estelnegre | 06 Gener, 2008 17:56
CGT y CNT exigen la readmisión de los doce trabajadores de Salom en IB3
La dirección de la cadena "no puede entrar" en el conflicto, del que se considera "víctima"
Los sindicatos CNT
y CGT, representados en el comité de empresa de Salom Audio
y Vídeo SL,
anunciaron ayer diversas actuaciones destinadas a lograr la
readmisión de los
doce trabajadores despedidos de esta firma que prestaban sus servicios
a la
cadena pública de televisión IB3.
Fuentes de la
directiva del ente insistieron ayer en que este "no puede entrar en las
relaciones laborales entre Salom y sus empleados", a la vez que
manifestaron "respeto" por la "actividad empresarial" de
sus proveedores. En cualquier caso, IB3 recordó que es la
cadena pública la que
pierde trabajadores y es, por tanto, "víctima de los
despidos".
Mejor
externalizar
También
fuentes de Unió Mallorquina --el
partido más influyente en la dirección de IB3--
manifestaron ayer su
"respeto" por las relaciones contractuales entre Salom y su personal,
así como el total apoyo a la acción del
responsable de la cadena, Antoni
Martorell.
En cualquier caso,
recordaron que su ideología liberal no considera la
función pública como una
posibilidad particularmente deseable, sino que favorece la
externalización de
servicios, como el que cubre Salom, para abaratar los costes.
UM y el PSOE han
sido señalados por los trabajadores como autores de la
"estrategia pactada
entre el Govern y la empresa privada" para "castigar y reprimir
cualquier tendencia de lucha sindical dentro de Salom e IB3".
Ningún
portavoz socialista se pronunció ayer sobre el conflicto que
enfrenta a la empresa
Salom con sus asalariados.
Los despidos se
produjeron el mismo día en que algunos trabajadores de la
firma iniciaban una
nueva campaña reclamando mejoras contractuales. Tras la
acción de la empresa,
los sindicatos anunciaron que continuarán sus movilizaciones
y convocaron una
asamblea a la cual esperan asista todo el personal subcontratado por
IB3 a sus
diferentes proveedores.
Ayer mismo, diversos representantes de los trabajadores en CNT y CGT repartieron octavillas en la plaza de Cort, durante la cabalgata de Reyes, para informar del particular "regalo" recibido.
C. Canals / Agencias
(Diario de Mallorca, 06-01-08)
estelnegre | 05 Gener, 2008 11:39
Acomiadats per sorpresa 12 treballadors en IB3 Radiotelevisió de les Illes Balears, entre ells la delegada de CNT en l'empresa
Ahir 4 de gener de 2008 l'empresa Salom Audio i Vídeo S. L., subcontracta que gestiona la plantilla de IB3 Radiotelevisió de les Illes Balears, ha procedit a l'acomiadament, sense cap preavís, de 12 treballadors de l'ens públic. Entre els acomiadats es troba la delegada sindical de CNT en l'empresa. Al llarg del dia se'ls va comunicar per telèfon als afectats la cessació de la seva relació laboral i la prohibició d'entrar a les instal·lacions de l'empresa.
Des de l'empresa s'argumenta que els acomiadaments són fruit d'un retall pressupostari per part de IB3, el qual ens genera bastants dubtes després de la venda per part del director de IB3, Antoni Martorell, del plató principal, material audiovisual de la cadena pràcticament nou, així com programació pròpia de la mateixa.
És per això que des de CNT considerem que el sou de 12 persones no repercutirà en la millora del pressupost de la televisió pública, això no és més que una vil excusa. La vertadera raó per la qual s'han produït aquests acomiadaments no és cap altra que castigar i reprimir qualsevol tendència de lluita sindical dins de Salom i IB3, estratègia pactada entre Govern de les Illes Balears i l'empresa privada.
La lluita dels treballadors i treballadores de Salom-IB3, que durant més d'un any han estat reivindicant la defensa dels seus llocs de treball i la consecució d'un conveni i un salari digne ha fet efecte entre els polítics del Govern de les Illes Balears, el resultat: reprimir el moviment obrer. Resulta paradoxal que aquest govern diu ser d'«esquerres» mentre la realitat demostra que es comporta com un autèntic cacic.
Des de la Secció Sindical de CNT en Salom-IB3, manifestem la nostra repulsa davant dels acomiadaments i no dubtem de responsabilitzar als partits que formen el Govern de les Illes Balears com els autèntics responsables d'aquest atropellament.
D'un temps ençà la gestió de l'ens públic tendeix a la privatització de la cadena, afavorint al sector privat i degradant el servei públic, aquests acomiadaments són un clar exemple d'això.
Exigim la readmissió immediata de tots els acomiadats i acomiadades, així com la cessació immediata de les polítiques repressives cap a la nostra secció sindical.
Readmissió de tots els acomiadats i acomiadades ja!!
Subrogació i conveni col·lectiu per als seus treballadors ja!
Per un treball digne, per un servei públic de qualitat
No més precarietat en IB3! És hora d'organitzar-se
Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)
971 726 461
estelnegre | 04 Gener, 2008 07:14
Desplegades, davant la seu del Parlament Balear, pancartes contra la política de Salom Audio i Vídeo S.L. i el Govern Balear pel tracte que donen als treballadors i treballadores de IB3 Radiotelevisió de les Illes Balears
Des de fa una
setmana pengen davant la seu del Parlament de les Illes Balears dues
pancartes
reivindicatives demanant el cessament de l'actual situació
que pateixen els
treballadors i treballadores de SALOM-IB3. A les pancartes es demana
l'aturada
immediata d'aquesta situació, la subrogació dels
treballadors/as per part de
l'ens públic i l'establiment d'un conveni
col·lectiu que garanteixi els seus
drets laborals.
Pots veure les
pancartes a la pàgina web de la nostra secció
sindical:
Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)
971 726 461
estelnegre | 03 Gener, 2008 16:56
Aquí teniu cinc cèntims d'un llibre que us recomanen encaridament:
El sistema simbòlic que regeix la nostra vida segueix essent greument tributari de falsos mites, dogmes i ideologies que desnaturalitzen la visió objectiva de la realitat. L'aclaparant majoria de l'espècia humana continua vivint en dependència de mites religiosos, i una extensa part de la població mundial professa el mite cristià. Així, gairebé totes els humans perpetuen encara avui formes de vida i de convivència sotmeses a l'acció distorsionant de creences i codis de conducta administrats per poders religiosos i ideològics que impedeixen o adulteren el lliure exercici dels drets humans i de les llibertats polítiques. La causa última i eminent d'aquesta malsana i trista situació radica en la ignorància i la manipulació de les masses en benefici dels poders dominants. És urgent que tots els humans posin el seu rellotge a l'hora de la ciència per conèixer la falsedat practicada per aquests poders, i s'uneixin per exigir una escola digna i en harmonia amb el magisteri científic sobre el món (cosmologia) i sobre l'ésser humà (antropologia). Viure en realitat és trencar els grillons de la il·lusió i la desinformació, començant per l'estudi de la condició de la «subjectivitat» personal i les seves relacions amb la natura exterior i interior en les seves múltiples dimensions, dins de la unitat ontològica universal d'allò que existeix.
Gonzalo Puente Ojea
Vivir
en la realidad. Sobre mitos, dogmas e ideologías
Siglo XXI. Madrid, 2007
estelnegre | 02 Gener, 2008 14:39
Tot el que demanen les feministes és ridícul, encara que ben és cert que segons aconsegueixen èxits a favor d'un món on les dones no són éssers humans de segona classe, tota la societat es beneficia. Però la resistència a aquests canvis és profunda i les reaccions són contínues: quan es dóna una passa en favor de la justícia, se segueix pressió per al retrocés, fet que tal vegada expliqui que hagin trigat segles a arribar a entendre que els drets humans són aplicables també a les dones, que aquestes tenen dret a participar en la vida política, accedir a l'educació i a la cultura, al món del treball remunerat, a decidir si volen o no volen infants, a la seva pròpia vida sexual, dret a definir la seva identitat i que es respecti la seva dignitat com a persones, o no?
El dret a nomenar la teva identitat. Fa rialles que les dones demanin que les tractin en femení quan les anomenen? ¿Pot qüestionar-se aquest dret, el dret a ser anomenada «usuària, subscriptora, alumna, professora, llicenciada, catedràtica, jutgessa, ministra, advocada, editora, administradora»? El tractament en femení a les dones, o per incloure les dones al comunicar-nos, s'escampa en funció que les dones van accedint a alguna cosa més que allò que han accedit tradicionalment; a mesura que es va comprenent que els drets humans són també de les dones. I el dret que t'anomenin d'acord a allò que ets és un dret fonamental.
El dret a no ser un objecte. És ridícul que es protesti perquè la publicitat, la tele, el cinema, el mercat deixin de cosificar les dones? (Qui protesta per això, que ens afecta a tothom tots els dies?) Com si cosificar no fos en si suficient violent, la cosificació de les dones s'especialitza en la seva cosificació com a objectes sexuals. (L'opció masclista que s'usi també els homes així no és una reivindicació del feminisme, doncs aquest és un moviment de drets humans, que treballa a favor de la dignitat de tots els éssers humans). Pot ser que la gent que consumeix no sap què conceptes usen els (i les) publicistes i qui els contracten? Posa una al·lota fent boquetes, amb pits grans o mostrant el cul, amb pinta de nina a ser possible --cal seguir educant Ells en la fantasia de tirar-se les nines; confondre la innocència de descobrir el sexe amb l'acció de la violació és pervers i convenient--, «viciosa» si més no --cal seguir educant Elles en la fantasia de ser castigades per dolentes, és a dir, de ser forçades, violades; confondre la passió i el desig amb la violència és pervers i convenient--, i vendràs molt més, la teva pel·lícula, el teu programa, el teu producte... ¿Pot ser no existeix una vida sexual que no es basi en aquestes deformacions que tal preu tenen i han tingut en la majoria de dones del món al llarg dels segles? ¿Pot ser no podem sentir plaer si no és denigrant qualcú, exercint violència contra qualcú? Sí podem, però plantejar-se'l, sembla, és quelcom que no es vol fer, possiblement perquè la majoria segueix pensant que l'abús és inevitable, que no tenim opcions, com si no tinguéssim intel·ligència per aprendre a resoldre els nostres problemes.
Que t'anomeni, que no t'usin són reivindicacions ridícules perquè les dones no tenen dret a demanar això, doncs el sistema social vol perpetuar el que sempre ha imposat: que no se les anomeni i que s'usin els seus cossos per a coses que res tenen a veure amb els seus cossos, els seus desigs, la seva identitat.
Carmen Fernández
estelnegre | 01 Gener, 2008 11:28
Escola de
rebel·lia.
Història d’un sindicalista
Salvador Seguí
Pròleg
d'Emili Cortavitarte
Salvador
Seguí, el Noi del Sucre, ha
estat amb poca mena de dubtes, una de les figures més
rellevants del moviment
obrer català del primer terç del segle XX i,
alhora, la seva imatge ha quedat
fixada en la nostra memòria col·lectiva com la de
la lluita de la classe
treballadora per la seva emancipació. Tot i així,
però, l’obra escrita de Seguí
ha esdevingut pràcticament inaccessible per als lectors, ja
que en els darrers
trenta anys aquesta ha merescut poca atenció tant per part
d’historiadors i
estudiosos com d’editorials.
Escola
de rebel·lia recull, d’una banda, una
petita novel·la escrita per Seguí i publicada
originalment el 1923 a la col·lecció
«La Novela Social» de Madrid i, de
l’altra, tot un seguit de conferències i
entrevistes realitzades pel Noi del
Sucre entre el 1918 i el 1919. La novel·la de Salvador
Seguí ens permet apropar-nos
als diversos aspectes de la vida diària dels sindicalistes
catalans, i les
conferencies pronunciades per Seguí als congressos de la CNT
i a l’Ateneu de
Madrid el 1919 ens mostren l’activitat organitzadora i el
pensament
sociopolític de Salvador Seguí en la seva
totalitat.
***
Salvador
Seguí, més conegut amb el sobrenom
del Noi del Sucre, va néixer a Lleida el
1887 i fou assassinat pel
pistolerisme patronal el 10 de març de 1923 a Barcelona.
Fill únic de
treballadors assalariats establerts a Barcelona, ben aviat
començà a intervenir
en les lluites socials i obreres de la ciutat. A partir de 1908
participà en
les activitats del moviment Solidaritat Obrera, on destacà
en el seu combat
contra el lerrouxisme, i també en
l’organització del congrés fundacional
de la
Confederació regional Solidaritat Obrera. Fou,
però, a partir de 1910 i 1911,
en el moment de la creació i de la constitució de
la CNT, quan Seguí
s’incorpora plenament a les tasques directives del moviment
sindicalista fins a
esdevenir un dels dirigents més carismàtics del
moviment obrer català. El Noi
del Sucre desenvolupà com a dirigent sindical una important
labor
propagandística i organitzativa, participant en diversos
conflictes socials i
laborals com la vaga general de 1915 o la més coneguda vaga
de la Canadenca el
1919. Un any abans, Seguí fou escollit secretari general de
la Confederació
Regional de Catalunya i entre el 1918 i el 1920 fou empresonat i
sofrí el
primer intent d’atemptat. Arran de l’onada
repressiva desplegada pel governador
civil de Barcelona, Martínez Anido, el 1920 Seguí
tornà a ser detingut i
desterrat a Maó i un cop retornà a Barcelona la
seva incansable activitat
propagandística i militant fins que fou assassinat el
març de 1923, tot just
dos anys després de l’assassinat del seu company
Francesc Layret.
estelnegre | 31 Desembre, 2007 08:21
Tomeu Ferrer, tres mesos després
Tomeu Ferrer va
morir el trenta de setembre passat. Ahir li reteren un homenatge en el
Teatre
de Manacor. Com aquell qui diu, encara no ha partit i ja l'enyorem.
És, aquest,
el millor elogi que en puc fer, d'ell. Políticament era un
iconoclasta. És cert
que havia format part del PSM i que militava a ERC, però la
columna vertebral
de les seves creences no s'ajustava a cap corpus ideològic
determinat. Era
força més senzilla, de composició. Tan
senzilla com contundent. Un País? Els
Països Catalans o Catalunya. Un amor? La gent. Una
passió? El Barça. Una
utopia? Che Guevara. Una ferida? La Guerra Civil, més
concretament la repressió
feixista a Mallorca. Amb aquests elements, que naixien del cor i del
pensament,
va ésser un home digne. Jo vaig tenir la sort de
conèixer-lo ran de la
publicació del seu segon llibre, El
Samsó Mallorquí (Documenta Balear,
2002). Vaig entrevistar-lo a Brisas. Ens
citàrem en el Bar Central (un
dels meus amors urbans), a les deu del matí.
Així, a cop calent, record que va
demanar un whisky (després se'n clavaria un altre) i em va
posar, repetidament,
una mà -les movia les dues al compàs de la
paraula-, a l'espatlla. Ho he
d'admetre: pel que fa al doble xut de whisky, abans feia com ell. Era
quan el
fetge, l'estómac i tot aquest cabal del dimoni que tenim a
la panxa no em
procurava gaire maldecaps. Tocant a les mans, vaig agrair-li la
calidesa del
seu gest. Una persona que no mou les mans és un funcionari
vocacional. És a dir,
un ésser fred, llunyà, impersonal. Justament tot
el contrari d'allò que era
Tomeu Ferrer. Abans de començar l'entrevista ja
érem amics. Cal dir que el fet
de dialogar entorn de l'epopeia humana i esportiva de Samsó
ens va facilitar
les coses. Jo coneixia Sebastià Llull, d'enrere. Era un
homenàs modest, gens ni
mica faroner, amb mirada tendra i un pit que tenia
l'amplària de la cabina d'un
camió. Ambdós, Ferrer i jo, admiràvem
la seva força, veritablement hercúlia, i
ens fèiem creus del fet que un home pràcticament
analfabet -va créixer a la
postguerra, amb pa i figues seques, i trencant pedra-, anés
pel món sense
perdre els mistos. Ferrer en va escriure una biografia bella, de
Samsó, posant
l'accent en la denúncia social. Li importava més
l'aventura humana que no la
gesta esportiva. Tomeu Ferrer era allò que en diem un home
d'esquerres, un
roig. I arrossegava tot el component d'idealisme d'un Blasco
Ibáñez. Cas de
viure en temps de l'Avi, tinc la certesa que hauria fet part de
l'expedició a
Prat de Molló. Tanmateix, la seva època va
ésser una altra. La de la
resistència ètica a la dictadura, primerament. I
després la de la consolidació
de la democràcia a l'Estat, que ell no podia acceptar si no
portava implícit el
reconeixement de la nació catalana. Tot cercant una oferta
política amb la qual
identificar-se, va passar del PSM a ERC. El seu esperit de revolta
s'alimentava
en fets tan pretèrits com les germanies. Però
s'enrobustia a partir del
coneixement oral de la repressió feixista del trenta-sis.
Sabia guanyar-se la
confiança de la gent en un batre d'ulls, era un mestre de la
conversa. Aquesta
habilitat li va procurar infinitat d'informacions secretes o
confidencials que
mai no va tenir inconvenient a compartir amb altres escriptors o
historiadors
que han investigat la guerra o algun aspecte concret. De tots els
coneixements
arreplegats, en va treure un llibre, Vint dies de guerra
(Documenta
Balear, 2005). I molt probablement n'hauria tret més si la
mort, sobtada, no
l'hagués separat per sempre de les seves dèries,
dels seus somnis. Joan Lladó,
d'ERC, va tenir la gentilesa de convidar-me a l'homenatge d'ahir a
vespre, cosa
que li agraeixo. Tanmateix, per raons que no vénen al cas,
no vaig poder
participar-hi. Això no fa que em senti lluny de Tomeu
Ferrer, l'amic
traspassat. De cap manera. La calidesa humana --i ell n'oferia a
cabassos--
acostuma a deixar un pòsit indestructible de bons records.
Llorenç Capellà
(Diari de Balears, 30-12-07)
***
Clam
unànime en l'homenatge de Tomeu Ferrer: «T'enyoram
l'ànima!»
El teatre acollí el reconeixement a l'escriptor i polític nacionalista
«T'enyoram
l'ànima!» Aquesta frase resumeix
l'estat d'ànim de la gent que va omplir el teatre Municipal
de Manacor per
homenatjar el recent desaparegut Tomeu Ferrer, exregidor nacionalista
del PSM,
historiador, escriptor i fins a la seva mort prematura, president de la
secció
local d'Esquerra. Cap dels seus amics no es va voler perdre l'acte
d'homenatge
d'ahir vespre, en el qual molts varen voler aportar el seu gra d'arena
per
reconèixer els diferents caires de Ferrer, el
polític, l'escriptor, a més del
costat més íntim i personal.
Ja fos cantant,
versant o sota un solemne discurs, varen intervenir Maria
Antònia Gomila, Jaume
Santandreu, Tomeu Matamalas, Bernat Morey, Martí Gomila,
Maria Durán, Maria
Antònia Vadell, Jaume Llull, Joan Lillo i Gori Negre, Antoni
Tugores, Titot i
Antoni Nicolau, Bernat Nadal, Projecte d'Efak, Antoni Riera i els
dirigents
d'Esquerra, Joan Puigcercós i Joan Lladó. Una
gran imatge de Ferrer presidia
l'escenari del teatre Municipal davant de l'atenta mirada de la seva
família,
al costat d'una estelada, símbol de la seva lluita incessant
per la llibertat.
L'acte va servir
per realitzar un repàs a l'àmplia
trajectòria política i investigadora de Tomeu
Ferrer, qui va desaparèixer fa quasi tres mesos,
però que perviu en la memòria
de molts manacorins. El teatre Municipal es va omplir. Fou un acte molt
emotiu,
amb el qual Manacor ha volgut saldar un deute amb aquest
manacorí de soca-rel.
Guillem Mas (Manacor)
(Diari de Balears, 30-12-07)
estelnegre | 30 Desembre, 2007 06:04
Durant els dies de desembre que queden i fins al 6 de gener de 2008, CNT realitzarà una campanya en relació als jocs i joguines que durant les dates nadalenques s'adquireixen. En aquest sentit, el sindicat distribuirà a la ciutadania, en les zones comercials de la ciutat, una sèrie de documents per a la reflexió, tant de pares com d'educadors, sobre l'orientació dels jocs i joguines que es regalen als nens i les nenes, i la derivació educativa que aquests poden
tenir en les seves futures vides, convidant a no adquirir productes de joc que fomentin la violència o el sexisme.
Si vols, pots venir amb nosaltres/as a repartir propaganda, t'esperem!
***
Campanya contra les joguines bèl·liques i sexistes
Als petitons... no gràcies!
Has de deixar-los créixer en pau!
Creus que és bona idea que els teus fills assumeixin la violència com una part fonamental de les seves vides? Si està en les teves mans, evita regalar joguines bèl·liques o, possiblement, faràs dels teus fills persones fàcilment manipulables per institucions que els utilitzaran al seu antull per a participar en les seves guerres-negoci i matar a persones que ni tan sols han tingut temps de conèixer. Recorda: el 90% de les víctimes de les guerres són civils i més de la meitat nens com el teu.
No regalis violència
La no violència com a valor educatiu
El joc, juntament amb les necessitats bàsiques de nutrició, salut, protecció i educació, és essencial per a desenvolupar el potencial de nens i nenes. El joc és instintiu, espontani, natural i exploratori. El joc és comunicació i expressió, combinació del pensament i acció; brinda satisfacció i sentiment d'assoliment. Està relacionat amb tots els aspectes de la vida i contribueix al desenvolupament físic, mental i social de les nenes i els nens. És un mitjà d'aprendre a viure, no és un mer passatemps i per tant les joguines han d'estar al servei dels nens i les nenes i no al revés.
Comprar una joguina o una altra és inculcar una manera de vida al nen, a més de contribuir o no al seu desenvolupament físic, emocional o social segons la joguina escollida. La joguina, com l'educació no és neutral. Un aparador de joguines és la còpia del món dels adults: els majors es maten, es preparen per a la guerra, fan distinció entre sexes...
Sabem que el cinema i la televisió introdueixen a les nenes i nens en un ambient d'agressivitat. Així mateix les joguines bèl·liques i sexistes no fomenten la col·laboració, sinó la competència, el típic "jo et puc", el vell esquema de "bons contra dolents". Suposen la iniciació a un sistema social competitiu i violent. Així, la violència assumida pels nens i nenes serà en el futur la base de les relacions socials: el més fort triomfa, té raó i, a més, és el bo. Matar i morir forma part del joc, i en això subjeu un menyspreu per la vida humana. Existeixen joguines molt més adequades que les bèl·liques per a orientar cap a una creativitat constructiva la nostra agressivitat natural, que no hem de confondre amb violència.
El major problema que genera regalar joguines bèl·liques és que en comprar-les, els estem dient als nens/as que ens sembla bé que hi juguin i per tant que la guerra i la violència ens semblen bé com a solucions als problemes.
Per altra banda resulta indignant que mentre la nostra societat està en un procés de canvi les joguines presenten la societat de fa 20 anys i no la d'ara. No és cert que la dona estigui actualment tancada a casa i no tingui altra opció professional. No és cert que els homes no canviïn bolquers. Les joguines que regalem als nostres fills són joguines per al passat, o són joguines per al futur? Aquestes joguines sexistes reprodueixen els rols clàssics de l'home i la dona, es converteixen en un instrument ideològic del que se serveix el sistema per a perpetuar-se. D'aquesta forma els nens i nenes, per mitjà de la joguina, assimilen la discriminació i reprodueixen els esquemes masclistes i patriarcals que imperen en la societat, esquemes que es reflecteixen principalment en la diferenciació dels jocs i les joguines segons els sexes, creant al baró possessiu i actiu i a la dona «cenicienta» de la llar dedicada al marit i als seus fills, sense tenir possibilitats de complir altre paper en la societat. La solució doncs no consisteix tant que els nens hagin de jugar amb canells i les nenes amb cotxes, sinó a superar la dualitat tradicional «això és de nens» i «això és de nenes», i permetre que les joguines siguin emprades per ambdós sexes indistintament; de fet, si observem la realitat, encara que tants nens com nenes juguen amb ninots que uns ninots siguin per a nenes i altres per a nens és culpa nostra. Seria convenient fomentar el desig en els/les menors de trencar barreres o vedats privats així com la curiositat per allò desconegut, per allò nou, no experimentat i comprovar vivencialment l'atractiu que poden resultar aquestes noves activitats no agressives.
És preocupant la indiferència de la societat pel que fa a la importància del joc, i la creixent explotació comercial de la infància a través dels mitjans de comunicació i producció. El que importa és vendre més per a guanyar més, que aquestes joguines siguin educatives o no, queda fora dels plantejaments del mercat capitalista, que busca els seus interessos i no els dels nens i nenes.
El que està en les nostres mans és no estimular les joguines bèl·liques i sexistes. No es tracta en cap cas d'imposar gens, ni de prohibir, sinó de transmetre valors. Els nostres nens/as imiten pautes de conductes observades en els majors, assumeixen els rols viscuts en les seves cases; en el col·legi, en el carrer i els reprodueixen fidelment. De la mateixa manera interioritzen la valoració que aquests rols adquireixen en la societat. L'important és oferir-los nous patrons i models de relació entre persones i gèneres. Amb tot això no volem ser deterministes ni fanàtics, veient per exemple en el nen que juga amb una joguina bèl·lica un futur assassí, però si volem crear consciència sobre aquest problema, que deriva en futures conductes humanes de trista actualitat com la violència de gènere o les injustícies que generen els conflictes armats de llarg a llarg del nostre planeta.
Les joguines han de potenciar la capacitat creativa i intel·lectual individual, a més de desenvolupar la cooperació i relació amb altres nens i nenes.
Si és a les teves mans, evita regalar joguines bèl·liques i sexistes.
Creus que és bona idea que els teus fills assumeixin la violència com una part fonamental de les seves vides? Si és a les teves mans, evita regalar joguines bèl·liques o, possiblement, faràs dels teus fills persones fàcilment manipulables per institucions que els utilitzaran al seu antull per a participar en les seves guerres-negoci i matar a persones que ni tan sols han tingut temps de conèixer.
Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)
971 726 461
estelnegre | 29 Desembre, 2007 05:52
Avui, dissabte
29 de desembre a les 17 hores
a l'Ateneu
Llibertari Estel Negre
Palau
Reial, 9, 2n, de Ciutat
Taula rodona sobre el feixisme a càrrec d'una companya de l'Assemblea de Joves de les Corts de la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI) de Barcelona i d'un militant de l'Assemblea Antifeixista de Ciutat.
estelnegre | 28 Desembre, 2007 08:03
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |