estelnegre | 25 Octubre, 2011 09:21
Memòria
de
Mallorca (MdM) vol expressar el seu rebuig frontal i total a les
pretensions
d’un grup d’inversors Britànics i
Alemanys, de construir un balneari termal al
recinte de l’antic Fortí d’Illetes, a
Calvià, bateria de costa construïda a
finals del segle XIX i convertida després del cop
d’estat cívic militar del 18
de juliol de 1936 en centre de detenció il·legal
de civils i militars. Molts
d’aquells presos foren assassinats al mateix Fortí
o al bosc proper a la
fortalesa.
MdM vol fer
constar que el Fortí d’Illetes és un be
patrimonial declarat Bé d'Interès
Cultural el 2003 i gaudeix del màxim nivell de
protecció patrimonial i els
actuals propietaris en son responsables del seu manteniment i
conservació. Tot
i aquestes obligacions, l’estat de conservació de
tota la fortalesa és
lamentable i és objecte continuat d’actes de
vandalisme i pillatge sense que
cap autoritat ni administració, i molt manco els actuals
propietaris, hagin fet
res per aturar la seva degradació.
MdM vol
recordar
que el Fortí d’Illetes és un espai de
la memòria de la repressió feixista de la
guerra civil a Mallorca. Entre les seves murades i foren reclosos de
manera
il·legal centenars de militars i civils, fidels i defensors
de la legalitat
Republicana. Molts d’aquests presos foren assassinats per
afusellament de
manera extrajudicial, o després de farses de judicis
sumaríssims celebrats per
les il·legals autoritats militars de l’illa. Entre
aquells màrtirs de la
llibertat hi podem trobar als carrabiners que defensaren
l’estació de
radiotelegrafia de La Muleta al Port de Sóller, que feren
front als escamots de
militars i feixistes que la van volien ocupar.
MdM no
entén com
es pretén urbanitzar i convertir un camp de
concentració i d’extermini en un
centre de relax i esbarjo per a turistes. Si és impensable
que això passi a
Alemanya, pàtria d’un dels dos grups inversors,
per que pretenen ofendre i
profanar el record i la memòria de les víctimes
del feixisme de Mallorca?
Tampoc entenem la nul·la sensibilitat de l’actual
consistori calvianer envers
la seva història i el sofriment de tants
d’éssers humans innocents.
MdM des de
la seva
fundació el 2006 sempre ha denunciat l’estat
d’abandonament del Fortí,
juntament amb el col·lectiu ARCA i El grup d’amics
de les Fortificacions de
Mallorca i per això anuncià que no
permetrà que la memòria dels màrtirs
de la
democràcia i de totes les víctimes sigui
violentada en ales de l’explotació
econòmica
d’un espai de tràgic i inesborrable record per a
víctimes i familiars.
Per tot
això,
Memòria de Mallorca exigeix que:
- El
projecte
urbanístic sigui abandonat com a mostra de respecte cap al
sofriment de les
víctimes del feixisme allà recloses i executades.
-Que les
administracions amb competències i els propietaris del
Fortí facin les passes
necessàries per tal de rehabilitar i obrir al
públic les dependències de la
Fortalesa, tal i com estipula el reglament dels elements patrimonials
catalogats BIC.
- Que el
Fortí
d’Illetes sigui convertit en Espai de la Memòria
de la repressió feixista a
Mallorca tal i com han exigit sempre les víctimes i les
associacions i col·lectius
que així ho han manifestat.
I a la
societat
civil i als partits polítics, que fa dels valors
democràtics l’únic mitjà
vàlid
de convivència d’una societat moderna, els hi
demanem que participin, recolzin
i donin suport a les mesures i reivindicacions dels
col·lectius implicats en la
defensa de la memòria dels demòcrates assassinats
per la barbàrie feixista.
Memòria
de
Mallorca no descarta prendre ni realitzar qualsevol iniciativa que
estigui al
seu abast per tal de denunciar aquesta atac a la memòria i
la dignitat de centenars
de víctimes del feixisme.
estelnegre | 24 Octubre, 2011 08:54
Taula rodona «Llibertat individual versus valors ciutadans: la llibertat religiosa a debat»
Dijous 3 de novembre a les 19.00
hores al Club Diario
de Mallorca
Hi participaran
Rosa Cursach Salas, professora de
filosofia i religió
i investigadora en estudis de gènere.
Abraham Barchilón,
advocat i exvicepresident de la
comunitat jueva de les Illes Balears.
Francisco Jiménez,
president de la Lliga Musulmana i
de la Comunitat Islàmica Ihsan de les Illes Balears.
Jaume Alemany, director de la
Pastoral Penitenciària
i rector de la parròquia de la Mare de Déu de
Montserrat.
Presenta i modera Antoni
Aguiló, coordinador de la Càtedra
de les Tres Religions
Càtedra de les Tres
Religions (UIB)
estelnegre | 23 Octubre, 2011 07:43
Unes
samarretes de
la cooperativa «La Ciutat Invisible» de Sants ho
recorden amb imaginatius
dissenys que ajuden a entendre el lema: «Cooperes o
competeixes?». A dalt dos
remers remen i avancen cap a endavant mentre que la seva ombra a
l'aigua en
mostra dos més, a la mateixa barca, un remant cap a un
costat i l'altre, cap a
l'altre; no avancen. Tota una declaració de principis
malgrat l'interrogant.
Els
principis
estan ben clars: cooperar ens fa avançar i competir, com a
molt, ens distreu...
Acabada de llegir aquesta frase, legions d'adoctrinats en el
liberalisme més
estricte i restrictiu s'aixecaran i em condemnaran al foc etern de
l'infern
després de lapidar-me amb exemplars mal impresos de La riquesa de les nacions de l'Adam Smith
mentre jo em protegeixo
amb un de El suport mutu de
Kropotkin,
més mal imprès encara. «És
la competència que ens ha portat la felicitat!»,
diran; «són els mercats i la seva
autoregulació a qui devem el progrés de la
nostra societat!». I jo respondré que podria ser
però no és, que malgrat ho
repeteixin mil cops, és mentida. Una fosca mentida que les
idees humanistes
defensades pel príncep rus contradiuen i que alhora
s'estimben contra la pròpia
realitat de la història d'aquest país,
cooperativista entre els
cooperativistes, fins i tot en l'estalvi fins al recent cop d'estat
contra les
caixes, tot i que feia uns anys que les lleis que les regulaven ja eren
més de
robatori que de col·laboració.
És
a dir, que la
competència ens ha aportat coses, no ho negaré,
però mai ni tantes, ni tan
positives, ni tan necessàries com la cooperació,
la col·laboració o el fet de
compartir. Diran que tot el que ens envolta ha estat fet per persones
que
participen d'organitzacions piramidals i autoritàries
(empreses), però és
evident que aquestes organitzacions productives no han estat triades
perquè
siguin «naturals» sinó perquè
és el que hi ha majoritàriament. Que
ningú no vol
amos (bé, sí, els que no en tenen i
són membres de la secta ultraliberal, clar;
i els amos) però n'hi ha.
Fem-nos
unes
quantes preguntes senzilles: qui crea ho fa des del no-res? Ho fa des
del fet
de pensar que crearà un producte x (el que sigui) millor que
el que ja hi ha
sense tenir en compte tot el que de bo ja hi ha? O aprofita
allò que ja hi ha i
ho millora? Sense dubte, aprofita el bo que ja hi ha i ho millora. En
un cotxe,
sense els homes i les dones que van inventar la roda i la van compartir
no hi
hauria cotxe. En un llibre, sense els homes i dones que van crear la
tinta, la
impremta i el paper, no hi hauria idea brillant que s'hi
estampés. Per tant, no
es competeix totalment sinó que sempre s'ha
col·laborat partint del que ja hi
ha i que és, deixem-ho clar, patrimoni humà creat
en règim de cooperació i
col·laboració, i, sobretot, compartit.
El
darwinisme
social aplicat a l'economia com a ideologia dominant ha convertit les
expressions humanes majoritàries i els desitjos expressats
en veu alta en
quelcom semblant al Credo, un
recitat
continuat i pesat que convenç sense pensar, que amara el que
diem sense
deixar-nos espai per a la reflexió. Ens nega així
la possibilitat de veure que,
com a mínim molt mínim, com a humanitat devem
tant a la competència com a la
cooperació però amb una gran
diferència: sense la segona no seríem enlloc i
amb
la primera som on som, a un pas de saltar a l'abisme.
estelnegre | 21 Octubre, 2011 23:10
---
Es
Port en perill de mort!
Al Club
Nàutic i als
ports hi volen fer desastres grossos.
Si estimes
es Port
de Felanitx vine avui dissabte 22 d’octubre a les 11 hores a
la reunió que es farà
a la plaça de l'Església de Portocolom. Primer
informarem del que sabem fins al
moment i després discutirem possibles mobilitzacions.
T'hi
esperem!
estelnegre | 21 Octubre, 2011 05:14
estelnegre | 20 Octubre, 2011 08:28
La
mostra itinerant serà exhibida al campus de la Universitat
de les Illes Balears
Amnistia
Internacional inaugura avui dijous 20 d’octubre una mostra
sobre el 50
aniversari de la seva fundació al campus de la UIB. La
exposició, que recull el
treball de la fotògrafa Sofía Moro i la
periodista Lola Huete, romandrà al Hall
de l’edifici Ramón Llull fins al 31
d’octubre.
La mostra
pretén
explicar què és Amnistia Internacional a
través de les històries individuals
dels seus protagonistes, tant membres d'AI com de persones per a les
quals
treballa. L'exposició inclou una detallada línia
cronològica sobre la història
d'AI i un text introductori sobre els nostres 50 anys.
L'exposició
recull
el treball de la fotògraf Sofia Moro i la periodista Lola
Huete, que dugueren a
terme per a la publicació del reportatge «El azote de los gobiernos»
i
incorpora més continguts
Els dies
27, 28 i
29 de maig, l'exposició va ser inaugurada al
Círculo de Bellas Artes de Madrid
amb la intenció d'inaugurar-la i portar-la a moltes altres
ciutats de la mà
dels diferents grups d'Amnistia Internacional.
A Mallorca,
la
mostra es podrà veure al Hall de l'edifici Ramon Llull del
campus de la
Universitat de les Illes Balears, i s'inaugurarà el proper
dia 20 d'octubre a
les 18.00 hores, i comptarà amb la presència del
membre de l'executiva de la
Secció Espanyola d'AI, Miguel Martín
Zumalacárregui que atendrà personalment
als mitjans que es vulguin entrevistar amb ells.
Us hi
esperem!
estelnegre | 19 Octubre, 2011 07:46
estelnegre | 18 Octubre, 2011 07:28
estelnegre | 17 Octubre, 2011 09:14
Hem
d’analitzar els nous moviments socials amb objectivitat i amb
perspectiva lògica dialèctica, capaç
d’entendre la riquesa del moviment
contradictori de la realitat. Avís als navegants
postmoderns: avui, més que
mai, el mètode dialèctic és
indispensable en l’exercici de la crítica social.
Es fa
imprescindible destriar en el moviment actual la dialèctica
que hi
ha entre subjectivitat i objectivitat, abastos i límits,
contingència i
necessitat, barbàrie i civilització. No podem ser
solament seduïts per la
fascinació de la contingència indignada a les
places i carrers.
Els nous
moviments socials d’indignats composen el quadre de la
barbàrie
social que impregna l’ordre burgès mundial, obrint
un camp de sinistres
contradiccions socials que diagnostiquen per dintre l’ordre
del capital --diagnostiquen,
però són incapaços, en si i per si,
d’anar a més enllà.
En aquestes
circumstàncies crítiques, sorgeixen interrogants
urgents que
ens afligeixen irremeiablement:
1) Tindran
els moviments socials d’indignats capacitat
d’elaborar en si
i per a si una plataforma política mínima,
capaç d’exercitar l’hegemonia social
i cultural, preparant-se per a una llarga “guerra de
posició”, acumulant forces
socials i polítiques, sota l’escenari de la
barbàrie social i del capitalisme
manipulat?
2) Tindran
aquests moviments la possibilitat de crear condicions
efectives (polítiques i ideològiques) per al
sorgiment de noves organitzacions
de classe, capaces de traduir, en el pla de la
institucionalització democràtica,
les mesures necessàries per realitzar els anhels dels
indignats, sota pena de
frustració sense remei? (És important recordar,
com adverteix Boaventura de
Sousa Santos, que el col·lapse
d’expectatives
és el planter del feixisme social).
3) Fins a
quin punt seran efectivament capaços els nous moviments de
fer
història en una perspectiva més enllà
del capitalisme que, en si i per a si, és
incapaç d’incorporar les demandes socials de la
gent en situació precària, amb
la tendència de la nova fase del capitalisme
històric immers en contradiccions
socials molt vives?
Estem
davant d’impassos històrics inèdits.
D’una banda, l’aprofundiment
de la crisi social a la dècada de 2010 a Europa i als EUA,
la perspectiva de
guerra --aquesta vegada contra Iran-- i de recessió global;
i d’altra banda, la
falta d’estratègia de poder i antipoder dels
moviments socials, l’extremisme
conservador i l’hesitació (i mediocritat
política) de partits polítics de
l’esquerra
socialdemòcrata i socialista, ens col·loca davant
d’un brou amenaçador del
feixisme polític sota l’excusa de fons de la
barbàrie social.
No podem
subestimar, en un escenari de barbàrie social, la capacitat
de
resposta reaccionària de l’establishment.
És ingènua política creure que
l’Estat
burgès no utilitzarà mecanismes
d’administració policial, al temps correcte,
per aïllar els nous moviments socials, en la mesura en
què ells s’amplien; fer-los
invisibles als mitjans d’informació, si es fa
necessari (hi ha una intensa
batalla mediàtica a tot el món!) o llavors,
dissuadir-los i absorbir-los amb
concessions residuals capaces de preservar l’ordre
burgés. Arribats a un límit,
pot simplement reprimir-los a títol de preservar
l’ordre públic amb el suport
de la “classe mitjana” perplexa i atemorida per
l’amenaça del terrorisme autoinduït
de l’estat d’excepció.
La crisi
del capitalisme global col·locarà a la humanitat,
sota pena d’anar
a la ruïna, la necessitat del control social, capaç
de donar resposta a les carències
radicals presentades pels moviments socials que ocupen espais
públics del món
del capital i lluiten contra l’estat de barbàrie
social del capitalisme global
en la seva fase senil. Com diria el vell barbut: Hic Rhodus,
hic salta!
(*)
---
(*)
Traduït: “Aquí Rodes; salta,
aquí!”. Paraules d’una rondalla
d’Isop:
un fanfarró afirmava que a Rodes havia donat un salt
prodigiós. Els qui li
escoltaven digueren: «Per què necessitem
testimonis? Ens
trobem a Rodas; salta, doncs, aquí!» En sentit figurat vol dir
que el principal
està a la vista, i cal demostrar-ho davant dels presents. Si
no pots provar amb
fets el que dius, no estàs dient res.
estelnegre | 16 Octubre, 2011 08:21
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |