estelnegre | 24 Novembre, 2011 09:56
Una vegada
més,
davant la impassibilitat dels poders públics a l'hora
d'aplicar la llei, ens vèiem
obligats a reivindicar els nostres drets. Per això, ja que
la reixa de
Coanegra, que separa el camí del torrent, segueix aixecada,
a pesar de la
resolució de la Conselleria de Medi Ambient que obliga el
propietari a
llevar-la, hem convocat una II Marxa de Coanegra per dia 27 de novembre.
Recordem
que la I
Marxa, que vàrem celebrar, el novembre del 2009, va obligar
el propietari a
llevar les barreres que aturaven el curs de l'aigua. Aquesta vegada
s'hi suma
una reivindicació més a la retirada de la reixa
del torrent. Volem que les
barreres que aturen el trànsit rodat siguin de titularitat
municipal i no
privada com són ara. Cap particular no pot posar barreres
sobre els nostres
camins públics.
Per
això esperem
poder comptar amb la vostra presència. Serà una
excursió lúdica i
reivindicativa a l'hora. Hem quedat a les 10 h davant
l'estació de tren, per
tal de facilitar la vinguda en transport públic. Es tracta
d'una caminada apta
per a totes les edats, d'unes tres horetes; uns 7 km per
camí pla. Hi haurà
vehicles per desplaçament per a persones amb dificultats
fins uns 3 km. Penseu
a dur pa i taleca.
Ara
més que mai és
necessari fer un esforç per defensar els camins
públics
Us hi
esperem!
estelnegre | 23 Novembre, 2011 05:43
estelnegre | 22 Novembre, 2011 08:22
estelnegre | 21 Novembre, 2011 14:25
---
Pep
Cara és un amic, una persona molt treballadora i productiva.
Dues qualitats
l’acompanyen: perseverança i alegria, que contagia
els que ens movem pel seu
costat. És un bon organitzador i dinamitzador. Una persona
oberta i dialogant.
Té un defecte, li costa dir que no, quan es tracta de
lluites i de solidaritat
militant. Jo sóc dels que també abuso de la seva
bona fe, ja que l’he enredat a
arreglar, corregir i millorar aquestes entrevistes al Catalunya.
En
resum, per no allargar-me, és un somiador que lluita per un
món millor,
igualitari, sense injustícies, llibertari. Tot i que ens
veiem sovint aquesta
entrevista l’hem fet per correspondència.
---
Parla’ns
de la campanya i recollida de signatures per evitar les retallades a la
Universitat de Barcelona. Has rebut pressions?
Bé,
jo treballo a
la Universitat de Barcelona (UB), sóc Personal
d’Administració i Serveis (PAS).
A la UB la meitat dels treballadors són temporals, alguns de
fa anys —com a
molts altres organismes públics—. Aquesta
recollida estava emmarcada en les
accions que diverses persones precàries vam impulsar per
evitar els
acomiadaments que, cada tres mesos al llarg del 2011, ha anat anunciant
la UB.
Ho vam impulsar diverses precàries al marge dels sindicats
tot i estar
recolzats principalment per la secció de la CGT de la UB de
la qual formo part.
El conflicte segueix viu i no pinta bé. Més
enllà de la manera de procedir de
la UB: irracional, autoritària, opaca i contrària
a la raó; a mí, personalment,
m’ha fastiguejat molt més l’actitud de
la majoria, que no totes, les companyes
de feina. Creuen que l’obediència té
premi i s’equivoquen. Aquesta és la
pressió més gran, el desengany.
---
Berga
és terra de maquis. Explica’ns la
difusió que esteu fent a Berga per donar a
conèixer la silenciada i tergiversada vida dels maquis.
La
Marxa-Homenatge
als Maquis va començar a diversos punts de Catalunya
l’estiu de 1998. El Joan,
de la Llagosta, un militant hiperactiu i una gran persona va plantar la
llavor,
venint a l’Alt Llobregat —entre altres
llocs— a escampar la idea de la marxa.
Va passar per Sallent durant la jornada de record
d’Agustín Rueda en el vintè
aniversari del seu assassinat a Carabanchel. Sallent
s’apuntava a la Marxa,
Berga també ens afegíem i altres ciutats i pobles
de Catalunya. Des de llavors,
a Berga, cada any hem fet actes d’homenatge als maquis, els
seus
col·laboradors, les seves idees i les seves accions.
També hem participat en
els actes que organitzen altra gent, com els Trinxats de Lleida o els
organitzats a Barcelona, pels companys de Bronka o la CNT de J. Costa o
Negres
Tempestes, entre d’altres.
---
Quin
és el teu rol en el Pèsol Negre,
un referent i exemple per d’altres
comarques, un diari que va a més.
Sóc
una de les
persones que participa en aquest projecte. El que més temps
fa que hi sóc, això
sí. Escric, reparteixo, de vegades maqueto, vaig a
assemblees. En fi, una
persona més del grup. Per mi és un projecte
prioritari.
---
Què
és la Xarxa de Biblioteques Socials?
És
una eina de
coordinació de diferents biblioteques
d’anarco-sindicats, ateneus, centres
socials, centres de documentació, etcètera. Un
dels projectes principals que
vol tirar endavant és el catàleg
col·lectiu d’aquestes biblioteques. Un
projecte molt ambiciós, important i molt útil.
Perquè els nostres llibres
estiguin a l’abast de tothom que tingui interès a
llegir-los, sense
intermediaris ni especialistes. La cultura per a una persona que vol
alliberar-se o s’està alliberant és
important, un ingredient bàsic per
esdevenir una revolucionària. A Berga formem les persones
que volen catalogar
amb la base de dades col·lectiva (un programa professional i
lliure, el PMB).
Si ens ho prenem seriosament en uns anys aquest catàleg pot
ser una realitat i
els nostres textos, fanzines, llibres, periòdics, etc.,
seran a l’abast de
totes!
---
I
el Berguedà Llibertari?
És
un portal
llibertari, ara mateix gestionat per l’Ateneu Columna Terra i
Llibertat, una de
les organitzacions on milito. Existeix des de l’any 2004, des
del 2006 amb el
programa wordpress i vol donar a
conèixer les notícies socials de la comarca i les
informacions anarquistes
d’arreu a la comarca. Actualment treballem per unir-nos amb
els companys de
Sallent, Manresa i Navarcles com vam fer amb el pèsol
negre, per fer una
cosa conjunta, entre més persones i col·lectius.
---
Si
fossis Secretari general, què canviaries?
No seria
secretari
general ni fart de vi, potser si fos fart de calvados…, no
Txema no. D’altra
banda, espero que qualsevol secretari general i el seu SP no pugui
canviar res
més que l’afavoriment i l’efectivitat a
l’hora de fer tasques de coordinació
entre sindicats i comportar-se de manera exemplar. Crec que
és l’únic que pot i
que ha de fer. Les altres coses que necessita
l’organització (acabar amb el
frontisme estèril, ser més que estrictes amb les
hores sindicals i els
alliberats i afavorir el rejoveniment de
l’organització) no són coses que
depenguin ni d’un secretari general ni d’un SP,
depenen de tots i jo no veig al
personal per la labor.
---
Si
fossis coordinador del Catalunya, què
canviaries?
No tinc cap
intenció de col·laborar amb més feina
al Catalunya. La gent que el porta
(coordina, escriu, maqueta, envia, etc.) fan molt bona feina, el Catalunya
és una bona capçalera anarcosindicalista i
llibertària que fa de portaveu de la
CGT i que fins i tot va més enllà.
Cadascú posaríem més textos
d’allò que a
nosaltres ens interessa, clar, i de fet crec que ho tenim
fàcil: escriure i
enviar-los-hi el material. D’altra banda, hi ha articles que
no m’agraden, i
espero que sempre sigui així, si m’agradessin tots
els articles voldria dir que
no és el periòdic d’una
organització àmplia i plural sinó el
d’un grup
determinat. Per això ja hi ha altres publicacions i la
possibilitat de fer-ne
més. Conec perfectament la feinada, sovint ingrata, que
comporta fer un
periòdic, no ho dic per dir: el col·lectiu que fa
aquest diari ho fan molt bé
de fa anys.
---
La
teva columna al Catalunya té vida. Son
relats d’actualitat, personals, i
agradables de llegir. Com el diari d’un militant
M’agrada
que
t’agradi. De fet he volgut deixar-la de fer un parell de
cops. El primer cop al
cap d’uns mesos de fer-la vaig pensar que ja havia dit tot el
que podia dir, ho
vaig veure clar. L’altra va ser fa poc i per culpa de parlar
amb tu segueixo
fent-la. No se pas si duraré gaire més. Moltes
columnes de les que he fet són
bastant fluixes, per dir-ho finament. Algunes sí que
m’han agradat, clar.
---
Quin
fou l’encàrrec per a la columna, o ho vas proposar
tu?
A mi
se’m va dir
que parles de temàtica social des
d’òptica anarquista o del mateix moviment
anarquista. Va ser el Pau Juvitllà de la CGT de Lleida qui
hem va convèncer a
fer-la. Miro de parlar o de temes importants de darrere hora que
afecten tota
la societat o també de temes específicament
anarquistes que de vegades --no
sempre-- no tenen prou espai al Catalunya.
---
Sobre
què escrius i on escrius?
Escric
sobre
qualsevol cosa, sobre anarquisme tant a nivell històric com
a l’actualitat,
sobre organització. He escrit bastant sobre
memòria històrica, també sobre
pensament únic, també dins els moviments socials.
Sobre Berga i tot el que
passa en l’àmbit social, d’agressions al
territori, en l’àmbit laboral… Sobre
casos repressius que afectin a companyes anarquistes, siguin de la
tendència
que siguin, per mirar de donar a conèixer aquests casos,
gairebé de qualsevol
cosa. De vegades de coses que m’agraden i de vegades
també fent com de
periodista, perquè és un tema important tot i que
potser no em ve molt de gust
d’abordar-lo. He escrit bàsicament a mitjans
llibertaris com el pèsol negre,
el Catalunya, en Veu Alta,
l’Enciclopèdic, Silencio
Tóxico, també directament a webs com el
Berguedà Llibertari o el meu bloc i
també a mitjans d’àmbit local. Escric a
qualsevol lloc, perquè sempre vaig amb
presses cosa que hem sap molt greu perquè sé que
puc fer anar malament el
maquetador o el coordinador i això no m’agrada.
---
Quins
projectes o sobre què estàs treballant o esteu
treballant?
A Berga
treballem
des del Centre d’Estudis Josep Ester Borràs en
diverses edicions de llibres, és
una feina lenta. També amb l’Agenda
Llibertària 2012, ara mateix anem a
corre-cuita perquè se’ns tira el temps a sobre i
l’hem de treure ja. Pel que fa
a la biblioteca els llibres ja els tenim catalogats ara ja estem amb la
catalogació de la premsa. Des del centre
i l’Ateneu Columna Terra i
Llibertat no parem massa la veritat. Igualment volem
finançar-nos sense haver
de dependre de la venda d’alcohol, com la majoria de grups
fan o fem, això no
és una cosa d’ara mateix, bé de cinc
anys enrere, cada cop depenem menys
econòmicament de la venda de begudes per la Patum i si tot
va bé, espero que
aviat ens financem totalment al marge d’aquesta
lògica per mi és perversa i en
la qual sovint ens veiem immersos els grups anarquistes. I
bé, seguim
programant actes culturals a Berga.
---
En
l’àmbit sindical què feu?
Pel que fa
al sindicat
tenim un parell de conflictes oberts, en aquest any de vida hem mirat
d’organitzar-nos una mica i de ser un mínim de
gent, no és fàcil. L’àmbit
laboral fa temps que no és una lluita central i tenim poc
marge de maniobra,
tanmateix cal apurar aquest «marge» al
màxim. Les característiques
sociolaborals de Berga implica una lluita d’acció
directa força clàssica:
petites empreses on no hi ha representants dels treballadors, etc.
És un dels
projectes difícils.
---
Ara
unes preguntes que faig habitualment als entrevistats: Com
t’has format en la
vida?
Estudiant,
treballant, i sobretot coneixent molta gent dins els àmbits
anarquistes.
---
Com
ha estat la teva evolució i compromís
polític?
Milito amb
intensitat des de 1998. Abans investigava, llegia o anava a locals
però no em
comprometia. Un cop compromès no he parat. No dic que sigui
una bona cosa, però
crec que si t’hi poses, t’hi poses.
---
Què
entens per compromís militant?
Doncs
participar
en projectes destinats a l’alliberament individual i
col·lectiu. En aquests
projectes per mi cal tenir una participació activa, pensar
en els interessos
del grup i en els teus que per sort sovint coincideixen, assumir
responsabilitats i portar-les a terme. Segurament, primer cal ser
honest amb un
mateix i saber que vols fer, en quina mesura, etc. No tenir actituds
especulatives que frenin els altres, etc.
---
Que
estàs llegint actualment?
El darrer
llibre
de l’Eulàlia Vega i la Conjura de los
Necios. Aquest estiu amb la segona
part de les memòries del Jean-Marc Rouillan simplement he
flipat.
---
Com
veus el moviment anarquista avui?
Amb moltes
potencialitats i, encara, amb massa càrregues
inútils en forma de paràsits
(actituds de persones), vicis (maneres de fer), prejudicis (dogmes),
poca
organització, etc. Em sap molt greu que la Xarxa Anarquista
(2007-2009) no
reeixís i, tard o d’hora caldrà
tornar-hi. Per sort hi ha anarquisme fora de
les organitzacions tradicionals.
---
Diguem
algun personatge històric i actuals que t’inspiri
Te’n
diré
d’actuals: moltes companyes amb les quals faig coses: de
Manresa, Sallent,
Navarcles i Berga. El Senzill. També
companyes de Bronka, de la
marxa-homenatge als maquis, dels Trinxats, de l’assemblea del
Vallès. M’inspira
la gent que s’ho curra, que treballa per allò que
vol. Anarquistes sense
adjectius que tot i les contradiccions de la vida, no paren de fer
coses. En
canvi no suporto els que donen lliçons i no foten res, els
que viuen de rendes,
els que obstaculitzen la feina dels altres. No m’agrada el
purisme immobilista,
ni el reformisme de tot s’hi val. Detesto el frontisme
irracional, el
paternalisme, el bonrollisme, etc.
Pel que fa a personatges històrics, també tants
com vulguis i fins i tot de
suposadament contraposats.
---
Declaració
de principis. Té moral l’anarquisme? Quina
és la teva moral, com anarquista?
Va parir!
Buf. Jo
crec que calen pocs principis i força clars. Això
és el que més m’agrada de
l’anarquisme. I després crec que cal certa
flexibilitat a l’hora d’aplicar-los.
Dir això i no dir res, segurament, és el mateix.
Sí els principis o la seva
aplicació, no ens deixen lluitar contra la
injustícia o ens porten a la
inacció, no em valen. Si no tenir-los en compte ens porta a
un tot s’hi val,
tampoc m’interessa el tema. És complicat, tant en
projectes col·lectius com
quan ens ho apliquem a la nostra vida. Però clar, aquesta
és la gràcia.
---
Una
persona per entrevistar
Ostres hi
ha
moltíssima gent interessant que té molt a dir,
però moltes estic segur que no
voldran ser entrevistades. Així que les que tinc segur el
no, m’estalvio de
dir-te-les tot i que són la rehòstia.
Bé, no se, jo entrevistaria al Pere Gener
i el Marc del sindicat de Sallent i al Juan Pedro dels Amics
d’Agustín Rueda,
al Xavier Oliveres de Navarcles, a la Txell que d’energies en
tots els sentits
ens sap moltíssim, a les companyes que fan el fanzine Silencio
Tóxico de
Ponent, al Roger un dibuixant de talent incalculable, a les companyes
que de fa
poc porten l’Ateneu Llibertari de Sants, a la Xus de la
secció sindical de la
UB, algú de Ràdio Bala de Manresa, a la Carmen de
la llibreria la Rosa de Foc,
al teu amic Jean-Marc Rouillan, a la gent del Pilum de Sort,
algú de
l’editorial Aldarull i també
d’Anòmia, ah! i de l’Assemblea
Llibertària del
Vallès Oriental; en fi, no ens els acabarem pas.
---
Vas
a Colòmbia de vacances i feu una xerrada sobre els maquis a
Bogotá, quina
relació teniu amb els grups anarquistes colombians?
A
Colòmbia ara
mateix hi ha un gran company i amic de Berga. A més conec
algunes companyes
colombianes a través de les companyes maresanes. Ara han fet
a Bogotà el Centro
Social la Grieta, vam fer un dinar per treure diners per mirar
d’ajudar-los i
el 16 de novembre hi farem una xerrada: «Resistencias
libertarias en
Catalunya: De los maquis al MIL i los GARI» i tinc
el plaer d’anunciar-te
que hi xerrarem tots dos!
---
Desprès
et faré visitar la selva amazònica. Com veus les
divisions actuals en el món
llibertari i anarcosindicalisme en particular.
Ja ho he
dit
altres vegades. Sobre el paper, és a dir en teoria, la
unificació de
l’anarcosindicalisme en una sola organització
és perfectament possible. Tot i
que a la pràctica, tenint en compte la gent que som,
és totalment impossible.
Potser amb el temps serà simplement ineludible, quan la
patronal, en sentir-se
tant forta, i l’estat canviïn el model sindical
traient les eleccions i les
subvencions. Això seria el millor que ens podria passar, tot
i que la
unificació seria igualment difícil, com dic, per
la gent que porta els
anarcosindicats. Pel que fa al moviment llibertari no sindical, crec
que falta
un mínim de coordinació o
organització, però no clàssica,
simplement
coordinació, veure’ns les cares amb més
freqüència i tirar alguns projectes en
comú, sense que calgui cap gran organització.
---
Parla’ns
de les qualitats que hi veus als diferents anarcosindicats
D’entrada
cal dir
que cap model anarcosindicalista ha triomfat. Tampoc les
crítiques al treball
donen massa alternatives. Les crítiques mútues
dels anarcosindicats eren força
encertades: la CNT amb els anys ha perdut presència al
món del treball i una
mala interpretació del purisme l’ha portat a la
inacció mentre que la CGT ha
esdevingut un sindicat massa delegatiu, massa integrat en un model que
diu
rebutjar i, encallat com la CNT, en massa dinàmiques
inútils. Si anem en allò
més concret, cal reconèixer que la CNT-AIT els
darrers anys ha pres un rumb de
coherència activa, guanyant presència al
món del treball i portant pràctiques
dignes d’imitar; això ha estat gràcies
a una important renovació dels militants
i de pràctiques. La CNT de Catalunya (J. Costa) per mi
té un model encara més
digne d’imitar, ajustat a la realitat actual, ja que
és prou flexible per
abordar qüestions laborals, de veïnatge, de
repressió, de drets civils, presos,
feminisme o de difusió cultural; un ampli grup
d’afinitat molt lluitador. Pel
que fa a la CGT li falta just fer això que ha fet la CNT: li
cal una renovació.
El problema principal de la CGT catalana, al meu entendre,
és que es troba
immersa en uns conflictes interns estèrils i que no responen
a arguments
raonables sinó que estan determinats pel frontisme,
és a dir, per afinitats que
no responen principalment ni sempre a un enfrontament de models
sindicals ni
tant sols ideològics. Per treballar amb un o un altre, per
solidaritzar-se, per
actuar contra un comportament censurable d’un delegat o
secció, el primer que
es mira és de «qui és», quina
etiqueta porta. Lamentable. Davant d’això, i a
falta d’un impuls important de renovació, el
millor que es pot fer és continuar
en els conflictes locals d’empresa i pobles o ciutats, o
bé, marxar. Estar
confederat ha de ser útil, sinó ho és,
el millor és marxar.
---
Marxar
no és tirar la tovalla, renunciar, deixar-ho tot en mans
dels que es dediquen
als conflictes estèrils?
Sí,
sempre ho he
pensat, però també entenc la necessitat de marxar
que té la gent, sobretot quan
el dia a dia és un patiment. Per mi la
qüestió principal és si l’eina
és útil o
no, si és útil val la pena quedar-se, clar.
---
I
les qualitats de la CGT? crec que te les has deixat
Si de
vegades em
passo de pessimista. La virtut principal de la CGT és que
és un sindicat petit
però prou gran, amb presència real al
món del treball, amb persones combatives,
diverses i amb moltes potencialitats per ser una eina molt
útil per l’alliberament.
---
Com
veus les lluites que s’acosten i el moviment 15-M?
Doncs amb
moltes
possibilitats i molts dubtes, clar. Ha quedat clar que hi ha motius per
rebel·lar-se i què moltíssima gent que
abans no feia res col·lectivament ara sí
que ho fa. També és clar que som capaces de fer
manifestacions multitudinàries.
Ara cal saber que més podem fer. Si la gent
s’organitzarà en projectes socials,
nous o vells, que tinguin perspectives a mig o llarg termini.
També cal veure
si la gent s’aplica el cuento en la seva
vida personal. No sé. Sigui com
sigui, el moviment, és tant heterogeni que qualsevol
alabança o crítica seria
parcial. A mi, el seu pacifisme, tot i que tàcticament
útil en algun moment,
m’ha semblat embafador. Crec que pot ser útil per
anar escalfant motors i tenir
una situació, en uns anys, més favorable
d’una banda a la rebel·lia i, de
l’altra, a ser amos de les nostres vides en tots els
àmbits: treball, cultura,
coneixement, oci, relacions, etc.
estelnegre | 20 Novembre, 2011 00:57
estelnegre | 19 Novembre, 2011 00:29
estelnegre | 18 Novembre, 2011 16:22
---
BALADA
DELS INDIGNATS
Sigueu
al menys cadascú de vosaltres
una
cuca de llum.
Joan Salvat-Papasseit
Cansats d’esperar allò que
mai no arriba
la gent s’aixeca i diu prou,
ara som nosaltres qui volem marcar el
pas sense déus ni amos,
convertim les places en àgores i els
carrers en rius de llibertat,
s’ha acabat el temps de
l’esclavitud de
l’home i els mercats,
el poble unit funciona sense partit,
tots a una, tots som una,
si ens toquen a una ens toquen a totes...
Barcelona indignada,
a la plaça de Catalunya, els joves
acampen i munten l’assemblea
de la democràcia directa, de la
solidaritat i del suport mutu.
A la Puerta del Sol els joves fan
brillar la indignació a plena nit
del quinze de maig. Neix un moviment
sense líder, sense bandera,
sense avantguarda, l’avantguarda
és tot
el moviment,
cadascú es representa a si mateix i
l’Assemblea general decideix
els vials comuns de la vida de les
persones que volen ésser lliures,
que volen deixar d’ésser
mercaderia,
números anònims
d’estadístiques
capitalistes. Acabades les promeses
electorals de polítics i demagogs
la vida continua lligada per les
mateixes pautes de corrupció,
d’antidemocràcia,
d’injustícia social...
El
moviment dels indignats s’estén per la
península ibèrica i salta les fronteres
amb lemes de dignitat
humana. Sense por
alcen la veu de la desobediència civil:
-No
violència!... –Ningú no ens
representa!..
S’ha
acabat el temps de la permissió de polítics,
d’especulador i de financers sense
escrúpols. La gent reclama l’aplicació
dels drets humans, tothom té dret
al
treball, la casa, la vida... S’ha de repartir la riquesa,
l’oci, la cultura.
S’ha
de mantenir l’educació i la sanitat,s’ha
de recomençar de nou el sistema...
Féu
coses o calleu, va dir Salvat-Papasseit, A
aquells que no fan mai res, no els tingueu en compte sinó
és per dir-los
això:Feu coses o calleu. No sigueu el femer que destorba el
vianant.
I els indignats del 15-M, que volen
ésser dignes persones de la societat,
fan coses, han fet moltes coses i
continuen fent coses. El camí és molt llarg,
però la lluita ja ha
començat... Si
inicieu el camí vers la utopia, no l’atureu,
el camí ja és la utopia...
Ferran Aisa Pàmpols
estelnegre | 17 Novembre, 2011 09:02
Sabies
que...
...a les
Illes
Balears el 98% de l'energia
prové de fonts
"brutes" com el carbó, el petroli o el gas
importats d'altres
països?
...simplement
encenent el llum contribueixes a emetre gasos que causen el canvi climàtic?
...seguint
amb la
companyia que tens contractada contribueixes a que es facin encara més rics algunes persones?
...ara, amb
un
simple tràmit, pots contribuir a transformar el model
energètic?
Sí,
perquè ha
nascut la cooperativa sense ànim de lucre SOM
ENERGIA! Nascuda a Girona el desembre de 2010, els seus
membres (jo entre ells) volem impulsar el canvi de model
energètic a partir del
consum i producció d’energia d’origen
renovable.
Ara, tu
pots ser soci de SOM ENERGIA i consumir energies renovables.
Només
és necessari aportar 100 euros (retornables) al capital
social de la
cooperativa (imprescindible per assumir-ne els mínims costos
de manteniment).
Això et permetrà:
- Tenir veu
i vot
a la cooperativa, i convertir-te encopropietari.
- Consumir
electricitat generada amb fonts renovables, i fer
el salt de la teva comercialitzadora elèctrica
actual a SOM
ENERGIA.
- Invertir
en
projectes de producció d’energia verda, i
rendibilitzar els teus estalvis amb
ètica.
Les
particularitats del sistema elèctric insular impliquen,
però, que per poder
comercialitzar-hi electricitat necessitem 350
socis a la nostra illa. Aquest és
el primer objectiu que
s’ha marcat el grup local de SOM ENERGIA MALLORCA.
Ajuda’ns
a
aconseguir el repte d’arribar a 350 socis abans de que acabi
l’any, i així
podrem consumir energia verda.
Fàcil, amb un simple
tràmit que gestiona
SOM ENERGIA. Econòmic, sense
que pugi
el preu de la nostra factura d’electricitat.
Uneix-te a
nosaltres i posa la primera pedra del canvi de model
energètic a
Mallorca.
FES EL SALT!
Xerrades
informatives:
- Palma
18 de
Novembre, 19
h., local del GOB (Manuel Sanchís Guarner, 10)
www.facebook.com/event.php?eid=109375335844100
- Bunyola
19 de
Novembre, 18
h., Teatre Municipal, pl. Andreu Estarellas
www.facebook.com/event.php?eid=187344968016029
Per a
més
informació www.somenergia.coop
Si vols
veure el
reportatge de TV3 www.somenergia.coop/el-reportatge-de-latituds-tv3
Si vols
col·laborar i formar part del nostre grup local, o si vols
organitzar una
xerrada a la teva organització, associació o
entitat, posa’t en contacte amb
nosaltres a traves del Facebook o al correu mallorca@somenergia.coop
Salut i
energia!
estelnegre | 16 Novembre, 2011 08:14
estelnegre | 15 Novembre, 2011 08:32
El diumenge
27 de
novembre l'associació Amics de la Vall de Coanegra ha
organitzat la II Marxa de
Coanegra, amb l'objectiu de reivindicar la restitució del
ple ús públic del
camí. En concret:
-Retirada
de la
barrera que el propietari, a títol particular té
sobre el camí i que impedeix
el pas de vehicles. Si hi ha d'haver una barrera al camí,
que evidentment hi ha
d'ésser per preservar el medi natural del trànsit
rodat, aquesta només pot ser
de titularitat municipal i ha d'ésser l'Ajuntament la
institució encarregada de
regular el pas.
-Retirada
de la
reixa que separa el camí del torrent al llarg de tot el
recorregut. Si el camí
i el torrent són de titularitat pública, segons
la Llei de Recursos Hídrics, no
hi pot haver cap obstacle que impedeixi l'accés. Es
dóna el cas que la
Conselleria de Medi Ambient ha dictat ja dues resolucions, des del 2004
obligant la propietat a retirar la reixa, a més de la
corresponent sanció, però
a hores d'ara ningú no fa efectiva aquesta
resolució.
Això
ens obliga a
la Plataforma
Pro-camins públics i oberts i a totes les entitats
i persones
ecologistes a reivindicar una vegada més els nostres drets,
davant la
infectivitat de l'administració.
Abans hi haurà una xerrada informativa amb projecció de diapositives, el divendres dia 18 de novembre. Parlaran en Joan Crespí en nom de la Plataforma, en Josep Estarelles per Amics de la Vall de Coanegra i Antoni Gorries com a pèrit en camins públics. Esteu tots convidats...
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |