estelnegre | 12 Febrer, 2012 08:42
Aquí teniu la
introducció a la
publicació Rebel·leu-vos!
Publicació per l'autogestió, i un índex-resum
dels continguts que sortiran
a la llum el 15 de març en una nova publicació
massiva de 500.000 exemplars.
---
Què
és això?
Aquest
document és
l'índex de continguts de
¡Rebel·leu-vos! publicació per
l'autogestió que veurà
la llum el proper 15 de març. Cada títol de
l'índex ve acompanyat per una breu
introducció del que contindrà la
publicació final.
Es
publicarà una
sola edició que sortirà al carrer el
pròxim 15 de març, seguint el camí
obert
per altres publicacions anteriors:
Crisi. 200.000 exemplars
distribuïts el 17
de setembre de 2008 per tot Catalunya, denunciant i assenyalant als
responsables del que ara coneixem com "La crisi financera del 2008 o el
crash del 2008".
Podem. 350.000 exemplars
distribuïts el 17
de març de 2009 a tot l'Estat espanyol, on ja es plantejaven
eines per
desenvolupar l'autogestió i organitzar-nos
col·lectivament.
Volem. Desenes de milers d'exemplars
autoeditats el 17 de setembre del 2009 a nivell internacional. Va
consistir en
un manual d'autogestió que es va distribuïr en
més d'un centenar de punts de
trobada.
Quina
publicació?
Una
publicació per
impulsar la transformació social des de baix
mitjançant la autoorganització en
xarxa i l'autogestió.
24
pàgines en
format diari (mida de pàgina: 290x375 mm.). 8 d'elles a
color i la resta en
blanc i negre.
Quants?
500.000
exemplars
impresos, 300.000 d'ells en castellà (¡Rebelaos!)
i 200.000 en català (Rebel·leu-vos!),
a més de versions digitals (en PDF) en altres idiomes i una
edició local pròpia
com a mínim França.
Qui?
Persones
afins,
vinculades algunes a les anteriors publicacions, a la Cooperativa
Integral
Catalana, a altres iniciatives de desobediència i
participants actius del
moviment 15M. Funcionem assumint la simplicitat voluntària,
l'autogestió
col·lectiva i el suport mutu i ens associem amb el nom de
Col·lectiu Afinitat
Rebel, que sorgeix per impulsar aquesta iniciativa i autodissoldre's
posteriorment. És per tant, un col·lectiu
autònom temporal, vinculat al procés
de les Cooperatives Integrals.
I
després que?
A partir
del 15 de
març toca organitzar-nos. A més de les eines que
proporcionarà la publicació ¡Rebelaos!,
a partir d'aquesta data
començarà a funcionar el portal
www.autogestio.cat Aquesta web serà un punt de
referència per impulsar iniciatives autogestionades,
mitjançant una aplicació
de gestió de recursos que hem batejat com SIGRA (Sistema
Integral de Gestió de
Recursos Autogestionats). Serà un conjunt d'eines per
interrelacionar de manera
directa i sense intermediaris, impulsant per exemple, borses de
treball,
d'immobles o de recursos educatius, per donar solucions autogestionades
a
qüestions com, l'atur, l'habitatge o l'educació.
SIGRA serà usat per la
Cooperativa Integral Catalana i volem oferir-lo com eina comuna als
col·lectius
autogestionats de qualsevol part.
Com puc
col·laborar?
Les vies
més
importants per col·laborar amb el projecte a curt termini
són:
La
difusió. Difon
la campanya entre els teus contactes, els teus amics, familiars, en
bloc,
fòrums, xats, a la feina, al carrer, ...
La
traducció.
Traducció dels diferents continguts a altres idiomes:
anglès, euskera, gallec,
francès... Si estàs interessat escriu-nos a info
[arroba] rebelaos.net
La
distribució.
Fem possible que la publicació arribi a tots els racons.
Apunta't com a node de
distribució per anar coordinant-nos:
http://www.rebelaos.net/distribucion
Així
doncs, us
convidem a generar un primer node a la vostra ciutat o regió
i des d'allí
contactar amb persones d'altres barris, ciutats i pobles propers per
fer
realitat la distribució de la publicació a nivell
local. Com a referència,
compteu que toca una mitjana d'1 exemplar per cada 100 habitants.
El
finançament i
altres formes de col·laboració no
monetària. Hem llançat una campanya de crowdfunding (sistema de donacions en
massa) mitjançant la plataforma goteo.org, per cobrir entre
altres, els costos
de la impressió:
http://www.goteo.org/project/rebelaos-publicacion-por-la
-autogestió
Paypal.
afinidadrebelde@moviments.net
N
º de compte.
1491 0001 24 1009490127. Concepte "15mar"
... I
finalment.
Què contindrà la publicació?
1. Portada
¿?
2.
Contextualització del 15-M i estratègies
d'acció.
Què
va ser del
15M? El 15 de maig de 2011 és una data marcada en els
calendaris de la
història, com a rellevant que per un moment va fer somiar i
vibrar a milers de
persones de manera simultània. Cada vegada que aprofundim en
l'autoorganització
en xarxa, anem reproduint breus espais de llibertat individuals i
col·lectius.
El proper 15 de març serà un altre dia qualsevol.
Fem ara que tot els dies de
les nostres vides siguin 15M.
3. Cap a la
contextualització. De la situació
política, econòmica i social
Ara fa dos
segles
es va iniciar l'últim assalt a la llibertat de l'individu,
un pas que ha
resultat nefasta per a milions d'éssers humans. Aquest
assalt, liderat pel
liberalisme i el modernisme, han permès enfortir la figura
de l'Estat,
penetrant i dominant tots i cada un dels racons de la nostra vida. Per
a
satisfacció de les classes poderoses i amb la
connivència de no pocs admiradors
de tals gestes, el pròxim 19 de març, els poders
fàctics celebraran a Cadis, el
200 aniversari d'una aberració deshumanitzadora anomenada
"La Pepa".
4.
Autoocupació i
cooperatives contra l'acció de competir per una feina
precària
Quan l'atur
és un
dels problemes que més preocupen la població,
l'opció per generar noves formes
de produir, fora de la maquinària capitalista, és
un eix fonamental per anar
generant un nou sistema socioeconòmic. Les cooperatives
són les formes realment
democràtiques de ser productives en el món
actual. Generar un marc de protecció
legal bàsic que permeti autoocupar evitant els costos a
què obliga cenyir-se el
sistema estatal i posar en marxa borses de treball basades en el suport
mutu,
són algunes de les eines de generació una
multiplicació de l'autoocupació en el
món d'avui .
5. Quan la
propietat privada ja no satisfà les necessitats d'habitatge
Cal generar
una
estratègia des de baix per recuperar el dret a
l'ús de l'habitatge, i a més,
tenim mitjans per a això. Des de les oficines
autogestionades d'immobles, fins
a les cooperatives d'habitatge, és el moment
d'organitzar-nos entre totes per
accedir a un habitatge digne.
6.
Alternatives en
el medi rural: des del camp i cap al camp
El medi
rural és
molt més que el somni idíl·lic de
joves urbans. Es tracta d'una realitat dura,
que ha estat sempre en crisi. Els pobladors, de l'àmbit
rural i de l'àmbit urbà
necessiten treballar junts per generar un retorn esglaonat al camp des
d'una
ciutat superpoblada, i un empoderament integral de les persones que ja
formen
part del medi rural.
7.
Sobirania
alimentària i agroecologia.
Cada vegada
tenim
més coneixements per sembrar i cuinar tots els nutrients
necessaris per a una
vida sana, sense dependre del sistema agroindustrial. Eines com
l'agroecologia,
els horts urbans i la permacultura poden ajudar-nos a aprofitar els
espais disponibles,
i un sistema de certificació participativa ens
permetrà tenir cura de la
qualitat sense haver de dependre de la burocràcia
institucional.
8. Cap a un
sistema de salut públic cooperativista i autogestionat
La sanitat
pública
superada ja des de fa molt temps pels interessos mercantilistes (en
especial
els de les farmacèutiques), està ara en perill de
mort a causa de les
retallades estatals. Per això, ara més que mai
és moment de generar un sistema
de salut nou i diferent, cooperativista en el seu funcionament,
holístic en el
seu plantejament, i amb l'autogestió com a objectiu per a
tothom.
9.
Educació lliure
i comunitària
Els
interessos
privats, l'autoritarisme i procés d'adoctrinament impulsats
per l'Estat, han
generat un sistema educatiu que bloqueja la creativitat i la llibertat
de les
persones. Diverses opcions educatives basades en la llibertat i
l'autoconeixement de les persones van agafant força i
és el moment d'incorporar
el component comunitari, per generar una nova educació a
l'abast de tots i
totes.
10.
Intel·ligència
col·lectiva i coneixement lliure per desenvolupar eines
lliures i recursos
comunitaris.
El
coneixement ha
estat segrestat pels estats i els seus innombrables associats
(exèrcits,
mercats, empreses, adinerats), que durant segles han anat teixint una
gran
teranyina on les capacitats humanes han anat naufragant: patents,
propietat
intel·lectual, copyright, propietat privada... El
coneixement lliure compartit
entre iguals significa recuperar els mitjans per generar mitjans
comunitaris i
autogestionats basats en el suport mutu: el programari, el maquinari,
la
maquinària, la cultura, les xarxes socials, les xarxes de
telecomunicacions ...
poden ser lliures. T'animes a ser lliure?
11. La
comunicació
lliure com a mitjà per protegir-nos de la societat de la
desinformació
Les
agències
d'informació i notícies, les televisions,
ràdios i diaris són empreses al
servei de la banca i de l'Estat. Els seus consells
d'administració, gestors al
servei del mercat, estableixen les pautes per a un bon desenvolupament
del
control social, les regles del joc per construir una opinió
pública que
garanteixi el seu inamovible estatus. Frenar aquesta
deshumanització, significa
poder comunicar-nos d'igual a igual, amb autonomia.
12/13
[PÀGINES
CENTRALS] Cooperatives Integrals. Una proposta de transició
per caminar cap a
la revolució integral
Les
cooperatives
integrals són processos de transformació social
que comencen a germinar en
diferents territoris, seguint la via oberta per la Cooperativa Integral
Catalana
des de maig de 2010. Aquest és un model per estendre
l'autoorganització local i
la interacció global en xarxa, per enfortir les relacions
humanes de proximitat
i generar projectes i iniciatives autogestionades, per tal de cobrir
les
necessitats bàsiques (tant emocionals com materials) de tots
i totes.
Democràcia directa i suport mutu per empoderar i recuperar
la dignitat.
14.
Reflexions
sobre l'assemblea
L'assemblea,
forma
natural d'autoorganització dels pobles de la
península ibèrica, ha de ser la
via per recuperar la sobirania col·lectiva per autogovernar
i emancipar-nos,
sense intermediaris. Aquest procés requereix una profunda
reflexió, per la qual
cal prendre seriosament la qüestió
assembleària per poder derrotar el sistema
parlamentari, partitocràtic i burgès que domina
les nostres vides.
15. Dret de
Rebel·lió. Iniciativa per estendre la
desobediència civil organitzada i
conjunta
Quan el
govern
ataca els drets dels seus ciutadans en benefici d'uns pocs, la
rebel·lió es
converteix en el més genuí dels nostres drets i
el més fonamental dels nostres
deures. Només mitjançant la
desobediència civil massiva tenim possibilitats
reals de canviar l'ordre establert.
16. La
insubmissió
fiscal com a estratègia de rebel·lia
L'objecció
fiscal
als pressupostos militars, com a punt de partida per a una campanya
d'insubmissió fiscal més àmplia,
incorporant per ex. deute públic, policia i
monarquia.
La
insubmissió
fiscal com a eina per l'autogestió fiscal.
17.
Insolvència,
legalitat i col·lectivitzacions
La
insolvència és
una eina que podem aprofitar per enfortir processos
col·lectius d'empoderament,
tant per alliberar-nos a nivell personal com per protegir-nos a nivell
col·lectiu. Un bon coneixement de la legalitat ens
ajudarà en el camí de
l'autogestió, i més concretament en les
col·lectivitzacions d'immobles.
18. Sistema
econòmic integral
Per
impulsar un
procés de desmercantilització de la nostra vida i
el nostre entorn més proper,
necessitem generar eines econòmiques de
transició, per tal d'afeblir el sistema
econòmic hegemònic capitalista. Les monedes
socials són un instrument per donar
un valor a l'intercanvi de béns, serveis i coneixements,
facilitant i
facilitant-nos el camí cap a una societat sense diners.
Alhora, recuperem
formes espontànies de relacionar econòmicament,
basades aquestes en la
proximitat i en la confiança, com són el troc i
l'art del compartir.
19. CASX.
Una
banca sense interessos que trenca la lògica del mercat
financer capitalista.
Una
cooperativa
financera, assembleària, autogestionada i desobedient amb la
realitat existent,
per anar un pas més enllà que la banca
ètica i generar recursos per a
l'aflorament de projectes de transformació social al marge
del sistema
capitalista. Una eina per a aquells projectes que construeixen nous
mons més
enllà de la legalitat actual i impulsar la
reducció del consum individual i
col·lectiu com a forma de sortir guanyant sense necessitar
de la usura.
20.
Activistes.
Grups d'afinitat treballant en xarxa.
El vell
model dels
alliberats a sou de l'Estat (directament o indirectament
finançats i
remunerats) requereix ser abordat de manera radical, és a
dir, aproximant-nos a
l'arrel del problema. Trencar aquesta dinàmica
d'assimilació requereix
autoorganitzar-nos en grups d'afinitat, de manera descentralitzada i
treballant
en xarxa per promoure i impulsar alternatives autogestionades en
l'àmbit local.
21.
L'autosuficiència sobre tots els plans de la vida
Produir la
nostra
pròpia energia, impulsar formes de transport sense dependre
de petroli;
aprofitar les runes d'aquest vell món que es cau, per
construir els nostres
propis recursos col·lectius. L'autosuficiència,
ens allibera i en l'actualitat
amb tots els coneixements i pràctiques generades, ja
és possible
desenvolupar-la.
22.
Estendre
l'autogestió a l'àmbit local. Per on
començar?
Com generar
un
sistema integral d'autogestió al nostre barri o ciutat? Com
generar suport mutu
per cobrir les necessitats bàsiques en diversos
àmbits de la nostra vida? Quins
serien les primeres passes?
Dispositius
comentats en altres articles com les borses de treball, les oficines
d'habitatge o els centres de salut autogestionats, seran alguns dels
elements
bàsics per generar un empoderament complet des de
l'àmbit local.
23. Un
portal web
per a la gestió de recursos autogestionats.
Un sistema
informàtic que ens permeti compartir recursos en tots els
àmbits de la nostra
vida de manera que no haguem de generar un mitjà diferent
per a cada tema ni
per a cada territori. Un punt de trobada digital per generar projectes
de vida
fora del capitalisme i al marge de l'Estat.
24.
Contraportada.
¿?
estelnegre | 11 Febrer, 2012 10:29
Vam
conèixer el
jutge Garzón el juliol del 1992, just abans dels Jocs
Olímpics de Barcelona.
Érem una trentena de persones vinculades a organitzacions
independentistes. Ens
van portar davant seu després d’haver passat cinc
dies incomunicats a la
Direcció General de la Guàrdia Civil, on vam ser
objecte de múltiples tortures
i maltractaments. Malgrat les lesions visibles que molts de nosaltres
teníem i
la nostra denúncia durant la declaració, aquest
jutge no es va immutar i va
continuar instruint com si allò no tingués res a
veure amb ell.
Van haver
de
passar dotze anys perquè el Tribunal Internacional
d’Estrasburg condemnés
l’estat espanyol per no haver investigat les
denúncies de tortura, malgrat que
hi havia prou indicis per a fer-ho. El primer jutge que va desestimar
les
denúncies va ser el jutge Garzón. Ell va
prevaricar quan va instruir causes amb
declaracions obtingudes sota tortura.
Paradoxalment,
ara
el jutge tasta una mica la seva medecina –i no és
pas cap frase feta. El jutge
Garzón va ser magistrat d’un tribunal especial,
hereu del franquisme, i encara
no ha estat jutjat per la seva responsabilitat en el centenar llarg de
denúncies per tortura de persones detingudes per ordre seva
durant la seva
carrera en aquell tribunal hereu del TOP. Des de
l’Audiència Nacional aplicava
lleis especials denunciades per totes les organitzacions de defensa
dels drets
humans, com ara les lleis d’incomunicació
policíaca, que facilita la pràctica
de la tortura.
D’una
altra banda,
no podem deixar d’esmentar la causa de fons que expliquen la
persistència del
franquisme en els tribunals i en les lleis --com ara la
constitució del 78--
que fan possible aquesta contradicció en l’actual
sistema judicial: el pacte
polític de ‘la transició’ amb
el franquisme, pacte, subratllem-ho, que, lluny
d’haver estat revisat durant aquests decennis en una
direcció democratitzadora,
tendeix a posicions antidemocràtiques en aspectes essencials.
L’assumpció
d’algunes posicions franquistes per algunes forces dites
democràtiques, com ara
la impunitat de la repressió franquista i la
prohibició del dret democràtic
d’autodeterminació de catalans i bascos, solament
ha causat sofriment i
frustració en molts sectors de la població.
Nosaltres
donem
ple suport als familiars que demanen que els repressors franquistes
siguin
jutjats, però no podem fer abstracció de la
repressió que sofrim avui com a
ciutadans i com a poble. Garzón ara és
víctima de la maquinària jurídica de
la
qual formava part, però en molts aspectes continua adherit a
aquella maquinària
judicial i repressora pactada amb el franquisme, i constantment
reforçada pel
P$OE i el PP.
Ramon
Piqué
Marcel
Dalmau
estelnegre | 10 Febrer, 2012 17:05
No
es pot reprimir la «Primavera àrab»
Amnistia
Internacional, moviment en favor dels drets humans amb més
de tres milions de
membres, ha convocat els seus activistes de tot el món a
celebrar, el proper
dissabte 11 de febrer, un Dia d'Acció Global per demostrar
la seva solidaritat
amb els activistes de la primavera àrab.
L'anomenada
revolució de la primavera àrab segueix en marxa.
Amb aquest Dia d'Acció Global,
Amnistia Internacional vol mostrar la seva solidaritat amb totes
aquelles
persones que a l'Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica
han arriscat i segueixen
arriscant les seves vides en favor d'un més ampli
reconeixement dels drets
humans. El moviment vol mostrar la seva admiració i respecte
pel sentit de la
dignitat i el coratge dels activistes de la primavera àrab.
Dignitat i coratge
que en molts casos els ha comportat un altíssim cost
personal en forma de
morts, tortures, desaparicions o amenaces
Amnistia
Internacional Mallorca - Eivissa, s'uneix a aquesta
demostració de solidaritat
amb la primavera àrab i convoca a socis, activistes i
simpatitzants, a l'acte
públic que el proper dissabte 11 de febrer, el grup d'AI
Mallorca Eivissa, ha
de dur a terme. Aquest acte, que tindrà lloc a les 11:00 a
la Plaça Verge de la
Salut, amb la col·laboració de socis i
simpatitzants es confeccionarà un panell
fet amb flors de paper on es llegirà la paraula
"Solidaritat" en
àrab. Es llegirà un manifest i recolliran
signatures reclamant a
les autoritats el respecte als drets
humans. Aquestes dades i les firmes seran posteriorment enviades a les
organitzacions dels països implicats.
---
Acte:
Solidaritat amb els
activistes de la
«Primavera àrab»
Lloc:
Plaça
Verge de la Salut (davant la
Església San Miquel)
Data:
11 de febrer a les 11.00 hores
---
Durant
l'acte
membres d'Amnistia Internacional atendran els mitjans de
comunicació que els
vulguin entrevistar.
Documentació:
Año de
rebelión: El estado de los derechos
humanos en Oriente Medio y el Norte de África
(9 de enero de 2012).
estelnegre | 09 Febrer, 2012 10:15
Acte
de acadèmic de record a Alícia Bauzà
van Slingerlandt
Dilluns
13 de febrer de 2012 a les 19 hores
Sala
d’Actes de l’edifici Ramon Llull (Camps UIB)
L’entrada
de 2012
fou de molt mal record, negre i terrible, per la família,
amics i tota la gent
que estimava n’Alícia Bauzà van
Slingerlandt (Hilversum; Holanda, 1976 – Port
de Pollença, 2011) i, entre aquests, sens dubte tots el
membres del grups
d’investigació amb qui treballava, el Cities,
Environment, Landscape (CEL) de
Lund i el Grup d’Investigació sobre Sostenibilitat
i Territori (GIST) de la
UIB. Tots plegats començàrem el nou any entre
l’astorament de la notícia del
seu traspàs i el dolor de la pèrdua
d’una gran companya.
Alícia
Bauzà,
després de llicenciar-se i assolir el seu Diploma
d’Estudis Avançats, fou professora
del Departament de Ciències de la Terra (UIB) fins el 2010,
any que s’incorporà
al departament de Geografia Humana de Lund (Suècia).
Allà, sota la direcció
d’Eric Clark, estava preparant la seva tesi sobre el paper de
les
megainfraestructures de transport en les lògiques
sistèmiques d'acumulació del
capital.
Amb
l’acte de dia
13 la comunitat acadèmica vol rendir públic
homenatge a la nostracompanya
traspassada on intervindran persones que tingueren relació
amb ella en la seva curta
però intensa vida universitària.
Fins sempre
Àlis.
estelnegre | 08 Febrer, 2012 09:38
Dijous 16
de
febrer
Projecció
del
documental: No end in sight (2007,
EUA)
Direcció:
Charles
Ferguson
Duració:
102 minuts
Sinopsi: No end in sight relata els principals
errors comesos abans i durant la invasió d'Iraq per
l'administració George W.
Bush. Els insuficients nivells de tropes desplegades al
país, les errades en el
govern interí i altres assumptes de política
militar.
Hora: 20
hores
Lloc: SACMA
(D'en
Bosch, 5 / Manacor)
---
Divendres
17 de
febrer
Xerrada: Ells estan en guerra, i nosaltres? Claus per
entendre l'ordre bèl.lic mundial i l'antimilitarisme del
segle XXI
A
càrrec de Víctor
García
Hora: 20
hores
Lloc: SACMA
(D'en
Bosch, 5 / Manacor)
---
El pla
d'austeritat
del govern, pretén retallar 30 mil milions d'euros. No
obstant això, només el Ministeri
de Defensa li deu 27 mil milions al ministeri d'Indústria.
És a dir, en lloc d'invertir
a produir béns i serveis s'infla de manera encoberta la
despesa militar. Només
la guerra d'Afganistan ens costa un milió d'euros al dia.
Per no parlar de les
incomptables summes de diners que s'ha regalat a la mateixa banca que
està
tirant a la gent de les seves cases, i que es lucra invertint en els
conflictes
armats.
Tota
aquesta
despesa bèl·lica no només destrueix
països, no només els porta a la vora del
genocidi, sinó que ens empobreix cada vegada més
a nosaltres.
Ho
permetràs?
Vos hi
esperem!
estelnegre | 07 Febrer, 2012 08:27
Dimarts
ATTAC, la tertúlia d’ATTAC
Mallorca, avui dimarts 7 de
febrer, a les 19.00 hores, debatrà el tema: «Els mitjans de comunicació
com a eina del
poder. Alternatives de contrainformació».
Dimarts
7 de febrer, a les 19.00 hores
La idea
és comentar i analitzar entre tots la situació
actual dels mitjans de comunicació de masses (que actualment
s’han convertit en
una de les principals eines de control social per part del poder
establert),
quins grups socials els controlen, així com les alternatives
de
contrainformació que tenim els ciutadans en front
d’aquests mitjans massius.
Algunes
lectures recomanades:
-
Una reflexión sobre los medios y la democracia,
per Ignacio Ramonet
-
Manifiesto por el cambio cultural y
comunicativo
-
Pascual Serrano:“El periodismo
independiente no existe”, per Luis
Arranz
- La
«democracia real ya» también
tiene que llegar a los medios de comunicación,
per Pascual Serrano
-
Los medios y el sentido,
per Sami Naïr
- Un palo en las ruedas de la máquina de fabricar mentiras, per José Antonio Pérez (inclou «Las 10 Estrategias de Manipulación Mediática», según Noam Chomsky)
- La
guerra por la centralización de
la Red y sus consecuencias para el periodismo,
per Pau Llop
- Público
como síntoma, per Vicenç
Navarro
T'hi
esperem!
estelnegre | 06 Febrer, 2012 14:00
estelnegre | 05 Febrer, 2012 16:07
Sabies que?
- l'ordenança obliga a nins i nines de
només 9
anys a circular entre els cotxes?
- quan els més petits circulin per la
vorera,
no podran anar acompanyats pels seus pares, excepte si aquests van
caminant?
- es prohibirà transportar altres
persones
damunt la bici, fins i tot quan aquestes vagin en una
posició estable que no
suposa cap risc com al portacàrregues de la roda de
darrera?
- imposa sancions de fins a 500 ?, ignorant
que el risc que genera una bicicleta no és comparable al
d'un cotxe?
- no garanteix que l'Ajuntament ofereixi
alternatives segures a la circulació per la vorera?
- incompleix de forma reiterada les
disposicions del nou Reglament General de Circulació,
generant inseguretat
jurídica entre els ciclistes?
No deixem que matin el nostre mitjà de
transport!
T'adjuntem
les nostres al·legacions. Si ho
estàs d'acord imprimi·les i presenta-les a
qualsevol Registre de l'Ajuntament
de Palma abans del dia 12 de febrer. No cal que hi vagis tu
personalment i si
vols pots dur les d'altres persones.
Qui som?
PalmaEnBici.com,
l'espai de la bici urbana, és
un projecte pioner de comunicació mediambiental
participativa, especialitzat en
la mobilitat ciclista a Ciutat. Neix el mes de setembre de 2009, amb
l'objectiu
explícit de donar veu als usuaris de la bicicleta,
potenciar-ne el seu ús, i
denunciar tots els obstacles polítics, legals i
d'infraestructura que
impedeixen fer d?aquest mitjà l?opció preferida
pels ciutadans de Palma.
PalmaEnBici
pretén ser un espai obert on recollir les opinions de
tothom, sense
fer-ne distincions per ideologies polítiques o altres
qüestions alienes a l'estricta
defensa de la bicicleta.
Segueix el nostre bloc http://www.palmaenbici.com, o a les xarxes socials Twitter i Facebook:
http://www.facebook.com/pages/PalmaEnBici/219561663091
https://twitter.com/PalmaEnBici
Contacte: info@palmaenbici.com
estelnegre | 04 Febrer, 2012 07:43
«Emoció,
nervis, tensió;
alegria, fam
de brega;
sent el meu
cor com batega
i orgull de
ser glosador»
Així
cantava i ens explicava com es trobava i
se sentia davant del penal, amb la porteria al davant i el
públic esperant que
marqués gol, gol de glosa, és clar.
Així ho feia i així ha estat en
l'única
ocasió que fins ara l'he sentit, aquest cap de setmana a
Reus, perquè en vídeo
me'l conec una mica més i de fa dies; de la mateixa manera
que com a lector que
sóc de les seves dècimes al Diari
de
Balears. Ara espero no tardar per tornar a trobar-lo,
sentir-lo, mirar-lo i
notar, novament, l'emoció que desprèn qui canta i
no ho fa sol, qui canta i té
mil veus abans i ara que l'aguanten. Mil? No, mil no. Milions!!! Quan
algú és
capaç de captar totes les atencions dels presents i
esdevenir la veu que
explica com està el català sota domini de
Bauzà, o com no es pot estimar la
gent que destrossa la terra, o com tantes altres coses, no canta
només per
espantar els seus mals. Mentre canta, alhora, dóna veu a
colles de muts, a
legions de vergonyosos i addictes al «què
diran!», a milions de persones que
s'estimen l'eina lingüística que ell fa anar i que
alhora la comparteixen quan
l'escolten gairebé reverencialment.
Apuntat al
registre amb el nom de Mateu Matas
Ordinas des que al 1982 va sentir per primer cop veus humanes fora de
sa mare a
Santa Margalida, tant allà com aquí tothom i
totdona l'anomenem Xurí i és un
autèntic fenomen del cant improvisat que a Mallorca pren el
nom de glosat
mallorquí, tot i que el seu món s'obre a molts
altres sons i gràcies a
l'universal heptasíl·lab arriba a tots els
planetes mètrics on aquest ha fet
estada, que no són pocs.
Si aquest fos
un país normal (i normal,
insisteixo, no vol dir tan fastigós com qualsevol altre) en
tindríem notícia i
coneixement arreu d'on la seva és la llengua del
«bon dia». Amb ell, però,
passa com amb Botifarra, o Apa, o tants d'altres: les fronteres mentals
i
polítiques que als catalanoparlants i molts s'han empassat
tenen murs de
separació tan alts que del que passa a l'hort del costat no
n'acostumem a tenir
mai ni la més remota idea. Ni tan sols quan, com en aquest
cas, a l'hort del
costat hi ha nascut una carabassa de les més grans i
gustoses que hi pot haver.
A Reus,
jo me'l mirava mentre rumiava sense perdre el
compàs i mentre agafava
l'aire i es preparava per expulsar-lo -després de pensar a
velocitat de llampec-
en forma de glosa. Em mossegava els llavis i la llengua i aturava la
meva, de
respiració. I fèiem cap al silenci que era
possible amb un centenar de persones
més, per sentir les seves paraules i notar un cop
més com la clavava, com
aclaria paisatges i esbandia núvols que just quan acabava de
cantar el darrer
dels seus versos tornaven a omplir el nostre horitzó de la
incertesa al voltant
de si la propera seria tan bona com la darrera o encara ho seria
més. I sempre
era més, sempre més.
Ara el
recordo om comença a deixar de fer cara
que pensa o riu per dins i passa a treure so per la boca, aleshores,
només
aleshores, entens que Xurí no canta, sinó que
transmet paraules de vida, te les
fa notar, et fa sentir i et fa, sobretot, gaudir. Perquè
milions de veus alhora
li surten per la boca i totes i cada una són tan importants
que els que no
cantem o ho fem malament perdem també la por de dir en veu
alta i en català tot
allò que no gosàvem. Passa pocs cops a una
llengua i és ara i a Mallorca. No
callis mai, Xurí!
«Sabem que alguns volen mal,
que cerquen vinclar i tòrcer,
però amb seny, coratge i
força
"lluitarem fins al final".»
estelnegre | 03 Febrer, 2012 09:43
El
dilluns 6 de febrer a les 22 hores, Juan Manuel Sánchez
Gordillo, alcalde de Marinaleda (Sevilla), tractarà el tema
de «La Crisi i el
Cooperativisme» al CSOA Sa Foneta
(plaça Islàndia, 10 / Palma).
Marinaleda
és el poble d'Espanya on existeix menys atur.
Sánchez Gordillo ve a explicar-nos l'experiència
del seu poble, on els
benestars col·lectius no tenen limitis per al poble (servei
gratuït a domicili,
consultoris mèdics, l'institut, wifi, habitatges, parcs
infantils, pavelló
esportiu, etc.).
Tot un exemple de poble que demostra que un altre sistema és possible...
Us
hi esperem!
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |