estelnegre | 02 Agost, 2010 09:14
Després
de reunir més de 14.000 fotos i 500 vídeos de
persones
incendiant, furtant i trencant vidres durant la cimera de
líders del G20, la
policia de Toronto ha divulgat una llista dels
«més buscats» del G20.
El 15 de
juliol, investigadors van anunciar que estan demanant ajuda per
identificar les persones que van estar involucrades en les accions en
un dels
principals carrers del centre de la ciutat, on diversos policies van
ser
agredits amb foc i molts de vidres van resultar trencats.
«Aquestes
persones seran sistemàticament buscades, localitzades i
detingudes», va assegurar el comandant de la policia Gary
Giroux, en el mateix
moment que donava a conèixer les imatges de 10 individus.
També
va precisar que dos dels «més buscats»
--que apareixen amb la cara
coberta i un amb portant un martell i altres amb una bossa amb pedres--
van ser
capturats gràcies a les filmacions que va fer el
circuït tancat de seguretat instal·lat
dins de les botigues que patiren trencadura de vidres.
Un equip
d'investigació, format per 22 membres, està fent
servir un software
especial per al reconeixement de rostes que agències
bancàries van enregistrar
amb una deplorable qualitat. Asseguren que fins i tot una persona amb
mitja
cara coberta pot ser reconeguda, ja que la tecnologia aplicada
aconsegueix
identificar els ulls de les persones.
Poc
després que la setmana passada la policia
divulgués una sèrie
d'imatges de sis individus, tres en van ser identificats el mateix dia
gràcies
a l'ajuda del públic. Acompanyat d'un advocat altre
d'aquests homes es lliurà a
les set hores del passat dimecres 21.
Ashram
Ravindhraj, de 25 anys, natural de Toronto, es troba detingut
enfrontat a una acusació per incendi premeditat i
haurà de pagar una multa de més
de 5.000 dòlars.
estelnegre | 01 Agost, 2010 04:44
estelnegre | 31 Juliol, 2010 15:17
Considerem que una
de les coses que poden resultar més atractives de La
Lluna en un Cove és
que es tracta d'un projecte literari obert a la participació
de tothom: busquem
gent que tingui una bona història per a explicar, que pugui
contar un relat
interessant, sorprenent, màgic... Busquem nous autors que, a
través de la seva
prosa, siguin capaços de fer-nos sentir coses als altres.
És clar que no
podem publicar tot el que arribi a la nostra redacció,
primer per la limitació
que imposa el format de la nostra publicació, i
després per l'exigència
d'oferir al lector uns textos realment interessants.
Ara bé: tot aquell
o aquella que sàpiga explicar en poques pàgines
una bona història té, amb La
Lluna en un Cove, la manera de fer-la arribar a un
públic lector, el
nostre, que creix dia a dia. Un dels nostres objectius és
constituir-nos com
una petita plataforma des de la qual gent ben diversa, però
que comparteix el
gust per la literatura, pot oferir i mostrar els seus propis treballs.
Característiques
requerides de les obres a presentar per a selecció, i
condicions generals
1) Els relats, contes
o narracions (com vulgueu dir-ne) han de ser de ficció, i
han d'estar
necessàriament escrites en català (en qualsevol
varietat de la llengua), i en
prosa.
2) Les obres han de
ser inèdites; cal que no hagin estat anteriorment premiades
per cap premi i
que, en el moment de ser presentades a La
Lluna en un Cove, no siguin al
mateix temps presentades a cap altra publicació ni a cap
certamen literari.
3) L'extensió mínima
serà de 5 planes, i
l'extensió màxima serà de 20 planes.
Excepcionalment, i si la qualitat de
l'obra ho mereix, la seva extensió podrà excedir
de 20 planes.
4) Temàtica i gèneres
acceptats: fantasia, misteri, històries d'en joli,
ciència-ficció i terror...
Aquests són gèneres que seran acceptats sempre
que les obres puguin respondre a
les expectatives d'un públic ampli. També
s'acceptaran relats d'humor,
d'aventures, de viatges i similars.
Més informació: Web oficial de La Lluna en un Cove
estelnegre | 30 Juliol, 2010 08:38
Bancaja
International Finance Ltd., una empresa de l’entitat
financera
presidida per José Luís Olivas, està
domiciliada en el conegut paradís fiscal
de les Illes Caimà. El gabinet d’advocats Maples
and Calder gestiona l’empresa
de capital valencià en aquest territori offshore
caribeny, així com d’altres
corporacions d’11 entitats financeres espanyoles de primer
nivell, totes
radicades curiosament en el mateix codi postal de l’illa.
Segons
l’informe d’auditoria remès a la
Comissió Nacional del Mercat de
Valors (CNMV), Bancaja posseeix una empresa en el conegut
paradís fiscal de les
Illes Caiman. Es tracta de Bancaja International Finance Ltd.,
domiciliada en
Ugland House, en South Church Street de Georgetown (Illes
Caimà) i participada
al 100% per l’entitat financera valenciana fins que fora
“absorbida” per Caja
Madrid.
Així,
el detall de les entitats dependents integrades en el Grup Bancaja
a 31 de desembre del 2008 del citat informe indica que els resultats
aportats
per part de Bancaja International Finance Ltd. en 2008 van ascendir a
3.570
euros, una xifra molt baixa encara que tractant-se d’un
paradís fiscal la
transparència i la fiabilitat de les dades brilla per la
seva absència.
L’informe
anual corresponent a l’any 2006 assenyala que, a part de
Bancaja International Finance Ltd., l’entitat financera
participava al 100% en
Bancaja International Cabdal Ltd. i en Bancaja Eurocapital Finance
Ltd., totes
dues radicades en el paradís fiscal de les Illes Caiman. En
aquest cas, l’import
de la participació es xifrava en 1.000 euros per empresa.
En 2008
Bancaja Eurocapital Finance va traslladar la seva seu social a
Espanya i va passar a ser una societat anònima sotmesa a
l’ordenament jurídic
espanyol i com no, a les imposicions fiscals espanyoles. Casualment
Bancaja
utilitza per a estes tres empreses localitzades en les Illes Caiman la
mateixa
bústia (box 309) que diverses entitats financeres
espanyoles, que també mantenen
filials en aquest paradís fiscal caribeny, concretament a
l’edifici Ugland House,
seu d’altres 12.348 empreses de tot el món i on
només treballen 241 persones.
Es tracta
de Cajamadrid International Limited; Cam International; BPE
Preference International Limited (pertanyent al Banc Popular); Caja
España de
Inversiones Finance Limited; CajaMurcia Finance Limited; Unicaja
International
Finance Ltd; CajaCanarias International Finance Ltd; Sabadell
International
Equity Ltd; Credit Andorrà Preference Ltd (pertanyent al
Grup La Caixa);
Santander Central Hispano International Limited i Santander Central
Hispano
Issuances Limited. Estes empreses confirmen les dades que revelen que
el 69% de
les empreses de l’IVEX 35 tenen firmes a paradisos fiscals,
amb el que això suposa
d’evasió d’impostos a l’Estat
espanyol.
Tota esta
llarga llista d’empreses pertanyents a les més
importants
entitats financeres espanyoles van ser domiciliades en la mateixa
bústia de les
mateixes oficines d’advocats a Georgetown. Es tracta de
Maples and Calder, una
oficina dedicada a tot tipus d’operacions financeres en
l’espai offshore
de les Illes Caiman.
Juan
Hernández Vigueras, especialista en paradisos fiscals
d’ATTAC,
explica en el seu llibre L’Europa opaca de les
finances (ed. Icaria) que
“aquest paradís fiscal [Illes Caimà]
és un clar exemple de la intermediació financera
extraterritorial en les finances globals, on un gran nombre de filials
i
sucursals de grans bancs internacionals estan autoritzats a bancs offshore,
per a no residents, sense cap activitat relacionada amb
l’economia local”.
Les Illes
Caiman, una excolònia britànica amb cert grau
d’autonomia, és
el quart centre bancari mundial per dipòsits
(després dels Estats Units, Japó,
Regne Unit i França). Així, explica
Hernández Vigueras, “aquest microestat
actualment gestiona més d’un bilió
d’actius financers quan el valor de la seva
producció anual no supera les dues
mil·lèsimes d’aquest volum de negocis,
i es
beneficia així de la seva associació especial amb
la Unió Europea prevista pel
tractat de Roma per al desenvolupament de les antigues
colònies europees”.
“S’ha
desenvolupat en estes illes un poderós sector bancari offshore
i un dels majors mercats mundials d’assegurances”,
relata l’especialista en
paradisos fiscals de l’associació ATTAC.
Així,
a les Illes Caiman, “amb el temps s’han
constituït una malla de gabinets
d’advocats, consultores i gestors que disposen
d’una alta especialització centrada
en la gestió alternativa de riscos, la titulació,
les transaccions i
estructures del mercat de capitals. Les Illes disposen d’uns
dotze gabinets jurídics
i d’oficines locals de les quatre primeres firmes consultores
internacionals”. Com
el gabinet d’advocats que gestiona l’empresa de
Bancaja en la bústia 309.
estelnegre | 29 Juliol, 2010 14:16
estelnegre | 28 Juliol, 2010 15:18
El
músic i escriptor valencià Lluís
Vicent ens ha enviat un link on es
pot descarregar-se gratuïtament tota la seva discografia.
Aquí
el teniu: Discografia completa de Lluís
Vicent
Bon
profit!
estelnegre | 27 Juliol, 2010 14:29
Presentació de l'obra 21 poetas ecuatorianos de
fin de siglo
Divendres 30 de juliol de
2010 a les 19.30 hores a
l'Institut Ramon Llull (Protectora, 10) de Palma
La presentació del
llibre correrà a càrrec de Efraín
Espinoza i se'n recitaran alguns poemes
Us hi esperem!
estelnegre | 26 Juliol, 2010 10:13
Durant
l'any 2007, cent persones pertanyents a moviments socials dels
Països
Catalans van rebre un correu electrònic que els proposava de
participar amb un
article en una reflexió col·lectiva
«per parlar d'aquest procés rar i estrany
però molt fecund que és la barreja de pensaments,
la barreja de gents i la
barreja de moviments en aquests moments en aquest tros de
món, del sindicalisme
revolucionari als ecologistes, dels marxistes als feministes, de la
defensa de
la llengua a la defensa del territori, del moviment gai i
lesbià als
independentistes o als llibertaris... i com ho veus tu, com ho notes,
com ho
sents...» D'aquestes cent persones, quaranta-dues van
respondre i els seus
articles van ser publicats setmanalment en la revista Directa
en una
columna que portava per títol
«Infectació».
Ara, editat
per l'Ateneu Llibertari Alomà, Difon la Idea i el
Col·lectiu
Infectació ha sortit el carrer el llibre que recull aquests
articles, amb el títol
d'Infectació. 42 visions des dels Països
Catalans. La portada és de
l'il·lustrador
Jordi Borràs i els logotips de la Infectació
són obra de Quechua. El llibre es
vendrà a un preu de sis euros i quatre per a
col·lectius i servirà per finançar
els actes que realitza l'Ateneu Llibertari Alomà de
Tarragona, així com per
pagar el llibre i fer-ne un altre que just ara comença a
recollir els seus
textos.
Es tracta
d'una obra coral que recull articles obra dels següents
autors:
Pau Gomis, Toni Mollà, Joan Rocamora, Josep Manel Busqueta,
Caterina Sánchez
Sansó, Josep Maria Yago Suau, David Pujol i Mulet, Ricard
Vilaregut, Ramon
Usall i Santa, Joan M. Rosich, Pau Juvillà, David
Fernández, Vicent Martínez,
Pepe Gutiérrez-Álvarez, Josep Cara
Rincón, Blanca Montseny, Xavi Roijals, Abel
Caldera, Helena Olcina i Amigo, Laia Altarriba Piguillem, Pere Bueno,
Laia
Alsina Garrido, Emili Cortavitarte Carral, Mariona Ortiz, Blanca
Martí,
Raimundo Viejo Viñas, Ariadna Aubà, Jordi
Martí Font, Ivan Miró, Anna Campanera
Reig, Joan Canela, Roger Palà, Joan Teran, Xavi
Sarrià, Àlex Tizminetzky,
Gessamí Sardà, Roger Cremades Rodeja, Pau
Alabajos i Ferrer, Enric Duran, Toni Álvarez
i Roser Palol.
Totes elles
i ells, cadascú des del seu món de lluita o
ideològic, ja
sigui sindicalisme, anarquisme, independentisme, marxisme, ecologisme o
altres
moviments i pensaments socials, encara a la seva manera el
procés de trobada
confluència, contacte, col·laboració,
en definitiva d'infectació, que s'ha
donat als Països Catalans els darrers deu anys i escaig.
Infecta... què?
El 6 de
setembre del 2007, començava la publicació
d’una columna al
setmanari Directa que sota el títol
d'«Infectació» aplegaria durant prop
d’un any aquests articles. Alguns dels articles
també es van publicar en altres
mitjans com la revista Catalunya de la CGT de
Catalunya, L'Accent
o el web La Fàbrica. El terme
«Infectació» era un invent que algunes i
alguns
utilitzaven per tal de parlar, definir o posar en
qüestió les relacions que en
els darrers anys s’han establert o es donen entre individus i
moviments socials
diversos dels Països Catalans. Volien explorar on arribaven
les relacions, les
confluències i quins canvis, experiències o
conseqüències té tot això o
pot
arribar a tenir. Els coordinadors de la iniciativa van ser la Laia
Alsina i el
Jordi Martí Font.
Els i les
activistes que apareixen en aquest llibre no van ser els i les
úniques convidades ja que la proposta de fer una columna
sobre aquest concepte
que encara ara no s’aclareix què vol dir va ser
enviada a prop de cent persones.
El darrer article del llibre, tot i ser rebut en el termini proposat,
no va
aparèixer perquè la seva extensió en
feia impossible la publicació ni tan sols
com a article d’opinió fora de la columna.
També cal dir que alguns dels
articles --pocs-- es van rebre sense demanar-los.
estelnegre | 25 Juliol, 2010 07:17
estelnegre | 24 Juliol, 2010 15:14
---
Sabies
que totes
les persones tenen dret a l’accés i la
gestió del teu mitjà de comunicació?
Des de fa més de 30
anys diversos grups a Catalunya exerceixen aquest dret però
desemparats per la
llei. Enguany, i reconeixent la tasca d’aquests mitjans i la
precarietat en què
es troben, la Secretaria de Comunicació de la Generalitat de
Catalunya regula
els mitjans de comunicació “sense ànim
de lucre”. És això una bona
notícia?
Què
són això que
etiqueten com a “mitjans sense ànim de
lucre”?
Anomenen “mitjans sense
ànim de lucre” (o també Tercer Sector
de la Comunicació) totes aquelles ràdios
i teles que sovint ens auto-anomenem com a lliures o
comunitàries. Mitjans
creats i gestionats per persones, independents completament
d’institucions
comercials, governamentals i religioses. Però aquestes
experiències lliures i
comunitàries hem estat marginades de
l’assignació legal de
freqüències
d’emissió (motiu pel qual emetem en
al·legalitat, que no vol dir il·legalitat,
perquè no existeix cap llei que ens reguli).
Què
demanem els
mitjans lliures i comunitaris?
Davant la històrica
marginació legal -atípic cas a Europa—
i l'augment de la concentració
empresarial en l'espai català de comunicació,
volem que el decret que ens
regularà garanteixi la nostra activitat (el primer esborrany
a què hem accedit
no ho fa). Per això, d'acord amb les recomanacions del
Parlament Europeu i de
l'Associació Mundial de Ràdios
Comunitàries (AMARC), demanem que el reglament:
1) Garanteixi que les
associacions o fundacions vinculades a entitats comercials, partits
polítics i
organitzacions religioses no siguin considerades dins la categoria de
mitjans
sense ànim de lucre.
2) Reservi un terç de
l'espectre radioelèctric per als mitjans de la societat
civil, que complementen
els públics governamentals i els empresarials. De
què serveix un reglament
sense reserva d’espectre per als mitjans que ha de regular?
3) Requisits que
s'adeqüin a les dinàmiques de funcionament del
sector. Cada autor ha de ser
responsable dels continguts que difon. Igualment, les
exigències respecte les
graelles de programació han de tenir en compte que treballem
voluntàriament,
amb dedicació parcial i de forma horitzontal i
participativa. No tenim ni la
pressa, ni els recursos humans ni materials per a la
producció que els mitjans
convencionals. Requerim més temps i esforç.
4) Concursos de
llicències adaptats a les particularitats del sector (oferim
el nostre
assessorament!).
5) Obligacions de
transmissió del senyal als operadors de cable i de
l'espectre públic i reserva
d’espais en els plans urbanístics per a la
col·locació d'antenes d'ús
comunitari.
6) Desenvolupar
l'article 71 de la Llei 22/2005 de la comunicació
audiovisual de Catalunya,
relatiu a les mesures de foment dels mitjans sense afany de lucre.
7) Reconèixer els
mitjans audiovisuals lliures i comunitaris més antics, doncs
la regulació
arriba amb trenta anys de retard (aquest és un criteri
considerat en les
concessions de llicències per al sector comercial!).
Els sotasignants
confiem que aquestes consideracions siguin tingudes en compte en la
reelaboració del Projecte de decret, abans de la seva
publicació en el DOGC,
obrint-lo així a un procés de
participació real.
Entenem que les
persones del prop i sector poden assessorar els responsables
tècnics en
l’elaboració del decret, d’acord amb els
principis de governança que s’impulsen
des d’organismes internacionals i des de les
pròpies institucions catalanes.
Per la
supervivència dels mitjans lliures i comunitaris, signa el
manifest de suport.
Que
no ens
enganyin!
Signatures
d'adhesió:
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |