Administrar

Campanya pel restabliment del patrimoni de lĺAteneu EnciclopŔdic Popular de Barcelona

estelnegre | 18 Juny, 2007 09:11

Campanya pel restabliment del patrimoni de l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona

AEP

Manifest de l’Ateneu Enciclopèdic Popular

Els pactes de silenci de l’anomenada transició espanyola portaren a l’ostracisme a entitats com l’Ateneu Enciclopèdic Popular que, fundat l’any 1902 per llibertaris aficionats a la lectura com Josep Tubau i Eladi Gardó, comptaren amb el suport incondicional de Francesc Layret, Lluís Companys, Lluís Bulfi i altres obrers i intel·lectuals sorgits de la classe obrera que tenien un gran anhel cultural, pedagògic i alhora reivindicatiu vers la societat.

Durant el primer terç del segle XX l’Ateneu es convertí en un referent tant de la cultura com dels moviments socials del poble barceloní, arribant a tenir durant la dècada dels anys 10 i 20 més de 20.000 associats i innumerables seccions que aportaren una gran diversitat de criteris de coneixement i de relacions humanes, totes encaminades a fomentar el col·lectivisme de les persones. Durant tot aquest període l’Ateneu va anar adquirint un gran patrimoni humà i material com ho demostren els quatre pisos i els baixos del carrer del Carme 30, un pis al carrer de Santa Anna, així com el terreny de la Rambla cantonada Pintor Fortuny (on avui hi ha un hotel) i, a més a més, el xalet de la Molina, espoliat pels Falangistes després de la Guerra Civil Espanyola i avui ocupat per la Generalitat de Catalunya.

Cal destacar també en aquest període que persones de la cultura catalana com Joan Salvat-Papasseit, Joaquim Maurin, Víctor Colomer, Manuel Ainaud de Lasarte, Joan Bastardas, Jaume Aiguader, Josep Ma. de Sucre, Joan Amades, Ángel Pestaña, Salvador Seguí etc. van formar-hi part activament.

Després dels desastres de la guerra, el 26 de gener de 1939 es produí l’ocupació per part de l’exèrcit franquista de la ciutat de Barcelona. Les tropes feixistes deixaren anar tota la seva còlera cremant i lapidant la Biblioteca i els documents d’arxiu ubicats a la seu de l’Ateneu del carrer del Carme nº30. Sens dubte les tropes franquistes portaven apresa la lliçó que des de bon principi havia imposat el General Emilio Mola “Hay que acabar con la cultura obrera” i el General José Millán Astray “Viva la muerte”.

Arribada la fosca nit del silenci, l’Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP), com tants altres col·lectius, patí exili, presó i mort. Durant la postguerra el franquisme va intentar exterminar la cultura obrera. La por s’instal·là a totes les cases i les persones no gosaven parlar de la seva pròpia memòria.

Amb la mort del dictador i la democràcia instaurada de nou a casa nostra, un grup de vells ateneistes i joves inquiets, poc a poc recuperàvem de nou l’esperit ateneista d’una entitat barcelonina com fou l’AEP Així, el 1977 renaixia de nou l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona disposat a rescatar, no tan sols la memòria de l’Ateneu, si no també la de tot un poble que havia lluitat contra el feixisme i que en certs moments havia estat capaç de vèncer l’enemic.

Des d’aleshores, l’AEP sempre ha encaminat les seves activitats amb la intenció de rescatar la memòria del poble des de les seves arrels per continuar la seva tasca d’ésser una mena de Universitat Popular. Durant aquest temps ha anat convertint la seva biblioteca, hemeroteca i fons de documentació (actual Centre de Documentació Històrico-Social) en un dels més importants fons de documentació sobre el moviment obrer de l’estat espanyol. Paral·lelament ha anat organitzant un seguit d’activitats a través de conferències, debats, exposicions itinerants, recitals poètics, col·laboracions amb mitjans de comunicació nacionals i europeus per l’elaboració de documentals audiovisuals, exposicions,... amb la finalitat de rescatar la memòria silenciada de la cultura del nostre poble.

Malgrat aquest indubtable esforç, sempre sense ànim de lucre per part dels ateneistes, tant a la nostra etapa del carrer Montalegre núm. 5 com a l’actual seu al Passeig de Sant Joan núm. 26, amb uns recursos molt limitats, el nostre treball sempre ha estat carregat de generositat per recuperar allò que havia estat la nostra pròpia història com a poble, perquè sabíem i sabem que, per projectar-se cap al futur, necessitem conèixer el nostre passat.

Així, cent anys després, la idea de l’Ateneu Enciclopèdic continua sent la mateixa: propagar la cultura popular en un món en el que la formació moral de l’ésser humà ha estat substituïda per la màquina capitalista.

Ara, després de gairebé 30 anys d’aquesta lluita desigual, quan sembla que hi ha sectors socials importants que parlen de rescatar la memòria d’un país, creiem oportú tornar a insistir en que no n’hi ha prou amb la devolució dels anomenats Papers de Salamanca, sinó que creiem que entitats com l’Ateneu Enciclopèdic Popular mereixen tenir la mateixa consideració que bona part de les organitzacions, persones, partits i sindicats víctimes del franquisme als quals se’ls ha restituït part del patrimoni. No ha estat així amb l’Ateneu Enciclopèdic Popular.

Per tot això creiem que els actuals governants han de restituir el patrimoni als ateneistes d’avui, sobretot si tenim en compte que gran part de biblioteques, teatres i diversos llocs de reunió i de debat foren construïts amb el sacrifici i les aportacions de milers d’ateneistes de les classes populars.

 ***

Projecte esborrany de l’Ateneu Enciclopèdic Popular

A continuació enumerarem, en la mesura del possible, un seguit d’infrastructures que creiem necessàries per les activitats de l’Ateneu Enciclopèdic Popular considerant que necessitem:

- Una millor ubicació de la Biblioteca i del Centre de Documentació Històrico-Social (CDH-S) així com un espai adient per a que l’usuari i l’investigador disposi d’una sala per el seu treball de recerca.

- Un espai polivalent per a que l’Ateneu deixi de ser forçosament un Ateneu nòmada i pugui així desenvolupar totes les seves activitats: conferències, exposicions, certàmens, presentacions de llibres, visionats de documentals audiovisuals...

- Espais de reunió per a les diferents seccions en funcionament.

Per tot això creiem necessari:

Un local de 1500 m2 repartits de la següent manera:

- Entrada Hall

- Biblioteca, Hemeroteca i Arxiu: 600 m2, amb les prestatgeries adequades per la conservació de la documentació

- Una sala de consulta de 50 a 70 m2

- Recepció per la sala de la Biblioteca, Hemeroteca i Arxiu.

- Sala de Conferències per a 100 persones.

- Sala de col·loqui per a 40 o 50 persones

- Sala de juntes 50 a 60 m2.

- 5 o 6 sales de 50 m2 per les reunions de les diferents seccions de l’AEP

- 1 sala de recepció-espera.

- Lavabos i equipaments

Aquest projecte d’ateneu hauria d’estar el més a prop possible de l’antic Ateneu Enciclopèdic Popular, ubicat el seu dia al carrer del Carme núm. 30 (proposem un màxim de distància d’entre 500 i 1000 metres de la seva antiga ubicació).

Signar aquesta campanya

 Escriu-nos

źDirecto╗, nou DVD de La Gran Orquesta Republicana

estelnegre | 17 Juny, 2007 05:23

«Directo», nou DVD de La Gran Orquesta Republicana
La Gran Orquesta Republicana

Ja és a la venda el nou DVD, que inclou un pòster (100 X 70 cm) de la gira de franc, de La Gran Orquesta Republicana. 20 cançons amb imatges i so enregistrats en directe en set concerts de la gira «Festegem el 75 aniversari de la II República», més d’una hora de concert...

DVD

Aquest DVD està autoproduït amb la col·laboració del segell mallorquí Punkaway Records i només es ven a través de la web de La Gran Orquesta Republicana al preu de 10 euros (despeses d’enviament incloses).

La Gran Orquesta Republicana

Escriu-nos

Avui dissabte manifestaciˇ de CNT en solidaritat amb el Projecte Mopi (16-06-07)

estelnegre | 16 Juny, 2007 05:13

Manifestació de CNT en solidaritat amb el Projecte Mopi (16-06-07)

Dissabte 16 de juny a les 17 hores a la plaça d’Espanya de Palma

Solidaritat Projecte Mopi

La CNT ha organitzat una manifestació en solidaritat amb les companyes del Projecte Mopi.

Projecte Mopi és un grup organitzat a Mallorca fa uns mesos, per tal de dur a terme un seguit d’accions de denúncia del model econòmic, social i polític imperant.

Una de les accions va consistir en una crítica a l’especulació urbanística i a la impunitat amb la que aquesta es tracta. Dia 17 de novembre de 2006, es jugava al Palau d’Esports de Son Moix un partit de bàsquet entre el Drac Inca i el Palma Aquamàgica. El Drac Inca és l’equip de Vicenç Grande, president també del RCD Mallorca, qui com a líder del Grup immobiliari Drac promou un negoci immobiliari amb tota casta de complexes urbanístics desmesurats a l’illa.

D’altra banda, el Palma Aquamàgica és presidit per Miquel Ramis, portaveu i secretari de comunicació del PP a Balears, qui, juntament amb el grup immobiliari Riofisa (que patrocina l’equip), promou la construcció d’un centre comercial a Ses Fontanelles, la darrera zona humida de Palma. Sent així, es va considerar un espai idoni per delatar les dues empreses, i en el descans entre el primer i el segons quart del partit, vàrem entrar al terreny de joc mostrant una pancarta que acusava als seus responsables: «Grande i Ramis Especulant!». No van passar gaires minuts abans que la policia nacional ens fes abandonar la pista, ens identifiqués, ens requisés la pancarta i ens expulsés de l’estadi.

A conseqüència d’així, la Delegació del Govern ens ha posat una multa de 6.000 euros, com a resposta a la denúncia que feu la policia nacional, per haver «envaït el terreny de joc», fet que, segons la Llei de l’Esport, es tracta d’una falta greu que esdevé «un perill per la salut pública i la seguretat ciutadana».

Per això des de CNT hem organitzat una manifestació en solidaritat amb aquests companys i companyes. La convocatòria es per al proper dissabte 16 de juny a les 17 hores a la plaça d’Espanya de Palma.

Les idees tenen preu

Solidaritat amb Projecte Mopi

 SOV CNT Palma

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Escriu-nos

źLes inc˛gnites N˙ria P˛rtulas╗, per Pilar Rahola

estelnegre | 15 Juny, 2007 10:42

«Les incògnites Núria Pòrtulas», per Pilar Rahola

Núria Pòrtulas parlant per l'intèrfon d'una de les cabines de visita de Soto del Real, on està empresonada (foto presa amb telèfon mòbil)

Els vells anarquistes, com els vells roquers, mai no moren. I així els vaig veure, pletòrics, encara suspesos d’algun fil trèmol de la vella utopia. Era dijous. Eren els Matins de TV3, i allí hi havia en Pepe Ribes, en Pau Riba, la Núria Amat, en Toni Puig i en Ferran Rañé, acompanyats d’en Lluis Racionero que, si mai no mor, sí que té la capacitat de reencarnar-se en múltiples vides. De l’anarquisme al PP, això sí que és un viatge!... Allí reunits, deia, en el plató d’un fragment d’història recuperada, de bracet del llibre que ha fet en Ribes sobre Ajoblanco i els 70, l’anarquisme tornava a respirar aquella densa ingenuïtat, aquella indòmita puresa. I, per una estona, recuperava el seu lloc al sol, foragitat de la memòria per la prepotent hegemonia del comunisme en la resistència antifranquista. La història de la resistència també l’escriuen els vencedors, i el PSUC no va tenir pietat... Però a vegades retornen, els colgats sota la runa del passat, i demostren tenir-hi molt a dir, palplantats en la validesa d’uns valors que la voracitat del present no ha devorat. Si alguna ideologia manté vigent la capacitat d’interpretar el món és l’anarquisme, antidogmàtic, heterodox, irreverent, gent descreguda amb tots els déus, incorrecta molt abans que la correcció política esdevingués una dictadura del pensament. I, per tot plegat, eternament incòmoda. Terra de ningú, és a dir, terra per tothom trepitjada.

No conec la Núria Pòrtulas i, del seu ideari només en sé els quatre tòpics que repeteixen els diaris. Diuen que es mou en els ambients anarquistes antisistema, i aquesta doble definició ja la situa sota sospita. Òbviament, no conec ni les circumstàncies, ni el sumari, ni la instrucció de la policia que l’ha duta a la presó durant quatre mesos, però no puc evitar una profunda pudor de socarrim. Perquè la línia prima que separa el delicte d’acció del delicte d’opinió ha estat trepitjada massa vegades. Mirem, si no, què els passa als bascos. Núria Pòrtulas és una aprenent de terrorista, com ens han fet creure des d’Interior de la Generalitat segons els informes policíacs que envien sobre ella? O és una noia que ha comès el conspicu delicte de tenir idees alternatives i radicals? De la decisió del jutge del Olmo s’infereix la segona possibilitat. Però, aleshores, per què ha estat a la presó quatre mesos? I per què la mantenen vigilada i sota fiança i sense passaport? Queden obertes les hipòtesis, però la sospita que la Núria ha estat tractada com una delinqüent només perquè milita en ideologies fora del sistema és una sospita sagnant, alhora que inevitable. Si és així, Interior s’ha cobert de glòria. Primer, per haver-la inculpada. I després, per haver-la abandonada.

Pilar Rahola

(El Temps, 1.200 / 12-06-07)

Escriu-nos

źTemps de la Mem˛ria╗, 03 (juny 2007)

estelnegre | 14 Juny, 2007 13:56

Temps de la Memòria, 03 (juny 2007)

Temps de la Memòria, 03

Temps de la Memòria, 03 (juny 2007)

Butlletí de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca

www.memoriadelesilles.org

Temps de la Memòria, 02 (març 2007)

Temps de la Memòria, 01 (octubre 2006)

Escriu-nos

El Tribunal Suprem rebutja revisar la condemna a mort de Puig Antich

estelnegre | 14 Juny, 2007 07:26

El Tribunal Suprem rebutja revisar la condemna a mort de Puig Antich

La decisió va ser adoptada per tres dels cinc magistrats del tribunal

Amb aquesta resolució es tanca un procés iniciat fa més de dos anys

Imma i Carme Puig Antich

Punt final. La sala militar del Tribunal Suprem, presidida per Ángel Calderón, va acabar ahir amb les esperances de la família de Salvador Puig Antich al denegar, per tres vots a dos, la presentació d'un recurs de revisió de la condemna a mort del jove anarquista a garrot vil el 1974. Pels jutges, l'admissió a tràmit de la revisió de la condemna obria una porta molt perillosa perquè altres famílies reclamessin que es revisessin les condemnes a mort dictades durant el franquisme.

Des del principi del procés, fa més de dos anys, la família de Puig Antich, que ahir mateix va anunciar que recorrerà davant el Constitucional, hi tenia totes les de perdre. La Sala Militar del Suprem, de majoria conservadora, no vol reobrir les velles ferides del passat i revisar els judicis celebrats pels consells de guerra que actuaven durant la dictadura. Per això, s'han negat sistemàticament a autoritzar aquestes revisions. És el va passar amb el dirigent clandestí del PCE Julián Grimau, ja que la família tampoc va aconseguir el 1989 que l'alt tribunal revisés la seva condemna a mort dictada el 1963.

Les proves

Ara, els magistrats de la Sala Militar han pres la mateixa decisió després de practicar una sèrie de proves proposades per la família del jove anarquista. Al gener van interrogar el metge Joaquín Latorre, que el setembre de 1973 era resident a l'Hospital Clínic de Barcelona i ajudant del doctor Ramón Barjau, que va practicar l'autòpsia. Latorre va ratificar que el cadàver del policia Francisco Anguas va rebre cinc impactes de bala i no tres com figurava a l'autòpsia.

Els jutges no van poder aclarir aquesta divergència, ja que el forense Rafael Espinosa, de 87 anys, no va poder declarar pel seu delicat estat de salut. Després d'aquestes proves, la família va demanar al tribunal que fes una prova cal·ligràfica sobre uns afegits a mà que apareixen a l'informe de l'autòpsia i una prova per demostrar que Puig Antich no va poder disparar els cinc trets.

No obstant, la Sala Militar es va oposar a la pràctica d'aquestes proves per entendre que eren "innecessàries i inútils" per decidir si admetien que es presentés un recurs de revisió de la condemna. Pels magistrats, la pràctica d'aquestes proves no aclariria el fons de l'assumpte, és a dir, si Salvador Puig Antich "va disparar o no contra un dels policies intervinents, i si els trets van ser tres o cinc". L'agent policial va morir durant "un forcejament tumultuari en un espai reduït on es van produir trets de diverses armes".

Les discrepàncies

El Tribunal Suprem va comunicar ahir la decisió de la sentència, que farà públic aviat. En una nota de premsa, la Sala Militar anuncia que els magistrats progressistes José Luis Calvo i Ángel Juanes formularan un vot particular contra la decisió majoritària dels seus col·legues. Fonts judicials han explicat que aquests jutges eren partidaris de revisar el cas, ja que consideren que era un procés únic i que la seva decisió no provocaria la revisió d'altres processos.

Margarita Batallas (Madrid)

(El Periódico de Catalunya, 14-06-07)

***

El Suprem denega a familiars autorització per demanar revisió condemna a mort

La Sala militar del Tribunal Suprem (TS) ha denegat avui als familiars de l'anarquista Salvador Puig Antich l'autorització per interposar recurs de revisió de la sentència per la qual aquest jove va ser condemnat a mort i executat el 1974.

Així ho ha acordat la Sala per 3 vots davant 2, segons que ha informat a la seu del tribunal als periodistes l'advocat de la família de Puig Antich, Sebastián Martínez Ramos, qui ha anunciat que recorrerà aquesta decisió davant el Tribunal Constitucional.

Puig Antich, un jove anarquista barceloní del Moviment Ibèric Llibertari (MIL), va ser ajusticiat pel mètode del garrot vil el 2 de març del 1974, després de ser condemnat com a autor de la mort a trets del policia Francisco Anguas quan suposadament estava a punt de detenir-lo per la seva presumpta participació en l'atracament a un banc de Barcelona.

(Avui, 14-06-07)

***

El Supremo rechaza revisar la condena a muerte de Puig Antich

La Sala de lo Militar del Tribunal Supremo acordó ayer, por tres votos a dos, denegar a las hermanas del anarquista catalán Salvador Puig Antich la autorización para interponer recurso de revisión contra la sentencia del consejo de guerra que le condenó a la pena capital en 1973, por la muerte del subinspector de policía Francisco Anguas. Votaron en contra de la decisión los magistrados progresistas Ángel Juanes Peces y José Luis Calvo Cabello, que anunciaron que formularán voto particular discrepante.

El abogado de las hermanas Puig Antich, Sebastián Martínez Ramos, manifestó a los informadores que recurrirá en amparo al Tribunal Constitucional por entender que se ha vulnerado el derecho a la tutela judicial efectiva. El abogado recordó que dos médicos que asistieron al subinspector muerto durante la detención de Salvador Puig Antich testificaron ante el Supremo en 2006 que el cuerpo presentaba al menos cinco disparos, y no tres como decía el informe de la autopsia, que fue practicada irregularmente en una comisaría.

Martínez Ramos enunció otras irregularidades, como la pérdida de balas y casquillos, el hecho de que los policías que intervinieron en la detención no entregasen sus armas para peritarlas y la imposibilidad de que todas las balas saliesen de la misma pistola, según una pericial infográfica aportada por la defensa.

J. M. Lázaro (Madrid)

(El País, 14-06-07)

Escriu-nos

Homenatge a Andreu Nin i a Camillo Berneri (Barcelona, 16-06-07)

estelnegre | 13 Juny, 2007 08:09

Homenatge a Andreu Nin i a Camillo Berneri (Barcelona, 16-06-07)

A iniciativa de la Fundació Andreu Nin s’ha organitzat un acte d’homenatge a Andreu Nin i a l’anarquista italià Camillo Berneri, que tindrà lloc el dia 16 de juny a l’entrada del Palau de la Virreina, lloc on Nin va ser raptat fa 70 anys enmig d’una campanya stalinista contra els «trotskistes» i els «incontrolats». Hi seran Wilebaldo Solano i altres testimonis de la tragèdia revolucionària, i l’actriu Carme Sansa llegirà un Manifest signat per nombroses personalitats de tot l’Estat; també hi actuarà la banda musical Les Trinxeres. Al Vendrell, lloc de naixement d’Andreu Nin, també estan previstos altres actes.

Berneri i Nin

***

Manifest

Les diverses entitats socials, polítiques i culturals, així com les persones que donen el seu suport a aquest acte que pretén recordar encara que sigui tardanament el patètic i aclaparador significat dels assassinats d'Andreu Nin i de Camillo Berneri, els més coneguts entre els molts altres que van seguir les jornades de maig de 1937 a Barcelona i en altres ciutats de Catalunya, assassinats tots ells en nom de la República, i fins i tot del socialisme. És precisament per la República i pel socialisme que creem necessari de dur a terme un gest que ja s'hauria d'haver fet el 1937, el 1938, que hauria agradat realitzar en qualsevol altra data com a expressió d'una defensa necessària de la memòria contra la calúmnia i l'oblit, com una expressió d'un drama històric sobre el qual volem projectar el sentiment emancipador que els correspon.

Certament, ha passat molt temps, moltes vides, però la persistència de la memòria adquireix tot el seu sentit des del moment en què tant Berneri com Nin, representen dues biografies que condensaven moltes de les virtuts més excelses del pensament lliure i del moviment obrer, dues figures de projecció universal que més allà de qualsevol debat o discrepància puntual i sempre legitima, donaven glòria al seu temps, i reforçaven els criteris de la convergència i de la unitat entre marxistes oberts i anarquistes antidogmàtics. Encara que sigui molt succintament, volem recordar alguns traços històrics que no són tot el conegut que haguessin de ser.

Andreu Nin (El Vendrell, 1892 – Alcalá de Henares, 1937), mestre de professió, militant abnegat la trajectòria militant del qual es remunta a la “Setmana Tràgica”, i que va destacar com a republicà federal, després com a socialista internacionalista durant la “Gran Guerra”, que va ser receptari general de la CNT en els anys del pistolerisme patronal, cofundador del partit comunista, secretari de la Internacional Sindical Roja, comunista antistalinista des d’intervingut els anys vint, amic i traductor de León Trotsky, cofundador i líder del POUM amb Joaquín Maurín, conseller de Justícia de la Generalitat, reconegut traductor del rus al castellà i al català, autor d’obres de la importància d’ els moviments d’emancipació nacional i les dictadures de nostres dies. La seva mort s’inscriu en la mateixa instantània que la de la vella guàrdia bolxevic, i va ser en bona part, obra dels mateixos que van assassinar Trotsky.

Una mica més jove, Camillo Berneri (Lodi, Itàlia, 1897-1937), provenia d’una família d’intel·lectuals d’esquerres. El seu avi va ser company de Garibaldi. La seva mare una notable escriptora feminista (Camilo escriurà també un llibre sobre l’emancipació de la dona) la seva filla María Luisa serà l’autora de Viatge a través de la utopia. Camillo va militar en les Joventuts Socialistes, fins i tot la “Gran Guerra”. Després es farà un anarquista “revisionista”, molt obert (Salvemini dirà d’ell: “...s’interessava de tot amb avidesa insaciable. Mentre molts anarquistes són com una casa en la qual les finestres sobre el carrer són tapiades... ell tenia obertes totes les finestres”) Deixeble de Luigi Fabbri, Camillo sacrificarà la seva vocació de vida intel·lectual per la més urgent de l’acció directa. En l’exili, Berneri es va convertir en un dels enemics més actius del feixisme i el dictador mai no li va perdonar la seva obra Mussolini en camisa.

En esclatar la guerra civil es va traslladar immediatament a Espanya i va lluitar al front d’Osca. Nomenat comissari de la columna italiana de la CNT, va publicar a Barcelona la seva revista Guerra di Classe, en la qual Berneri afirmés que aquella era una guerra internacional, «I per tant són decisius els factors exteriors i la política internacional»; és, també una guerra de classes. Aquest llibertari “consejista” o “sovietista”, que glossa amb emoció el record de Gramsci i que defensa l’honor revolucionari del POUM, serà assassinat la nit del 5 al 6 de maig al costat del seu camarada Barbieri. Qui el va matar? Se sap que va ser detingut per una patrulla que es va identificar amb les sigles de la UGT, i que la seva mort va ser celebrada per l’stalinisme.

Amb aquest homenatge es tracta de realçar a través de dos personatges tan nostres i tan especialment emblemàtics més per les seves vides que per les seves morts, la vigència dels ideals de llibertat, igualtat i fraternitat que comprenen –inequívocament- els de la natural pluralitat en els mètodes i les vies per avançar per aquest camí, i per proclamar bé alt un “mai més” a uns mètodes que van ser tant més ignominiosa per tal com van ser perpetrades en nom de la República i del socialisme.

Fundació Andreu Nin

Escriu-nos

źNo Ús cert que N˙ria P˛rtulas estigui en llibertat╗, per VÝctor Alexandre

estelnegre | 12 Juny, 2007 04:37

«No és cert que Núria Pòrtulas estigui en llibertat», per Víctor Alexandre

Núria Pòrtulas parlant per l'intèrfon d'una de les cabines de visita de Soto del Real, on està empresonada (foto presa amb telèfon mòbil)

No és cert que Núria Pòrtulas estigui en llibertat. No ho està. L’únic que ha fet l’Audiència Nacional espanyola ha estat una operació de maquillatge destinada a treure’s la pressió social del damunt i, de passada, fer un favor a Joan Saura i a Joan Boada, conseller i director general d’Interior, respectivament, que temps enrere es declaraven enemics aferrissats de la Llei antiterrorista, per ser contrària als Drets Humans, i que ara l’apliquen fins i tot vulnerant la presumpció d’innocència de les persones. Aquest és el cas de Núria Pòrtulas, una noia contra la qual Saura i Boada han estat incapaços d’aportar la més mínima prova que permeti retenir-la a la presó després d’haver-la presentat com una perillosíssima fabricant de bombes. Estem parlant, per tant, d’una farsa que es fa encara més palesa en la flagrant contradicció entre l’informe del fiscal, que explicita que “no hi ha perill de fugida”, i el fet que no se li permeti sortir de l’Estat tot obligant-la a presentar-se cada dia al jutjat de Girona. Cosa que significa que ni tan sols no podrà fer una casolana ascensió al cim del Pedraforca, ja que el marge de temps no li ho permetria.

El pla dels dèspotes, és clar, és que un dia, davant la manca de proves, el cas sigui arxivat en silenci i que la gent oblidi els noms de Saura i Boada com a responsables de l’empresonament i de l’escarni d’una persona innocent. Però s’equivoquen. El que han fet és tan greu que els serà impossible eludir-ne les conseqüències mediàtiques. On són les bombes, senyors Saura i Boada? On són les proves que havien de tancar vint anys Núria Pòrtulas a la presó? Què hipòcrites i que covards. Quines nàusees que em produeix el fet de saber que hi ha gent així al govern del meu país. Estem parlant de dues persones que pertanyen a ICV, un partit que fa proclames sobre els Drets Humans cada deu minuts i que, alhora, no té escrúpols a aplicar una llei que fins no fa gaire deien que els vulnerava. Qui ens ho havia de dir: la immaculada ICV al servei del vell Tribunal de Orden Público franquista rebatejat com Audiència Nacional... Deu ser que no hi ha principi prou sòlid que resisteixi el seu afany de poder.

Víctor Alexandre

Escriu-nos

Projecciˇ de źNÚstor Majno, un campesino de Ucrania╗ (Manacor, 15-06-07)

estelnegre | 11 Juny, 2007 09:37

Projecció de «Néstor Majno, un campesino de Ucrania» (Manacor, 15-06-07)

Divendres 15 de juny a les 21.30 hores

Sala Sacma (Manacor)

Néstor Majno

Projecció del documental

Néstor Majno, un campesino de Ucrania

Ho organitza: Cultura Obrera i 39 escalons

Escriu-nos

źCuba Libertaria╗, 06 (Maig, 2006)

estelnegre | 10 Juny, 2007 05:30

«Cuba Libertaria», 06 (Maig, 2006)

Cuba Libertaria, 06

Cuba Libertaria, 06 (Maig, 2006)

Grupos de apoyo a los libertarios y sindicalistas independiente en Cuba (GALSIC)

Escriu-nos

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS