Administrar

«Pujol, un lladre que confessa per salvar-ne d'altres», per Jordi Martí Font

estelnegre | 28 Juliol, 2014 09:07

«Pujol, un lladre que confessa per salvar-ne d'altres», per Jordi Martí Font

Sé que posar aquest titular a un article l'impossibilita per ser reproduït en la majoria de mitjans de comunicació però és que ara no ho he dit jo. Ho ha dit ell, el lladre, la persona que ha amagat munts d'euros per no pagar impostos aquí i, per tant, per no pagar res del que és públic, universal, de totes i tots. Que aquest lladre hagi estat «president» d'aquest tros de món no impedeix que les paraules siguin les que són i que un lladre sigui un lladre, aquí i a la Xina popular, que deia un altre...

Pujol (Jordi) admet, després d'anys i panys, que és un lladre. Que tenia diners amagats a l'estranger, on no tributaven, i la cosa ha durant més de trenta anys. És a dir que mentre ell parlava del país, de ser honest i de mil ximpleries més, robava i no callava. No és nou però provoca fàstics grans en el cas d'una persona que s'ha dedicat bàsicament a «fer país», que és com dir «a robar darrer del nom de...».

Els ultres de la cosa, i la cosa és la veneració del poder que els ha permès ser el que són, llepen i lloen el pare carabasser (com Mikimoto) i escriuen que sense ell no seríem on som. És veritat, seríem molt més enllà; tindríem un pais on valdria la pena viure i no tindríem vergonya de dir que som, quan sortim de viatge, d'un dels països més corruptes del món on fins i tot el president roba per a benefici propi. I si algú encara dubta de no dir les coses pel seu nom per no afectar negativament «el procés», torno a repetir que ell no ha tingut cap mena de relació amb el procés d'alliberament nacional en què ens trobem, ni ell ni Mas, tot i que amb els mitjans agafats de la mà encara hi ha ximples que s'ho creuen i pensen que «gràcies a ell, som on som».

CyU voldrà fer net i diuen que posaran tallafocs. Com si l'incendi no l'haguessin provocat i atiat ells, l'incendi de la sanitat pública, l'incendi de la destrucció de l'escola pública, l'incendi de vendre-ho tot per «pagar el deute»... És clar que no ho han fet sols, perquè la seva companyia és gran i alhora mínima. Gran perquè afecta tots els partits parlamentaris menys la CUP però petita perquè els que creiem que ningú no ens representa sabem que els figurants del Parlament no són res més que això, figurants, i alguns amb un pèssim paper de xoriços i lladres, malgrat els toqui portar corbata. I al final tot haurà estat una maniobra per salvar els nois, que són els que per la seva edat (Pujol ja és massa gran, podrien fer cap a la presó.

Sense cap mena de dubte, la presó és una estructura de classe, de classe contra classe, perquè mai cap ric hi fa cap, o gairebé cap, perquè també hi ha rics tan ximples que roben massa i fora d'hores. Però si ets ric i robes quan toca i dintre d'unes normes, no pateixis que com Pujol, mai no et passaràs res. I no diguem ja si estàs a favor del procés, aleshores encara hi haurà llepes i tot que demani clemència i que diguin per tu que tot t'ho deuen, que has estat un patriota de pedra picada... En fi, país...

Jordi Martí Font

 Ateneu Llibertari Estel Negre

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS