat justes, creant un estat col·lectiu de pànic tal que els fills, néts o besnéts d'avui en dia desconeixen les vivències personals que la transmissió oral proporciona, produint-se la paradoxa que només dues generacions endarrere d'afiliats a la CNT al POUM o als Rabassaires, tenen actualment la mateixa mentalitat que els que van provocar aquella mal anomenada Guerra Civil resumint-lo en les paraules del poeta «qui perd als orígens perd la identitat».

Evidentment aquesta manipulació de la història no podria ser possible sense el suport «desinteressat» de grups de pressió mediàtics i la captació mitjançant el poder econòmic d'alguns escribes, convertits a l'ideari revisionista, passant d'estar en partits d'extrema esquerra, fins i tot amb l'ús de l'aparell paramilitar o en altres casos venent els drets d'edició a empreses que donen el seu suport a aquest revisionisme històric a canvi d'un plat de llenties.

El eco de los pasos permet precisament enfocar el període més convuls i al mateix temps mes excitant de la nostra recent història, proporcionant un preciós material de reflexió des d'una perspectiva en primera persona per un dels militants anarcosindicalistes mes significatius, membre dels Solidaris i de Nosaltres amb Durruti, Ascaso i Jover, màxim responsable del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya i ministre de Justícia de la República, ostentant un poder en les seves mans en l'única, fins avui dia, Revolució Social que s'ha dut a terme en el món.

Si es pogués definir amb una sola frase aquestes memòries, aquestes serien trepidants i sense concessions. Trepidants per que narra els fets d'una forma àgil i intel·ligent. I sense concessions ni personals, ja que només fa referència a la seva vida privada en quatre ocasions al llarg de 650 pagines, ni sindicalistes o polítiques, amb una feroç critica a Federica Montseny, Diego Abad de Santillán i en menor mesura al seu company de lluita Buenaventura Durruti, no sent desmentides les duríssimes acusacions que s'aboquen sobre els dos primers, tenint aquests la possibilitat d'haver-les contestat.

En la personalitat i caràcter de García Oliver que es palpa en cada pàgina de les seves memòries hi ha quatre característiques primordials és d'un caràcter dur, intel·ligent, egocèntric i summament honrat. Unes memòries sempre tenen un punt de memòria selectiva en què s'obvien errors propis i aquesta no és una excepció, hi ha temes importants en què passa de puntetes o ni tan sols esmenta. Per exemple la proposta de creació del Partit Obrer del Treball o la creació dels Comitès d'Assessorament Polític, però queda àmpliament compensat amb les detallades i extenses descripcions que fa d'afers tals com l'esclariment de la creació dels jurats mixtos atribuïts erròniament a Salvador Seguí el Noi del Sucre, l'organització de les execucions del cap de govern Eduardo Dato i del cardenal Soldevila, el relat del seu pas per diferents presidis, les causes del trasllat de Durruti del Front d'Aragó a Madrid, la sortida del cardenal Vidal i Barraquer de Catalunya, els intents d'atemptats contra Alfons XIII i Benito Mussolini, la direcció del Comitè de Milícies Antifeixistes, la creació de la bandera roig i negre de la CNT , per cert cosida per la companya de Àngel Pestaña «un reformista», la proposta el 1945 de constituir un govern «i es plantés a Madrid, per ser afusellat en l'acte o per provocar una desbandada dels governants franquistes», i els seus contactes i converses amb diferents personatges de l'època com: Companys, Macià, Largo Caballero, Prieto, Negrin, Tarradellas, entre d'altres.

Encara que el fet que va marcar més significativament a Joan García Oliver va ser sens dubte el Ple de Locals i Comarcals de la CNT de Catalunya celebrat el 23 de juliol de 1936. Ple del que no es conserven les actes, perquè segons García Oliver «han desaparegut o s'han fet desaparèixer» afegint posteriorment les raons «a alguns no els convenia que se sabés això» apuntant directament a Federica Montseny. No obstant això alguns testimonis asseguren no recordar que ningú aixequés acta d'aquest ple, testimonis que encara que provinents de militants de CNT assistents, xoca frontalment amb la tradició orgànica de CNT de transcriure qualsevol mena de congrés, ple, plenària o assemblea.

En aquest ple del que García Oliver fa una descripció molt detallada, proposa la famosa frase de «anar pel tot» que no és una altra cosa que l'aplicació del comunisme llibertari aprovat el 23 de maig de 1936, només dos mesos abans, al congrés de Saragossa. El mes destacable de aquest ple són les individualitats que rebutgen la proposta des de dues posicions, l'activa que és encapçalada per Federica Montseny i Diego Abad de Santillán que fins llavors havien defensat el seu estatus com a salvadors de la puresa anarquista de la CNT davant dels denominats reformistes i els que, davant una situació única per a totes les classes populars, és el cas de Durruti, que amb el seu silenci en aquest Ple, van avalar el col·laboracionisme.

Cal remarcar que rebutjant el «anar pel tot» significava la renúncia a la Revolució plena, la col·laboració amb les forces burgeses i donar un aire a l'Estat, que evidentment aquest no va desaprofitar, per això García Oliver sentencia amb la frase «la Revolució i la guerra es van començar a perdre el 23 de juliol de 1936». No obstant això un cop mes les bases confederals van demostrar no ser simples afiliats del pagament de la quota sindical, sinó que eren militants actius, autodidactes i preparats, per a autònomament implantar la col·lectivització de la terra i la socialització de la indústria.

www.llibreteria.org

Portada de l'edició de 1978

- Juan García Oliver: «A modo de introducción», en El eco de los pasos (1978)

- José Martínez: «Juan García Oliver visto por su editor», en Tiempo de Historia (1978)

- José Martínez: «García Oliver: el eco de los pasos de un revolucionario», en Nueva Historia, 24 (enero 1979)

- Frank Mintz: «El eco de los pasos de Juan García Oliver», en Bicicleta, 13 (1978)

Ateneu Llibertari Estel Negre

Comentaris

  1. Libro "El eco de los pasos"

    Estoy interesado en adquirir el libro "El eco de los pasos", de Joan García Oliver. ¿Me lo podriáis enviar contrarreembolso?

    Domingo Martínez Aguilar | 11/05/2007, 12:04
  2. "El eco de los pasos"

    Entra en aquesta pàgina www.llibreteria.org i allà ho podràs adquirir i a més a més d'oferta (35 euros)

    Ateneu Llibertari Estel Negre | 11/05/2007, 12:37
  3. Libro de García Oliver

    No os funciona el enlace a la libreria y quisiera adquirirlo.

    Gracias

    José Carlos | 23/10/2018, 13:51
  4. Para José Carlos

    L'enllaç és de fa més d'11 anys...
    Aquest llibre esta exhaurit, reeditat i de bell nou exhaurit.
    El pots trobar de segona mà però molt car.
    Aquí tens un enllaç del llibre en pdf.
    Salut!
    Estel Negre
    www.enxarxa.com/biblioteca/GARCIA%20OLIVER%20El%20eco%20de%20los%20pasos.pdf

    Ateneu Llibertari Estel Negre | 24/10/2018, 09:21
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS