estelnegre | 01 Agost, 2011 09:12
El
proper dimecres 3 d'agost el CSOA Sa Foneta ha convocat una nova
Assemblea
Oberta sobre projectes socials autogestionats amb l’objectiu
de parlar sobre
com ocupar tot l’espai de l’edifici del
núm. 10 de la Plaça Islàndia o
Plaça del
Poble.
Us
hi esperem!
estelnegre | 31 Juliol, 2011 16:51
---
Aquest dissabte 6 d'agost,
a les 10.30 hores a la plaça d'Espanya
---
Si
ets dels que utilitzarien la bicicleta si hagués
carril-bici per anar a la feina o passejar per Palma, però
no ho fas per por al
trànsit.
Si
vols humanitzar els barris, lliures d'embussos,
fums i renou, però al teu barri no hi ha carrers per als
vianants, zones
verdes, ni carril-bici.
Si
vols que els teus fills puguin jugar al carrer
sense perill de cotxes i vols carrils-bici perquè vagin tot
sols a l'escola.
T'agradaria
la teva ciutat amb carrers enjardinats
i parcs per on passejar sense les molèsties del
trànsit?
Anima't
i reclama amb nosaltres, vine a fer una
volta amb bicicleta per Palma. Junts ens farem notar.
El
primer dissabte de cada mes, a la plaça d'Espanya,
a les 10.30 hores.
Perquè volem barris democràtics on el trànsit no reprimeixi la convivència dels ciutadans, ja siguin nins, adolescents, adults, ancians o minusvàlids, no volem que la nostra ciutat sigui un pou negre de cotxes.
Signa la petició d'espai segur per a bicis
Us hi esperem!
971 207 441
estelnegre | 30 Juliol, 2011 07:28
Ara
fa gairebé
vuit mesos la web contrainformacio.com
va començar a caminar. Els promotors
troben que després d’aquests primers mesos cal fer
una trobada amb tots els
simpatitzants i col·laboradors, per tal de xerrar sobre la
web, plantejar
futurs eixos de feina i valorar possibles noves vies de treball.
És
aquest motiu
han organitzat un berenar-sopar a les 20 hores el proper dijous 4
d'agost a
l'Ateneu Popular de Palma (Missió, 19). El berenar-sopar
tindrà un preu de tres
euros i agreixen la confirmació de l'assistència.
estelnegre | 29 Juliol, 2011 07:44
estelnegre | 28 Juliol, 2011 06:31
estelnegre | 27 Juliol, 2011 14:18
estelnegre | 26 Juliol, 2011 07:09
estelnegre | 25 Juliol, 2011 09:04
estelnegre | 24 Juliol, 2011 09:17
Ho cantava
Lluís
Llach al disc Porrera i
manté tota la
seva actualitat. Li ho deia a la Pilar, quan li explicava que
«fora, Pilar, hi
ha tanta merda, merda, merda. La merda dels banquers que caguen
misèria pels
pobres de merda. La merda dels polítics amb horitzons de
merda. La merda dels
nous intel·lectuals amb cervells de micròfon que
des de poltrones llepaires ens
manen idees de merda». I avui em vull aturar en els
«nous intel·lectuals amb
cervells de micròfon», ja que els altres estan
massa ocupats robant-nos...
Fa anys i
panys
que moltes de les persones que combatem el neoliberalisme des dels
moviments
socials tenim especial cura a fer, escriure, dibuixar i editar mitjans
de
comunicació propis que anomenem, a nivell
genèric, «alternatius» o
«contrainformatius».
I una de les funcions d'aquests mitjans és la de dotar-nos
de pensament crític
capaç de desmuntar els discursos del poder alhora que ens en
construeix un o
uns de propis. Sense cap mena de dubte, ho estem aconseguint,
però en cal
intensificar i aclarir les nostres intencions si realment volem que els
canvis
que proposem, expliquem i posem en pràctica siguin
transcendents. Penso que un
dels trets identificadors dels nostres discursos
movimentístics és que qui els
creï ha de ser un intel·lectual
col·lectiu. I què és això?
Doncs expliquem-ho
i, tant com sigui possible, posem-ho a la pràctica.
L'intel·lectual
col·lectiu està format per cada una de les
aportacions de cadascun i cadascuna
de les persones que no ens deixem xafar, de cada una de les que no ens
creiem
que estiguem tan bé com diuen que ens fan sentir.
Perquè viatgem i veiem gent
que pateix, i no perquè siguin patidors de mena
sinó perquè tal com ho tenim
muntat --com ho tenen... i nosaltres hi participem-- no va. Fins fa poc
no
anava a fora però ara tampoc no va a dins. I quan sumem el
que diem, totes i
tots, malgrat que algun cop és contradictori --i no ens fa
por que ho sigui--,
esdevenim intel·lectual, intel·lectual
col·lectiu, format per pensament i
acció, per pensaments propers i sovint coincidents, tot i
que no sempre. Fem,
alhora que pensem, acció directa que no
es conforma a denunciar sinó que alhora argumenta, explica,
qüestiona... i així
ens convertim en poderet constituent. Sí. dissoldre el poder
en petits poders
és una forma que pot arribar a ser
bona
per negar-lo.
Intel·lectual
col·lectiu.
Pensament i acció quan, per exemple, milers de persones
gosem desobeir les
ordenances cíviques que donen l'espai públic
només a qui paga per ell i el
converteix en negoci acampant a les places. O quan centenars de milers
de
persones participem en un procés de consultes sobre la
independència de la
nació catalana autoconvocant-nos. O quan milers de persones
ens plantem davant
del Parlament per visualitzar que el que anaven a provar (la Llei
Òmnibus) és
el pitjor atac dels poderosos i rics contra la majoria de
població fet mai en
democràcia, si és que això ho
és. Intel·lectual perquè fa pensar i
ajuda a
fer-ho, denunciant els plantejaments destructors de la vida al tros de
terra
que habitem, ara inclús al cor dels llocs on habitem els que
no estem tan
malament com la majoria de la resta. Col·lectiu
perquè el que diem, fem i
provoquem és fet per més d’un nom, per
més d’una persona, per més
d’una manera
de fer i de ser.
Tinguem
clar que
no només l’acció directa serveix per
fer gramàtica amb al propi cos sinó
també
la frase líquida que flueix i va amarant
consciències i cervells que la
desgranen i en prenen una a una cada una de les parts, que gra a gra
reformulen
sentències i proposicions més o menys
lúcides i fan que passin a ser part del
propi pensament de qui les llegeix o sent.
Entre
nosaltres
també hi trobarem individualitats individuals i saber
xuclar-les i que passin a
ser part del tot és la nostra feina. Que esdevinguin part
del tot que suma i
s’infecta alhora que esdevé cada cop
més col·lectiu, més divers i
més format
per gent diferent i pensaments veïns tot i que sovint no
iguals.
No tindrem
mai els
grans mitjans de què disposa el pensament únic
teledirigit dels «opinadors
lliures» que tots diuen el mateix per tal que amplifiquin les
nostres veus però
sí que tenim ja els mil i un petits megàfons que
les reprodueixen, que
esdevenen mosquits que, ben encaminats i mai dirigits, facin caure
l’elefant en
qüestió, es digui Cardús, Sostres,
Rahola, Barbeta, Losantos o Cuní. I en
aquesta tasca, compartir és la millor tàctica,
sumar la millor eina i no ser benvolent
la millor forma d’intel·igència.
Escoltar, saber, reproduir, aprendre, fer,
crear i infectar. Aquestes són les normes d’aquest
intel·lectual col·lectiu que
som totes i tots les qui ens atrevim a dissentir i que cal que creixi.
estelnegre | 23 Juliol, 2011 06:26
La
Kari, Karina
Germano López, es una gran amiga, és
una amiga d'aquelles de les que fas durant
la joventut, amb la qual vaig compartir moltes experiències
col·lectives sense
conèixer gaire de la seva vida, sense fer preguntes,
preocupats exclusivament
pel nostre dia a dia. Ja sabeu com va ser la nostra joventut,
frenètica,
antiautoritària...
Amb el
temps vam
anar coneixent què feia aquell tros de dona argentina a la
Península Ibèrica:
el seu pare, Rodolfo Germano, militant Montonero, havia desaparegut el
1976 en
mans dels militars que després d'un cop d'Estat, havien
decidit fer
desaparèixer 30.000 argentins i argentines. La seva mare,
Hilda López, havia
aconseguit exiliar-se amb els seus dos fills a traves de Brasil.
La
història encara
és ben viva, fa tan sols uns mesos van condemnar, per fi, a
la seva terra, a la
terra que va patir i plorar totes aquelles desaparicions, el
màxim responsable
d'aquell genocidi brutalment planificat, i encara més
salvatgement dut a terme,
el general Videla. Fa menys d’un any, un dels altres tres
grans depredadors va
morir de causa natural, el general Massera. Però a banda
d'aquests generals,
entre els torturadors, els "desparecedores", hi havia oficials i
soldats dels diferents exercits argentins, juntament amb metges, cures
i
advocats que els hi donaven la cobertura necessària o, en el
cas dels cures,
que els deien aquella hipòcrita frase "ego te absolvo".
El fet
és que la
Kari, "la Galle" com la coneixen allà, se'n va anar el 1998
a
l'Argentina per intentar esbrinar què havia sigut del seu
pare, on l'havien
torturat, quan el van veure per darrera vegada, on havia deixat la seva
darrera
petjada, qui recordava les seves darreres paraules, i
després d'incorporar-se a
H.I.J.O.S. (Hijos por la Identidad y la Justicia contra el Olvido y el
Silencio) i assabentar-se de fets prou dolorosos va ser detinguda el
febrer de
2002 a Brasil acusada de segrest.
La van
detenir
juntament amb cinc activistes internacionalistes llatinoamericans, dos
dels
quals van reconèixer la seva participació en la
negociació del publicista
Washington Olivetto, i van negar qualsevol implicació de la
Kari, ella, però,
després d'un inimaginable periple judicial va ser molt
injustament condemnada a
trenta anys de presó. Després de prop de sis anys
a les presons brasileres, la
seva mare, Hilda Lòpez, va aconseguir, aprofitant un tractat
bilateral, que la
Kari fos traslladada al seu país d’origen
l'Argentina. Li faltaven 49 dies per
obtenir legalment les "sortides transitòries", similars al
tercer grau
de l'Estat espanyol.
Però
a la
Judicatura argentina, l'herència dels anys de dictadura no
s'ha esvaït del tot,
i el fiscal que revisa el seu cas, no era altre que Oscar Hermelo, qui
aquells
anys setanta era advocat i treballava a l'ESMA (Escola
Mecànica de l'Amada), el
més important centre de tortura i desaparició
muntat per la Marina, on suposadament
va desaparèixer el pare de la Kari, precisament a mans del
mateix grup de
treball del qual formava part el mateix advocat-fiscal.
Avui en dia
la
Kari és moneda de canvi. La Justícia argentina
s'està saltant les seves pròpies
lleis, doncs fa gairebé cinc anys que la Kari hauria
d’haver aconseguit el
tercer grau. La realitat és que no te cap causa pendent en
lloc del mon, que
mai ha estat condemnada al seu país i que només
està pagant per la lluita del
seu pare i per les seves pròpies idees que expressa
públicament de manera
continuada i sense embuts.
Ara sembla que hi ha una nova possibilitat, doncs, segons la llei brasilera que la va condemnar, en arribar al compliment de la tercera part de la condemna, el proper 26 de novembre de 2011, la Kari hauria d’aconseguir la llibertat condicional. Si vols donar un cop de mà signa per la seva llibertat enviant el teu nom, cognoms, professió i DNI a: noticiesdelfront.2010@gmail.com, i, per suposat, fes córrer la veu. La teva solidaritat és necessària...
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |