estelnegre | 07 Juliol, 2011 07:18
L'exposició
«Monstruari
0j0c0j0» s'inaugurarà el proper dissabte
9 de juliol a les 20.30 hores a la
Galeria Waka de Palma.
El
«Monstruari
0j0c0j0» és una mostra de criatures
estranyes, insòlites i mutants, però que no
per això mereixen ser privades d'estimació. Com
els nadons elles també són innocents
per naturalesa i no tenen altra maldat que la que alguns espectadors
per la
seva aparença inusual els pressuposen.
Us
hi esperem!
Na
Pi i en Tià
estelnegre | 06 Juliol, 2011 05:12
Amb
motiu de la inauguració
avui de l'exposició Palestina:
sobreviure
a l'ocupació
al Centre Cultural Flassaders, on restarà tot el mes de
juliol, es farà la següent taula rodona:
Dones
palestines sota l'ocupació: mirades solidàries
des de
dins i des de fora
Avui
dimecres 6 de
juliol, a les 19.30 hores al Centre
Flassaders (Ferreries, 10 / Palma)
Hi
intervendran:
-
Lidón Soriano,
professora universitària i coordinadora brigades a Palestina.
-
Hadas Cohen,
investigadora de la New School for Social Research.
Moderarà:
Laura
Camargo Fernández, Taula per Palestina - UIB
Us hi esperem!
estelnegre | 05 Juliol, 2011 04:48
estelnegre | 04 Juliol, 2011 04:39
La
plaça
d’Islàndia ha estat desallotjada entre la una i
les tres de la matinada del
diumenge al dilluns, amb un desplegament policíac desmesurat
format per
dotacions de les policies nacional i local. Una cinquantena de persones
s’han
reunit a la plaça i finalment s’han
desplaçat a la plaça de Cort per realitzar
una assemblea. Als 10 minuts han aparegut prop d’un desena de
furgons
policials, envoltant la plaça i el grup de persones reunides
ha decidit anar al
Parc de la Mar per poder dur a terme amb tranquil·litat
l’assemblea.
No s'hi ha registrat cap incident. Les persones que hi acampaven des de feia set setmanes retiraren els seus aparells i replegaren les tendes. Estava previst que després s'hi personessin els operaris d'Emaya per passar la mànega i les graneres per tot l'indret.
Avui a les 19 hores, a la plaça d'Islàndia, manifestació de protesta
No hi falteu!
estelnegre | 03 Juliol, 2011 04:45
Les
organitzacions
sindicals CGT, CNT, Coordinadora Sindical de Classe (CSC) i Solidaritat
Obrera (SO) ens
vam reunir el passat 24 de juny a Madrid per valorar les respostes que,
davant
l’atac sense precedents que treballadors i treballadores
estem patint per la política
de retallades i pèrdua de drets impulsada pel govern i les
institucions
europees, a instàncies de la patronal i els mercats, hem
d’oposar en un procés
de lluita coordinada des de la unitat d’acció i de
classe.
Les
diferents
organitzacions sindicals participants compartim el rebuig frontal a
unes
polítiques que, amb les successives reformes laborals, les
retallades en el
sistema de pensions, la reforma de la negociació i les
retallades socials i en
els serveis públics, pretenen, una vegada més,
que siguin els treballadors i
treballadores, i els sectors més febles de la societat, els
qui paguin la crisi
capitalista.
Compartim
igualment, la necessitat de posar en marxa una resposta comuna, que per
sobre
de les diferències, avanç cap a la unitat dels
treballadors i treballadores en
la mobilització i la lluita, comptant amb la
participació de totes aquelles
organitzacions sindicals i col·lectius de treballadors
contraris a la política
de pacte social i desmobilització impulsades des del
sindicalisme institucional
de CCOO i UGT.
Creiem
necessària
lluitar des de la ruptura amb un model sindical, que en els
últims 30 anys, ens
ha conduït a successives pèrdues de drets, i que en
aquest moment d’aguda crisi
del capitalisme, ha demostrat la seva complicitat i la seva falta de
voluntat i
capacitat per donar una resposta als atacs contra la classe
treballadora. Un
model sindical que ha promogut un sindicalisme institucionalitzat,
dependent de
l’estat, dirigit a impedir la mobilització i la
participació real de la classe
treballadora en organitzacions sindicals autònomes i amb
voluntat de lluita.
La reforma
de la
Negociació Col·lectiva, que
s’està tramitant al parlament és, a
més d’un nou i
greu retallada de drets, un pas més per tractar de controlar
la conflictivitat
laboral i la lluita social, consolidant el monopoli sindical de CCOO-
UGT i el
seu paper com a gestors de la crisi en favor dels interessos
capitalistes,
retallant encara més la capacitat
d’acció d’altres organitzacions
sindicals, i
la llibertat sindical de treballadors i treballadores.
La
reunió del 24
de juny, és el primer pas d’un procés
que en els pròxims mesos impulsi la
mobilització des reivindicacions comunes, debatudes i
assumides pels
treballadors i treballadores, amb l’horitzó
d’una Vaga General amb facilitat
per fer front l’actua’l ofensiva i
avançar en la conquesta de nous drets
socials.
Els
esdeveniments
sorgits a partir de l’15M, han trencat amb el clima de
passivitat previ i ens
situen en un escenari de mobilització, sense precedents des
que va sorgir la
crisi, que ara s’ha de traslladar als centres de treball,
situant les
reivindicacions socials i econòmiques de treballadors i
treballadores al centre
del debat públic, aportant a aquest moviment les eines
necessàries per a la
confrontació i la lluita en el terreny econòmic i
laboral, complementant a les
demandes sociopolítiques l’acció
concreta contra el capitalisme.
La
situació ens
exigeix
​​una
resposta proporcionalment igual de contundent que les mesures que
estem patint els treballadors i treballadores i per això
considerem necessari
no només continuar amb les lluites sindicals que portem a
terme, sinó donar un
pas que trenqui definitivament amb aquest model de sindicalisme
institucionalitzat i generar un precedent en el qual siguem els
sindicats de
classe que comencem a marcar els temps des de
l’acció ofensiva per aconseguir
els nostres objectius.
Confederació
General del Treball (CGT)
Confederació
Nacional del Treball (CNT)
Solidaritat Obrera (SO)
La
Coordinadora Sindical de Classe (CSC) assistí a la
reunió però encara no ha signat el document
estelnegre | 01 Juliol, 2011 23:25
---
Aquest dissabte 2 de juliol,
a les 10.45 hores a la plaça d'Espanya
---
Si
ets dels que utilitzarien la bicicleta si hagués
carril-bici per anar a la feina o passejar per Palma, però
no ho fas per por al
trànsit.
Si
vols humanitzar els barris, lliures d'embussos,
fums i renou, però al teu barri no hi ha carrers per als
vianants, zones
verdes, ni carril-bici.
Si
vols que els teus fills puguin jugar al carrer
sense perill de cotxes i vols carrils-bici perquè vagin tot
sols a l'escola.
T'agradaria
la teva ciutat amb carrers enjardinats
i parcs per on passejar sense les molèsties del
trànsit?
Anima't
i reclama amb nosaltres, vine a fer una
volta amb bicicleta per Palma. Junts ens farem notar.
El
primer dissabte de cada mes, a la plaça d'Espanya,
a les 10.45 hores.
Perquè volem barris democràtics on el trànsit no reprimeixi la convivència dels ciutadans, ja siguin nins, adolescents, adults, ancians o minusvàlids, no volem que la nostra ciutat sigui un pou negre de cotxes.
Us hi esperem!
971 207 441
estelnegre | 01 Juliol, 2011 09:02
L’acte
inaugural de l’exposició «Rompre els
Murs de Silenci» tindrà lloc
a la Misericòrdia de Palma avui divendres 1 de juliol, a les
20.30 hores.
Serà presentat per l’artista i coordinador del
projecte, Antoni Marquet, i per
la presidenta de l’Associació Memòria
de Mallorca, Maria Antònia Oliver.
Amb el títol «Rompre els
murs del silenci» el
col·lectiu format pels artistes, Marquet Pascual, Joan
Mariando, Tomeu Coll,
Ferran Pizà, Jaume Poma, Joan Lacomba i Biel Noguera, es
presenta a Palma
l’exposició dedicada a la recuperació
de la Memòria Històrica. Es tracta
d’una
mostra pictòrica i alhora reivindicativa que
iniciarà tota una ruta a diferents
poblacions de Mallorca i també a diferents indrets de
l’Estat espanyol i a
països nòrdics com Suècia i Dinamarca.
La mostra d’art compta amb el suport de la
revista Sa Plaça i de l’associació
Memòria de Mallorca, a més de la
direcció
general de Cultura del Govern. La idea de reivindicar la
recuperació de la
Memòria Històrica mitjançant
l’art fou presentada per Toni Marquet, on després
de diferents exposicions organitzades per Sa Plaça, va
exposar la iniciativa a
aquells artistes més compromesos amb la
recuperació de la Memòria de totes
aquelles persones que foren assassinades o patiren la
repressió de la guerra i
posteriorment del franquisme. El resultat ha estat la
realització de tres peces
d’art per cada un dels pintors on han interpretat,
d’una forma molt personal i
propera, aquella època tant convulsa. Per tal de donar
divulgació a la mostra
s’editarà un catàleg que va acompanyat
de diferents textos reivindicatius del
que representa l’obra per l’artista o simplement la
visió literària, històrica
o poètica del que suposà per a moltes persones la
repressió.
Els textos
que acompanyen l’exposició i el catàleg
han estat escrits per
Andreu Aguiló, Llorenç Capellà, Ramon
Lacomba, Maria Antònia Oliver, Sebastià
Sansó, Jaume Santandreu, Maria Victòria Secall i
Margalida Socies.
Us hi
esperem!
estelnegre | 30 Juny, 2011 14:21
El Xerif
Puig ha complert la seva amenaça com en els dolents films de
l'ou-est: "Teniu 24 hores per a sortir de la Plaça de
Catalunya!". Ha
fet neteja amb l'ajuda d'alguns indignats que no han parat des de fa
temps
d'insultar i estigmatitzar i criminalitzar els que acampaven i es
mobilitzaven
a la plaça Catalunya: “pollosos, antisistema,
drogadictes, aprofitats, etc.”. Els
han tractat d'empestats i d'apropiar-se la plaça.
Aquests
companys indignats, volent o sense voler, han fet la feina bruta
dels polítics que governen, dels periodistes dels Mas Media
al repetir els
insults i propaganda del Poder. Els estrategs de Democràcia
Real Ya, que varen
promoure el moviment 15M com a eina electoral per afavorir el PP,
desprès de
les eleccions no han parat de reclamar les des-acampades de Madrid i
Barcelona,
les més importants. Els DRY han sigut els primers en
condemnar enèrgicament les
suposades violències dels indignats al Parlament, i
malparlar dels indignats. Per
a ells les acampades tenien data d'acabament: l'endemà de
les eleccions. El
tret els va sortir malament, per la culata. Però no han
parat d'exigir les des-acampades
amb l'ajuda dels Mas Media i dels politics més carques del
país. A Madrid ho
varen tenir fàcil, ja que controlaven les comissions clau
com la de comunicació,
interior i l'organització de les assemblees. A
més els equips de so i
infraestructura eren d'ells, el que acabava de facilitar el desmuntatge
del
tinglat (la revolution spanish pacífica), acabades les
eleccions. Pensava que a
Barcelona seria diferent, sobretot desprès de
l'excel·lent estratègia de
diversificar-se pels barris, que no devia ser incompatible en mantenir
la plaça
de Catalunya. Per una raó molt simple: apareix un nou
moviment espontani, no
manipulat, el 27 de maig, que recull tota la frustració,
rebel·lia, i protestes
del poble, i la influència del PP i els DRY ja no comptaven
per a gaire res,
sols per a condemnar les violències inexistents dels
indignats, o per a
criminalitzar els acampats.
Ara la
plaça de Catalunya torna a ser pels comerciants i turistes,
pels
negocis, fires i les placers i carrers de la ciutat pels cotxes i el
comerços. La
Rahola ja pot dormir tranquil·la, ella que acampa eternament
a la televisió pública.
Aquesta pobra i histèrica dona no dormia imaginant la
plaça principal de
Barcelona ocupada, on tothom hi podia discutir, debatre, menjar i
dormir
gratis, sense finançament oficial, on tothom hi podia
expressar-se, on els
aturats i gent que sols miren la televisió podien anar a
aprendre a ser
persones, a fer coses per ells mateixos. Ara el jovent pot seguir
mirant la
televisió i escoltant la propaganda histèrica i
repetitiva de la Rahola i cia. Els
empresaris poden felicitar al Puig i Mas per haver-los tornat
ràpidament una
plaça que des de fa 75 anys és monopoli exclusiu
d'ells, com totes les demés
places i carrers. No cal dir que la patronal prometrà un bon
càrrec a l'Hereu
en alguna empresa privada pels bons serveis prestats..
Per a
què varem anar mils de persones a la plaça de
Catalunya per a que
fos de tots, contra el desallotjament violent del Puig? La voluntat de
tots els
que varen anar contra el desallotjament era impedir el desallotjament i
que
continués l'acampada. Com 200 persones en una assemblea
decideixen el contrari
i menyspreen la voluntat de mils de persones? Es que us
pensàveu que la plaça
era vostre per a decidir insistentment les des-acampades? Les
assemblees han de
decidir lluites, ocupacions, i més ocupacions i no fer la
feina bruta dels
Mossos. No ho entenc. No poden decidir els que no acampen pels que
acampen. No
poden decidir els professionals d'assemblees pels que no van a les
assemblees,
potser perquè els avorreixen els discursos o tenen altres
coses més
interessants a fer. Donar-se la representació pels que
lluiten, decidir en nom
dels acampats no em sembla bé. Sóc profundament
assembleari i respecto les
decisions de les assemblees, però conec per
experiència que són manipulables,
per haver-ho practicat junt a militants de partits clandestins a la
universitat
als anys 70. Les assemblees son per decidir i debatre problemes. La
desacampada
era sols problema del Puig, Autoritats, patronal i els carques.
Perquè estava
un dia després altre en l'ordre del dia? Perquè
els mitjans oficials no paraven
d'anunciar les des-acampades abans de les assemblees?
Apa! els
manipuladors i professionals d'assemblees feu-vos-ho mirar! A
què jugueu?
Es una
falta de respecte als mils de persones que volem al menys una
plaça
a cada poble que sigui de tothom, una única plaça
que sigui lliure i s'hi pugui
debatre, ballar, acampar i dormir en els arbres i en la gespa, etc, fer
teatre,
mims, el que es vulgui. Un espai en llibertat. No és demanar
molt: els que
l'utilizin que es puguin autoorganitzar i fer les activitats que els
agradi. Avui
és un dia trist.
A mi em
donava vòmit quan el xerif Puig deia que l'assemblea
d'indignats
havia decidit el que repetien els diaris oficials i les televisions:
“cal
desacampar la plaça Catalunya”, segons paraules
del Puig, que ni tan sols veia
matisades o contrariades pel moviment dels indignats. El terrorista
Puig ho
aprofitava per amenaçar i anunciar que ell desacamparia
seguint la voluntat
d'una assemblea.. de no se sap quin dia. De cop segueix el que va dir
una
assemblea i s'oblida de l'exigència de dimissió
d'ell per terrorista i violador
de drets que han exigit reiteradament no sols les assemblees
sinó tot el
moviment d'indignants.
Si les
assemblees serveixen per aturar les lluites, enlloc de potenciar
més i més ocupacions, anem malament.
Descentralitzar
i anar als barris estar molt bé, fou una
excel·lent
estratègia, però calia abandonar l'acampada
estrella? Calia exigir desmuntar
l'acampada símbol, on els que hi estaven eren dels
més motivats i compromesos
dels indignats?
Quan encara
no s'ha aconseguit res, cal barallar-se per imposar un sol
camí, o potenciar les diferents lluites. Tots els que he
parlat de la plaça
Catalunya veien bé l'anada als barris, i han participat a
les diferents lluites:
27M, Parlament i alguns estan a la marxa a peu a Madrid.
Perquè malgastar
energia en insultar companys i voler fer fora com si la
plaça fos dels que van
a les assemblees?
Un dia
trist que estava cantat. Una dia trist que alguns amics i
companys han estat promocionant i no entenc encara perquè,
ni quina estratègia
absurda els ha posat a insultar i a decidir per els que acampen i
vivien a la
plaça Catalunya.
La meva
solidaritat és total amb els acampats i desallotjats a la
plaça
Catalunya.
Per acabar
una proposta per a que el moviment de les acampades tingui un
mínim de coherència:
Caldria
canviar els logotips acampadabcn, acampadasol i tots els noms
d'acampades per el de: assembleabcn,
asambleasol, assembleesbarris, etc. o qualsevol d'altre.
El
raonament és obvi. Unes acampades que l'únic que
han aconseguit és
promoure les desacampades dels que acampaven és d'un
ridícul total, una
veritable spanish revolution pacífica.
La violència i insults s'han
malgastat en marginar els que ocupaven la plaça i la gaudien
a força de molt
d'esforç i incomprensió d'alguns companys, i
l'aversió natural i lògica de les
Autoritats.
Això
ho explico en calent. Hi han més arguments i raons i coses a
explicar.
Jo deia en
els tuitters anteriors a les eleccions que
m'emprenyava estar a l'acampada a la Bisbal perquè afavoria
el PP i era un
moviment potenciat descaradament per les televisions per a enfonsar el
PSOE i
deia que m'era igual ja que aplicaven la mateixa política
econòmica. Semblava
que el tret els havia sortit per la culata al no poder desacampar i que
el
moviment seguia. Ara veig que el Poder i el terrorisme mediatic son
espectaculars.
Us deixo
amb l'article premonitori de l'analista Manuel
Freytas que va
escriure fa més d'un mes: "Ni "revolución de
color" ni "revolución
árabe", "revolución chip-alienada" de
España hacia el mundo",
sobre les eleccions de colorets i democràtiques i
pacífiques fabricades
virtualment.
El meu bloc
"En contra"
estelnegre | 29 Juny, 2011 03:41
Com a part
del
desplegament en l’operació militar contra
Líbia (VI Flota dels Estats Units,
que es troba a la Mar Mediterrània), el portaavions nuclear
nord-americà USS
Enterprise és aquests dies a la badia de Ciutat.
És un buc que funciona amb
vuit reactors nuclears. La seva presència no havia estat
anunciada. En el llarg
«curriculum» d’aquesta arma de guerra,
que funciona des dels anys seixanta, hi trobem
la recent participació en les guerres imperialistes
d’Afganistan i d'Iraq.
Des de
l’Acampada
de Palma s’ha fet una convocatòria per
anar a protestar contra la presència
d'aquest portaavions nuclear: «No més sang per
petroli!»
Quedem avui
dimecres 29 de juny a les 10 hores a la plaça
d'Islàndia per anar a la rotonda
de Porto Pi (11 hores) per protestar contra la presencia del porta
avions USS
Enterprise. No oblidis portar una samarreta blanca.
Us hi
esperem!
estelnegre | 28 Juny, 2011 06:47
El
proper
divendres 1 de juliol a les 21 hores a ses Voltes de Palma hi
haurà un concert
a càrrec del cantautor palestí Nabil Almanzor.
Us
hi esperem!
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |