estelnegre | 25 Agost, 2012 04:53
Voldria que aquest article s'entengués
des d'una
perspectiva de crítica constructiva.
Existeixen massa «revolucionaris/es de facebook» i a altres xarxes
socials, els
quals comparteixen frases, enllaços, i comentaris altament
revolucionaris; els
quals, les quals, no se'ls veu mai a primera línia i que el
compromís esdevé a
quatre manifestacions, concentracions o cassolades a l'any; les
més
multitudinari i poca cosa més.
Crec que la situació que ara mateix
s'està
vivint, situa aquesta aptitud com un «volem canviar les
coses» però no volem
estar a segons quines situacions i espais, que ens esquitxin massa.
És un
nedar, segur, i guardar la roba.
Estar permanentment a primera línia de
combat,
és cansat i crema. Tot i que, està vist que dins
tots els moviments
revolucionaris, aquesta avantguarda ha degut d'existir i les
consecucions
assolides han estat de millora per a tots i totes; inclusiu pels qui
han
contemplat els fets i la lluita, ben situats al sofà de casa
seva.
Aquesta aptitud, no és gaire
bé solidaria,
malgrat algunes persones, que es miren els toros des de la barrera,
se'n solen
omplir la boca amb la paraula «solidaritat» ans
bé, no la duen mai a la
pràctica.
No em trobo ni cansat, ni desencantat; i
sé i
conec quin és el meu lloc, que voluntàriament he
triat, per intentar fer la
tasca el millor que sé i puc. Continuar aprenent a diari de
les situacions de
lluita, dels meus companys i companyes, i de l'enfrontament davant de
les
situacions injustes.
Corre pel facebook,
ja que parlo de xarxes, una frase que ve com anell al dit.
Escrita per Desmond Tutu, activista i
pacifista sud-africà que lluita els anys 80 en contra de
l'apartheid
discriminatori de les persones de raça negra, a
Sud-àfrica.
«Si ets neutral en les situacions
d'injustícia,
has triat el costat de l'opressor.»
Mireu, amb quines poques paraules, es pot
sintetitzar el que vull expressar en el meu escrit.
La neutralitat enfront de la
injustícia,
deixarà, a qui la practiquen, arraconats i tots sols, quan
aquesta injustícia
la pateixin els que no s'han mogut, quan han contemplat inamovibles,
les
injustícies que queien sobre els altres.
Aquesta frase, erròniament
atribuïda a Bertold
Brech i que va escriure un pastor protestant de nom Martin Niemoeller
(1892-1984), també resum perfectament el sentit del que
escric.
«Primer vingueren a buscar els
comunistes, i
jo no vaig parlar perquè no era comunista.
Després vingueren pels socialistes i
els sindicalistes, i jo no vaig parlar perquè no era ni una
cosa ni l'altra.
Després vingueren pels jueus, i jo no vaig parlar
perquè no era jueu. Després
van venir a buscar-me, i llavors ja no quedava ningú que
pogués parlar per mi.»
Voldria que si algunes persones a què
em
refereix, com a revolucionaris de saló, llegís
aquest article, que estic obert
totalment al diàleg i que és una manera
d'esperonejar en uns moments que vivim
que no podem perdre temps.
Em rebenta la frase. «I que hi podem
fer?»
Aquesta resignació i fatalisme que ens ha aportat la
tradició judeocristiana.
Doncs sí que hi podem fer, si som capaços de
moure'ns i deixar de mirar-nos el
llombrígol. Tots i totes podem fer algun tipus
d'acció compromesa per a
modificar les injustícies que ens afecten a tots.
Cadascú des de les seves possibilitats
i
coneixements es pot comprometre amb l'acció. Pot
vèncer les comoditats internes
per a participar en un procés de lluita i
transformació, cap a un món més just
i més harmònic.
Els «Què hi podem
fer?» són excuses de mal
pagador, als que encara, sembla, no els hi han arribat les sotragades,
què tard
o d'hora els hi arribaran.
Aquest escrit surt del meu esperit de lluita i
canvi. No intent fer apologia, si no obrir una reflexió
profunda, objectiu des
que vaig entrar al món de la paraula escrita.
Els que em coneixeu sabeu on estic i el que
faig. Dic, des de la humilitat que aquest treball de formigueta i
constant, és
el que transforma, el que arriba a moure muntanyes.
Concloent:
«Si tu no fas política,
algú la farà per tu» i
fer política és tenir la llibertat de prendre les
pròpies decisions
democràtiques, inclusiu a vegades, en contra dels mateixos
governants. No
conformar-se amb unes votacions cada cert temps, si no participar
activament en
la construcció d'un model social, just i equitatiu a tots
els nivells.
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
Gràcies per a difondre els meus articles.