Administrar

El Vaticà vol beatificar l'assassí de l'anarquista Giuseppe Pinelli

estelnegre | 26 Febrer, 2007 12:28

El Vaticà vol beatificar l'assassí de l'anarquista Giuseppe Pinelli

El ascenso al cielo del comisario Calabresi

El Vaticano inicia la beatificación del policía que inspiró la obra teatral Muerte accidental de un anarquista, de Darío Fo

Placa en memòria de Luigi Calabresi a la plaça S. Ambrogio (Milà)

Dario Fo, dramaturgo y premio Nobel de Literatura, estrenó en 1970 una de sus más célebres piezas de teatro político: Muerte accidental de un anarquista. La obra se inspiraba en el extraño fallecimiento de Giuseppe Pinelli, un ferroviario anarquista y pacifista, caído de una ventana mientras era interrogado en la oficina del comisario de policía Luigi Calabresi. Esta obra contribuyó a convertir a Calabresi en un monstruo para la izquierda, en Italia y en toda Europa. Calabresi fue asesinado en 1972 por un grupo de extrema izquierda. La Iglesia católica italiana ha iniciado ahora el proceso de beatificación del polémico comisario. Dario Fo, dramaturgo y premio Nobel de Literatura, estrenó en 1970 una de sus más célebres piezas de teatro político: Muerte accidental de un anarquista. La obra se inspiraba en el extraño fallecimiento de Giuseppe Pinelli, un ferroviario anarquista y pacifista, caído de una ventana mientras era interrogado en la oficina del comisario de policía Luigi Calabresi. Esta obra contribuyó a convertir a Calabresi en un monstruo para la izquierda, en Italia y en toda Europa. Calabresi fue asesinado en 1972 por un grupo de ultraizquierda. La Iglesia católica italiana ha iniciado ahora el proceso de beatificación del polémico comisario.

La tragedia de Pinelli y Calabresi constituye un símbolo de los terribles y más que convulsos años setenta en Italia, los “años de plomo” –en referencia evidente al cruce de disparos y bombas- que causaron cientos de víctimas.

Pinelli fue detenido inmediatamente después de un atentado en la plaza Fontana de Milán, ocurrido el 12 de diciembre de 1969, en el que murieron 16 personas y 88 sufrieron heridas. Sucesivos juicios fracasaron en la búsqueda de los responsables del atentado, pero todos los indicios apuntan ahora a la extrema derecha, en connivencia con sectores de los servicios secretos. En un primer momento, sin embargo, se sospechó de los anarquistas. Y Pinelli fue detenido, junto con otras personas.

Nunca se sabrá qué ocurrió en la oficina del comisario Calabresi. Un juez, parcial en el mejor de los casos, dictaminó que el anarquista había caído por la ventana a causa de un desmayo, aunque la trayectoria del cuerpo no fuera vertical. El veredicto de inocencia no libró a Calabresi de una feroz campaña de prensa. La opinión pública le dio por culpable. El comisario se sabía en el punto de mira del terrorismo de izquierda y la sentencia fue ejecutada con dos balazos el 7 de mayo de 1972, a la puerta de su casa. Varios miembros del grupo ultraizquierdista Lotta Continua fueron condenados por el asesinato, en otro proceso abundante en contradicciones y puntos oscuros.

Calabresi era un católico fervoroso. Había estado a punto de ordenarse sacerdote antes de ingresar en la policía, donde, según escribió en la época, hacía “falta un testimonio cristiano”. Las primeras voces a favor de su beatificación surgieron, tímidas, poco después de su muerte. El sacerdote Ennio Innocenti empezó en 1996 a promover la causa y a recoger documentos a favor de la beatificación. Innocenti es, tras el nihil obstat concedido ahora por el cardenal Camillo Ruini, presidente de la Conferencia Episcopal Italiana, postulador de la causa, según informó ayer el diario La Stampa.

Para conceder la beatificación, paso previo a la santidad, la Iglesia católica exige pruebas de que la persona en cuestión murió como mártir o ejercitó “de forma heroica” las virtudes cristianas. También exige pruebas de al menos un milagro ocurrido gracias a la “intercesión” del potencial beato. La viuda de Calabresi, Gemma Capra, definió a su marido como “un buen cristiano, un buen padre y un buen ciudadano”, pero se declaró “estupefacta” al saber que se había abierto una causa de beatificación a su favor.

Enric González (Roma)

(El País, 25-02-07)

Aquest article en pdf

Ateneu Llibertari Estel Negre

Fets i ficcions anarquistes [sobre el llibre «Àcrates!», de Juli Alandes]

estelnegre | 25 Febrer, 2007 05:31

Fets i ficcions anarquistes [sobre el llibre «Àcrates!», de Juli Alandes]

Durruti i Quico Sabater són dos dels protagonistes d'Àcrates!,

un llibre de quatre relats sobre els que no es resignen a la derrota

Juli Alandes

"La història oficial l'escriuen sempre els vencedors", acostuma a dir als seus alumnes Juli Alandes, autor d'Àcrates! (Proa) i professor de geografia i història. Però també és ben conscient que "en la realitat no existeix un sol punt de vista".

Per això als quatre relats que formen aquest llibre, l'autor, nascut a Castelló de la Ribera el 1968, presenta Durruti, Facerias, Quico Sabaté i altres de les figures mítiques de l'entorn anarquista, "que van perdre totes les guerres", des del punt de vista de "qui no és mai a les fonts, persones normals a qui un dia els cau al damunt el pes de la història".

De tota manera, l'objectiu d'aquesta obra, guanyadora del premi Roc Boronat 2006, un guardó promogut per l'ONCE, no és fer un reflex fidel dels fets sinó, "afegint ficcions possibles als fets històrics", ajudar a entendre "una època encara fosca".

Àcrates! el formen quatre relats que s'acosten a algunes de les històries d'anarquistes i de maquis més conegudes de la Guerra Civil i de la postguerra.

L'autor s'endinsa en aquest món mític des d'un punt de vista insòlit. En el primer relat se segueix un masover assaltat que emprèn un llarg viatge per trobar Durruti. El segon, ens ofereix testimonis de la fascinació de l'adolescent Roseta per Quico Sabater enmig d'una postguerra opressiva.

Al tercer, se'ns narra l'heroica fugida final del mateix Sabater a través dels ulls de diversos dels personatges implicats. I, al quart, el protagonista és l'enamorament que sent una adolescent incestuosa pel dandi Facerias.

Aquest mosaic de punts de vista configura una història oculta protagonitzada per la classe de persona que l'autor assegura que el fascina, "gent que no es resigna a la derrota". Una fascinació que no ve només del vessant heroic d'aquesta actitud, sinó perquè expressen "que no rendir-se té un preu": el xoc brutal entre l'idealisme i la realitat.

Carlo Gallucci

(Avui, 25-02-07)

Aquest article en pdf

Ateneu Llibertari Estel Negre

«El Montepío de Previsión (1894)», per Miquel Ferrà i Martorell [i altres coses de Miquel Beltran]

estelnegre | 24 Febrer, 2007 06:53

«El Montepío de Previsión (1894)», per Miquel Ferrà i Martorell [i altres coses de Miquel Beltran]

Miquel Beltran i Alomar (1911-35)

El que segueix és un article que ahir, 23 de febrer, en Miquel Ferrà i Martorell va publicar en el Diari de Balears. En aquesta noteta històrica el senyor Ferrà fa referència a l’«esquerrà» Miquel Beltran i Alomar (Inca, 1911-1935).

Una pregunta li voldríem fer al senyor Ferrà: tan difícil és posar «anarquista»?

No cal ser un Pío Moa per saber que la manipulació de la història no consisteix només en dir mentides, també és no dir la veritat o dir mitges veritats.

El llibre dels estudiosos Antoni Nadal i Aina Perelló que el senyor Ferrà cita és Literatura obrerista a Mallorca (1900-1936), que va ser editat per l’Ajuntament de Palma el 1993, essent, increïble però cert, regidor de Cultura Josep Carles Tous, del PP. Qui vulgui consultar aquest llibre podrà veure el caire «esquerrà» de Miquel Beltran.

Per cert, el periòdic Cultura Obrera té previst reeditar properament l’obreta Violeta, acompanyada de la conferència Poder y Libertad, de Miquel Beltran, amb el pertinent estudi introductori. Miquel Beltran i Alomar va ser una de les figures més importants de l’anarquisme mallorquí dels anys trenta del segle passat.

***

El Montepío de Previsión (1894)

Quan arribam al creuer o placeta que formen els carrers Fàbrica, Cotoner i Comte de Barcelona, ens ha de cridar l'atenció un rústec monument. És una pedra quelcom irregular, com treballada a cop de barrobí, o si voleu una mena de llibre, amb els cantons corcats i que porta la següent inscripció: «Aquest monòlit s'ha erigit en homenatge al Montepío de Previsión del raval de Santa Catalina de significativa transcendència per a aquesta ciutat, fundat en aquest indret el febrer de l'any 1894.»

El fenomen social de la creació dels «montepíos» definia en aquells anys bona part de l'estratègia de la lluita obrera, i Santa Catalina era barri d'obrers, mariners i pescadors. De manera que un «montepío» era un fons o dipòsit de doblers format amb els descomptes fets als individus o membres de tal institució, i també d'altres contribucions que aquests mateixos realitzaven, per tal d'aconseguir pensions per a les seves vídues o orfes o mitjans econòmics en les seves malalties o vellesa. La literatura obrera parla sovint de les situacions que eren creades dins aquest àmbit. I hi ha, de 1900 a 1936, una literatura de la classe treballadora en aquesta illa, estroncada, com podeu imaginar, per la guerra civil. Era tanmateix una literatura un tant marginal, de pocs recursos i molt comptats lectors, dirigida a aquella part del col·lectiu proletari que no fos analfabet, que tingués una mínima instrucció i que mostràs, d'alguna manera, una certa afecció per la lectura de gènere. Sens dubte, d'entre aquells autors, el més conegut o destacat fou Miquel Beltran, inquer i esquerrà, estudiat el 1993 pels professors Antoni Nadal i Aina Perelló. De Miquel Beltran és la novel·la breu Violeta, publicada l'octubre del 1934 dins la col·lecció «La Novela Ideal», i a càrrec de l'editorial de Federico Urales, pseudònim de Joan Montseny, que dirigia La Revista Blanca, publicacions totes elles en castellà, i amb seu a Barcelona. Aquesta novel·la de quiosc tenia un tiratge que oscil·lava entre els 10.000 i els 50.000 exemplars. De gran simplicitat d'argument i contingut psicològic, La Novela Idea pretenia, a través dels relats de ficció, acostar el públic a la realitat proletària amb els seus drames, lluites i misèries. «Finida la seva tasca del dia, ella recollí els menuts objectes que hi havia dispersos entorn d'ella, s'aixecà i pausadament, cansada fins a l'esgotament com reflectien tots els seus gests, anà fins a un armari proper, l'obrí amb la claueta que dins la seva butxaca guardava i en tragué un caixonet que tingué la virtut d'animar els seus bells ulls, cansats en la feixuga feina i dibuixà un somrís en els seus llavis, tan sovint plegats en aquell rictus d'abandonament i amargor. D'estatura més que mitjana, pàl·lida, d'una pal·lidesa no malaltissa, sinó aquesta blancor de les vigílies mentals que dóna una mena de bellesa espiritual a aquells que la posseeixen: malenconia la mirada dels seus ulls formosos, d'un verd clar, que molt parlaven de la solitud de l'ànima; fins els seus llavis imperiosos... en un gest habitual d'amarg rebuig deixaven entreveure les seves dents, d'una blancor admirable, per donar al bell rostre un aire orgullós i greu...»

Era la Violeta proletària, la Violeta obrera i republicana, una heroïna enfrontada a les patronals.

Miquel Ferrà i Martorell

(Diari de Balears, 23-02-07)

Ateneu Llibertari Estel Negre

Cinema Debat: «Caminar sobre quatre rodes: usos, abusos i alternatives» (23-02-07)

estelnegre | 23 Febrer, 2007 14:17

Cinema Debat: «Caminar sobre quatre rodes: usos, abusos i alternatives» (23-02-07)

Divendres 23 de febrer, a les 21.30 hores a Sa Recreativa de Felanitx,

projecció de la pel·lícula Trafic, de Jacques Tati

"Trafic"

Després de la pel·lícula, Antoni Cànaves, membre de Massa Crítica de Palma,

ens parlarà sobre la problemàtica que suposa l'exagerat parc automobilístic de l'illa

Trafic (França 1971). Direcció i guió: Jacques Tati. Fotografia: Marcel Weiss i Edouard Van Den Enden. Música: Charles Dumont. Muntatge: Maurice Laumani i Sophie Tatischeff.  So: Ed Pelster, Alain Curvalier, Jean Nény i Claude Plouganou. Intèrprets: Jacques Tati, Maria Kimberly, Marcel Fraval, Honoré Bostel, Tony Kneppers, Francois Maisongrosse. Durada: 96 minuts.

Monsieur Hulot treballa com a dissenyador per a la modesta fàbrica d'automòbils Altra, una casa parisenca que vol presentar el seu darrer model, un camping-car equipat amb nombrosos gadgets, al saló de l'automòbil d'Amsterdam. Just donats els darrers retocs a l'enginyós vehicle, Hulot parteix al capdavant del petit comboi que ha de portar el prototip a la fira. Però els quilometres que separen les dues capitals europees son molts, i juntament amb Maria, la relacions públiques de la marca, haurà de fer front a nombrosos contratemps si volen arribar a temps per a la inauguració. Amb la poesia com a cinturó de seguretat, Trafic ens presenta l'automòbil com una criatura quasi bé humanitzada i al seu propietari, un ésser inconscientment dominat però feliç, com el possible nou escaló de l'evolució humana: l'homo mecanicus.

 Ateneu Llibertari Estel Negre

Sóller, de la República a la postguerra (1931-1945) [24-02-07]

estelnegre | 23 Febrer, 2007 10:36

Sóller, de la República a la postguerra (1931-1945) [24-02-07]

Memòria històrica

Pel proper dissabte dia 24 de febrer l'Associació Sollerica de Cultura Popular - Can Dulce i l'Agrupament Escolta Capità Angelats han organitzat una visita guiada dins el cicle «Conèixer ca nostra» amb el títol Sóller, de la República a la postguerra (1931-1945).

La convocatòria és a les 15.30 hores davant l'Ajuntament de Sóller i la ruta serà comentada per l'historiador Toni Quetglas Cifre.

Vos hi esperam!

Ateneu Llibertari Estel Negre

Clausura del cicle «L'absurd bèl·lic, cicle de cinema antimilitarista d'assaig» (23-02-07)

estelnegre | 22 Febrer, 2007 16:41

Clausura del cicle «L'absurd bèl·lic, cicle de cinema antimilitarista d'assaig» (23-02-07)

El pròxim dia 23 de febrer finalitzarà el cicle de cinema antimilitarista que durant les últimes setmanes ha estat anunciant el sindicat.

Recordem a continuació el contingut de l’últim acte:

Labsurd bèl·lic

Divendres 23 de febrer a les 19 hores

Projecció del documental d’Amnistia Internacional

Fabricantes de asesinos. El comercio internacional de las armas (2005)

Xerrada-Debat

Armes sense control. El descontrol armamentístic com a element clau en la violació dels drets humans

a càrrec de Francesc Segura,

membre d’Amnistia Internacional Mallorca

Esperem doncs la teva assistència i la teva ajuda a l’hora de difondre entre qui estimis oportú aquestes activitats.

T’hi esperem!

Més informació del cicle

CNT-AIT Palma

Palau Reial, 9, 2on (Ciutat)

971 726 461

Ateneu Llibertari Estel Negre

Recorregut per la memòria històrica d'Inca (21-02-07)

estelnegre | 22 Febrer, 2007 09:41

Recorregut per la memòria històrica d'Inca (21-02-07)

Antoni Mateu i Ferrer

Antoni Mateu i Ferrer, batle republicà d’Inca (1932-33), assassinat pels feixistes el 1937

Amb motiu del «III Memorial Antoni Mateu I Ferrer» les agrupacions d'Inca del PSM-Entesa Nacionalista i d'Alternativa (Esquerra Unida – Els Verds), vos conviden a participar en el recorregut per la memòria històrica de la nostra ciutat, el qual es celebrarà el proper dissabte dia 24 de febrer de 2007 i tindrà el seu inici a les 11 hores davant l'ajuntament d'Inca (el passeig acabarà aproximadament a les 13 hores).

Aquest acte pretén retre homenatge als inquers i inqueres que, després del cop d'estat de 1936 patiren la persecució feixista per les seves idees polítiques, en defensa de la llibertat, la igualtat o la democràcia i foren empresonats i fins hi tot vilment assassinats.

Ateneu Llibertari Estel Negre

«Enguany fa trenta anys que els llibertaris de Talaiot Corcat envaïren sa Dragonera», per Antoni Mateu

estelnegre | 21 Febrer, 2007 05:45

«Enguany fa trenta anys que els llibertaris de Talaiot Corcat envaïren sa Dragonera», per Antoni Mateu

Sansó i Amengual n'han estudiat l'aprofitament dels recursos i la lluita per la conservació

"Performances" i mobilitzacions clamant contra Pamesa

Enguany fa trenta anys que Talaiot Corcat va envair l'illot de sa Dragonera. El dia 7 del 7 de 1977, el grup llibertari, format per una trentena de persones, partí de la costa de Sant Elm i aconseguí arribar, amb barcasses i fins i tot amb matalassos de platja, a l'illot que està separat per 780 metres de la costa mallorquina.

Enguany l'aniversari té un significació molt especial. Destapada la trama d'Hidalgo al poble d'Andratx, municipi del qual depèn administrativament l'illot, i la multitud de projectes que el Govern de Jaume Matas ha engegat i que han esguerrat la salut ambiental de les Illes, accions com la que dugueren a terme els llibertaris de Talaiot Corcat resulten més necessàries que mai.

Fa tres anys que Sebastià Sansó i Caterina Amengual estudien, becats pel Consell de Mallorca, l'aprofitament que els humans han fet de sa Dragonera al llarg de la història fins a arribar a les mobilitzacions socials per la conservació de final dels 70 i els primers anys dels 80, quan la promotora Pamesa hi pretenia construir un urbanització de luxe amb un port esportiu inclòs.

Sansó i Amengual han recollit dades i testimonis de persones que han tingut algun vincle amb l'illot al llarg de la història.

«El llucmajorer Bartomeu Trobat --explica Sansó-- era el pagès que es cuidava de sa Dragonera quan ja era propietat de la promotora Pamesa. Hi visqué deu anys amb la seva família i fou testimoni de la invasió de Talaiot Corcat».

«Bartomeu ens contà que ells no varen passar gens de pena en cap moment, que allò era una invasió pacífica de gent que es va fer a la mar damunt rodes de tractor», explica l'estudiós.

«Com que el canal de sa Dragonera és maleït, vaig haver d'anar a cercar-ne més d'un que el corrent de la mar s'havia enduit cap a sa Calobra en lloc de venir cap allà on érem nosaltres», afirma Sansó, que ho sentí contar de Bartomeu Trobat.

Ningú no discutirà la gràcia ni l'encert d'anomenar-se Talaiot Corcat, com a símbol llibertari de la desfeta del patrimoni i la identitat pròpia.

El cert és que aquell grup heterogeni havia pres el dit nom d'un cafè --que va esdevenir el seu cau-- i que es trobava al carrer de Pere d'Alcàntara Penya, a l'Eixample palmesà.

L'expedició de juliol de 1977 va tenir un ressò internacional inimaginable per les autoritats.

La Guàrdia Civil s'ho mirà amb rialles des de la vorera, fins que una llanxa amb reporters de la BBC no hi féu acte de presència.

Els guardes impediren que els reporters gràfics captassin cap imatge. Tanmateix, els de la cadena britànica elaboraren, dies després, un reportatge que donà testimoni d'una de les primeres accions de reivindicació ambiental arreu d'Europa.

Alguns d'aquells pioners que obriren el camí a les primeres mobilitzacions foren el fotògraf Eduard Miralles; els germans Mus, nebots de l'escriptor felanitxer Antoni Mus; l'activista Basilio Baltasar i l'artista Miquel Barceló.

Hi ha qui diu que el reformador de la capella del Santíssim de la Seu fou el darrer a abandonar el far de l'illa que havien ocupat, després d'una setmana de resistència.

«Allò fou una època de quimera democràtica --expliquen Sansó i Amengual-- en què qualsevol agressió contra el medi tenia una mobilització per resposta».

La promotora Patrimonial Mediterránea SA pretenia fer una urbanització de luxe i «ecològica», i que una part de l'illot fos gestionat per Icona, el servei forestal estatal d'aleshores. «Pamesa volia vendre a Europa el projecte com si fos un exemple de sostenibilitat, amb l'argument que repoblaria de pins l'illa, ja que el propietari anterior, el serrador Joan Flexas, els havia arrabassats tots ―comenta Sansó. Tot, però, era una farsa. La gestió de la part nord de l'illa, precisament aquella on tot són penya―segats i no s'hi pot construir res, havia de ser gestionada per Icona».

Les conseqüències del projecte foren les contràries de les que la promotora hauria desitjat.

«Un rumor relativament estès és aquell que diu que tot el rebombori de Pamesa va ser una cortina de fum, que mai no varen tenir intenció d'urbanitzar sa Dragonera i que el que pretenien era crear un estat de consciència col·lectiva perquè les institucions la comprassin i la suposada promotora en tragués un gran benefici» explica l'estudiós.

El cert és que l'any 1979 tingueren lloc les primeres eleccions municipals. Pels carrers de Palma hi aparegueren pintades contra el candidat d'UCD, que deien «Jeroni Saiz, autor del projecte d'urbanització de sa Dragonera». Finalment, sortí elegit el socialista Ramon Aguiló. Mentrestant, les mobilitzacions continuaven tant a Palma com a la Part Forana.

Fins al punt que, a Andratx, davant la Sala --que no es trobava, com ara, al castell de Son Mas-- un grup de manifestants calà foc a un home de pedaç que representava el batle, que aleshores era Onofre Alemany. Finalment, la pressió ciutadana va fer que el Consell compràs l'illa el 1988. S'hagué d'esperar fins el 1995 perquè fos declarada parc natural pel Govern.

Antoni Mateu (Palma)

(Diari de Balears, 18-02-07)

Aquest article en pdf

Ateneu Llibertari Estel Negre

«El señor de la guerra», d'Andrew Niccol, tercera pel•lícula del cicle «L’absurd bèl•lic, cicle de cinema antimilitarista d'assaig»

estelnegre | 20 Febrer, 2007 18:12

«El señor de la guerra», d'Andrew Niccol, segona pel·lícula del cicle «L’absurd bèl·lic, cicle de cinema antimilitarista d'assaig»

El pròxim dia 22 de febrer continua el cicle de cinema antimilitarista que durant les últimes setmanes ha estat anunciant el sindicat.

Aportem a continuació una petita sinopsi de la tercera pel·lícula:

El señor de la guerra

El señor de la guerra

Andrew Niccol

La pel·lícula segueix les incansables aventures del traficant d'armes Yuri Orlov, a través d'algunes de les zones de guerra més perilloses. Yuri lluita per escapar d'un implacable agent de l'Interpol, dels seus rivals en el negoci i fins i tot d'algun dels seus clients que inclouen molts dels dictadors més importants. Finalment, s'ha d'enfrontar també a la seva pròpia consciència. Dóna claus sobre el tràfic d’armes.

Esperem doncs la teva assistència i la teva ajuda a l'hora de difondre entre qui estimis oportú aquestes activitats.

T'hi esperem!

Més informació del cicle

CNT-AIT Palma

Palau Reial, 9, 2on (Ciutat)

971 726 461

Ateneu Llibertari Estel Negre

Xerrada «La problemàtica de l'habitatge» (22-02-07)

estelnegre | 20 Febrer, 2007 14:48

Xerrada «La problemàtica de l'habitatge» (22-02-07)

Xerrada «La problemàtica de l'habitatge» (22-02-07)

Xerrada «La problemàtica de l'habitatge»,

a càrrec de Sònia Vives,

llicenciada en Geografia i membre del GOB

Dijous 22 de febrer a les 12 hores

Aula 14 (1r pis) de l'edifici Ramon Llull (Universitat de les Illes Balears)

Ho organitza:

Maulets i Confederació General del Treball (CGT)

Ateneu Llibertari Estel Negre

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS