estelnegre | 07 Abril, 2011 06:31
estelnegre | 06 Abril, 2011 14:13
estelnegre | 05 Abril, 2011 14:09
El Grup
d'Estudis Llibertaris Els Oblidats ha publicat Cent anys
construint llibertat, amb el subtítol
«La CNT a Mallorca 1910-2010». El
llibre suposa un esforç encomiable, perquè sobre
l'anarquisme ha plogut cendra.
Tanta passió com va generar, i tants de somnis truncats
sobtadament...! Tot
plegat, passió i somnis, s'ha convertit en un material
incòmode, fins i tot per
als historiadors, perquè les circumstàncies
excepcionals de molts de períodes
d'aquests cent anys s'han d'analitzar en clau emocional. Em limito a la
postguerra: Federica Montseny, des del seu exili a Tolosa de
Llenguadoc,
recrimina a Quico Sabaté que hagi convertit la lluita contra
el comissari
Quintela en una qüestió personal. Però
és que Eduardo Quintela li havia
assassinat dos dels seus germans...! El 14 de març passat va
fer anys --concretament
cinquanta-nou-- de l'afusellament, al Camp de la Bota, del Iaio, un
mallorquí anomenat
Pere Adrover Font, nascut a Palma l'any 1911.
El Iaio va
tenir una vida de novel·la. Vidrier de professió
i resident a
Masnou, en esclatar la guerra es va enrolar a Los Aguiluchos, una de
les
columnes de la FAI que va combatre en el front d'Aragó. El
trenta-nou va poder
exiliar-se a França i va integrar-se en el maquis tan aviat
com el país va
caure sota la dominació nazi. Més endavant, una
vegada derrotat Hitler, va
retornar clandestinament a Barcelona i, entre el quaranta-set i el
quaranta-nou,
va participar en infinitat d'accions armades contra diverses seus
empresarials,
sobretot entitats bancàries, amb la finalitat de mantenir el
moviment
llibertari i d'ajudar econòmicament les famílies
dels presos i dels exiliats. Quan
va ésser detingut feia part dels Talión, una
partida (gang, en anglès,
en deien amb el llenguatge policíac de l'època)
que va ésser aniquilada
completament. Cinc dels membres foren afusellats i, quatre
més, condemnats a
cadena perpètua. Un dels afusellats, no cal dir-ho, va
ésser el Iaio. L'acusaren
d'una infinitat de robatoris amb vessament de sang i de la mort
d'Eliseu Melis,
un delator.
Les notes
de premsa, no fan referència als dos atemptats amb explosius
que va preparar contra Franco (el primer el 17 de maig del quaranta set
i, el
segon, el tres de juny del quaranta-nou) i que, en cas de reeixir,
haurien
acabat, probablement, amb el malson de la dictadura. Pere Adrover va
ésser
condemnat per atracador. En qualsevol cas, la seva mort va fer
córrer més tinta
que la d'Eliseu Melis, assassinat al carrer del Bonsuccés,
no gaire lluny del
de Portaferrissa. A Internet hi ha un missatge d'un nét del
Iaio que sol·licita
informació sobre l'avi. Però també en
cerca, d'informació, el d'Eliseu Melis. L'àvia
li havia contat que l'avi, Eliseu Melis, havia estat un lluitador
antifranquista.
I no li
havia mentit. Melis va passar pels camps de concentració
francesos
i, després d'entrar clandestinament a Catalunya, va
integrar-se a la resistència
fins que el comissari Quintela, suposadament sota xantatge, el va
convertir en
confident de la policia. El seu nét no en sabia res
d'aquesta part de la història.
Conta que no fa gaire va assistir a la presentació del
llibre de memòries de
guerra de Joan Català, un guia de muntanya de la Seu
d'Urgell, gairebé centenari.
I quan, en el torn de preguntes, va demanar-li si havia conegut Eliseu
Melis,
no va poder ésser més explícit.
«El Melis...? --li va respondre-- Quin paio! Ell
em va fer tancar a la presó». Ara, ben igual que
el nét de Pere Adrover, prega
als internautes que li passin informació. Si fa no fa, per a
reconstruir la
biografia de família. Insisteixo: sobre l'anarquisme ha
plogut cendra.
Llorenç
Capellà
(Diari de Balears, 05-04-11)
estelnegre | 04 Abril, 2011 08:52
estelnegre | 03 Abril, 2011 12:23
L’Associació
Finestra al Sud - S’Altra
Senalla d’Inca
i la delegació d’Inca de l’Obra
Cultural Balear convoquen el «Primer
Concurs de relat curt solidari» en llengua
catalana, dirigit a joves i adults,
que té com objectiu
sensibilitzar a la població en la solidaritat
mitjançant la creació d’una
història curta basada en principis solidaris.
Podran
concórrer
al premi tots els autors que ho desitgin de més de 12 anys,
sempre que l’obra
estigui escrita en català, sigui inèdita i no
hagi estat premiada en qualsevol
altre concurs literari.
Aquesta
activitat
rep el suport de la Direcció
General de Cooperació (Conselleria
d’Afers Socials, Promoció i
Immigració del Govern de les Illes Balears).
També espera rebre el suport de
diferents entitats, empreses i comerços que ajudi a
incrementar el nombre de
premis que finalment s’entregaran.
El termini
d’entrega dels relats finalitza el dia 24
de maig de 2011. Es faran dues categories, una per joves
(categoria
escolar) i una altra per adults. Llegiu les bases
adjuntes per tenir tota la informació.
estelnegre | 02 Abril, 2011 11:18
Estem
faltats de
memòria o senzillament, no en fem prou ús. Ho
ignorem gairebé tot, a nivell
col·lectiu, del que vam estar, dels referents que
teníem i de què va passar que
ens pugui servir per encarar el que ens ve a sobre. O potser
és desconeixement
infinit, no ho sé. Però no, que a cada institut
hi ha un mestre o una mestra
que ens en parla i ens diu qui era i què feia aquest i
l'altre i ell també. Sí
que en sabem, pels llibres de text; sí que en sabem, de la
seva importància,
però tampoc hem de pretendre que qui mana ens doni tota la
formació necessària
per a l'alliberament, ens cal buscar-la i construir-la. I dins d'ella,
ell n'és
una peça clau, la clau de volta m'atreviria a dir. Tot i
això, feia massa anys
que el nostre poeta, català avançat,
avantguardista, anarquista, socialista i
independentista, humà davant de tot, l'home entusiasta,
Salvat-Papasseit,
restava desaparegut de les nostres llistes de coses recordables,
rellegibles i
reescoltables. I així ens va: l'Ovidi, Pedrolo, Capmany,
Fuster, Salvat...
Massa oblidats, massa semblances entre ells, massa factors que ens
porten a
malpensar de totes elles i de tos ells, dels altres.
Avui pels
llibertaris que no saben què són ni d'on
vénen, Salvat seria titllat de
«segurata» perquè va guardar fusta al
moll, mentre deia als burgesos que ells
no sabien què era guardar-ne...
Entre els
independentistes i punt que no miren més enllà de
l'ara, seria un botifler
perquè escrivia sovint en espanyol els articles socials, la
colla dels d'Humo de fábrica...
Els
socialistes
del P$OE-GAL i no els de La Justicia
Social de Reus,que era on escrivia, li dirien
«traïdor», «boig»,
«traïdor»...
Els
altermundistes
li dirien que no és bo de dir que no és segura
l'ombra de l'Islam, malgrat el
vi faci sang i la carn, carn...
I els nens
de la
seva escala el mirarien cantar -sense entendre res de res- crits de
guerra per
als adolescents que no eren encara prou grans, tan pocs com en
queden... i
riurien, perquè no se'l creurien, tan nyicris com era.
Durant
trenta
anys, de 1894 a 1924, orfe als set anys i acollit al vaixell insalubre
de
l'Asilo Naval Español, un home entusiasta es va aixecar cada
matí per escriure
poemes en ondes hertzianes i conspirar per esdevenir germà
de la divina
acràcia, Gorkià en definitiva i mai amb punt i
final. Va somiar en veu alta
subvertint les formes, primer, i trencant els límits dels
continguts, després.
Tanta vida que vessava arreu no podia contenir-se ni prendre camins de
seny, ni
falta que li feia. Ni contenir-se. Ni tan sols esdevenir una vida mig
moderada allunyada
de la vida de poeta: «sigueu poetes amb
majúscula!». Per tot això era
imprescindible, als déus, encomanar-li la mort per tal que
la rebés en forma de
tuberculosi. I morís després amb el
coixí curull d'ous plens de vida nova, que
no de serps sinó d'osses majors, majors, majors... en
què sexe i revolució eren
un. Tal com haurien de ser sempre.
Ara sembla
que
torna a la primera línia amb una biografia del Ferran Aisa i la Mei Vidal
publicada per l'Editorial Base continuació
d'aquella dels mateixos autors
publicada fa uns anys per Virus Editorial. Fa no res podíem
llegir la seva Obra
Completa finalment. I ara, també, llegir i mirar i tocar el
catàleg de
l'exposició, un llibre que visualment hagués
agradat fins i tot al mateix
autor, sense cap mena de dubte. Tanca l'espai de Salvat
l'exposició que fins a
principis d'abril es pot veure i gaudir al Centre d'Art Santa
Mònica de
Barcelona.
Oblidada
per una
transició del no-res, que era Franco, al poc més
que res, que és aquest tros de
democràcia burgesa, la vida de Salvat apareix i desapareix
de la primera fila a
ritme de moda, però tothom qui tingués un
mínim de sensibilitat, social,
nacional o humana, l'hauria de valorar en la seva justa mesura. Sempre,
independentment de les modes.
I fins
aquí arriba
el que es donava? Doncs no, ja que ben aclarit no es donava res, si no
és la
consideració de primer dels nostres clàssics al
poeta que es va enfrontar a la
classe dominant amb les armes de les lletres i l'olor tinta. Que va
esdevenir
el primer, dels que mereixia els besos primers i sempre va tenir clar
que res
no és mesquí. Ni cap hora és isarda!
estelnegre | 01 Abril, 2011 08:07
estelnegre | 31 Març, 2011 14:45
Des de
l'Associació Lligams, pagesos, entitats afins al Mercat
Ecològic
de Palma i els que formem part del mercat volem informar a les persones
usuàries
i a la ciutadania en general que el Partit Popular va vedar al ple de
l'Ajuntament de Palma del passat dilluns 28 de març la
possibilitat de que el
Mercat obtingui la figura de permanència,
al·legant motius no ajustats a dret,
ni a la realitat i buits de contingut.
Per aquest
motiu, perquè el mercat ha estat des dels seus inicis una
iniciativa de i per a la ciutadania, necessitem reunir el
màxim nombre de
signatures amb la següent petició:
«Com
a persona ciutadana i usuària del Mercat Ecològic
setmanal de Palma,
que se celebra cada dissabte a la plaça Bisbe Berenguer
Palou en horari de 8.00
a 14.00 hores des del dia 25 de setembre de 2010, manifest la meva
conformitat
per a que el mercat obtingui la figura de permament.»
Ara
més que mai el mercat et necessita, ara més que
mai hem de dir ben
fort:
Volem el
Mercat Ecològic a Palma!
Signa la
recollida de signatures aquí i recomana-la als teus
contactes:
estelnegre | 30 Març, 2011 07:24
---
Aquest dissabte 2 d'abril,
a les 10.45 hores a la plaça d'Espanya
---
Si
ets dels que utilitzarien la bicicleta si hagués
carril-bici per anar a la feina o passejar per Palma, però
no ho fas per por al
trànsit.
Si
vols humanitzar els barris, lliures d'embussos,
fums i renou, però al teu barri no hi ha carrers per als
vianants, zones
verdes, ni carril-bici.
Si
vols que els teus fills puguin jugar al carrer
sense perill de cotxes i vols carrils-bici perquè vagin tot
sols a l'escola.
T'agradaria
la teva ciutat amb carrers enjardinats
i parcs per on passejar sense les molèsties del
trànsit?
Anima't
i reclama amb nosaltres, vine a fer una
volta amb bicicleta per Palma. Junts ens farem notar.
El
primer dissabte de cada mes, a la plaça d'Espanya,
a les 10.45 hores.
Perquè volem barris democràtics on el trànsit no reprimeixi la convivència dels ciutadans, ja siguin nins, adolescents, adults, ancians o minusvàlids, no volem que la nostra ciutat sigui un pou negre de cotxes.
Us hi esperem!
971 207 441
estelnegre | 29 Març, 2011 05:33
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |