estelnegre | 09 Novembre, 2010 08:13
Buñuel ens mostrava
en els anys setanta com un assassí en sèrie
sortia lliure dels tribunals entre
els aplaudiments d'un nombrós públic, i com
dotzenes de periodistes i
fotògrafs, se li acostaven com si fos una estrella de cine o
de l'esport, o
candidat a la presidència i la gent es barallaven
demanant-li autògrafs.
Cada cop que veig a
delinqüents i racistes com Albiol, a criminals i corruptes
sortint dels
tribunals innocents, en llibertat i aclamats pels periodistes i
admiradors, no
puc deixar de pensar en el film del Buñuel, El
fantasma de la llibertat.
És una vergonya que el delinqüent Albiol aprofiti
el racisme, la xenofòbia per
aconseguir més vots i converteixi els seus delictes amb
campanya electoral.
El fantasma de
la llibertat
és considerat un dels millors de Buñuel
junt amb Belle du jour i de la història
del cinema. Per a mi El fantasma
de la llibertat és el film més
subversiu i colpidor. A diferencia de Belle
du jour és molt poc distribuït,
segurament a propòsit i degut als seus
propietaris, una multinacional.
El gag final
del film tracta d'unes manifestacions als carrers de Paris, barrejada
amb una
manifestació en un zoològic, on els animals
engabiats i darrera reixes protesten
violentament. Demanen millor menjar, moneies picant a casseroles i
plats contra
les reixes.
No demanen la
llibertat, ni veuen que estan enreixats i empresonats. Demanen i es
conformen
amb millor menjar.
Tota una metàfora
del nostre temps, encara més vàlid avui que als
anys 70.
Aquest film no l'he
tornat a veure des l'estrena en un cinema, ni l'he vist anunciat en les
televisions. Fa uns anys vaig poder baixar-me'l per emule.
Els corruptes i els delinqüents són les estrelles i la imatge de la nostre societat de consum.
estelnegre | 08 Novembre, 2010 11:43
estelnegre | 07 Novembre, 2010 15:33
---
Els 30 milions d'euros d'aquesta costosa visita papal al Regne d'Espanya seria un donatiu ben rebut a qualsevol camp de refugiats del món. Aquest fet ens hauria de portar a reflexionar sobre aquest ésser tan contradictori al qual les autoritats polítiques del món el dispensen un tractament tan especial.
Com a obrer de l'església pobre, entenc que el Papa no té fe en Déu, no creu en Déu, ja que el mateix es reclama el seu intermediari. Fent de Déu un discapacitat sense ciència i emocions, sense poder, ni consciència per a comunicar-se directament amb la seva pròpia obra: cada ésser humà.
Com si Déu no tingués el poder, la saviesa i l'amor infinit perquè cadascuna de les criatures que el mateix ha creat no fossin conscients del seu creador.
Si com diu l'Evangeli: «No creix un sol pèl al vostre cap, ni creix un sol bri d'herba sense que ho sàpiga Déu.», caldria preguntar-se: quina idea té el Papa de Déu? Quines qualitats es creu tenir el Papa que no tingui Déu? No té cervell, un cos com tota la resta d'humans, no té sentiments i emocions, no té temors i anhels com tothom? Aleshores, a què ve tanta ostentació fent-se anomenar «representant de Déu a la Terra»?
Fins a tal extrem arriba la seva egolatria i arrogància que es creu tan imprescindible que sense la seva representació la gent deixaria de viure en i amb Déu.
Déu, a les seves criatures, no els posa un cervell i un cor per a pensar i sentit qui els ha creat? Tal vegada Déu fa una excepció cada cop que la Cúria cardenalícia es reuneix al Vaticà per a triar un Papa i per això li dóna un atribut especial de diàleg amb Déu que el nega a la resta de creients? El Papa no només s'ho nega, sinó que reprimeix en tots els creients amb l'excomunicació si es prenen la llibertat individual pera interpretar Déu.
Que només un home tingui la potestat sobre la consciència o l'esperit de la resta és un insult a la creació de Déu, perquè limita la possibilitat de què cada ésser humà sigui el seu receptor, de manera que ningú tingui poder sobre les consciències de la resta.
Cada ésser humà té tant de dret com el Papa mateix a expressar les seves idees i sentiments sobre Déu i a ser tan respectat com ell quan ho fa.
Però, no obstant això, la repressió exercida està tan arrelada en la societat que davant l'opinió sobre qualsevol tema que faci el Papa, per molt descabellades que siguin, no desperten la menor incomoditat, no ja en els individus, sinó en la majoria dels col·lectius representatius de la societat, ni catedràtics i professors d'universitat, ni la comunitat científica, ni sindicats, ni patronals, docents, associacions de veïns, etc., com si aquests col·lectius no tinguessin consciència i, per tant, ètica i moral. És més, estaria el clergat en disposició d'acceptar una crítica continuada per part d'altres col·lectius com ho fa ella vers la societat en general?
El Papat, així com la jerarquia eclesial de totes les religions són una burla a totes els seus creients, ofensiva a Déu, ja que fa a la majoria de la humanitat fills sords a les seves paraules. Paròdia de Déu que només escolta a un privilegiat que viu en l'opulència: cap visible d'una església de creients rics que es fan rics a costa dels creients pobres.
Queda, doncs, des la humilitat del que treballa per a guanyar-se el pa de cada dia i no per a enriquir-se a costa de la resta, perdre la port a dir que tothom és fill de Déu i seva la nostra inspiració, no hi ha privilegis.
Un obrer de l'església pobre.
estelnegre | 06 Novembre, 2010 17:32
estelnegre | 05 Novembre, 2010 09:41
estelnegre | 04 Novembre, 2010 15:49
Poetes en
temps de revolta. Barcelona, 1936-1939
Ferran Aisa
Lleonard Muntaner Editor. Palma,
2010
Poetes
en temps de revolta de Ferran Aisa és un passeig
per la Barcelona
revolucionària que viu apassionadament el temps de guerra
contra el feixisme. És
una mostra de la vitalitat del poble vers les dificultats del moment
que són
superades a base de fe amb l’ésser
humà, i ho fa a través de la cultura i de la
poesia. És el compromís solidari
d’artistes, intel·lectuals i poetes amb el
poble que està defensant la llibertat al front o a la
rereguarda.
Barcelona
durant la guerra civil va esdevenir un marc idoni pels
recitals poètics: actors, actrius, rapsodes, poetes,
milicians i soldats
aficionats a les lletres feien arribar a tothom la paraula esdevinguda
vers. I,
en aquesta tasca lírica, van destacar tant organismes com la
Institució de les
Lletres Catalanes com els grups literaris Oasi, Sagetes roges, Alba
roja,
Aurora roja, La Lira, així com els elencs teatrals i grups
culturals d’ateneus,
sindicats, partits polítics, agrupacions juvenils, moviment
de dones. Els
teatres, els ateneus, els casals, les places, les casernes, els
hospitals, les
trinxeres foren l’escenari on ressonà la
sensibilitat de la paraula poètica. La
veu del poeta fou una esperança testimoniada en els recitals
celebrats en ocasió
d’homenatges, festes benèfiques, actes culturals i
fets solidaris antifeixistes.
Poetes en
temps de revolta, temps en què la poesia esdevenia, com va
dir
el poeta, una arma carregada de futur...
---
Ferran Aisa
Pàmpols (Barcelona, 1948), historiador i poeta. Ha treballat
en diverses exposicions com «Miguel Hernández i el
seu temps», «S. Dalí i F.
García
Lorca, la persistència de la memòria»,
«Poetes en temps de guerra i revolució»
i
«J. Salvat-Papasseit, el
poetaavantguardistacatalà». Ha
col·laborat a diversos
mitjans de comunicació (Avui, 20
Minutos, Solidaridad Obrera,
Catalunya i la revista de poesia Caravansari).
És autor, entre
altres, dels llibres següents: Una historia de
Barcelona, Ateneu Enciclopèdic
Popular, 1902-1999 (Premi Ciutat de Barcelona 2000); La
cultura
anarquista a Catalunya, Contrarevolució,
els Fets de Maig de 1937; Les
Avantguardes, surrealisme i revolució; Mestres,
renovació i avantguarda
pedagògica a Catalunya; República,
guerra i revolució. L’Ajuntament de
Barcelona, 1931-1939.
És
coautor amb Mei Vidal dels llibres: Joan Salvat-Papasseit,
l’home
entusiasta; Camins utòpics, Barcelona,
1868-1888; i El Raval, un
espai al marge. Ha publicat els poemaris Rambla del
Raval, Calidoscopi
i Terra de pas, i ha coordinat les antologies
poètiques Estimada Acracia
i Antología poética del Barrio Chino.
estelnegre | 03 Novembre, 2010 12:23
---
Aquest dissabte 6 de novembre,
a les 11.00 hores a la plaça d'Espanya
---
Aquesta vegada la Massa parteix conjuntament amb Mesa Cívica i el GOB per tal de fomentar l'ús, reivindicar i defensar els carrils bici davant l'agressió per part de determinats grups i partits polítics. El lema és: «Treu la bici de l'armari».
L'itinerari és pel carrer Manacor fins enllaçar amb el carril bici de Capità Vila, Pere Garau i Balmes, fins a Blanquerna, Sa Riera, avinguda Argentina i llavors Jaume III, es Born i La Rambla, tornant per via Alemanya i Compte de Sallent de nou a la plaça d'Espanya. Son gairebé 9 km que esperem fer en 90 minuts.
Ens trobarem a les 11.00 hores a la plaça d’Espanya per fer un senzill taller perquè la gent es pugui fer un distintiu per posar a la bicicleta. A les 11.30 hores iniciarem la ruta.
Per al taller, tots els que pugueu, porteu el següent: CD vells; retoladors gruixuts de diferents colors, normals i permanent; estisores i cartolines de colors.
Us hi esperem!
971 207 441
estelnegre | 02 Novembre, 2010 08:30
Instal·lats com
estem en plena dictadura dels capitals financers, dels mercats o del
nom que
demà els mitjans de desinformació general
triïn per als amos, sembla com si no
sabéssim reaccionar més enllà dels
dogals que ens apliquen I que ens preparen
ja a plena llum del dia. No passa ni un dia que no surti un Govern
democràtic,
ja s'anomeni d'esquerres o més dretà, entonant la
cançó ja sabuda que davant la
crisi només li queda la possibilitat de retallar despesa
social. I, per tant,
els serveis que aquesta «despesa» pagava. I la
majoria s'ho mira com si no els
ho diguessin a ells i a elles. Com si l'anunci fos només una
part més de la
xerrameca constant que fa companyia des de dins del televisor. Si
desapareix la
sanitat pública, no passa res. Si desapareix
l'educació pública, tampoc passa
res. Si ja no tenim transport públic, és igual. I
si tot esdevé empresa,
gràcies a Déu.
La maquinària
doctrinària funciona com mai. Amb mitjans de convenciment
general, de creació
del consens que deia Chomsky, amb una potència que mai abans
no havia tingut el
poder, no havia tingut qui mana. Els diaris serveixen per
convèncer els que
llegeixen. I on no arriba la lletra impresa sempre tenim la
ràdio i la
televisió per deixar clar que cal llepar les sabates de
l'amo sense manies si
volem que ens deixi anar algunes de les molles sobrants en el seu tec.
L'escola
adreça les personalitats que serien poc productives i la
presó aïlla els qui no
són prou dòcils malgrat tot el túnel
de modelatge d'individualitats en què han
convertit la joventut de l'espècie.
Als dissidents i
captaires --que deien els de la Taula de Porrera fa anys-- ens han
reservat
correccions amb forma de coerció. Així, el
control de la dissidència és una de
les feines més importants que ha quedat en mans de l'Estat,
separat avui ja
completament d'allò que se'n va dir «estat del
benestar» i que va servir durant
decennis per aturar el capitalisme d'Estat que sota la falç
i el martell es va
estendre per mig món com a conseqüència
de les teories emancipadores de Marx i
Engels interpretades per Lenin i tota la seva colla. L'Estat, doncs,
esdevé el
guardià dels privilegis d'una minoria que no en
té prou robant-nos cada dia tot
el que ens deixem robar, que no és poc, sinó que
a més ho exhibeix impúdicament
i ens ho presenta com a «fruit del seu
esforç».
Serem acusades de
boges, de romàntiques, d'utòpics, d'innocents,
d'antisistema, d'okupes o ves a
saber de què s'inventaran demà. Ens assenyalaran
com a responsables de tots els
seus mals i de bona part dels nostres. Diran en veu alta que som la
plaga que
tot ho assola, una colla de fanàtics o
col·laboradors del papu gros, d'AlQaida
o del proper que s'inventin. Tot i això, no ens deixarem
convèncer i
continuarem dient-los a la cara que no només no ens fan por
sinó que els dies
del seu domini toquen retirada, que són quatre gats i el
planeta no és seu, que
deia Goytisolo. Continuarem dient-los que per molt que parlin tots a
una el que
diuen és mentida i ho continuarà sent malgrat ho
repeteixin cada cop més veus
ensinistrades, més parles obedients.
Més enllà de
l'obediència deguda a qui et nega el menjar per alimentar-te
a la seva mà i
alhora que et domina t'ensinistra perquè donis sempre les
gràcies (de res), hi
ha l'ànsia de llibertat, de triar conscientment
què volem i no ser paper de
calcar en mans de qui juga la partida. Més enllà
del domini exercit amb
micròfons o porres, hi ha la
intel·ligència col·lectiva, que
derrota la
competència sumant coneixements, que continua demostrant que
és viva i no té
por de pensar. De pensar, només de pensar. I pensant
entén que no som números
ni màquines ni tan sola mà d'obra o recursos
humans. I tal com pensa actua i
nega la negació de la vida que és el capitalisme
en totes les seves múltiples i
complexes formes de dominació. I, tal com actua, difumina la
pròpia cara per no
perdre-la, dissol la seva personalitat per esdevenir colla, grup,
multitud,
perquè u no es ningú però sense u
tampoc mai no hi ha ningú. I tomba cotxes,
aixeca barricades i planta cara a l'autoritat. I no es creu que els
enemics
siguin els immigrats sinó que sap molt bé on
apuntar: sempre cap a dalt, sempre
cap a dalt! I esdevé feliç d'estar viu i entendre
el món, d'esforçar-s'hi per
fer-ho, de saber sempre més, de no tenir por a saber i,
malgrat tot, estimar,
ser estimat i ser feliç. I és que mai no ens hem
cregut aquesta ximpleria
suprema que diu que els ximples són més
feliços que els conscients, entre
altres coses perquè és i serà sempre
una altra de les seves mentides. Apunteu
cap a dalt!
estelnegre | 01 Novembre, 2010 09:52
El Grup
d'Estudi de Democràcia Inclusiva
(GEDI) començarà la seva singladura el proper
dimecres 3 de novembre a
Barcelona, amb l'objectiu de compartir, reflexionar i aprendre sobre el
projecte
i la perspectiva de la Democràcia Inclusiva.
Totes les persones interessades poden assistir a la primera reunió [3 de novembre, a les 19 hores, a la Universitat Lliure La Rimaia (Ronda Sant Pau, 12)] on es decidiran qüestions pràctiques, com ara el dia setmanal de les sessions, la metodologia a seguir, etc. En aquest enllaç podeu trobar més informació sobre el programa i el funcionament proposats pel nou grup d'estudi.
Salut, estudi i
transformació!
estelnegre | 31 Octubre, 2010 10:00
---
64 cotxes
amb una ocupació mitjana de 1,2
persones/vehicle transporten envaint la ciutat només prop de
la meitat de
passatgers que un bus o dos vagons de tramvia. Si aquesta gent es
desplaça a
peu o en bicicleta, aconseguim a més d'una ciutat
més tranquil·la i menys
agressiva, 0 emissions de CO2.
El diumenge 24
d'octubre al matí, el GOB va representar l'espai consumit
pel transport de
passatgers en diferents modes a les Avingudes en una
demostració inèdita a
Palma.
La mobilitat
sostenible s'ha posat a prova a l'Avinguda Compte Sallent amb un
èxit rotund.
Gràcies a més de 150 voluntaris s'ha demostrat
l'enorme capacitat de la
mobilitat sostenible per fer front a la congestió urbana i
millorar la qualitat
de vida a la ciutat, al mateix temps que es redueix de manera
significativa
l'emissió de gasos d'efecte hivernacle.
- 64 cotxes - Amb
una ocupació de la via pública prop de 800 m2,
omplint els 3 carrils
de l'Avinguda Compte Sallent des del carrer Francesc de Borja Moll fins
gairebé
l'alçada de l'encreuament amb Avinguda Alemanya,
més de 112 metres de llargària
per 7 d'amplada, a raó d'1,2 ocupants per a cada vehicle
(ocupació mitjana a la
Ciutat de Palma), 64 cotxes transportaven tan sols 77 passatgers.
- 1 autobús de gas
natural amb una capacitat de 90 passatgers amb una llargària
de 12 metres i una
amplada de 2,5 metres i una ocupació estàtica de
30 m2.
- 2 vagons de
tramvia amb 120 passatgers (la capacitat del tramvia projectat a
Avingudes, amb
4 vagons és de 236), amb una llargària de 9
metres per vago i una amplada de
2,4 metres i una ocupació estàtica de 43,2 m2.
- 120 persones
sense motor, a raó d'1m2 per persona
a peu i 1,5 m2 en
bicicleta.
Amb aquesta acció
el GOB ha volgut demostrar la importància de la mobilitat
sostenible en l 'objectiu
de reduir la congestió, la contaminació
(acústica i ambiental), el canvi
climàtic i l 'ocupació d 'espai del
trànsit excessiu de vehicles privats a la
ciutat.
---
Vídeo
de la acció de simulació
Vídeo complet del "com es va fer" de la acció"
---
El GOB encoratja la
ciutadania a plantar cara a la contaminació, al canvi
climàtic, i a la
congestió permanent exigint una bona oferta de transport
públic i una bona
xarxa d 'itineraris per poder caminar i circular en bicicleta o altres
modes no
motoritzats.
Volem agrair la
participació dels més de 150 voluntaris que han
fet possible aquesta jornada
històrica. La seva acció desinteressada ha estat
un acte de ciutadania i de
civisme. Les fotografies que s 'han realitzat a Palma diuen molt del
model de
mobilitat pel que necessàriament ha d'apostar la ciutat, una
ciutat on, amb
dades de 2008, el 71% dels desplaçaments al centre i primera
corona es fan en
vehicle privat, el 12 % en transport públic, i el 17% a peu
o en bicicleta.
Així mateix volem
agrair el suport de la regidoria de mobilitat i infrastructures de
l'ajuntament
de Palma, a la Policia Local, a l'SMAP, a l'EMT a Trambadia i a Ona
Mallorca
per la seva col·laboració.
La celebració d'aquest acte, s'ha emmarcat dins dels actes de celebració del Dia Internacional d'Acció Climàtica en el marc de la campanya internacional www.350.org
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |