Administrar

«Més per fer memòria», per Ferran Aisa [sobre les memòries de Juan Perea]

estelnegre | 09 Abril, 2007 04:23

«Més per fer memòria», per Ferran Aisa [sobre les memòries de Juan Perea]

Surten les memòries inèdites del general simpatitzant de la CNT, Juan Perea

Juan Perea Capulino

Flor del Viento acaba de publicar les memòries del general republicà Juan Perea Capulino (1890-1967), Los Culpables. Recuerdos de la guerra, 1936-1939. Mauricio i Álvaro, els fills del general, han lluitat durant anys, perquè l'obra del seu pare fos publicada.

Durant la Transició van presentar l'obra a una editorial barcelonina que rebutjà el manuscrit perquè el general criticava massa els comunistes. Ara, en plena recuperació de la memòria, l'editor Ramon Serrano publica les memòries inèdites d'un cap militar de l'exèrcit republicà.

Juan Perea Capulino les va escriure a l'exili de Niça els anys 1939-1940, per tant són coetànies a les de Vicente Rojo, ¡Alerta a los pueblos!, i a les de Julián Zugazagoitia, Guerra y vicisitudes de los españoles. L'historiador Josep Sánchez Cervelló va dir, en la presentació del llibre, que Perea aporta importants dades a temes de la Guerra Civil: l'ofensiva a la Sierra del Guadarrama, la defensa de Madrid, l'ofensiva sobre Terol i, sobretot, el final de la guerra amb la caiguda de Catalunya. I va afegir que Perea "era un militar capaç d'organitzar la guerra des de la diplomàcia i de preparar un exèrcit des de la disciplina i l'honestedat".

Perea, que va simpatitzar amb la CNT, és l'únic cas de soldat d'escala militar que arribà a general. Formava part de l'exèrcit des dels 14 anys i abans dels 20 ja entrava en accions guerreres. El 1926 va participar en l'anomenada Sanjuanada contra la dictadura de Primo de Rivera, i a conseqüència d'això fou tancat durant sis anys a Montjuïc. El 1936 va dirigir la columna Perea, on hi havia sindicalistes, anarquistes i voluntaris. Entre els seus col·laboradors destacaren els militants obrers Josep del Barrio i Cipriano Mera.

Perea, que fou un dels caps de l'Exèrcit de l'Est, va ser crític amb el PCE al qual acusa de cercar l'hegemonia en contra dels interessos generals de la República i del poble treballador. En acabar la guerra va ser nomenat general per Negrín. Visqué l'exili a França, Mèxic i Algèria.

Ferran Aisa

(Avui, 09-04-07)

 Aquest article en pdf

Ateneu Llibertari Estel Negre

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS