estelnegre | 25 Maig, 2011 14:05
estelnegre | 24 Maig, 2011 14:34
El proper
dijous 26 de maig, a l'Aula de Graus de l'Edifici Ramon Llull
de l'UIB, de 16 hores a 20 hores es projectarà la
pel·lícula Inside Job
i es realitzarà un debat amb Maria Pilar Barceló
(advocada i membre d'ATTAC),
Bernat Riutort (professor de la UIB del Departament de Filosofia i
membre del
grup d'investigació Política, Treball i
Sostenibilitat) i Ivan Murray (professor
del Departament de Ciències de la Terra i membre del grup
d'investigació en
Sostenibilitat i Territori).
estelnegre | 23 Maig, 2011 10:10
La revolució
serà feminista o no serà
Estem a la
plaça perquè:
-volem una
societat en la que el centre siguin les persones i no els
mercats. Per això reivindiquem: serveis públics
gratuïts i vitals com l’educació,
la salut, l’atenció i cura a la
infància i a les persones amb necessitats
especials d’atenció enfront de les retallades
socials i la reforma laboral i la
reforma de les pensions.
-volem el
compromís de totes i tots per a la construcció
d’una societat
on no tinguin cabuda les violències masclistes en totes les
seves expressions: econòmica,
estètica, laboral, física,
psicològica, sexual, institucional, religiosa, en
forma de trata amb fins d’explotació laboral i
sexual...
-volem
decidir lliurement sobre el nostre cos, gaudir i relacionar-nos
amb ell i amb qui ens doni la gana.
-volem
avortament lliure i gratuït i educació afectiva i
sexual.
-volem una
societat diversa on es respectin les múltiples formes de
viure el sexe i la sexualitat (lesbianes, gais, intersexuals,
bisexuals,
transexuals, transgèneres...) i es reconegui el dret a la
sexualitat a totes
les etapes de la vida. Exigim la despatologització de les
identitats trans.
-Exigim que
l’estat i l’església deixin
d’interferir les nostres vides.
-és
imprescindible incorporar un enfocament feminista en la
transformació
del model econòmic i social al servei de les persones i el
planeta; en els
serveis públics, en la creació d’un
altre model de ciutat i gestió del
territori i, en les polítiques ambientals i
agroalimentàries.
-és
imprescindible que les dones siguin protagonistes en els processos
de transformació social, política i
econòmica i en les decisions que es
prenguin per aquesta fi. I
també en el
disseny, execució i avaluació de les
polítiques resultants.
-per a fer
un canvi real a la societat cal prendre les decissions per
consens i que les dones participin de forma decisiva.
-els temes
que afecten les dones afecten tota la societat i volem que
estiguin al cor de l’agenda política,
econòmica i social.
- exigim
que les treballadores domèstiques i empleades de la llar
estiguem incloses en el règim general de la seguretat social
i tinguin dret a
negociació col·lectiva.
Exigim que
es comptabilitzi el treball domèstic com a part de la
riquesa
dels països.
-Exigim el
reconeixement de les tasques de cura de les persones, les
llars, la vida i la seva socialització completa:
també, el dret a decidir
lliurement si volem o no cuidar, el dret a ser cuidades i cuidats en
condicions
i el dret a l’autocura. En resum, el dret a la ciutadania.
- Exigim el
repartiment dels treballs i la riquesa. Treballar menys per
a treballar tothom. Condicions laborals I professionals dignes.
Repartiment
igualitari del treball productiu i reproductiu, igual
remuneració i
reconeixement per les feines entre dones i homes. I que la riquesa
estigui al
servei de les classes populars.
-Exigim el
reconeixement dels drets de les treballadores sexuals.
-Exigim que
es reconegui la ciutadania de les persones sense condicions
legals ni normativa, l’eliminació de la llei
d’estrangeria i dels Centres d’Internament
d’Estrangers.
-Exigim
l’ús d’un llenguatge que anomeni a totes
les persones i estigui
lliure d’homofòbia, masclisme, classisme i racisme.
-Reivindiquem
que es valori i reconegui els sabers i coneixements de les
dones i la seva funció primordial com a transmissores de
cultura.
-Volem una
escola coeducativa.
-Volem una
societat on tinguin cabuda tot tipus de famílies i grups de
convivència.
-Rebutgem
la heteronormativitat i feminitat obligatòria.
-Estem
contra les guerres, rebutgem l’ús del cos de les
dones com a arma
de guerra i no creiem que cap intervenció militar garanteixi
la pau. No a la
militarització de les societats, a la producció i
al comerç d’armes. Convidem a
fer objecció fiscal.
-
Reivindiquem la solidaritat transnacional feminista com a eina per a
canviar el món a totes les places hi ha dones feministes
indignades, ens sumem
a les seves reivindicacions i els donem tot el nostre suport.
Sense les dones no hi
ha revolució!
La revolució
serà feminista o no serà!
estelnegre | 22 Maig, 2011 09:13
El
president de Justícia i Pau opina que aquest moviment ja
hauria d'haver nascut
fa temps
L'única
resposta
possible a la decisió de la junta electoral és
lògicament la desobediència civil.
No s'han d'obeir mai normes d'aquestes, que pretenen trencar la
participació
popular. Resulta que els governs s'omplen la boca de
participació, i quan hi ha
una mica de participació s'espanten i diuen que
això no pot ser.
No sabria
dir quin
serà l'esdevenidor d'això. Tinc la
impressió que és una protesta completament
justificada, raonable. Hi haurien diners perquè la
població pogués viure
raonablement; no hi ha motiu per rebaixar pensions, per rebaixar els
sous dels
funcionaris o reduir les ajudes al desenvolupament… Hi ha
recursos suficients,
però els grans poders econòmics, que
són els que manen, prefereixen continuar
amb el frau fiscal i amb els seus privilegis i els governs
són unes perfectes
titelles al servei d'aquests personatges.
Aquest
moviment
hauria d'haver nascut ja fa temps, perquè fa dos anys i mig
que els partits al
govern, com a bons obedients d eles finances internacionals, fan
polítiques
perjudicials per a la societat. I que la societat s'hagi quedat
pacíficament
mirant el futbol o gaudint a casa seva era una
incongruència. Hi ha hagut
diferents persones que han incitat perquè es
produïssin aquestes rebel·lions;
el més significatiu és el petit llibret de
l'Stephane Hessel, 'Indigneu-vos', i
el més interessant és que el llibre l'ha redactat
un senyor que té noranta anys
i que és l'únic redactor de la
declaració de Drets Humans del 1948 que queda
viu.
El
més interessant
és que aquest moviment s'ha produït al marge dels
partits i els sindicats, que
són els que suposadament haurien de fer la vida
política. I, en canvi, s'ha
presentat a la societat d'una manera molt bonica i molt valenta i
imaginativa i
a través d'un sistema al qual ens hem d'anar acostumant,
perquè mourà la vida
política, que és el de les xarxes socials. Han
tingut la idea d'anar-ho fent
tot d'una manera extraordinàriament polida.
estelnegre | 21 Maig, 2011 08:12
A
l’Estat espanyol
el poder sempre ha estat en mans d’incapaços. No
vull dir que els capaços
siguin millors --de fet, són molt pitjors perquè
són més difícils de combatre--
però en aquests andurrials ha estat la incapacitat personal,
organitzativa i
humana s’ha traduït, massa sovint, en més
i més poder. I aquest poder, és clar,
s’ha exercit despòticament, per i amb incapacitat
manifesta. Alguns s’han posat
un vernís democràtic, altres de color de rosa
però en tocar poder els qui el
tocaven estaven ja predisposats a manar «por
pelotas», i amb pilotes... de
goma, des del PP fins a ICV.
Per
això no ens ha
d’estranyar l’advertència de la Junta
Electoral Central davant el desafiament
que se suposa que suposen les acampades en demanada de
democràcia real que han
sotragat aquesta part final de la campanya electoral,
antidemocràtica com totes
les fetes fins ara. Un incís: el poder és
antidemocràtic per naturalesa, no per
qui el tingui, i gestionar-lo no només cansa sinó
que bàsicament absorbeix voluntats,
per tant apropar-s’hi des de la llibertat crec que
només es pot fer per
destruir-lo, ja sigui combatent-lo més encara, o ja sigui
intentant
dissoldre’l.
En cada una
d’aquestes expressions de despotisme no il·lustrat
però sí profundament violent
és on els moviments socials no subjectes a cap
interès partidista s’han mostrat
amb les seves millors formes, no només plantant cara al
poder sinó també
qüestionant-lo i en alguns casos dissolent-lo. I
aquí vull parlar de
l’enfrontament al cop d’estat al 1936 i la
revolució que aquest enfrontament va
possibilitar, i del no a la guerra d’ara fa deu anys. En un
cas i en l’altre
les coses van anar de formes molt diferents. En el primer cas el poder
es va
dissoldre i en el segon el poder es va rentar la cara i ha acabat
treient-se
les caretes que es va posar tant al Principat de Catalunya com a tot
l’Estat
amb les polítiques més de dretes i contra les
persones de què eren capaços. I
que les retallades de serveis i drets bàsics les facin els
qui es diuen d’esquerres
o els cop de porra els donin policies demòcrates no fa
avançar res més que la
ràbia i la indignació.
Davant de
les
assemblees populars que ara omplen les places de les nostres ciutats
cal
expressar el nostre més absolut respecte i suport; i davant
les provocacions de
la Junta Electoral Central cal mostrar el nostre més absolut
rebuig, desobeint
i demanat a qui mana que deixi de manar i es pregunti d’una
vegada per totes
quin és el seu paper en aquesta història. Si
algun d’aquests organismes de la
democràcia burgesa el que vol és
democràcia, que es dissolgui i baixi a la
plaça. I abans, que dissolgui els que ens volen dissoldre a
cops de porra i que
no poden pensar perquè només obeeixen ordres. Ara
i sempre, toca desobeir.
estelnegre | 20 Maig, 2011 08:16
La Junta
Electoral Central, en un clar desafiament
al poble, ha declarat il·legals les concentracions de
dissabte i diumenge amb
l'amenaça de desallotjament.
Per
això és importantíssim que tothom es
concentri
a la plaça d'Espanya des de les 12 de la nit de divendres
fins al diumenge.
Els moments
de més perill de desallotjament serà
durant les nits per això tothom que pugui hauria de quedar a
dormir durant
aquestes dues importantíssimes nits.
Aquí
teniu cinc principis que s'han de tenir en
compte per al bon funcionament de les assemblees i del moviment.
***
-
Democràcia directa: sobirania popular articulada
a través d'una assemblea.
-
Principi federatiu: associació lliure de les
diferents sobiranies pera a la consecució d'un objectiu
comú.
- Horitzontalitat: organització igualitària dels individus al marge de qualsevol tipus de jerarquia.
-
Autogestió: gestió autònoma dels
assumptes
per a preservar la independència i evitar les tuteles de
qualsevol índole.
-
Antiautoritarisme: principi que rebutja la coacció
en les relacions entre els individus impedint l'exercici de la lliure
voluntat de
les persones.
- Acció directa:
iniciativa que evita qualsevol
tipus de mediació, representació o
delegació.
---
Indigneu-vos!
El futur és ara a la
plaça
d'Espanya!
estelnegre | 19 Maig, 2011 07:18
Entre
les millors notícies d’aquesta crisi
sistèmica que els amos branden
com si fos la fi del món i aferrar-nos a les seves propostes
de merda l’única
salvació, hi ha aquesta reacció que estem veient
en directe i en viu en aquests
mateixos moments des dels Països Catalans i des de la resta de
pobles de
l’Estat espanyol. Fer vessar la ràbia ha estat el
nostre objectiu i finalment
la ràbia ha vessat i, tal com al nord
d’Àfrica, ho ha fet per l’esquerra, per
la demanda de més drets socials i més llibertats
col·lectives. La xenofòbia que
els protofeixistes utilitzen per conduir la ràbia dels
més afectats per la
crisi no ha guiat la gent, i ho hem de celebrar. Avui, a les places de
les
ciutats del nostre voltant, la lluita és pels principis
republicans i de ciutadania.
No, no és una revolució llibertària,
però sí una revolta per la llibertat, per
la igualtat i per la solidaritat. I això, davant del
panorama que tenim massa
sovint és una bona notícia sense cap mena de
dubte.
Aquí
no hi ha direcció i tampoc objectius concrets tot i que
vagament es
parla d’una democràcia de veritat, d’un
no domini dels banquers i dels rics. I
aquí hi veig jo en bona part la seva força. Una
força que no es materialitza en
imatges èpiques de lluites perdudes sinó en
l’adhesió de les persones que
lliurement se sumen a les protestes conscientment, sense imposicions i
sense
directrius de ningú.
Com
molt sovint passa, als organitzats en mil i una organitzacions ens
costa entendre com és que ara sí i abans no,
però precisament ara sí perquè
sí
i abans no perquè no. Ep, tampoc siguem il·lusos
i no deixem de llegir els
«experts» que ens explicaran les seves teories
conspiratòries sobre la
intencionalitat del P$OE de fer un cop d’efecte davant unes
eleccions que
sembla que donaran molt més poder arreu de l’Estat
al PP... i altres de més
entenimentades i igualment respectables. Però el cert
és que els moviments
socials no són operacions matemàtiques
més o menys concretes sinó que obeeixen
a molt diverses raons i normalment i per sort cada dia més
fugen de la rigidesa
de les ideologies on alguns habitem malgrat ens diguem tothora no
dogmàtics.
Quina
feina tenim els «organitzats»? Doncs donar-ho tot
perquè les
mobilitzacions reals no siguin aixafades, engolides i menys encara
destrossades
per qui mana, perquè cada una de les persones que avui hi
participa té prou
raons per protestar i perquè no podem donar-nos el luxe
(bé, podem fer el que
vulguem però allò que escric és el que
opino jo) de veure passar la revolta
davant dels nostres nassos i només olorar-la de lluny.
És veritat que potser no
es canviarà res, però totes sabem que amb les
nostres manifestacions, actes i
campanyes tampoc canviem res --o molt poc-- i no per això
deixem de fer-les.
Ser al carrer avui, demà i quan sigui no és
només una tria personal de lluita
sinó sobretot una adhesió a la
col·lectivitat que ha après a ser dissident i ha
decidit revoltar-se, ara i aquí, en aquest tros de
món on vivim i estimem.
estelnegre | 18 Maig, 2011 14:11
Si
voleu seguir els fets de l'Acampada de «Democràcia
real ja!» a la
plaça d'Espanya heu de mirar el bloc que han creat: AcampadaPalma...
Tothom
a fer costat aquesta iniciativa popular!
estelnegre | 17 Maig, 2011 15:05
En les
últimes eleccions més del 30% dels espanyols amb
dret al vot no
ho van fer. En bona part, per considerar que gràcies a
l'especulació sobre el
treball, la Constitució i les seves lleis són un
còmic de ciència ficció,
contribuint a que els rics es faci més rics a costa dels
obrers.
Aquests
dies, arran del terratrèmol de Lorca, els
polítics s'han
apressat a prometre que no escatimaran en mitjans per a restituir els
habitatges als 6.000 afectats. Mentre, es gira l'esquena als 300.000
desnonats
dels seus pisos per la crisi financera: sense casa i amb un deute
hipotecari.
Desenganyat
de la legislació que permet que si per una ordre
d'embargament del banc el desnonen a un del seu domicili per manca de
pagament
i el deixen al carrer, no només no podrà
sol·licitar els serveis de la policia,
emparant-se en el seu dret a un habitatge digne perquè pugui
ocupar de bell nou
la casa, sinó que serà la pròpia
policia qui executi l'ordre de desnonament.
Ben igual
que si l'acomiaden d'una empresa amb guanys --com ara els
20.000 de Telefònica-- i es queden sense feina, i acudeix a
una comissaria de
policia perquè li restitueixin el seu lloc de treball,
brandint la Constitució
espanyola on diu que «tot espanyol té dret a un
treball». Pensaran, quin
ingenu!
Ara
bé, la cosa canvia completament si vostè el dia
de les eleccions va
a votar i qualcú s'ho impedeix. Immediatament acudirien
diverses dotacions de
policia per a detenir el sabotejador i protegir-lo perquè
pugui exercir el seu
dret al vot.
És
a dir, que els pobres al legislador només li interessant el
dia
d'anar a votar. La llei ens empara en el dret de votar als partits
polítics,
però no en els drets que aquests promulguen. La llei ens
converteix un dia cada
quatre anys en ciutadans. La resta de l'any són servents
dels polítics, sense
consciència. No oblidem que el súbdit assenteix,
el ciutadà en vertadera democràcia
decideix.
El
qualificatiu de ciutadà cal guanyar-lo adquirint poder per
decidir;
no acatant ordres i complint lleis de les quals no participem.
Som un
número d'identitat sense identitat que paga impostos i
treballa
per a una elit amb un cost i una despesa infinit. Juguem un paper
d'esclau imbècil
que s'empassa el galimaties d'economistes i polítics,
és a dir: en aquesta
farsa de democràcia ens donen l'oportunitat d'elegir els
nostres amos per
explotar-nos durant els propers quatre anys.
Rebem un
adoctrinament que ens autoincapacita per a què
cadascú
participen de la política, que siguem responsables de
nosaltres mateixos i no
deixar a mans d'estranys el destí de les nostres vides.
Exigim una democràcia
participativa, perquè ben igual que els dictadors, els
nostres polítics no
tenen confiança en el seu poble, cas contrari deixarien la
responsabilitat del
govern a les seves mans. És què no és
democràcia el poder del poble? Doncs el
dia de les eleccions l'abstenció és l'acte
més democràtic ja que contribueix a
no donar el poder als qui no ens deixen participar del govern.
estelnegre | 16 Maig, 2011 10:02
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |