Administrar

«Mallorca, amb estrès de corrupció», per Biel Mesquida

estelnegre | 10 Desembre, 2006 10:16

«Mallorca, amb estrès de corrupció», per Biel Mesquida

El cas Andratx és el principi de la regeneració i de la possibilitat de salvar una part de l'illa

¡Viva la Virgen!

Viatgem cap a la meitat de la dècada dels seixanta del segle XX. Començava a l'illa de Mallorca l'anomenat boom turístic després de l'aturada produïda per la guerra del 36 i la postguerra. Els mallorquins es posaren a construir hotels com a bojos als llocs on els operadors turístics estrangers volien dur els turistes de sol i platja, vorera de mar, damunt les cales, les platges i els roquissars: es produeix la primera litoralització (balearització) que en menys d'una dècada fa que l'illa tingui més de mil hotels. No es mira prim, l'ordenació del territori és inexistent i es fan vertaders desbarats que canvien l'aspecte de paisatges, pobles de la costa i encontorns de Palma.

La meva padrina materna Joana era una mena d'ecologista avant la lettre i, quan estiuejava amb ella al barri del Terreno, a Palma, ens dedicàvem a fer un memorial de greuges de les destruccions patrimonials i territorials que ens feien mal al cor. I ploràvem llàgrimes de sang per aquella vil·la convertida en hotel apartament, per aquella cala envaïda pel ciment, per aquell bosc urbanitzat. Passàrem d'un milió de turistes l'any 1965 a quasi tres milions el 1975. Joan Miró, que habitava en una finca verge, Son Abrines, vora el nucli de Cala Major, es va veure enrevoltat de gratacels, d'hotels i apartaments. I va pronunciar la cèlebre frase: els mallorquins són beneits.

Sí, alguns mallorquins, els d'una nova classe emergent d'hotelers i constructors, han estat beneits perquè només han adorat el vedell d'or de l'enriquiment ràpid i abundant sense pensar en cap conseqüència: la destrucció del territori, del medi ambient, de l'illa. I així, després de la mort de Franco, hem vist com creixia el nombre de turistes, fins a arribar a tretze milions l'any 2005. Hem vist com una part de la societat es dedicava al desarrollismo salvatge, a la construcció incontrolada, a la multiplicació de les autopistes i a l'ampliació de l'aeroport i, també, com la societat civil i civilitzada, la que sap que tenim la terra en usdefruit, signava tota casta de manifests i es manifestava per aconseguir lleis protectores del litoral, dels paisatges, dels parcs naturals, per salvar Mallorca de l'encimentada general.

El Govern del PP de Gabriel Cañellas, entre 1983 i 1995, va ser el reialme del deixar fer mentre no hi hagués denúncies ni protestes. A més de produir una estructura econòmica amb molt poca diversificació, amb els sectors de la construcció i l'hoteler com a grans beneficiats, no s'aturà de fer martingales. El cas Zeus-Torcal fou el primer escàndol que afectà Cañellas, per il·legalitats d'unes empreses constructores presumptament vinculades amb ell. El seguí el cas Calvià, intent del PP de comprar el vot d'un regidor socialista. El cas túnel de Sóller, cobrament de comissions il·legals que anaren a les arques del PP, fou el darrer esclat que va fer caure la presidència cañellista. El president Cristòfol Soler és substituït en menys d'un any per Jaume Matas, que governà de 1996 a 1999. Dos grans escàndols polítics solquen aquests tres anys. El cas Bitel, d'espionatge electrònic des de Presidència del Govern al president de la Comissió Insular d'Urbanisme, del PSOE, i el cas Mapau, trama il·legal de captació de vots dels residents a l'estranger dissenyada, presumptament, des del despatx de Matas. En ambdós casos hi ha responsabilitat directa del president Matas i, entre els implicats, una nombrosa relació de càrrecs del PP. La justícia no arribà a donar cap sentència condemnatòria. En el cas túnel de Sóller, Cañellas dimití amb responsabilitat política i quan es donà la sentència el delicte ja havia prescrit.

El Pacte de Progrés, presidit per Francesc Antich del PSOE, durant els convulsos quatre anys 1999-2003, amb una oposició salvatge d'hotelers i constructors, intentà arribar a un creixement sostenible i compatible amb el mediambient. Frenà la màquina desarrollista que anava a tota i perdé les eleccions, especialment tocat per la llei de l'ecotaxa: un necessari impost ecològic que trobà l'oposició brutal, fins i tot jurídica, dels hotelers.

El 2003 Matas tingué la majoria absoluta i tornàrem a una acceleració de la insostenibilitat, creuada per una vintena d'ajuntaments del PP en què hi ha denúncies i processos judicials relacionats amb la corrupció urbanística. El cas Son Espases: requalificar una finca rústica en una zona històrica i paisatgística per fer-hi un hospital general i, alhora, donar informació privilegiada a un grup d'empresaris per fer pelotazos al voltant de l'hospital. El cas Cavallistes: onze batlles o tinents de batlle de diversos ajuntaments del PP signen documents presumiblement falsos per legalitzar una casa del batlle de ses Salines. El batlle de Santa Margalida, del PP, és investigat per unes cintes magnetofòniques en què tracta de presumptes requalificacions urbanístiques a canvi d'euros. L'Ajuntament de Palma, del PP, ha tolerat des d’instal·lacions irregulars de negocis en sòl rústic fins a urbanitzacions il·legals, sense oblidar la destrucció d'un patrimoni ciutadà: el Pont del Tren.

El cas Andratx és l'escàndol absolut: el batlle, fitxat pel Partit Popular, acumula més de setanta denúncies per delictes ambientals i urbanístics i ara és imputat per, entre d'altres, prevaricació, frau a la hisenda pública, suborn i blanqueig de diners. El cervell d'Ordenació del Territori, tres dècades d'urbanisme a Andratx, ara treballava en requalificacions urbanístiques, classificacions de sòls, nous plans parcials per a urbanitzacions, etc. i en els plans territorials d'ajuntaments i consells. El zelador i soci del batlle és el tercer imputat. Tots tres tenen negocis immobiliaris. El president Matas, d'ençà que va començar aquesta operació Voramar ja ha mentit més de vuit vegades. Aquest és el panorama. Els defensors de la terra, del mar i de l'aire podem donar gràcies al poder judicial. El cas Andratx és el principi de la regeneració, de la possibilitat de salvar una part important de Mallorca.

Biel Mesquida

(El Periódico de Catalunya, 10-12-06)

Ateneu Llibertari Estel Negre

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS