estelnegre | 19 Abril, 2007 13:23
L'historiador culmina la seva gran obra
Josep Termes
(Barcelona, 1936), Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2006, s'ha
passat
anys i anys remenant papers, entrevistant vells dirigents obrers,
publicant
documents i anàlisis. Tot al voltant d'un objectiu: bastir
una interpretació de
la història contemporània del país "en
clau popular i nacional". Ara
culmina la feina amb dos volums que apareixen simultàniament
a l'editorial
Afers. Són les obres de tota una vida.
Una és La
catalanitat obrera, un assaig històric de
més de 300 pàgines al voltant de
la República Catalana, l'Estatut de 1932 i el moviment
obrer. Com explica el
mateix Termes, tot va començar amb un treball de recerca
presentat a la
Universitat de Perpinyà el 1976. Tres dècades
després dóna per tancada la
feina. I, com sempre, no enganya sobre el punt de vista: "Deixeu-me
dir,
perquè no es confongui ningú, que jo no
sóc regionalista, ni tan sols
nacionalista, car sóc més radical, sóc
català de nació i, en tot cas, membre
independent i solidari d'una esquerra nacional, somiada i mai
aconseguida".
En l'obra, situa
els orígens, els protagonistes i els grans problemes. I a
partir d'aquí aborda
la ideologia i la relació amb el fet nacional dels
principals actors polítics:
"Què és Catalunya per aquestes organitzacions? Un
poble lliure per la CNT,
una regió d'Espanya pel PSOE-UGT, una nacionalitat o
nació específica i pròpia
pels altres", tot i que alguns, al·lèrgics al
terme nacionalisme,
encunyen el de nacionalitarisme (Bloc Obrer
Camperol). En conjunt,
doncs, aquest és el "catalanisme radical i proletari" que,
segons
Termes, a partir de 1931 "posa els drets de Catalunya al costat o per
sobre de les reivindicacions socials".
L'altre llibre, titulat Història de combat, reuneix els textos dispersos des de finals dels 60 fins avui, centrats en "el catalanisme resistent" i les organitzacions de la classe treballadora i l'esquerra en general, per cert molt variada: de l'anarquisme a la socialdemocràcia. El mateix Termes diu que "en cert sentit pot ser vista com la història de dos perdedors", però que "en realitat és la descripció de la resistència del poble enfront de les classes i el poder dominants".
Ignasi Aragay
(Avui, 19-04-07)
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |