Administrar

Pres anarquista en vaga de fam

estelnegre | 04 Gener, 2007 11:46

Pres anarquista en vaga de fam

Transcrivim un fragment d’una carta on Alberto Jiménez Alba denuncia la seva situació i li fa front amb els mitjans que té a mà: la vaga de fam. Des de fora, no tenim altra sortida que donar suport els nostres presos.

Solidaritat amb Alberto Jiménez Alba!

No més presos!

...

«Mirad, me acaba de comunicar el educador que el día 16-11-06 se pidió a Madrid mi primer grado y a conducción. Esto significa otra vez dispersado. Mis viejecillos ya son mayores y no pueden desplazarse lejos. Por lo que he tomado la decisión de ponerme en huelga de hambre indefinida, hasta que me lleven a Madrid y pueda ver a mis padres y a mi compañera que está encarcelada en Meco.

Os pediría vuestro apoyo incondicional, y que la gente se enterara de esta protesta, ya que no es individual. Mis peticiones las hago por el fin del régimen FIES, por el fin de la Dispersión y por la libertad para todxs lxs presxs enfermxs.

Esto se pone feo y cuesta arriba, pero mi decisión es firme y pienso llegar hasta lograr ver a mi familia y compañera.

Pero como todxs sabemos lo que hay, hasta que no este ya malo, no veremos frutos.

Yo voy a denunciar esto por todos los medios que sé y puedo, pero si la gente de fuera me hecha un cable os lo agradeceré mucho.

Un fuerte abrazo compañero.

Ni FIES, ni dispersión, ni enfermos en prisión!!

Alberto Jiménez Alba (11-12-06)

La seva darrera adreça coneguda, per escriure’l i animar-lo és:

Alberto Jiménez Alba

Centro Penitenciario Herrera de la Mancha

Apdo 77 Mod-Aislamiento

13200 Manzanares

(Ciudad Real)

Ateneu Llibertari Estel Negre

Jornades anticarcerÓries de CNT (30/31-12-06)

estelnegre | 23 Desembre, 2006 19:46

Jornades anticarceràries de CNT (30/31-12-06)

Marxa presó 2006

Enguany també es farà la marxa a la presó de Palma el dia de cap d'any. Des de CNT hem organitzat uns actes de caire anticarcerari pel darrer cap de setmana de l'any.

El proper dissabte 30 de desembre a les 19.00 hores passarem la pel·lícula Horas de luz i després a les 21.00 hores hi haurà sopar vegetarià per 5€.

EL dia 31 de desembre farem la CONCENTRACIÓ davant el Centre Penitenciari de Mallorca, per això es convoca tothom a la plaça de la presó vella de Palma a les 18.00 hores.

Tothom contra les presons

Horas de luz

Ateneu Llibertari Estel Negre

źEl dret dĺaccÚs a lĺhabitatge╗, per Enric R. Bartlett CastellÓ

estelnegre | 22 Desembre, 2006 20:06

«El dret d’accés a l’habitatge», per Enric R. Bartlett Castellà

El dret d'accés a l'habitatge

En aquest quadern, editat per la Fundació «Lluís Espinal» (jesuïtes), l'autor, Enric R. Bartlett Castellà —especialista de Dret públic i antic adjunt del Síndic de Greuges de Catalunya— fa un diagnòstic de la situació de l'habitatge en el nostre entorn. Presenta el fort desequilibri entre els pisos de propietat i els de lloguer, les raons de l'augment de demanda d'habitatge, els factors que determinen el preu final... Després d'aquesta anàlisi, presenta algunes possibles polítiques per a facilitar l'accés a l'habitatge.

El quadern planteja temes interessants, alguns discutibles, però que enriqueixen el debat.

Cal anar informats per a la concentració de dissabte.

Ateneu Llibertari Estel Negre

Taula rodona źMujer, paz y seguridad╗ + documental źIraq: historias de mujeres╗ (22-12-06)

estelnegre | 21 Desembre, 2006 09:35

Taula rodona «Mujer, paz y seguridad» + documental «Iraq: historias de mujeres» (22-12-06)
Mujer, paz y seguridad

Historias de mujeres




Més informació


Ateneu Llibertari Estel Negre

Diguem prou a la corrupciˇ (Concentraciˇ cassolada 23-12-06)

estelnegre | 20 Desembre, 2006 16:41

Diguem prou a la corrupció (Concentració cassolada 23-12-06)

«Avui és dissabte, són les 12 i... estem indignats»

Diguem prou a la corrupció!

Concentració cassolada

Dissabte 23 de desembre a les 12 hores,

davant el Consolat de la Mar

Corrupció a Mallorca

Ja n’hi ha prou! Un grup de persones vinculades a diferents col·lectius entenem que el poble de Mallorca ha d’expressar el rebuig pel càncer de la corrupció que s’estén per tota l’illa i pel trist espectacle d’uns governants que es neguen a assumir les seves responsabilitats. Ens sentim avergonyits i escandalitzats davant d’obscena exhibició de falsedats i de manca d’escrúpols. Ens prenen per beneits?

Perquè sabem que el problema de la corrupció urbanística és també el de la manca d’habitatge i de recursos per a les vertaderes mancances socials.

Perquè no hi ha poble que es mereixi un càstig com aquest.

Us convidem a una concentració cassolada pacífica i oberta a tothom. No és moment d’estar callat. Expressem el nostre rebuig. Fes-te una pancarta personal amb una cartolina i acudeix a la convocatòria amb objectes per fer renou. Que el teu silenci no et faci còmplice.

Passa aquest missatge a tots els teus contactes.

Salut!

Forges, en 'El País' (21-12-06)

Ateneu Llibertari Estel Negre

źSalvador╗, de Manuel Huerga, arrasa en els Premis Barcelona de Cinema

estelnegre | 20 Desembre, 2006 16:21

«Salvador», de Manuel Huerga, arrasa en els Premis Barcelona de Cinema

La cinta de Manuel Huerga acapara, amb set guardons, el reconeixement del cine català

'Salvador', de Huerga

No hi va haver sorpreses a la gala d'entrega dels cinquens Premis Barcelona de Cinema celebrada ahir a la nit a la Sala Foyer del Gran Teatre del Liceu. Salvador, el retrat de l'últim ajusticiat amb el garrot vil pel règim franquista, es va emportar tots els honors. Millor pel·lícula, director (Manuel Huerga), actor (Daniel Brühl), música (Lluís Llach), muntatge (Aixalà i Snaty Borricón), fotografia (David Omedes) i direcció artística (Antón Gómez).

Mentre els Premis Barcelona --unes torres envidriades dissenyades per l'arquitecte Ricardo Bofill-- anaven caient a mans de l'equip de Salvador, els discursos d'homenatge al jove activista executat se succeïen sobre l'escenari: "Dediquem aquest premi als que hem lluitat contra el franquisme i els horrors que es reflecteixen en la pel·lícula", va declarar el director artístic Antxon Gómez; "Als que des de l'extrema esquerra lluitaven per un món més solidari i més just", van anunciar els muntadors Aixalà i Santy Borricón; "Des de l'emoció per uns fets que ens van afectar molt a tota una generació, reivindiquem la memòria de les víctimes del franquisme", va escriure un Lluís Llach absent a la sala. Manuel Huerga es va afegir també a les reivindicacions: "Dedico aquest premi a les germanes de Salvador i desitjo profundament que algun dia es faci justícia de veritat. ¡Pel gran Salvador!".

Imma Fernández (Barcelona)

(El Periódico, 20-12-06)

Més informació en Avui i El País

Ateneu Llibertari Estel Negre

źEn mem˛ria de Delgado i Granado╗, per Marc Carrillo

estelnegre | 19 Desembre, 2006 16:36

«En memòria de Delgado i Granado», per Marc Carrillo

Ara més que mai és necessària una llei de les Corts que declari nul·les les sentències del franquisme

Granado i Delgado

Finalment, la Sala Militar del Tribunal Suprem ha decidit, per tres vots a dos, denegar l'autorització per interposar recurs de revisió contra la sentència que el 1963 va condemnar a mort els anarquistes Joaquín Delgado Martínez i Francisco Granado Gata per un delicte que no van cometre.

Eren membres de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries. Com a conseqüència de la col·locació de dos artefactes explosius a Madrid van ser detinguts. Després de ser salvatgement torturats durant sis dies a la Direcció General de Seguretat de la Puerta del Sol, d'infausta memòria, se'ls va aplicar la pena de mort per un delicte de terrorisme. Malgrat les condicions de la detenció, en tot moment van afirmar la seva innocència en els fets imputats. Un cop passat el temps, mort el caiman i restaurada la democràcia, en un programa de la cadena de televisió francoalemanya Arte, el 1996 i després d'una prèvia declaració davant de notari, els també anarquistes Martín i Hernández van declarar que ells havien estat els vertaders autors de la instal·lació d'explosius el 1963.

Aquesta mateixa revelació es va fer en un programa de TVE el 1997 i en altres mitjans de comunicació. Així mateix, la premsa s'ha fet ressò que el 3 d'abril passat va comparèixer davant del Suprem Octavio Alberola, responsable anarquista del denominat organisme clandestí Defensa Interior, i va reconèixer haver donat l'ordre a Martín i a Hernández de perpetrar els atemptats pels quals Delgado i Granado van ser executats.

Doncs bé, el Tribunal Suprem no ha volgut considerar com a element de prova suficient els testimonis citats dels dos anarquistes, que van declarar públicament haver estat ells els que van cometre els atemptats i tampoc el del dirigent que els va encarregar fer-ho. La negativa del Suprem no ha estat la primera. Plou sobre mullat, perquè aquesta sentència és conseqüència, al seu torn, de la sentència del Tribunal Constitucional 123/ 2004, que va anul·lar un acte de la mateixa sala del Suprem del 1999 pel qual aquest va denegar als familiars dels anarquistes assassinats l'autorització per interposar recurs de revisió contra la sentència del 1963, per manifest error judicial, d'acord amb el que estableix la vigent Llei Orgànica 2/1989 Processal Militar. Un error que, després d'un judici sumaríssim, va costar la vida als dos anarquistes.

A la sentència, el Tribunal Constitucional va censurar al Tribunal Suprem que no hagués permès als familiars utilitzar tots els mitjans de prova pertinents per sustentar les seves pretensions, raó per la qual el seu dret a la tutela judicial havia quedat vulnerat, en la mesura que no justificava el rebuig a les proves aportades pels amics i parents dels anarquistes. En conseqüència, a l'emparar els recurrents perquè utilitzessin tots els mitjans de prova al seu abast, el Tribunal Constitucional estava obligant el Suprem a retrotreure les actuacions judicials al moment probatori que la Sala Militar havia rebutjat.

La Sala havia de tornar a jutjar el cas des del moment en què el dret a la tutela judicial no va ser garantit. I, efectivament, així ho ha fet, però amb el lamentable resultat ja conegut, de denegar una altra vegada la revisió de la sentència. Lamentable, perquè jurídicament resulta difícil entendre que les proves aportades es puguin considerar febles. I pe- nós, perquè des de la lògica del civisme democràtic, aquesta decisió evidencia que alguns sectors del Poder Judicial mostren una impotència estructural per garantir els valors de l'Estat de dret. Fins i tot quan, com en aquest cas, les normes processals li faciliten el terreny per a una actuació revisora d'un passat ominós, que als membres d'una institució democràtica com la judicial s'ha de suposar que hauria de repel·lir. No serveix de res que s'argüeixin arguments de seguretat jurídica proclius a considerar que les decisions del règim franquista obeïen a criteris de validesa inqüestionables. La garantia dels drets humans i la persecució dels delictes contra la humanitat no prescriuen.

La conclusió que es deriva d'aquest i d'altres casos és que, ara més que mai, es fa necessària una solemne llei de les Corts Generals que declari nul·les  totes les sentències i les sancions administratives dictades per la dictadura franquista. Des del cop militar contra el règim democràtic de la Segona República que va tenir lloc el 17-18 de juliol del 1936 fins als últims espeternecs de franquisme, que es trenca, no amb la mort del dictador, sinó amb el resultat de les primeres eleccions democràtiques, celebrades el 15 de juny del 1977.

Aquesta nul·litat ha de ser general i no pas particular, sense distinció ni caràcter retroactiu, amb l'únic fi de reparar la memòria de la llibertat. En conseqüència, els efectes jurídics de la llei s'esgoten en ella mateixa. No ha de tenir efectes enfront a tercers; és a dir, no ha de suposar obrir una interminable i descontrolada legitimació activa processal per iniciar processos judicials, amb finalitat diversa i, en alguns casos, segurament que amb finalitats més aviat poc desitjables.

El paraigua jurídic és la mateixa forma de govern que estableix la Constitució, basada en els valors de llibertat, dignitat, justícia i pluralisme. I l'objectiu no pot ser cap altre que un acte de justícia cívica, com és la reparació de la memòria de la llibertat.

Marc Carrillo,

catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Pompeu Fabra

(El Periódico de Catalunya, 19-12-06)

Ateneu Llibertari Estel Negre

ButlletÝ Estel Negre, 171 (desembre 2006)

estelnegre | 18 Desembre, 2006 04:16

Butlletí Estel Negre, 171 (desembre 2006)

Butlletí 171

- Héctor Pavelic: En  escoltar la notícia de la mort de Pinochet

- Mario Benedetti: Obituario con hurras. A la muerte de un canalla

Carlos Beas Torres: Missatge urgent des d'Oaxaca

Indymedia Illes: Crida a la participación popular d'Indymedia Illes

- Javi: Seguim vius a Menorca!

- Estel Negre: L'Ateneu ja té bloc

- CNT-AIT (Palma): La no violència com a valor educatiu

- Absolts els compamys jutjats per reivindicar el Patrimoni

- Clàudia Navinés: La veu silenciada

Ateneu Llibertari Estel Negre

Animacions pacifistes

estelnegre | 17 Desembre, 2006 06:39

Animacions pacifistes

Concurs d'Animacions per la Pau

La Fundació per la Pau ha penjat en Internet les tres pel·lícules guanyadores, més 16 curts seleccionats, del seu primer Concurs d’Animacions per la Pau. Les pel·lícules han estat publicades sota llicència Creative Commons, ja que la seva intenció és que siguin emprades lliurement en la sensibilització i l’educació per a la pau. Són bons materials per tallers, videofòrums, cursos, etc.

Fundació per la Pau

Ateneu Llibertari Estel Negre

Un e-mail dĺOctavio Alberola sobre el źcas Granado-Delgado╗

estelnegre | 16 Desembre, 2006 07:48

Un e-mail d’Octavio Alberola sobre el «cas Granado-Delgado»

Aquí teniu el correu electrònic i la documentació (en links) que ens ha enviat Octavio Alberola sobre el rebuig a revisar la sentŔncia del Cas Granado-Delgado.

Octavio Alberola

Os adjunto la carta que hemos enviado a los portavoces de los grupos parlamentarios que ya es irrelevante, tras el debate que por fin se ha conseguido, que la rehabilitación de las víctimas (TODAS) de la represión se haga por Ley y mucho menos que se autoricen las revisiones (caso por caso). Lo importante (y éste era el objetivo que perseguíamos) es que ese tema se ha puesto de actualidad y que han quedado en evidencia los responsables (los partidos políticos) de treinta años de desmemoria y de vergüenza.

El recurso de revisión era para nosotros un medio para conseguir esta toma de conciencia. Ahora dependerá de lo que en el seno de  la sociedad seamos capaces de hacer para que la memoria siga viva. No olvidéis que con leyes y monumentos, etc., es como se la entierra.

Nuestra carta, proponiendo una Resolución solemne e institucional de rehabilitación pública..., está escrita para que asuman (todos) esa rehabilitación, para que se comprometan colectivamente y no se echen la responsabilidad unos a otros de no llegar a un consenso. Pero tampoco tiene gran importancia si lo consiguen, pues lo que ha quedado bien claro es que, pese a lo que digan de la reconciliación, hay dos Españas frente a frente y una de ellas está tan dividida como en los tiempos de la guerra civil.

También os adjunto el acta del debate de hoy en el Congreso.

Os seguiremos enviando información

Un abrazo

Octavio

Ateneu Llibertari Estel Negre

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS