estelnegre | 02 Febrer, 2010 15:12
estelnegre | 01 Febrer, 2010 10:18
La
Fundació
d'Estudis Llibertaris Anselmo Lorenzo (FAL) de Madrid ha
editat Durruti. El héroe del
Pueblo (1896-1936), d'El Seta. El llibre, en forma
de collage, recull
cites, textos, cançons, fotos, cartells, etc., al voltant de
la figura de
l'anarquista lleonès, dotant l'obra d'un gran frescor i
dinamisme, sense perdre
malgrat això rigor històric.
Durruti.
El héroe del Pueblo (1896-1936) pretén
ser un fulletó il·lustrat del
pensament polític, prenen la vida de l'anarquista espanyol
més universal com a
fil conductor. El llibre segueix l'estructura, i en gran part els
textos, de la
biografia novel·lada El corto verano de la
anarquía. Vida y muerte de
Durruti, de Hans Magnus Enzensberger, així com els
textos del llibre d'Abel
Paz Durruti en la Revolució española.
Tots
els textos que van numerats són cites literals de les
paraules
pronunciades pels protagonistes, ajustats a la imatge corresponent en
la
majoria dels casos o pronunciades pels mateixos en
circumstàncies semblants. Es
troben relacionades, indicant la seva procedència, al final
de la història, així
com a una succinta ressenya dels protagonistes de les mateixes.
Al
final es recullen documents en diversos annexes.
La
vida de Buenaventura, la vida del rebel, del sindicalista, del
revolucionari, de l'home d'acció, és paradigma i
mirall alhora de la de
nombrosos anarcosindicalistes espanyols del primer terç del
segle XX i segueix
essent a començaments del nou mil·lenni una torxa
que il·lumina tothom que
lluita per un món més just i més
humà. Utopia, tal vegada?
estelnegre | 31 Gener, 2010 19:15
L'Ajuntament de
València pretén instal·lar un monument
als franquistes en la fossa comuna de la
Secció 7ª Dreta del Cementiri General en la qual
van ser soterrades milers de
les seves víctimes. Ja han començat les obres.
En el dia d’avui
esta Associació i familiars de víctimes del
franquisme llançades a la fossa
comuna de la Secció 7a Dreta, hem presentat en l'Ajuntament
de València un
escrit on demanem la paralització immediata de les obres que
estan
realitzant-se en l’esmentada fossa.
Pels mitjans de
comunicació, hem tingut coneixement que en l'esmentada fossa
estan
realitzant-se obres d'enjardinament i
instal·lació d'un monòlit
“en memòria de
tots els qui van donar la vida per l'Espanya que creien
millor”, en haver estat
sobreseguts i arxivats els procediments judicials iniciats per esta
associació
i per familiars de víctimes del franquisme
llançades a les fosses comunes del Cementiri
General de València.
Davant d'esta
informació fem públic que esta
associació i 18 familiars de víctimes vam
interposar el dia 16 de novembre de 2009, un Recurs d'Empara davant del
Tribunal Constitucional contra la interlocutòria de
l'Audiència Provincial de
València que declarava el sobreseïment del sumari
per a exhumar les fosses
comunes del cementeri de València i investigar els delictes
de detenció
il·legal i desaparicions forçades durant el
franquisme, tipificats com a crims
contra la humanitat, a més de recuperar les restes dels
familiars dels
denunciants, tirats en eixes fosses. Diligències totes elles
derivades de la
denúncia presentada en el seu dia per esta
associació en el Jutjat Central
d'Instrucció núm. 5 de l'Audiència
Nacional, per la qual cosa el procediment
judicial no està arxivat ja que hi ha la possibilitat que
s'atenga allò que
s'ha sol·licitat per esta part, és a dir
l'exhumació de les fosses comunes del
cementeri de València, entre elles la de la
Secció 7a Dreta.
La petició judicial
d'exhumació s'ha realitzat seguint les recomanacions
d'Amnistia Internacional i
d'altres organismes internacionals, que parteixen del fet que les
exhumacions
són un deure de l'Estat que és qui ha de
realitzar-les, i que Espanya és l'únic
país que trasllada a les associacions, partits i particulars
la competència de
recuperar les despulles de les víctimes, sufragant fins i
tot les despeses per
mitjà de subvencions, sense que existisquen antecedents
d'esta situació en cap
altre país, a més de l'opinió d'altres
experts que afirmen que les exhumacions
realitzades sense les ordres judicials corresponents, poden suposar el
segrest
i la destrucció de proves de crims perpetrats durant el
genocidi franquista.
D'altra banda,
entenem que la pretensió de l'Ajuntament de
València d'erigir un monòlit “En
memòria de tots els qui van donar la seua vida per l'Espanya
que creien
millor”, suposa un intent d'honrar i reconèixer
persones implicades en el
criminal cop d'Estat feixista de 18 de juliol de 1936 contra el
legítim govern
de la IIª República, recolzat per l'Alemanya nazi i
el feixisme italià de
Mussolini, entre altres, que van assassinar centenars de milers de
persones que
van lluitar per la llibertat i la legalitat constitucional i van causar
la mort
per fam, fred, desnutrició i malalties no assistides, entre
altres causes, a
altres centenars de milers més, a causa de les miserables
condicions de vida
que el franquisme els va imposar. Honrar i fer reconeixements a
implicats en
delictes de crims contra la humanitat, està tipificat com a
delicte d'apologia
del feixisme i del colpisme en els països de l'àrea
europea i dels altres
continents del planeta.
Finalment entenem
que la pretensió de l'Ajuntament de València, amb
la instal·lació de l’esmentat
monòlit, és un insult a les víctimes i
a les seues famílies, que no han estat
rehabilitades, ni jutjat els responsables i col·laboradors
del genocidi
franquista, després de més de 30 anys de
“democràcia” i més de 70
d'haver-se
proclamat la dictadura militar feixista, motiu pel qual hom no pot sota
cap
raó, donar el mateix tracte a víctimes i a
botxins, a delinqüents defensors del
feixisme i del totalitarisme, que van provocar o van recolzar el
criminal cop
d'Estat militar feixista, que als que van caure en defensa de la
llibertat, del
bé comú i de la legalitat constitucional.
estelnegre | 30 Gener, 2010 08:02
Les vagues les fem
les obreres i els obrers. Unim la nostra força i aturem la
producció. Demostrem
així que som les úniques imprescindibles en el
procés productiu, alhora que ens
empoderem de cara, si s'esdevé el cas i les
circumstàncies històriques ens són
propícies, a prendre el control de la producció;
vaga general revolucionària
se'n diu.
Per la seva banda,
les patronals també tenen el seu mètode per
fer-se notar i imposar el seu
criteri. Quan les empreses tanquen per fer pressió en un
determinat tema, el
seu tancament, tancament patronal en diem en català,
s'anomena de fa anys i
panys lock out.
Dilluns que
ve, la patronal del cinema, de
les sales d'exhibició de pel·lícules a
Catalunya, fa una abaixada de persianes
per protestar per la Llei del cinema que els farà tenir un
50% de les
pel·lícules en la llengua en què
estàs llegint aquest text, una mesura
criticada per la dreta espanyola del PP i pels espanyolistes de
Ciutadans. La
Llei, ja ho sabeu, va provocar una de els fotos més curioses
dels darrers temps
en unir en una mateixa taula aquesta patronal amb els sindicats CCOO i
CGT,
concretament amb el Sindicat d’Espectacles de Barcelona.
Els diaris i les
ràdios, la tele i els webs han anomenat el tancament
patronal amb la paraula «vaga»,
una denominació completament falsa. Dilluns hi
haurà un lock out. És
així com es mou la patronal del sector. La crisi provocada
per les descàrregues
d'Internet i per la democratització de la cultura ara la
faran pagar a la
llengua minoritzada, que és la catalana, és clar.
Senzillament patètic.
Que tingui vergonya qui n'hagi de tenir i sobretot que cadascú entengui en quin costat es troba, perquè si uns són el poderet els altres són la dreta democràtica, l'extrema dreta i l'espanyolisme recalcitrant. Els obrers no fem lock out ni estem al costat dels que en fan, fem vagues. I si no fem riure..., o plorar.
estelnegre | 29 Gener, 2010 09:36
estelnegre | 28 Gener, 2010 15:38
estelnegre | 27 Gener, 2010 06:16
estelnegre | 26 Gener, 2010 16:49
La
Generalitat de les quatre províncies ha aprovat finalment
una Llei
que entre altres coses intenta normalitzar l'ús de la
llengua catalana en el
món del cinema, un àmbit que resulta especialment
preocupant perquè després de
30 anys i acabades les prohibicions franquistes la
substitució lingüística
continua, ara ja no per culpa de l'Estat que la prohibeix
sinó per l'obsessió
espanyola i espanyolista dels amos d'aquest sector. El mercat
és tan assassí
amb el català com ho era l'Estat franquista, almenys en el
cinema. No em val el
fet de dir que la gent no vol veure pel·lícules
en català perquè bé que es
miren TV3 i la resta de cadenes que emeten en català i
aquests arguments ja van
ser derrotats àmpliament per la realitat fa anys en altres
àmbits on el català
suposadament tampoc era «desitjat». Tampoc em val
dir que
És
un escàndol, a mi m'escandalitza, que a Tarragona (que no
és cap
excepció dintre dels Països Catalans) del gener al
juny del 2009 només el 2,4
per cent de les pel·lícules projectades hagin
tingut el català com a llengua de
doblatge en aquest cas, concentrades totes elles en els cinemes
Òscar de les
Gavarres, ja que els Lauren no n'havien projectat cap ni una. L'any
anterior el
percentatge es va situar en el 2,8%, per tant la
«normalitat» és aquesta
anormalitat. A nivell general, és completament aclaridor
l'informe que
D'altra
banda, entre les quinze llengües amb nombre semblant de
parlants
al català a la Unió Europea, la que parlem
d'Alacant a Perpinyà és l'única que
en el seu territori no s'utilitza majoritàriament per doblar
o subtitular les pel·lícules
que s'hi poden veure. Les i els ciutadans europeus que parlen el txec,
l'hongarès,
el grec, el suec, el búlgar, el danès, el
finès, l'eslovac, el noruec, el
lituà, l'eslovè, el letó o
l'islandès
poden veure majoritàriament cinema doblat o
subtitulat en la seva
llengua. Nosaltres, no. L'única diferència entre
nosaltres i ells? Doncs que
ells tenen estats que defensen les seves llengües i el seu
ús. Nosaltres en
tenim d'estats, però que hi van en contra, concretament
tres: l'espanyol, el
francès i l'italià. Els únics
ciutadans que a Europa, tot i ser nou milions de
parlants, no podem anar al cinema en la nostra llengua som els i les
catalanes.
I això, en un espai lingüístic que
continua veient com la llengua retrocedeix
en el seu ús és, i cal dir-ho clar, un genocidi
lingüístic. Col·laborar-hi, en
qualsevol àmbit inclòs el
cinematogràfic, és vergonyós. No
és només fer-se'n
còmplice sinó ser-ne braç executor.
Dir
públicament que la Llei del Cinema farà perdre
llocs de treball al
sector no és innocent, és fer el joc als
genocides de sempre i alhora omplir-se
la boca de mentides, ja que la majoria d'habitants dels Països
Catalans entenen
la llengua catalana i en cap moment fins ara quan en un
àmbit econòmic la
llengua ha avançat s'ha perdut cap lloc de treball,
més aviat tot el contrari. En
aquest cas, els dels dobladors, correctors, etc., també
són llocs de treball.
Prendre aquestes postures des de les esquerres i més encara
llibertàries fa
por; demà direm sí a l'energia nuclear i a les
fàbriques d'armes amb aquest
mateix argument? Al segle XXI no es pot adduir desconeixement sobre
temes com
aquest i més aviat hem de parlar d'espanyolisme ranci, de
monolingüisme
militant, d'estatisme intransigent.
estelnegre | 25 Gener, 2010 12:54
Comença l'any amb Cultura
Obrera
Com cada dos mesos surt Cultura Obrera, una
publicació de reflexió i
de lluita de
l'illa de Mallorca
Un any més, arriba l'esperat calendari del nostre periòdic. En ell podreu trobar un resum en imatges d'alguns esdeveniments de protesta i transformació que s'han dut a terme al llarg de l'any 2009. Podeu adquirir-lo al mòdic preu de 5 euros als següents llocs de Ciutat: local de la CNT i de l'Ateneu Estel Negre (Palau Reial, 9), llibreria El Globo (Pare Bartomeu Pou, 24), Expenedoria 65 (Francesc Sancho, 8), Llibres Mallorca (Església de Santa Eulàlia, 11), llibreria Quart Creixent (Rubí, 5) i Tenda Ecològica.
Llegeix
Cultura Obrera
en www.culturaobrera.org
---
ACTUALITAT
- Un grup anònim
realitza dues accions de denúncia pública a
Manacor: A
l'encara coneguda com ciutat de les perles i dels mobles,
dues accions
dutes a terme per un grup anònim denuncien tant la brutal
ampliació de la
carretera de Conies -inclosa dins el Pla de Carreteres- com que
després de 34
anys encara hi ha 25 carrers de la localitat que glorifiquen el
Franquisme.
- Augmenta
el conreu de blat de les índies transgènic a
Mallorca:
Les dades publicades pel Ministeri d'Agricultura i
anàlisis de camp realitzats dins la campanya Mallorca Lliure
de Transgènics
tornen a confirmar la presencia i l'augment de la superfície
d'aquests cultius.
Mentrestant continua sense fer-se pública quina
és la informació de què disposa
el Govern ni es convoca la comissió de bioseguretat.
- Participativa i engrescadora
segona trobada de Creant Xarxa: La segona
trobada de Creant Xarxa, celebrada el 7 de novembre,
aconseguí un dels seus
objectius bàsics: recuperar i posar en marxa la feina feta
per gent de 13 grups
quan feia un any. Els debats i la creació de comissions
intergrupals fan que el
moviment de les cooperatives de consum doni un pas qualitatiu i en
compromisos.
- El Consell de Mallorca ignora
les mobilitzacions ecologistes i aprova
el Pla de Carreteres: El Consell de Mallorca ha aprovat un
pla de carreteres
continuista amb el model de depredació territorial. Tot,
sense tenir en compte
tota una sèrie de mobilitzacions durant els darrers mesos de
2009 convocades
per l 'Assemblea de Col·lectius contraris al pla, que no fan
comptes desistir.
A més, denuncien la manca de credibilitat que té
el Pla aprovat amb el vot de
corruptes.
- La lluita per Coanegra:
Des de l’any 2004 els veïns i veïnes de la
Vall de Coanegra han esperat que es fes justícia i que la
Conselleria de Medi
Ambient fes complir la resolució segons la qual el
propietari de Son Oliver
havia de retirar les tanques del camí i del torrent amb les
que s’havia
apropiat de terrenys públics. Cansades de paraules i
promeses han decidit
organitzar-se per exigir que es retorni al poble el que mai se li
hauria hagut
de robar.
-Breus: Assassinat
un jove antifeixista rus a Moscou / Manacor també
recorda Ferrer i Guàrdia en el centenari del seu assassinat
/ Novembre
antifeixista / Octubre punk a Manacor / Segueixen
activistes bascos
mitjançant els seus mòbils
---
ESPECIAL
CIMERA MINISTRES DE LA GUERRA
- Els beneficis corporatius de
l'economia de guerra: La generació de
conflictes de seguretat nacional i contra el "terrprosme" serveixen
d'excusa perquè arreu del món tot un entramat
d'empreses, corporacions i entitats financeres es beneficiïn
de les situacions
de la guerra.
- El militarisme a
l’Estat espanyol: Com s'explica que cada dia es
gastin 50 milions d'euros en el manteniment de l'exèrcit
espanyol? Les causes
són diverses: la inèrcia institucional, els
compromisos derivats de les
aliances militars (OTAN), la influència del lobby de la
indústria d’armaments i, sobretot, la
persistència d’una mentalitat
militarista.
- La Unió Europea i el
negoci de la Guerra
-
Cronologia de l'antimilitarisme recent a l'Estat Espanyol
- La gestació europea
---
ENTREVISTA
«Per
què es fa aquest pla de carreteres? Per acontentar
UM». Una de les
cares més visibles en la lluita contra el nou Pla de
Carreteres ha estat la de
Bernat Fiol. Ell i el GADMA s'han implicat molt en aquesta lluita amb
altres
organitzacions i col·lectius de tota Mallorca. Cultura
Obrera xerrà amb ell
sobre aquest i altres temes d'actualitat just després de
l'aprovació del Pla.
---
MÓN
- Balutxistan:
la lluita silenciada d'un poble oblidat: Mentre que
l'ofensiva de l'exèrcit pakistanès contra els
anomenats talibans a la vall del
Swat va ser publicitada pels mitjans de comunicació
comercials, l'ofensiva del
mateix exèrcit contra els balutxis i la seua
resistència no apareix enlloc.
D'igual manera, Occident es permet qüestionar la
democràcia a l'Iran des de les
darreres eleccions presidencials, però no diu res quan
aquest Estat executa
balutxis sota l'acusació d' “enemics de
Déu”. Ens apropem una mica a aquest
poble oblidat.
---
FEMINISME
- Canvio Anorèxia per
Excomunicació: L’Aminetu Haidar
està essent
portada a tots els diaris i informatius radiofònics i
televisius... Se n’està
fent un seguiment aprofundit? Com sempre, sembla que no. No hi ha hagut
encara
cap anàlisi feminista d’aquesta
situació a cap de les grans cadenes estatals.
Una dona en doble situació de desempar: per
qüestions de gènere i per qüestions
de nacionalitat. Deixar-se morir de fam pot ésser un
llenguatge alternatiu.
---
LABORAL
- La CNT contra les
polítiques laborals de MERCADONA: Els abusos
de continu animen els treballadors/es a passar a l'acció
---
HISTÒRIA
- El moviment llibertari
autònom durant la Transició: El
moviment
llibertari durant la Transició és un tema
desconegut, gairebé ignorat per la
historiografia i de molt difícil estudi. En primer lloc,
difícil per
l’escassesa de documentació que han deixat i per
la inexistència d’arxius i,
finalment, per la no continuïtat de la majoria dels grups
llibertaris fins a
avui dia.
---
OPINIÓ
- Anarquisme i responsabilitat:
L'autor reflexiona sobre la importància
que per a ell té el compliment dels compromisos individuals,
valora les
conseqüències de la irresponsabilitat i la
incoherència i assenyala possibles
causes d'alguns fracassos de nombrosos col·lectius
llibertaris actuals.
---
CULTURA
- Cinema:
Crònica d'una injustícia. Sacco i
Vanzetti de Giuliano
Montaldo.
- Música:
Fameliars, aire fresc de la veïna Eivissa. Construcciones
y
reformas de Fameliars.
- Llibres:
Reivindicant el passat per afrontar el futur. Naturaleza,
Ruralidad y Civilización de Félix
Rodrigo Mora.
---
CONTRAPORTADA
- Copenhaguen: els doblers o la
vida: L'accidentada cimera acaba sense
deixar satisfet a ningú.
---
I MÉS
- Editorial
/ Agenda anticapitalista i contracultural / (Sa)tira crítica
---
NOTA DE REDACCIÓ
A partir
d'aquest número 33 de Cultura Obrera el periòdic
passa a tenir
16 pàgines de manera permanent. Els canvis quant a
maquetació dels
darrers números havien significat una retallada en la
llargària dels articles.
Així, com continuem amb moltes coses a dir i amb ganes de
dir-les, prenem
aquesta decisió en la línia d'anar millorant
aquesta publicació que, avui com
ahir, trobam ben necessària.
També
volem comunicar-vos que el proper número, el 34, segurament
no
respectarà els terminis de publicació i
distribució. La presidència de la Unió
Europea i els seus ministres de la guerra han decidit venir a Mallorca
a
emprenyar-nos i, si en aquest tema algú ha d'emprenyar hem
de ser nosaltres,
els moviments socials. Per tant, com qui toca campanes no pot anar a la
processó, per ventura els i les que fem el
periòdic no podrem fer dues coses a
l'hora.
---
Fem que Cultura Obrera sigui una publicació
de
llarga vida
Cultura
Obrera és un projecte autogestionat que no rep ni
vol rebre
subvencions i que no ven ni vol vendre les seves pàgines per
a publicitat. Això
és així perquè volem dir el que pensam
sense que ningú ens condicioni. Però
sobretot és així per coherència amb
les nostres idees. Pensam que aquest
projecte s'ha de finançar amb l'esforç i
aportacions de la redacció, amb les
vendes i amb la col·laboració de totes les que
estam interessades en que es
mantingui viu i que creixi. Cosa complicada: les despeses
són moltes.
Nosaltres,
per la nostra banda seguirem fent tot el que podem per què Cultura
Obrera continuï el seu camí. I a tu, si
creus que val la pena el que feim i
que és necessari que aquesta publicació
existeixi, millori i s'escampi, et demanem
la teva participació. Subscriu-te aportant 10 euros anuals
(si en vols aportar
més ningú no t'ho recriminarà).
---
Subscripció Cultura Obrera
Ingressa
10€ indicant el teu nom al número de compte de
«Caixa Colonya»
2056 0011 85 4218002526.
Envia'ns
les teves dades: nom, llinatges, adreça,
població, CP,
província, correu electrònic (o
telèfon) a:
Cultura
Obrera
Llista
de correus núm. 30
Costitx
07144
IllesBalears
O envia'ns
un correu electrònic a cultura_obrera@riseup.net
---
A partir
d'ara pots fer una domiciliació bancària del
pagament de la
teva subscripció. Només cal que ens
enviïs un correu electrònic a cultura_obrera@riseup.net,
indicant
el teu nom complet, DNI i número de compte. Així,
et cobrarem la renovació
anualment pel teu banc, amb comoditat per tu i per la nostra
gestió, i sense
que et suposi cap despesa extra. Si vols cancel·lar la
domiciliació també pots
fer-ho a la mateixa adreça.
estelnegre | 24 Gener, 2010 17:08
L'Assemblea Ordinària
de l'Associació d'Usuaris del Tren (AUTREN)
es celebrarà el proper dimarts 9 de
febrer al local social del GOB (Manuel Sanchís Guarner, 10
baixos / Palma)
Com sempre hi estan
convocades totes les persones afiliades i totes les persones amigues
que es
vulguin afiliar.
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |