estelnegre | 01 Maig, 2011 14:46
estelnegre | 30 Abril, 2011 10:07
Ha sorgit
darrerament una proposta de caire catalanista, per retre honors als
germans
Badia, morts ara fa 75 anys. L'excusa és que aquests
«herois nacionals» foren
injustament assassinats pel simple fet de ser «bons
patriotes», a sobre, s'usa
l'eufemisme de la «memòria
històrica» per a defensar aquest projecte.
No volem ni
podem
ser més «doctes» que Hilari Reguer,
monjo de Montserrat signant, entre
d'altres, d'aquesta proposta d'homenatge, però si que podem
llegir entre
línies, tant a la hemeroteca de La
Vanguardia o en força llibres històrics.
I la
realitat
amagada, és que foren uns torturadors, assassins, pistolers
i defensors de la burgesia
catalana, foren uns catalanets d'Estat Català, que
defensaren la Pàtria per
damunt de les persones.
Per tot
això, i
més, no recolzem aquests actes que sols pretenen esbiaixar
encara més la nostra
història, la de la nostra terra, per imposar una
visió políticament correcte,
uniformitzadora i global.
Visca la
Terra,
morin els Estats!
estelnegre | 29 Abril, 2011 09:16
Avui
divendres 29 d'abril de 2001 a les 20 hores, al Saló
Parroquial de
sa Indioteria (devora l'església), la «Plataforma
Via Connectora Així: No!»
informarà els afectats, els veïns, les persones
preocupades o interessades sobre
la magnitud i conseqüències del projecte de Via
Connectora.
Si vols
conèixer l'actualitat del projecte acudeix!
estelnegre | 28 Abril, 2011 14:36
Aquest joc
consta de guanyadors i vençuts. En aquest joc nosaltres
sempre perdem. Sembla que la nostra situació sigui fruit de
la mala sort en el
joc de la vida. No, Això és el que ens volen fer
creure.
Que no
tinguem mitjans per a subsistir, que el lloguer sigui impossible,
que perdem la feina, que a partir d’ara ens jubilarem
més tard i haurem de
cotitzar més anys, no és fruit de les nostres
errades o de la mala sort, No.
Es tracta
d’un sistema que ens fa còmplices en la seva
producció de
desigualtat. A aquesta forma de fer-nos còmplices en la
nostra pròpia explotació
li diem precarietat i explotació. Aquest és el
seu joc. Es tanquen hospitals i
s’acomiaden a mestres per a salvar bancs. Es tolera la
corrupció mentre gent és
a la presó per robar menjar. No, diem no a les retallades i
aquesta estafa,
aquesta situació té responsables, i
són els mateixos de sempre -Polítics, grans
empresaris i banquers- treballen per al seu propi benefici a costa de
la nostra
vida precària.
Ha arribat
l’hora que aquest joc acabi. Ara ens toca a Nosaltres!.
Juntem-nos
totes les que vivim aquesta precarietat, el 1 de Maig
comencem: els i les joves,els desocupats, els hipotecats, els que no
ens
jubilarem, les que no tenim futur, els i les metges, els professors i
els
alumnes, els pares i les mares. Tothom tenim alguna cosa a dir!
estelnegre | 27 Abril, 2011 14:35
estelnegre | 26 Abril, 2011 10:03
estelnegre | 21 Abril, 2011 14:47
Aquest bloc no s'actualitzarà en uns quants dies (una setmana, si fa no fa) per qüestions tècniques.
El bloc Anarcoefemèrides s'actualitzarà, però sota mínims.
Perdoneu les molèsties.
Salut!
Ateneu Llibertari Estel Negre
estelnegre | 20 Abril, 2011 06:13
Leo Bassi
ha estat
denunciat per «delictes contra els sentiments religiosos,
injúries i calumnies»
per disfressar-se de Papa i haver repartit preservatius al paranimf de
la
Universitat de Valladolid.
Mireu
aquests dos
link següents d'informació [ Apoyo
a Leo Bassi i En defensa de Leo Bassi y de
Marcos Sacristán ] i solidaritzeu-vos amb els
encausats.
estelnegre | 19 Abril, 2011 06:37
L’Ajuntament
de
Palma va desallotjar el passat 10 de juliol de 2010 el Casal Social
Okupat Autogestionat «El Sitio», situat al Coll
d’En
Rebassa, i multà algunes de les persones que hi formaven
part amb quantitats
desmesurades.
La
«Cofradia
Nuestra Señora del Marrón» ha convocat
per divendres 22 d'abril una sorollosa
protesta-concentració a Cort a les 18 hores en solidaritat
amb els encausats
per la sanció interposada des de
l’Administració a dos activistes del CSOA El
Sitio.
Aquest
centre social
okupat del camí de Son Fangos (Coll d’En Rebassa)
va patir un desallotjament
il·legal per part de la patrulla verda i la policia local. A
més a més, les
persones identificades han rebut per part del consistori multes per
60.000
euros com a promotors d’un botellot a terrenys
rústics. Això crea un perillós
precedent, ja que ni va ser un botellot, ni el concert que es tenia
previst
(que era en benefici de la publicació llibertària
Cultura Obrera) va arribar a tenir
lloc. No s’entén la desproporció
de les sancions quan el renou que suposadament s’hauria fet
no té punt de
comparació amb el dels avions que aterren a pocs metres de
les naus okupades.
Si volen renou, el tindran de veres.
Us hi esperem!
***
120.000 raons per a que llevin
les multes d’El Sitio
A les 18.00
hores del dissabte 10 de juliol de 2010, un desproporcionat
desplegament de la Patrulla Verda de la Policia Local de Palma es
presentà al
Centre Social El Sitio (situat en unes naus annexes a
l’aeroport) sense
mostrar, en cap moment, cap tipus d’ordre judicial o document
legal que
justifiqui el motiu de la intervenció.
Després
d’identificar arbitràriament a diverses persones
que es trobaven
allà en aquell moment i impedir l’accés
al solar als que intentaven arribar,
mitjançant un cordó. El destacament policial va a
dur a terme, el que
considerem, un desallotjament il·legal. Idò no
s’utilitzaren en cap moment els
procediments ‘’legals’’ de
desnonament.
Sense donar
en cap moment cap tipus d’informació clara de la
seva
intervenció, la Policia Local pressionà els joves
que allà estaven amb la
intenció d’impedir
la realització d’un
concert benèfic per al diari autogestionat Cultura Obrera,
programat per a
aquella nit, el qual mai es va arribar a realitzar.
Donada la
pressió, els companys es veren obligats a recollir tot
allò possible
del Centre Social i abandonar l’espai, generant-se una
situació d’indefensió.
Un
més després, a dues de les persones identificades
els arribaren
sengles notificacions d’iniciació d’un
procés sancionador, acusats de la
‘’Comissió
d’una falta molt greu’’ per haver
realitzat una ‘’festa botellot a sòl
rústic’’,
amb la imposició de dues multes de 60.001 euros, una a
cadascun.
Creiem que
la intenció real d’aquest procés ha
estat acabar amb un
projecte que els era incòmode pel seu caràcter
obert, autònom i autogestionari.
Un indret on es venien realitzant multitud d’activitats
lúdiques i finançades
pels seus propis mitjans o l’aportació dels
participants.
La
persecució i aniquilació, per part de
l’Ajuntament, d’aquesta experiència
cultural, lúdica i popular, s’ha realitzat emprant
mètodes que demostren
clarament, d’una banda, l’amedrentament
mitjançant l’amenaça que suposen
aquestes dues desproporcionades multes, i de l’altra, el
silenci administratiu
davant les al·legacions presentades per la defensa dels
joves.
Contesta
aquestes al·legacions és competència
de la secció d’urbanisme
de l’Ajuntament que és a dia d’avui qui
té la capacitat d’acabar amb aquest
procediment, sens dubte, insidiós.
Davant la
manca d’una resposta clara del consistori sobre
què fer amb
aquestes sancions i davant la injustícia que suposen
aquestes brutals multes,
hem decidit iniciar una campanya pública de
denúncia i solidaritat. Sabem que
no ens faltaran els suports per a treure a el llum el
‘’greuge’’ que suposa
aquesta situació i assenyalem a l’Ajuntament de
Palma com a causant d’aquest abús.
Un cop
més, veiem com tota pràctica de cultura popular
espontània que
pretengui funcionar al marge dels límits de
l’insuficient i poc participativa
oferta oficial és assetjada i perseguida --suposem que a fi
que no s’estengui--.
En aquest cas, a més, amb la clara intenció
d’obviar el caràcter
reivindicatiu i social de l’assemblea que
gestionava el Centre Social, imputant a dos caps de turc amb greus
acusacions,
amb el temor que pretenen infondre entre ells i els qui els acompanyen
amb la
desorbitada xifra de 120.000 euros en multes.
Una
excessiva pena contra, i tornem a remarcar, un projecte de clar
tarannà autònom i sense ànim de lucre,
on un grup de joves després d’un dur
treball d’adequació de l’espai abandonat
durant anys, pretenien donar-li un ús
fora de la il·lògica mercantilista o de la
depenent cultura subvencionada, amb
la pura intenció de construir les coses per ells i elles
mateixos.
Mentre, els
ciutadans patim, a molts nivells, les conseqüències
d’anys d’especulació
immobiliària estesa gràcies a la permissivitat de
les mateixes autoritats que
semblen més interessades a perseguir els que denuncien
aquesta situació que a
posar-li fre.
Exigim la
retirada immediata d’aquestes dues multes, per injustes,
desproporcionades i 120.000 raons més!
Grup
de Suport als encausats d’El Sitio
estelnegre | 18 Abril, 2011 05:31
---
Libertario
Gelabert Mayol (Pinyol)
(11
de febrer de 1933 – 8 de març de 2011)
In memoriam
El passat 8
d’abril ens deixava el company Libertario Gelabert, un home
íntegre i
lluitador. Llibertari i membre de Memòria de Mallorca. Que
la terra li sigui
lleu.
«Durant molt de temps quan em demanaven havia
de contestar: «El meu pare és a la
presó.» Ara puc respondre sempre el mateix:
"Mon pare és aquí, al meu cor."»
Libertario,
com és
pot desprendre del seu nom, era fill d’anarquista. Son pare,
Joan Gelabert
Vallori, va ser un dels militants més destacats de les CNT i
FAI mallorquines
de les dècades dels trenta i quaranta del segle passat.
Vidrier de professió,
Joan Gelabert va formar part de la militància clandestina
durant la postguerra,
fet pel qual va ser detingut en diferents ocasions, passant llargues
temporades
a presó. Aquesta circumstància va provocar la
ruïna econòmica a la llar
familiar.
Per
pal·liar la
fam que assolava ca seva, Libertario i el seu germà Galileo,
sortien al carrer
amb la fi d’aconseguir qualsevol aliment que portar a la
mare. Així s'ajuntaven
amb altres nins famolencs de diferents barris, eren els Golfos
del Moll, bandes de nins autoorganitzades que jugant-se la
pell «assaltaven» els trens de mercaderies quan
aquests partien carregats des
del Port de Palma.
Mes rere
mes, any rere
any, els germans Gelabert visitaven a son pare dins la presó
els dies que la
visita era de franc. S’acostumaren a parlar amb ell a
través dels barrots. Fins
que un dia, l’any 1950, el pare sortí en
llibertat, torturat i molt malalt. Poc
temps després moriria.
«Que vos bombin! No ho heu
aconseguit!»
Dir-se
Libertario
i Galileo en aquella Espanya gris i nacionalcatolicista de la
postguerra, era
cridar el mal temps. Les autoritats franquistes els van prohibir
utilitzar
aquells noms subversius. A partir d’aquell moment els germans
passaren a dir-se
Joan i Jaume respectivament. Un canvi d’identitat gens
fàcil per a uns nins
acostumats als seus noms originals. A base de cops dels capellans que
els
«educaven» a l’escola, no els hi va
quedar més remei que adaptar-se a la nova
situació.
Setanta
anys
després, l’any 2009, Galileo i Libertario
recuperaren els seus noms originaris
de forma oficial. Aquell dia, al Registre Civil de Palma, Libertario
era un
home feliç. Tan content estava que va fer imprimir una bona
tirada de targetes
amb el seu nom recobrat que després repartia
orgullós. Ni els cops ni les
prohibicions del feixisme l’havien derrotat, ell continuava
sent Libertario.
«Diuen que ara volem obrir velles
ferides, ben al contrari,
més bé el que pretenem és
començar a curar algunes de les moltes que encara
sagnen.»
Libertario
no va
dubtar en fer-se membre de Memòria de Mallorca quasi des de
la seva fundació.
Com a víctima i fill de víctima, coneixia prou
bé el que va significar el
franquisme per a la nostra societat. Apareixia sempre que podia a les
convocatòries i s’indignava públicament
davant postures que no entenia com la
decisió per part de l’Ajuntament de Palma de
mantenir dret el monument de Sa
Feixina. Cada vegada que coincidia amb qualque autoritat no perdia
l’ocasió de
fer-li arribar les seves denuncies botant-se uns protocols que no
compartia ni
respectava.
És
va apuntar al
grup que Memòria de Mallorca organitzà per donar
conferències pels instituts d'ensenyament
de l’illa. Per a ell, l’educació era el
puntal d’una societat més justa. Era un
goig veure la seva cara de polissó amb els ulls brillants
d’emoció quan contava
als estudiants les seves peripècies com a nin durant la
trista i dura postguerra.
Donava gust veure com connectava amb els joves contagiant-los el seu
entusiasme
amb la facilitat pròpia d’un home que no va deixar
de ser un nin gran durant
tota la seva vida.
«Quan un arriba a la meva edat sols ha de
fer dues coses,
ambdues molt importants: la primera és no deixar de respirar
i la segona, tan
important com la primera, és no oblidar el passat,
imprescindible per a seguir
amb el present.»
Malauradament,
a
Libertario li detectaren recentment un càncer ja bastant
estès al seu
organisme. És va enfrontar a la mort com ho va fer en el seu
moment amb els
feixistes, els poderosos i la mentida: de front, amb serenitat i segur
de si
mateix. És va negar a rebre el tractament de
quimioteràpia i va decidir esperar
tranquil que arribés el seu moment.
Estem
convençuts que
fidel a les idees llibertàries que donaren sentit al seu nom
i a la seva vida,
Libertario, el nostre Tario,
seguirà
lluitant allà on el duguin els vents d’aquesta la
seva darrera singladura. No
hi tenim cap dubta que allà on sigui trobarà
injustícies a combatre i malifetes
que denunciar a la cara dels poderosos.
Peter
de Echave
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |