Administrar

Mobilització i acció social. Fòrum Social Mundial

estelnegre | 24 Gener, 2008 09:58

Mobilització i acció social. Fòrum Social Mundial
Fòrum Social Mundial
Escriu-nos

«Antes que anochezca». Segona pel·lícula d'«...Amb personalitat. Cicle de cinema biogràfica» (24-01-08)

estelnegre | 23 Gener, 2008 09:05

«Antes que anochezca». Segona pel·lícula d'«...Amb personalitat. Cicle de cinema biogràfica» (24-01-08)

Demà 24 de gener continua "... Amb personalitat. Cicle de cinema biogràfic" que durant els últims dies ha estat anunciant el sindicat.

Antes que anochezca

Antes que anochezca (2000)

de Julián Schnabel

La vida de Reinaldo Arenas és mostrada des de la seva infància en un ambient rural i la seva primerenca participació en la Revolució, fins a la persecució que més tard experimentaria com a escriptor i homosexual a la Cuba de Castro; des de la seva sortida de Cuba en l'èxode de Mariel Harbor en 1980, fins al seu exili i mort als Estats Units. És el retrat d'un home l'afany de llibertat del qual --artística, política, sexual-- va desafiar la pobresa, la censura, la persecució, l'exili i la mort.

Us hi esperem!

Més informació del cicle

SOV CNT Palma

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Escriu-nos

Bufetades de la policia a Sant Canut 2008

estelnegre | 22 Gener, 2008 09:44

Bufetades de la policia a Sant Canut 2008 (revetlla de Palma)

Policia Local repressora

Una brutal intervenció policíaca tanca la revetlla de Sant Canut 2008

Les persones de Ciutat no tenim dret a gaudir de les festes municipals més enllà de la planificació administrativa. Un dispositiu mixt de policies locals i nacionals carrega amb gran contundència contra les assistents a la Revetlla alternativa de Sant Canut a la plaça de Sa Feixina, justificant-se en la feina dels encarregats de la neteja. Degut a l'actuació totalment desproporcionada, diverses persones resultaren ferides a causa dels cops de porra, de cascs i de l'ús de gasos lacrimògens.

Les persones agredides volem demanar explicacions a les autoritats municipals implicades en aquest assumpte. Per què les autoritats despleguen més de 80 agents antidisturbis amb l'excusa de la neteja només a la plaça de Sa Feixina? És necessari recórrer a la força bruta contra la ciutadania que gaudeix de les festes de Sant Sebastià?

Reivindicam la possibilitat de gaudir d'unes festes populars en espais públics sense la criminalització de les activitats no previstes per l'administració.

Per reforçar la comunicació d'aquesta actuació i ajudar a que arribi a quanta més gent millor, s'ha creat un compte de correu on dirigir versions dels fets, fotografies, vídeos o qualsevol altre material que pugui ser d'utilitat. El compte és santcanut08@gmail.com

Cartell de Sant Canut d'enguany

Crònica dels fets

El 19 de gener, a Palma es celebra la revetlla de Sant Sebastià, patró de Ciutat. La festa s'organitza entorn a algunes places del centre de la ciutat, on hi ha foguerons i concerts. Una d'aquestes places, des de fa més de 10 anys, es dedica a la revetlla alternativa de Sant Canut. Aquesta és la única plaça que no organitza directament l'ajuntament, sinó que hi ha un grup divers de persones que s'hi dediquen, sol·licitant el permís a les autoritats competents. Aquesta any, Son Canut s'ha celebrat a Sa Feixina, a diferència de les darreres edicions que s'havien situat a Ses Voltes, per lo que ja havia una intenció de treure-la del circuit de places del centre. Tot i així, la festa va ser un gran èxit amb la participació de molts de grups i de joves que gaudiren de la música i els foguerons.

Presentem ara la crònica del trist final de la revetlla d'enguany: cap a les 4:00 de la matinada, el concert es va acabar i algunes persones van començar a marxar cap a casa... hi havia molt d'ambient a la plaça, la gent estava contenta i comentaven la vetllada vora del foc. Encara sonaven tambors i no eren pocs els que ballaven. Algú va advertir de la presència d'un important dispositiu policíac a Via Argentina, però la gent seguia xerrant tranquil·la. De mica en mica, agents de la policia local de Palma van anar demanant a la gent que abandonés la plaça, que la festa ja havia acabat i havien de netejar. En aquests moments encara s'estava desmuntant l'equip de l'escenari... i la gent va pujar cap al fogueró que hi havia a la part central. Allà restaven encara unes 150 persones.

La policia va seguir fent pressió per fer-nos sortir, insistint que s'havia de netejar la plaça, però encara no havia arribat el servei de neteja i la gent s'ho prenia amb calma. Varen formar un doble cordó, el primer d'agents de la policia local i el segon amb policies nacionals... sumaven uns 80 agents (la policia anava amb proteccions d'antidisturbis, alguns amb el casc a la mà, però un segon grup duien tot l'equip sencer posat: casc, armadura...) que no convidava a la distensió de la situació. En un moment donat, un membre del cos de la policia local va perdre els nervis i va pegar un cop amb el seu casc a un al·lot que parlava amb ell, fent-li un trau a la cella. El policia no va voler identificar-se, ni cap dels seus companys va voler telefonar una ambulància tot i que aquell al·lot estava sagnant de valent.

Mentrestant, gran part de les persones no s'adonava encara del que estava passant. Els pocs que ho varen veure van seure's a terra per demanar, pacíficament, un canvi d'actitud dels agents i que ajudessin a la persona a qui havien agredit. La policia nacional va ser l'encarregada d'arrossegar els cossos de les assegudes, que deixaren el cos mort sense oposar resistència, fins a treure-les de la plaça. Ho feren amb violència, arrossegant el cos d'alguna companya per la plaça, insultant i pegant un cop de bota al cap d'un altre company.

En aquest punt, el cordó policíac d'antiavalots, equipat amb escuts, cascs i porres va començar a fer pressió sobre el grup de gent al voltant del foc, tot empenyent-les violentament amb els escuts. Entre elles, es trobaven algunes persones de l'organització a les que se'ls va donar el mateix tracte que a les demés, tot i que encara estaven desmuntant. La situació era tensa i varen començar alguns cops de porra a les primeres files, amb lo que tot es va disparar. El grup va haver de començar a córrer escales amunt, perseguits per una forta càrrega policíaca. Algunes persones van caure a terra, cegades per l'esprai antiagressions que usaven els municipals, i els agents les feren alçar-se a cops. Les persones que arribaven a la part de dalt de la plaça es topaven amb un segon cordó que impedia la sortida i que les ruixava amb esprai deixant-les cegues per una bona estona. Fins i tot fora de la plaça encara les van copejar i van fer córrer per Via Argentina i Passeig Mallorca amunt on el cordó va començar a retrocedir.

Moltes persones van resultar copejades o afectades pel líquid lacrimogen. Algunes ja han obtingut un part mèdic on s'informa del seu estat. Animem a totes aquelles persones que hagin quedat malmeses, acudeixin als centres hospitalaris per sol·licitar un part... Cal fer evident la brutalitat amb que va actuar el dispositiu policíac.

Escriu-nos

Hòsties policíaques a «Sant Canut»

estelnegre | 21 Gener, 2008 09:24

Hòsties policíaques a «Sant Canut»

Els joves denunciants, d'esquena, ahir durant la seva entrevista amb aquest diari

Un grup de joves denuncia el «violent» desallotjament a un festival alternatiu

Afirmen que els agents tancaren la festa de Sant Canut a Palma amb cops, insults i esprai de pebre

Un grup de joves es posà ahir en contacte amb Diari de Balears per denunciar la «violència» amb la qual foren desallotjats per un nombre «desproporcionat» d'agents del parc palmesà de la Faixina, on enguany es duia a terme la festa de «Sant Canut», dissabte a la nit.

Els assistents a la desena edició de Sant Canut, festival alternatiu a la revetla de Sant Sebastià, recordaran bé la festa d'enguany, i no precisament pel bon ambient ni per la seva nova ubicació, sinó per un final de festa que va tenir com a protagonistes, d'una banda, un grup de joves assistents i, de l'altra, els policies que s'hi desplegaren per desallotjar-los del parc.

Segons el relat dels joves, un pic acabats els concerts, devers les 4 de la matinada, molts d'assistents abandonaren el lloc, però d'altres quedaren a la part inferior de la plaça per gaudir del final de festa, mentre es recollia l'escenari i les barres.

Va ser llavors quan les policies Local i Nacional, que s'hi havien desplegat temps abans amb devers 10 furgons i entre 50 i 75 agents amb els seus respectius equips antidisturbis, segons els denunciants, exigiren als joves que abandonassin aquell indret per deixar pas als operaris d'Emaya per fer neta la plaça.

En aquell moment, segons els testimonis, el nombre de gent congregada a la plaça era d'unes 100 persones. Els joves asseguren que els agents es dirigiren a ells amb molta violència i que, en un moment donat, detonà la tensió el fet que un dels policies copejàs amb el casc un dels presents, que quedà estès en terra, ensangonat, amb una cella trencada. Davant aquesta violència, els joves decidiren asseure's en terra en un acte de protesta pacífica, després de la qual cosa, segons denuncien, foren arrossegats, insultats i copejats pels agents, equipats amb escuts i cascos.

Els assistents assenyalen també que, a mesura que el cordó policíac els arrossegava cap a la part superior de la Faixina, allà, més agents que formaven un altre cordó, els ruixaren amb esprai antidisturbis i aprofitaren la ceguesa dels joves en terra per propinar-los cops de peu. Alguns fins i tot afirmen que hagueren de córrer fins a la plaça del Baluard o a Jaume III per desfer-se dels agents, que un pic complit l'objectiu de deixar buida la plaça encara els seguien i els pegaven.

La versió de la Policia afirma que eren entre 350 i 400 els joves presents, i que els operaris d'Emaya estaven esperant per fer net. El cap operatiu assegurà que, entre les 4.30 i les 5.45, es dedicà a «negociar» amb els presents perquè abandonassin la plaça, cosa que els joves rebutjaren sota consignes com «La festa no acaba, Emaya fora» i que es veieren «volar» algunes pedres i alguna botella, després de la qual cosa es veieren «obligats» a intervenir.

Alguns joves es traslladaren a centres hospitalaris per ser tractats de les lesions. De moment no han presentat cap denúncia oficial pel que consideren una «acció desproporcionada, i més tenint en compte que a altres places de Palma gairebé «no hi havia vigilància».

Regina Cervantes (Palma)

(Diari de Balears, 21-01-08)

Escriu-nos

Pel dret a l'avortament lliure i gratuït

estelnegre | 20 Gener, 2008 18:15

Pel dret a l'avortament lliure i gratuït

Avortament lliure i gratuït

Pel dret a l'avortament lliure i gratuït

Les dones parim, les dones decidim

Nosaltres també hem avortat

Prou persecució contra les dones

Després de més 30 anys d'accions, reflexions i mobilitzacions pel dret a l'avortament hem acabat i començat l'any a Barcelona i a Madrid amb greus atacs als drets de les dones.

Seguim essent considerades delinqüents, i algunes hem hagut de suportar com la Guàrdia Civil entra a casa nostra dient que hem avortat i hem d'anar a declarar sense respectar la nostra privacitat ni el nostre dret a decidir sobre la pròpia maternitat.

Tot això enmig d'una campanya de la dreta i l'Església més reaccionària, amb intimidacions i denúncies a les clíniques acreditades per a fer els avortaments, que han acabat amb detencions de professionals de les clíniques i desenes de dones anant a declarar als jutjats. Amb l'agreujant que les institucions estatals i catalanes no han fet el necessari davant la seva responsabilitat de protegir els drets de les dones.

Jo també he avortat era un dels lemes escollits per solidaritzar-nos amb les dones que ho havíem fet i demostrar tot el nostre suport per canviar aquesta legislació i perquè la societat ens reconegui com a subjectes de dret en relació a les decisions que prenem sobre el nostre cos i sobre la nostra vida.

Jo també he avortat és un lema per fer justícia.

Anticonceptius per a no avortar i dret a l'avortament per a no morir.

Per això, continuem exigint:

Que l'avortament surti immediatament del Codi Penal

Que es canviï la llei per una que reconegui el dret de les dones a decidir sobre el propi cos i la pròpia vida.

Que l'avortament sigui una prestació sanitària normalitzada dins la sanitat pública, garantint que es pugui practicar i regulant l'objecció de consciència a cada centre públic. Recordem que a Catalunya, a diferència d'altres comunitats autònomes, només es financen (i parcialment) un 20% dels avortaments amb diner públic, a banda del 3% que es fan directament a la pública.

Com a acció pal·liativa, demanem que els governs estatal i català, mentre no es modifiqui la llei, garanteixin que les dones puguin exercir els seus drets i que les professionals puguin exercir la seva professió, sense intimidacions ni difamacions que obstaculitzin i criminalitzin la lliure pràctica d'aquest dret.

Que es garanteixin els drets sexuals i reproductius de les dones, entre els que trobem:

Que hi hagi informació sexual i afectiva a tots els nivells d'ensenyament per a noies i nois.

Que diferents mètodes anticonceptius siguin gratuïts i de fàcil accés.

Recordem que el dret a decidir i a la salut sexual i reproductiva està reconegut i ratificat per l'Estat espanyol des de la Conferència Internacional de Població i Desenvolupament de les Nacions Unides del Caire (1994) i de la IV Conferència Mundial de la Dona de Beijing (1995).

Totes hem avortat

Avortament lliure i gratuït

Escriu-nos 

Assemblea «Calla o paga!» (22-01-08)

estelnegre | 19 Gener, 2008 16:07

Assemblea «Calla o paga!» (22-01-08)

Calla o paga!

El novembre passat la Delegació del Govern va multar membres de projectemopi que desplegaren una pancarta al partit de bàsquet que tenia lloc a Son Moix entre el Palma Aquamàgica i el Drac Inca, per tal de denunciar l’especulació urbanística que s’amaga al darrera d’aquests noms. Després dels fets, projectemopi va encetar la campanya de denúncia i de recollida de fons: «Calla o paga!»

Les grans mostres de solidaritat rebudes des que es va engegar la iniciativa ens demostren la simpatia que reben les lluites de defensa del territori a la nostra illa. Per això projectemopi vol agrair a totes les persones, els col·lectius i els establiments que han participat a la campanya el seu suport moral i econòmic. La sanció inicial consistia en dues multes, qualificades com «greus», de 3.000 euros cadascuna. Després de presentar una sèrie de recursos, ambdues han estat reduïdes a sancions «lleus» de 300 euros. Finalment, com que una d’elles ha prescrit la quantitat a pagar es de 300 euros.

Aleshores, «Calla o paga!» vol convocar una assemblea oberta a tots aquells que han col·laborat a la recollida de fons per tal de decidir col·lectivament a què es destinaran els doblers que sobrin després d’haver pagat la multa. L’assemblea serà dimarts 22 de gener a les 20 hores a Ses Voltes de Palma.

Us hi esperam!

 Escriu-nos

Mobilitzacions per la readmissió de la delegada sindical de CNT en IB3 i a favor dels treballadors de IB3

estelnegre | 18 Gener, 2008 10:05

Mobilitzacions per la readmissió de la delegada sindical de CNT en IB3 i a favor dels treballadors de IB3

Calendari de mobilitzacions per la readmissió de la delegada sindical de CNT en IB3 i a favor dels treballadors de IB3

CNT en IB3

CNT en IB3

SOV CNT Palma

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Escriu-nos

Nova tertúlia de «Cultura Obrera» (18-01-08)

estelnegre | 17 Gener, 2008 09:04

Nova tertúlia de «Cultura Obrera» (18-01-08)

"Cultura Obrera"

Les tertúlies sobre articles d'opinió publicats en el periòdic Cultura Obrera continuen. Després de la polèmica creada arran dels articles sobre anarquisme i independentisme, en aquesta ocasió es tocarà el tema del qual parlen els articles «L'anarquisme actual i les dones», publicat en el Cultura Obrera número 20 (novembre-desembre de 2007), i «Les dones, la lluita i la mística de la violència», que apareix a les pàgines del Cultura Obrera d'aquest mes, el número 21 (gener-febrer de 2008).

El divendres 18 de gener, a partir de les 20 hores, a l'Ateneu Llibertari Ses Coves d'Inca, doncs, tothom està convidat a participar en aquesta interessant i necessària tertúlia que de segur es crearà.

Us hi esperem!

Ateneu Llibertari Ses Coves

Carrer ses Coves (Inca)

[devora el Col·legi La Salle]

Escriu-nos

«Periodisme, un ofici perillós», per Susana Reinoso

estelnegre | 16 Gener, 2008 15:55

«Periodisme, un ofici perillós», per Susana Reinoso

Censura

Va haver 86 periodistes morts l'any passat i va créixer la censura en Internet

Amb un augment del 244% de periodistes morts durant els últims cinc anys, contar la història és ja un ofici de molt alt risc per a homes i dones que porten endavant la seva tasca, principalment a Àsia (especialment Orient Mitjà), Àfrica i Amèrica Llatina. L'organització francesa Reporters sense Fronteres (RSF) ha publicat el balanç de l'últim any i el resultat tràgic i preocupant és de 86 periodistes morts i 887 empresonats.

Així, en 2007 dos o més periodistes van ser detinguts diàriament en algun país en conflicte, als 86 morts se sumen altres 20 col·laboradors de mitjans que van perdre la vida. Els amenaçats o agredits van ser 1.511 i el nombre de periodistes segrestats va apujar a 67. Fins al dia d'avui romanen detinguts 135 periodistes (33 casos a Xina i 24 a Cuba, entre altres països).

La novetat més inquietant, tanmateix, va venir d'Internet. Va haver 2.676 llos i blocs tancats o suspesos, alhora que 37 bloggers van ser detinguts i altres 21, agredits. La majoria dels llocs censurats eren fòrums de discussió. Segons l'informe, Xina, Birmània i Síria intenten convertir el Web en una intranet per a controlar els seus continguts. Xina es va convertir en 2007 en el major censor de la Web a tot el món i Birmània, durant la frustrada «revolució safrà», va tallar fins i tot les connexions cel·lulars.

Si s'observa un mapa del món, s'adverteix ràpidament els països més perillosos per a l'exercici de la professió. A Orient Mitjà i a la regió del Magrib van ser assassinats 48 periodistes, enfront de 17 casos a Àsia i 12 a Àfrica. L'informe assenyala que Iraq, Somàlia i Pakistan s'han convertit en els països més mortíferes per a la premsa.

El nombre d'amenaçats es reparteix d'altra manera. Amèrica es troba al davant, amb 626 reporters agredits, seguit d'Àsia, on els amenaçats sumen 562, sens dubte amb Xina al capdavant. Ocupa el tercer lloc Àfrica, amb 145 periodistes en aquesta condició. Oficialment, l'entitat francesa ha dit: «En cap país no han matat mai tants periodistes com a l'Iraq. Des de la invasió nord-americana el març de 2007, almenys 207 periodistes han mort en aquest país.» Reporters sense Fronteres va assenyalar que ni en les guerres de Vietnam o als Balcans, ni les massacres d'Algèria i el genocidi de Ruanda van produir la mort de tants periodistes.

Després de reclamar l'acció dels Estats Units i de les autoritats de l'Iraq perquè la massacre de reporters cesi, l'entitat va assenyalar que «els periodistes iraquians no són víctimes de les bales perdudes, sinó que els grups armats els prenen deliberadament com a objectius». També es va referir a la situació a Pakistan, on «els periodistes es troben sota el foc creuat de l'exèrcit, els grups islamistes i les organitzacions criminals».

La bona notícia de l'any va se Colòmbia, segons l'informe, ja que no va morir cap periodista en exercici de la seva tasca.

Susana Reinoso

 Escriu-nos

Vetllada dedicada a la memòria històrica documental (16-01-08)

estelnegre | 15 Gener, 2008 15:20

Vetllada dedicada a la memòria històrica documental (16-01-08)

Miting del Comte Rossi a Manacor. A la seva esquerra Luis García Ruiz i Mateu Zaforteza Musoles i més a la dreta el bisbe Josep Miralles

Enguany, la XI Mostra de Cinema que se celebra amb motiu de les festes de Sant Sebastià, comptarà amb una jornada dedicada al cinema documental sobre Memòria Històrica en la qual participarà l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca.

***

Dimecres 16 de gener a les 21.30 hores al Teatre Municipal

Vetllada dedicada a la memòria històrica documental

Introducció als audiovisuals: La recerca de la veritat i la importància de la seva visualització, a càrrec de Maria Antònia Oliver, presidenta de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca.

A les 21.45 hores: Zona Roja (2005). Televisió de Catalunya. Direcció: Felip Solé. Guió: Jordi Arbonès. Producció: Lluís Mabilón. Material de vídeos: Arconovaldo Bonacorsi, història de Mallorca, Eivissa i Formentera 1936/1939, Guerra Civil. Durada total: 96’ en dos capítols:

- Capítol 7. L’expedició: al principi d’agost del 1936, una flota comandada pel capità Alberto Bayo surt del port de Barcelona amb la intenció d’alliberar les illes d’Eivissa, Formentera i Mallorca, que han caigut en poder del militars revoltats. Menorca és l’excepció i es manté fidel a la República. A aquest contingent de milicians, s’hi afegeixen altres forces que surten de València sota el comandament del capità Uribarri. L’expedició Bayo agrupa milicians de signe polític divers. L’expedició desembarca a Portocristo amb l’esperit que caracteritza els primers dies de la guerra a la zona republicana. Els milicians lluiten aferrissadament per establir un cap de pont. En aquest capítol s’exposen els motius d’aquesta expedició i les dificultats que troba per acomplir l’objectiu principal: alliberar les Balears del feixisme.

- Capítol 8. Comte Rossi: el triomf dels militars feixistes a l’illa de Mallorca comporta que la població visqui una experiència molt crua. Des del principi de la Guerra Civil, a Mallorca es viu un experiment que porta a terme l’anomenat “comte Rossi”. Els aliats italians de Franco volen crear els fonaments d’una societat basada en els mateixos postulats feixistes que Mussolini aplica a Itàlia. A Mallorca se segueixen els passos d’aquest experiment social i s’exposen les vivències d’uns illencs que han de suportar la imposició del feixisme i alhora els bombardejos de les forces republicanes. En aquest context hi ha gent que, tancada a les presons, amagada o intentant fugir de l’illa, manté l’esperit i els ideals republicans de la “zona roja”.

 Escriu-nos

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS