estelnegre | 08 Juny, 2011 07:20
estelnegre | 07 Juny, 2011 04:51
Xerrada
La constitució i les possibilitats
de
referèndums i consultes populars que preveu, a
càrrec de Joan Oliver
Araujo, catedràtic de dret constitucional de la Universitat
de les Illes
Balears
Avui
dimarts 7 de juny a la plaça d'Islàndia
(Plaça Espanya) a les 18.00 hores
Us
hi esperem!
Ho
organitza: Universitat Lliure de la plaça
estelnegre | 06 Juny, 2011 04:56
L'editor,
Fernando
Cabal (Mandala Ediciones), ha tret al
carrer, o millor dit a les places, un
llibre que recull vivències, informació, imatges
i opinions al voltant del
«Moviment 15-M».
Ho
ha fet des de
l'esperit de dit moviment, com un més.
Els
guanys
d'aquest llibre aniran destinats en la seva totalitat al
«Moviment 15-M».
Es
permet, i
aconsella, la còpia, duplicació, pirateig,
reproducció i difusió d'aquest
llibre o de qualsevol part del mateix, en qualsevol format i arreu del
planeta.
El
llibre es
titula Indignados
i la versió en
paper es pot comprar a les llibreries al mòdic preu de 6
euros o a la pròpia
editorial en la següent adreça
electrònica:
estelnegre | 06 Juny, 2011 04:05
estelnegre | 05 Juny, 2011 05:37
Preestrena
del documental D’una
illa hom
no en pot fugir, el proper dilluns 6 de juny a les 19 hores al Club Diario de
Mallorca (Puerto
Rico, 15, Polígon de Llevant). Presentació a
càrrec de Cesc Mulet, director del
documental.
A
les 20 hores es
durà a
terme una taula redona amb la participació de:
Jean
Schalekamp, autor del llibre Mallorca 1936.
D’una illa hom no en pot
fugir
Gabriel
Janer Manila, escriptor
Maria
Antònia Oliver, Memòria Històrica de
les Illes Balears
Llarg
metratge documental
(50 minuts) – 2011
Producció pròpia. Coproduït amb IB3 i
amb el suport de Govern de les Illes
Balears
Direcció: Cesc
Mulet
Sinopsi:
«Per fer aquest llibre, vaig acudir principalment a les fonts
orals de la
història, als testimonis vius i directes dels qui
sobrevisqueren la repressió.
Després d’investigar els arxius de premsa i els
registres civils, vaig
recórrer, a partir de l’any 1977, els carrers de
la ciutat i els pobles de
l’illa, enregistrant les seves declaracions en una gravadora,
descobrint un
passat que no constava en cap document. Per això, aquest
llibre no pretén ser
un estudi rigorosament històric dels esdeveniments
succeïts durant els primers
temps de la guerra civil a Mallorca.» J. Schalekamp
IB3
Televisió emetrà aquest documental el dilluns 20
de juny a les 23.05 hores.
estelnegre | 03 Juny, 2011 22:15
---
Aquest dissabte 4 de juny,
a les 10.45 hores a la plaça d'Espanya
---
Si
ets dels que utilitzarien la bicicleta si hagués
carril-bici per anar a la feina o passejar per Palma, però
no ho fas per por al
trànsit.
Si
vols humanitzar els barris, lliures d'embussos,
fums i renou, però al teu barri no hi ha carrers per als
vianants, zones
verdes, ni carril-bici.
Si
vols que els teus fills puguin jugar al carrer
sense perill de cotxes i vols carrils-bici perquè vagin tot
sols a l'escola.
T'agradaria
la teva ciutat amb carrers enjardinats
i parcs per on passejar sense les molèsties del
trànsit?
Anima't
i reclama amb nosaltres, vine a fer una
volta amb bicicleta per Palma. Junts ens farem notar.
El
primer dissabte de cada mes, a la plaça d'Espanya,
a les 10.45 hores.
Perquè volem barris democràtics on el trànsit no reprimeixi la convivència dels ciutadans, ja siguin nins, adolescents, adults, ancians o minusvàlids, no volem que la nostra ciutat sigui un pou negre de cotxes.
Us hi esperem!
971 207 441
estelnegre | 03 Juny, 2011 08:49
Des del Col·lectiu
Rissaga teníem molt clar que un dels objectius
fonamentals per tal de poder dur a terme el projecte d'un Centre Social
Autogestionat (CSA) a Ciutadella era el fet d'aconseguir un local, un
lloc físic,
de trobada, participació i llibertat. Un espai on es puguin
organitzar
activitats sense dependre de ningú apart dels propis
integrants del col·lectiu.
Així com fomentar uns valors aprovats a
l’assemblea i cercar punts en comú i no
divergents. Potenciar l’ús de les assemblees en la
presa de decisions. I per
suposat, no s’hauria d’oblidar, el fet de
divertir-nos, crear sentiments de
grup i de cohesió social mitjançant activitats de
lleure, culturals, artístiques,
polítiques...
Per fi
podem convidar-vos a la jornada de portes obertes que organitzem
amb el motiu d'inaugurar el nou centre social autogestionat, que es
troba al
local de Glosador Vivó (Camí de Maó,
38).
El nostre
objectiu és el de construir un lloc de trobada, un espai per
les idees i projectes que no troben el seu lloc. Però
sobretot és important que
aquests es gestionin per nosaltres mateixos, tots i totes. Una
experiència que
serveixi com a generadora de noves idees o intencions comunes i com a
punt de
partida d’accions concretes.
Començarem
a partir de les 18.00 hores amb una bereneta. Després
presentarem el projecte i es farà una assemblea oberta on hi
podreu participar
lliurement per fer créixer aquesta llavor que necessita de
força, persones i
implicació per tal de portar-se a terme.
Molta gent
petita, en llocs petits, faran coses petites... però que
transformaran el món.
Volem que
tu també ho visquis i en formis part.
estelnegre | 02 Juny, 2011 06:56
Ja ha
sortit el
nou llibre del Grup d’Estudis Llibertaris «Els
Oblidats» Els Invisibles.Diccionari
de militants, organitzacions i sindicats
llibertaris de les Illes Balears. Volum 1: Mallorca. 1869-1952,
coeditat
per Edicions del Moixet Demagog i el Grup d’Estudis
Llibertaris «Els Oblidats».
El llibre
consta
de gairebé 200 pàgines i milers
d’entrades dels militants, organitzacions,
òrgans de premsa... de l’anarquisme
mallorquí. Comença amb l’arribada de
l’anarquisme a l’illa allà pel 1869 i
acaba al 1952, any de la mort de Pere
Adrover (El Yayo).
Podeu adquirir el
llibre escrivint un correu a elsoblidats@gmail.com
estelnegre | 01 Juny, 2011 14:51
Algunes idees per passar de la
indignació a la
consolidació d'aquesta revolta social
Fruit de la
indignació davant d'un sistema capitalista que
està esgotat,
corrupte, trencat
Un poder
executiu que està controlat per la banca i els grans poders
econòmics
Un poder
legislatiu, format per elits polítiques que no ens
representen.
Un poder
judicial igualment corrupte, mogut per interessos polítics i
personals.
Uns drets
socials desballestats totalment, els drets civils vulnerats
repetidament pels propis representants polítics.
Una crisis
ecològica i energètica cada vegada més
greu i devastadora,
Davant de
tot això i sobretot en els darrers 3 anys en els quals
oficialment hem estat en crisi, s'ha anat cuinant a foc lent la
indignació popular,
fins ara en moments d'agregació puntuals e inestables, en
petits col·lectius,
en xarxes d'amics, en persones individuals que se sentien soles...
Però
arriba el 15-M, es genera una flama, s'aviva i s'estén
arreu!!
Aquest
és un moviment que no té representants ni
demandes concretes, és
un moviment divers que és molt i molt difícil
encasellar en un manifest de mínims.
Es un
moviment ric que té mil i una idees, infinites propostes.
Un moviment
ambiciós que no es conforma amb poc, ho vol tot!
Ara som
milers de persones diàriament a plaça Catalunya,
i desenes i
desenes de milers en infinitat de places de pobles i ciutats
d'aquí Catalunya,
d'Espanya i del món.
Portem dues
setmanes i ens estem organitzant, i això és el
més important.
Si el
divendres ens van intentar treure de la plaça, si es van
emportar
tot el material amb que ens organitzaven, si divendres van intentar
rebentar la
feina d'11 dies i nits, és perquè coneixen el
potencial que tenim i els fem por.
Hi hagut
més participació aquestes dues setmanes als
carrers que en 4
anys d'un període electoral!! Ells ho saben, saben que tenim
més legitimitat
social i això els descol·loca.
Un dels
lemes més unitaris d'aquests dies, és el
“No ens representen” Són
3 paraules que protagonitzen la factura profunda entre l'antiga forma
de fer
política i la nova que està arribant aquests dies
a la seva majoria d'edat,
Aquest
“no ens representen” significa que no podem ser
només un moviment
de denúncia perquè sabem que els
polítics no tenen ni capacitat ni voluntat per
liderar el canvi radical que la societat necessita, i així
ens ho han demostrat.
Es
important que ens seguim mobilitzant i impedint que els de dalt
executin les noves accions contra la gent que han planificat com les
retallades
socials a la salut i l'educació,
També
és oportú que senyalem les grans mancances del
sistema “democràtic”
actual. Tot això ens ajuda a aglutinar esforços,
a sumar gent a guanyar més i més
legitimitat social.
Però
per poder transformar realment, per no acabar esgotant-nos davant
del mur de la immobilitat política, és molt
important que siguem també un
moviment que estengui una nova sobirania política, que
arribi fins i tot, perquè
no, a iniciar un procés constituent. Per avançar
en aquest procés ens caldrà una
gran fermesa organitzativa, una gran capacitat per dinamitzar la
participació de
tota aquella part de la població que se sentí
afí al marc d'actuació que tenim,
i a la nostra manera de fer. No és gens fàcil,
però si no aprofitem aquesta
oportunitat, quan ho farem?
Cal que
convertim aquesta autoorganització en accions concretes,
accions
que empoderin, accions que ensenyin que en aquesta nova manera de fer
política,
és el poble qui ha de determinar de manera participativa i
mitjançat tot el
consens que sigui possible, quines són les decisions que es
prenen i com
s'apliquen.
L'espai
d'acumulació de forces, les places han de ser
també el punt de
connexió amb la mobilització, el referent
simbòlic i motivacional, el punt
d'informació per a totes les generacions, i sobretot l'espai
de pràctica
completa del model organitzatiu, on aprenem les maneres de funcionar
que ens
ajudaran a créixer.
Per
això, hem de mantenir la presència permanent a
les places, almenys
fins que la nostra capacitat organitzativa estigui consolidada. Aquesta
estratègia
és fonamental.
I
també de manera prioritària, necessitem exemples
concrets de com podem
decidir i aplicar aquestes decisions, exemples d'èxit que
estenguin la nostra
manera de fer a tota la societat,.
Exemples de
com practicar una democràcia real en tots els
àmbits que ens
afecten, deixant d'acceptar representants i aplicant directament els
nostres
propis posicionaments i decisions.
Aquests
són alguns exemples que podríem portar a la
pràctica:
- Si creiem
que les hipoteques són injustes, i que a ningú se
l'ha de
posar al carrer per no poder pagar, podem declarar la fi dels
desnonaments
d'habitatges i una moratòria en el pagament d'hipoteques. A
partir d'aquí hauríem
de controlar que es compleixin aquestes decisions, amb això
podem avisar a
aquells bancs que desobeeixin la declaració popular, que
farem una crida a
tothom a treure els seus estalvis d'aquell banc.
- Si pensem
que els governs vulneren els nostres drets, podem fer
complir els drets socials bàsics. Per exemple en el cas de
la premissa
habitatge digne per tothom podem complir-ho realitzant una crida als
propietaris que cedeixin pisos i cases; aplicant una
autoreducció dels lloguers
(en la línia del punt anterior); i dedicant una carpa a les
places alliberades
a posar en contacte a persones que ofereixen i demanen ofertes realment
justes
d'habitatge.
- Si veiem
injustos els beneficis que obtenen les grans empreses. Podem
respondre a qualsevol acomiadament en una empresa que tingui beneficis,
amb una
ocupació indefinida de la seva seu, fins que hi hagi una
readmissió.
En
conclusió, si partim de la premissa de que els
polítics no ens
representen, hem d'aprendre a decidir nosaltres mateixos com a poble
autoorganitzat, sobre tot allò que ens afecta. Es a dir, hem
d'assumir les
competències del poder legislatiu i del poder executiu sobre
les nostres vides,
sobre el nostre present i sobre el nostre futur.
Com a
persones individuals, com éssers lliures, tenim en el consum
compromès i en la desobediència civil en totes
les facetes de la nostra vida,
dues eines fonamentals d'acció política; com a
poble organitzat de forma
massiva tenim la responsabilitat de fer que el món en el que
vivim i en que
actuem, arribi a ser com nosaltres vulguem que sigui, i l'element clau
de tot
això és construir una veritable
democràcia directa i deliberativa, amb un
sistema de presa de decisions a l'alçada dels nostres valors.
Ningú
ens representa, ningú ho farà per nosaltres.
Tenim el dret a
decidir. I ara que sabem que som moltíssimes i que ens sabem
organitzar, tenim
la responsabilitat de fer-ho.
Transformem
la indignació en autoorganització
política per assegurar l'èxit
d'aquesta gran revolta social.
Enric
Duran
(Barcelona,
30-05-2011)
estelnegre | 31 Maig, 2011 06:21
Davant
l'agreujament accelerat de la crisi multidimensional que estem vivint,
és del
tot comprensible i desitjable que hi hagi un creixent nombre de
persones que
vulguin expressar pública i col·lectivament la
seva disconformitat amb el rumb
destructiu que està prenent la societat, així com
el seu rebuig a la farsa
política, la depauperació econòmica i
la injustícia social. Pensem, doncs, que
la participació en manifestacions com les de
“Democràcia Real Ja” és
millor que
no pas romandre en l'apatia política i la passivitat davant
la situació actual.
Tanmateix, també pensem que destinar energies a impulsar
aquest tipus de
mobilitzacions és pitjor que destinar-les a construir un nou
tipus de moviment,
reflexionat històricament, articulat
estratègicament i radicalment
transformador, que permeti deixar enrere el sistema
oligàrquic i eco-destructiu
establert actualment i la mentalitat heterònoma i
individualista prevalent avui
en dia, tot creant una nova forma d'organització social
genuïnament democràtica
i realment ecològica i una mentalitat autònoma i
cooperativa. Com argumentarem
a continuació, la manifestació del 15-M no pot
donar lloc a un moviment
d'aquest tipus, ni tan sols pot constituir una part integral del
mateix, ja que
ni els seus objectius ni la seva estratègia apunten a tal fi.
Més
enllà de la
fraseologia del manifest que, tot sigui dit, és
força ambigua, vague i ingènua,
la plataforma que impulsa aquesta mobilització ha formulat
una sèrie de
propostes concretes que podríem considerar el nucli
“programàtic” subjacent a
la convocatòria. Es tracta d'un conjunt de mesures
(incrementar el control
sobre la classe política i els paradisos fiscals, elevar els
impostos a la
banca i a les grans fortunes, augmentar la contractació de
personal sanitari i
professorat, establir la obligació de celebrar
referèndums per les decisions
polítiques importants, proporcionar assistència
econòmica als aturats i a totes
les persones de baixos recursos, efectuar un repartiment del treball
basat en la
reducció de les jornades de treball, etc.) que considerem
insuficients i/o
utòpiques per les següents raons:
a)
Són propostes
insuficients pel seu caràcter reformista, ja que en cap
moment impugnen ni
tracten de substituir les institucions fonamentals del sistema actual,
és a
dir, l'estat “democràtic” representatiu
i l'economia de mercat capitalista,
sinó que es limiten a reivindicar-ne algunes millores.
Tanmateix, la crisi
generalitzada i multidimensional que estem vivint avui en dia no es deu
al mal funcionament
d'aquestes institucions, sinó a la seva pròpia
idiosincràsia. Les dinàmiques
inherents a l'economia de mercat i l'estat
“representatiu” donen lloc a una
immensa i creixent concentració de poder que no pot ser
revertida a través de
simples canvis cosmètics. Així, suposant que una
tenaç i àrdua lluita popular
aconseguís implementar algunes de les reformes suggerides,
aquestes no podrien
fer altra cosa que imprimir un ritme lleugerament més lent a
l'avenç de la
crisi multidimensional en curs ja que indefectiblement haurien de ser
compatibles amb el funcionament i la dinàmica del sistema
actual, amb la qual
cosa, resultarien bastant irrisòries en
comparació al fort desenvolupament de
la crisi multidimensional que aquest sistema provoca. Per
això, pensem que no
és adequat advocar perquè la
injustícia social, la immensa desigualtat
econòmica i la usurpació política
siguin envernissades amb una nova capa de
pintura “democràtica” i/o
“ètica”, sinó que
és de menester apostar
inequívocament per l'abolició del sistema actual,
causa fonamental dels efectes
adversos i els comportaments perversos que sofrim en l'actualitat, i
per
fer-ho, cal donar llum a un nou sistema realment democràtic
en tots els àmbits.
b)
Són propostes
utòpiques no només perquè, com
és habitual en aquest tipus de plantejaments, no
es dóna cap idea clara i realista de com aquestes mesures
s'arribarien a
imposar a les elits dominants que tenen la paella pel mànec,
sinó sobretot
perquè passen completament per alt que aquestes mesures
contravenen radicalment
la lògica i la dinàmica del sistema actual.
L'energia que alimenta el sistema
actual és el creixement econòmic i la
mercantilització, per la qual cosa, els
estats i les empreses d'arreu del món busquen maximitzar la
seva taxa de
creixement del PIB i les seves xifres de beneficis respectivament. Un
estat o
una empresa que no segueixi aquesta lògica de perseguir el
creixement econòmic
a través d'augmentar la seva
competitivitat/eficiència, entrarà
ràpidament pel
camí de la crisi i la dissolució. Sabent
això, els governs d'arreu del món
s'esmercen a aprovar lleis i reformes que apunten a incrementar la
competitivitat del país, la qual cosa implica,
òbviament, una major explotació
dels seus recursos humans i naturals, i per tant, una major precarietat
laboral, inseguretat social, malestar psicològic i
destrucció medioambiental.
Avui en dia, a més, tant els estats com les empreses d'arreu
del món estan
trobant creixents dificultats per continuar incrementant el seu PIB i
les seves
xifres de beneficis i, per això, estan intentant mantenir la
competitivitat a
tota costa, és a dir, retallant, empobrint i destrossant
acceleradament les
condicions de vida de la immensa majoria de la població. No
podem tapar-nos els
ulls davant d'aquesta característica medul·lar de
la nostra època: existeix un
conflicte cada vegada més irreconciliable entre les
necessitats de les persones
i del planeta, per un costat, i les necessitats del sistema
econòmic vigent,
per l'altre. Aquest conflicte només pot resoldre's amb un
vencedor. O bé
guanyen les necessitats humanes i naturals, donant lloc a un sistema
orientat a
la satisfacció democràtica d'aquestes, o
bé guanyen les necessitats del sistema
estatal i capitalista actualment establert, és a dir, les
seves dinàmiques
basades en la insensata persecució del creixement
econòmic il·limitat i
l'augment constant de la concentració de poder. Qualsevol
proposta que passi
per alt aquest conflicte indefugible i fonamental resulta
utòpica i
enganyabadocs.
D'altra
banda, pel
que es desprèn dels seus comunicats, la plataforma convocant
d'aquesta
mobilització es fa còmplice de la
tergiversació i desvirtuació del terme
democràcia quan suggereix que el que fa que la societat
actual no sigui
democràtica és solament la corrupció i
el poder incontrolat que tenen les
corporacions financeres i empresarials transnacionals. Tanmateix, no
és només
això el que fa que vivim en una societat
oligàrquica, sinó que també hi juga un
paper important la pròpia existència de l'estat,
això és, un aparell burocràtic
centralitzat i separat de la ciutadania i en posició de
domini respecte
aquesta. L'estat s'autodenomina
“democràtic” per intentar legitimar-se,
no pas,
òbviament, perquè sigui una institució
que realment confereixi un poder real a
les persones per decidir sobre els afers de l'esfera
pública. Resulta
completament equivocat, així doncs, atribuir
l'absència de democràcia solament
a la corrupció política i la dominació
dels poders econòmics sobre els poders
“públics”: la pròpia
essència de l'estat
“democràtic” representatiu és
profundament oligàrquica. Per reivindicar veritablement una
democràcia real cal
lluitar per l'abolició d'aquesta institució i la
seva substitució per un nou
sistema de comunitats dirigides democràticament a
través d'assemblees populars,
confederades mitjançant delegats responsables i revocables.
En
conclusió,
considerem que el caràcter insuficient i utòpic
de les propostes de la
plataforma que convoca a la manifestació de
“Democràcia Real Ja”, així
com la
seva implícita connivència amb la
desvirtuació del significat del terme
“democràcia”, fa que aquesta
convocatòria sigui, en el millor dels casos, un
espai-temps que, com tants d'altres, serveix per fer visible i
expressar el
rebuig de moltes persones envers la crisi generalitzada del
món contemporani i,
en el pitjor dels casos, un enganyabadocs que canalitzi la voluntat
transformadora d'algunes persones cap a uns objectius casi sempre
il·lusoris i
sempre insuficients.
Grup
d'Acció de Democràcia Inclusiva (GADI) de
Catalunya
15
de maig del 2011
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |