Administrar

Comunicat de Mem˛ria de Mallorca davant el nou atac contra el Bosc de la Mem˛ria

estelnegre | 23 Gener, 2007 08:08

Comunicat de Memòria de Mallorca davant el nou atac contra el Bosc de la Memòria

Bosc de la Memòria

Memòria de Mallorca expressa el seu enèrgic rebuig i la seva més profunda condemna dels atacs perpetrats durant el darrer cap de setmana contra una vintena d'arbres del Bosc de la Memòria a Bendinat, Illetes (Calvià). Aquest Bosc va ser creat l'any 2003 com a record als homes de Calvià que foren repressaliats durant la Guerra Civil i als homes detinguts i executats al Fortí d'Illetes. El Bosc està format per més de 200 arbres identificats amb plaques on s'han inscrit els noms de totes aquestes persones.

En el darrer any, famílies de tot Mallorca han continuat sembrant arbres i instal·lant plaques amb més noms de desapareguts, davant la impossibilitat de fer-ho a cap cementiri mentre no se'ls cerqui i siguin tornats a les seves famílies. El Bosc de la Memòria ha esdevingut així un autèntic cementiri on honrar els desapareguts i a on acudeixen regularment les seves famílies i hi dipositen rams de flors. Aquest atac, i ja és el cinquè, no és només contra uns arbres: es dirigeix contra el nom i la dignitat de totes les persones que no es pogueren defensar en el seu moment i que les seves famílies continuen cercant.

Memòria de Mallorca es va dirigir en el mes de juliol de 2006 al batle de Calvià, senyor Carlos Delgado, per sol·licitar-li un millor manteniment de la zona, la identificació del Bosc com a lloc d'homenatge als desapareguts i morts durant la Guerra Civil i una major vigilància davant els continus actes de vandalisme, alguns clarament de tipus feixista, que es perpetren contra aquest Bosc. Fins al moment, l'Ajuntament de Calvià no ha realitzat cap d'aquestes mesures. Memòria de Mallorca fa una crida, una vegada més, a l'Ajuntament de Calvià perquè protegeixi el Bosc de la Memòria com es mereix, un lloc de record per als morts i de recolliment per als seus familiars.

A petició de les famílies dels desapareguts honorats en aquest Bosc, Memòria de Mallorca convoca una

CONCENTRACIÓ DE CONDEMNA DELS ATACS EL PROPER DISSABTE 27 DE GENER A LES 12 H. AL BOSC DE LA MEMÒRIA

Us hi esperem!

Memòria de Mallorca

Arbre de Jaume Serra Cardell, mestre socialista, assassinat pels feixistes el 1937 al Fortí d’Illetes, als 23 anys, acusat d’executar «actes de resistència»

Arbre de Jaume Serra Cardell, mestre socialista, assassinat pels feixistes el 1937 al Fortí d’Illetes, als 23 anys, acusat d’executar «actes de resistència»

Ateneu Llibertari Estel Negre

źFatxes per a tots els gustos╗, per Ignasi Aragay

estelnegre | 22 Gener, 2007 12:45

«Fatxes per a tots els gustos», per Ignasi Aragay

Xavier Casals segueix a UltraCatalunya les peripècies de l'extrema dreta, des del neofranquisme fins a l'actual islamofòbia

UltraCatalunya

Afortunadament, la història de l'extrema dreta a Catalunya és d'aquelles de molt soroll per a no-res. Un sens fi de grups, una original llista de sigles que s'han reinventat amb sorprenent dinamisme, força ressò mediàtic, algunes derives violentes, però tot plegat per a una nul·la representativitat política i un escassíssim suport social. Aquest és el món ultra que ens envolta.

L'historiador Xavier Casals dedica ara un estudi de mig miler de pàgines a fer el recorregut històric dels últims 40 anys per la peripècia minoritària d'aquest món. Es titula UltraCatalunya i surt amb el segell de l'editorial L'Esfera dels Llibres. Amb aquesta obra, l'autor tanca un cicle de 20 anys de recerques, una feinada que troba la seva justificació en una interessant cita de la també historiadora Anne-Marie Duranton-Crabol: "En democràcia, la presència de grups extremistes forma part de l'ordre de les coses: negar-ne l'existència posa en relleu una mena de sortilegi; fer una lectura demonitzadora de la ultradreta (...) impedeix analitzar-ne l'èxit eventual o preveure'n el fracàs. Només un bon coneixement d'aquests grups permetrà valorar informacions com el resultat electoral, l'agressió racista, l'atemptat terrorista o la manifestació violenta en un estadi". De tot això n'hem tingut una mica, aquí.

Vista la manca d'estudis publicats sobre l'assumpte, Casals ha volgut fer un ambiciós triple salt mortal: omplir amb recerca els buits existents -que són molts-, fer una síntesi global i aportar elements interpretatius.

Sigles i grupuscles

El resultat és un text dividit en quatre blocs cronològics -La crisi del franquisme (1966-75), La inviabilitat del neofranquisme (1975-82), De la marginalitat a l'entrisme (1982-2006) i La nova ultradreta (1999-2006)- organitzats en molts capítols pels quals transiten falangistes, guerrillers de Cristo Rey, neonazis, piñaristas (de Blas Piñar), carlins, ultracatalanistes, skinheads, Brigadas Blanquiazules i un sens fi de sigles de grupuscles més aviat efímers.

Tot plegat es presenta contextualitzat dins el sistema polític català, fet que porta l'autor a fer arriscades -en el sentit interpretatiu- incursions en l'aventura del vidalquadrisme, la Plataforma per Catalunya (PxC) i la recent irrupció de Ciutadans (C's). Casals deixa clar que aquests lideratges, moviments o partits "no són ultres", però alhora diu que han sabut aprofitar la crisi de confiança general en la política amb discursos populistes fragmentaris, focalitzats en assumptes fronterers que la ultradreta ha volgut explotar sense èxit, com ara els drets lingüístics, el rebuig a l'immigrant o la inseguretat ciutadana. Quins trets els uneixen? Defugen el terme partit en la seva denominació, eviten situar-se en l'eix dreta-esquerra, censuren els partits tradicionals i s'han configurat a Catalunya però tenen vocació estatal. I això sí, el vot orfe que en altres latituds europees recull la ultradreta, per exemple la lepenista, aquí, segons Casals, hauria anat a parar a aquests grups.

Els fatxes nostrats

Tot i que el gros de l'obra se centra en l'extrema dreta espanyolista -que, malgrat ser marginal a Catalunya, Déu n'hi do la diversitat interna que ha tingut durant les últimes quatre dècades-, també hi ha lloc per reflectir els puntuals grupuscles ultres independentistes, com el -segons Casals- "fantasmagòric" Partit Nacionalsocialista Català dels inicis de la Transició, el xenòfob Moviment Separatista Català que a principi dels 80 va difondre lemes com "Xarnegos fora" o "Fora negres, moros i espanyols", o el "minúscul" Partit Nacionalista Català (PNAC) que el 1992 llançava consignes com "Catalunya per als catalans", "Stop immigració" i "CiU caragirats".

Xenofòbia marginal

Casals atribueix la marginalitat d'aquest fenomen al fet que els sectors ultraespanyols han monopolitzat a Catalunya les ideologies feixistes des de l'inici del segle XX i a la mateixa existència del franquisme. En resum, l'autor afirma que "a Catalunya no s'han consolidat discursos separatistes neonazis, sinó únicament de xenofòbia contra la població immigrant castellanoparlant", sempre amb un limitadíssim impacte i sense continuïtat.

En qualsevol cas, la "dualitat fatxa" configura un tret d'originalitat de la ultradreta a Catalunya, marcada per dues fronteres culturals o, si es vol, per dues hiperfidelitats patriòtiques contraposades. Una dualitat, però, ben desigual: la preeminència espanyolista en aquest reduït món és més que notòria i ha tingut, segons Casals, una "continuïtat invisible" i un dinamisme innovador (per exemple, amb l'exportació de fórmules de l'extrema dreta francesa i italiana) que no ha trobat suport a la resta d'Espanya, on el llast del franquisme ha resultat letal.

És a dir, "també en la ultradreta espanyola s'ha manifestat un fet diferencial català", remarca Casals, que recorda com les formacions actuals de la ultradreta espanyolista a Catalunya no han aconseguit cap projecció electoral significativa, "tant si segueixen una orientació lepenista (com Democracia Nacional), com si han sorgit de l'àmbit fuerzanuevista (com Alternativa Española) o si són de caràcter nacional-revolucionari (com el Movimiento Social Republicano)".

Ignasi Aragay

(Avui, 22-01-07)

Aquest article en pdf

Ateneu Llibertari Estel Negre

źViatge a la Mallorca tricolor╗, per BelÚn Ginart

estelnegre | 21 Gener, 2007 06:56

«Viatge a la Mallorca tricolor», per Belén Ginart

Un llibre de Joana Maria Roque i Albert Herranz revisa els fets i els protagonistes de la Segona República a l’illa

Una de les imatges que es recullen en el llibre sobre la Segona República a Mallorca

La Guerra Civil i els 40 anys de dictadura han estat com una ombra fosca que s'ha projectat sobre la memòria de la Segona República a Mallorca. Explicar-ne l'essència, els fets primordials, el context i, especial­ment, rescatar-ne els noms propis i posar-los rostre i biografia ha estat l'objectiu que ha marcat l'escriptu­ra, a quatre mans, del lli­bre La Segona República a Mallorca. El temps, els fets i els protagonistes, pu­blicat per Miquel Font Editor. Els seus autors són la periodista Joana Maria Roque i l'escriptor Albert Herranz, inte­grants de l'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca, que han inten­tat oferir una síntesi divul­gativa de l'estret lustre que va des de la proclamació fins a l'aixe­cament militar, que va desbaratar qualsevol som­ni democràtic.

"Hi ha moltes mono­grafies sobre la Repúbli­ca, i n'hi ha de molt bo­nes. Des de la Universitat de les Illes Balears se n'han fet bastants. Però havies de consultar molts llibres sobre qüestions parcials per entendre què va ser. Nosaltres hem in­tentat explicar-ho d'una manera senzilla. Jo diria que la nostra. feina ha consistit a treure'n el bessó", explica Roque. "És el que estem acostumats a fer els periodis­tes", continua l'autora, correspon­sal a Mallorca del diari La Van­guardia. "El plantejament del lli­bre és el de fer un treball arrevistat, on la part gràfica té molta importància. Ens interessava que la gent pugui veure com eren les persones i l'ambient de l'època". Roque precisa que "en cap moment hi ha hagut la més mínima motivació "de revenja" o de fer "teoria política".

Els autors, que han comptat amb la col·laboració de Catalina Caldentey en les tasques de coordinació i correcció, remar­quen que no han pretès fer investigació, sinó divulgació, en aquest treball on abunden les foto­grafies i té la voluntat de ser acces­sible a un públic ampli, sense deixar de banda elements inèdits, com la llista de les persones que varen respondre al bàndol del ge­neral Manuel Goded per contri­buir voluntàriament a l'aixeca­ment de Franco. Herranz assenya­la que la tasca de documentació els ha donat oportunitat d'apren­dre coses que constitueixen l'essèn­cia no només del llibre, sinó del que va significar la Segona Repú­blica quan, més enllà de l'anàlisi política, se l'estudia des del punt de vista de la seva influència so­cial. "Hem après que hi va haver una classe popular que va rebre amb molta alegria la proclamació de la República, perquè va inter­pretar que, de la seva mà, arribava el progrés a l'illa, un entusiasme no compartit per l'oligarquia que s'havia vist afavorida tant per la dictadura com per la democràcia. I hem après que a Mallorca, que sempre es presenta com a conser­vadora, hi ha una tradició progres­sista entesa en un doble sentit, el del liberalisme progressista i el progressisme des del punt de vista del moviment obrer".

La Segona República a Mallor­ca està estructurat en tres parts. La primera és una introducció, ge­neral i transversal, sobre el con­text social, econòmic, polític i cul­tural de l'època. La segona utilit­za les fotografies per donar una instantània dels principals esdeve­niments que es van viure a Mallor­ca de la mà. de la República. La tercera ofereix una biografia dels principals protagonistes de l'èpo­ca. És en la part central on la imatge té més importància. El recull de fotografies s'ha fet a partir de la recerca en el magne arxiu de l'edi­tor, però també explorant els fons familiars de molts mallorquins que, explica Roque, "durant molts anys van tenir les fotografies ben amagades perquè eren perilloses. Per això era important el fet de treure les imatges i posar cara a aquesta gent".

Amb el temps; però, els fets han canviat. "Amb la nova educació democràtica, molta gent se sent orgullosa de tenir un fami­liar que defensàs la legalitat vi­gent. Però durant molt temps això es va amagar", continua' Roque. Aquest orgull renascut es va posar de manifest especialment al llarg de tot l'any passat, quan s'acom­plien 75 anys de la proclamació de la Segona República i 70 des de l'inici de la Guerra Civil. Molts municipis de l'illa van organitzar homenatges a la República i als seus partidaris i víctimes, tant els exiliats com els assassinats amb l'es­clat del conflicte bèl·lic. El llibre recalca que, en contra d'una idea ben estesa segons la qual a Mallor­ca gairebé no hi va haver guerra, hi va haver com a mímim 2.000 afusellats o assassinats. La xifra encara està oberta: "Molta gent encara no sap què va passar amb els seus familiars", diu Roque.

Els autors han volgut focalit­zar la mirada en tres col·lectius que, com ells mateixos descriuen, són "els que més feren per impul­sar un nou comportament democràtic". Són "els mestres d'escola, els batlles i les dones". El llibre combat tòpics molt estesos sobre el que era la vida a Mallorca l'any 1931 i la creença que a l'illa s'ha passat, sense transició, del pa­gès al cambrer. "S'ha dit moltes vegades que era una població agrí­cola, i això no és cert. Es calcula que un 40% es dedicava al sector industrial, que un 36% ho feia a l'agricultura i la resta als serveis, especialment al turisme". En aque­lls anys, a Mallorca s'hi van instal·lar també estrangers (principal­ment intel·lectuals i artistes ale­manys) que escapaven del convuls context internacional i es van sen­tir atrets per la just estrenada democràcia sense pensar que tin­dria una vida tan efímera.

Entre la població autòctona hi havia molt d'analfabetisme, espe­cialment entre les dones, entre les quals el desconeixement de la lle­tra arribava al 70%. Però hi va haver algunes do­nes pioneres. Com Maria Mayol, que va treballar de valent per la dignitat de la dona i va posar en marxa una xarxa d'esco­letes; Aurora Picornell, activista comunista afuse­llada l'any 1937, o Rosa Roig, mestra de l'Escola Normal.

Per als autors és im­portant remarcar que, al marge dels impulsats di­rectament per les adminis­tracions, a l'illa es va es­tendre una rica tradició de centres culturals nascuts des de la mateixa societat, a partir de la ini­ciativa de cooperatives o de sindicats. Allí es feien tasques d'alfabetització, hi havia biblioteques, xer­rades, cinema i altres ini­ciatives que, com indica Herranz, demostren "la conscienciació cultural" de la ciutadania. Al seu entendre, el motor popu­lar d'aquestes entitats suposa un gran contrast amb la realitat d'avui. "Per posar un exemple, l'any 1932 a la barriada palmesana La Sole­dat hi havia vàries associacions d'aquests tipus, i actualment és un desert". Una altra diferència signi­ficativa entre l'abans i l'ara de la vida a la major de les Balears ve donada per la manera d'entendre la política. "Llavors hi havia molts partits polítics, però també moltes coalicions entre ells. No com ara, que es pensa que només pot gover­nar qui té la majoria absoluta", diu Herranz.

Al llibre s'explica també l'in­tent polític per aprovar un Estatut de les Illes Balears. Va ser un intent fracassat perquè, segons Roque, les diferències entre illes no ho va­ren permetre. "Els menorquins te­nien por de la preponderància de Mallorca", explica l'autora. Tant a ella com a Herranz els hauria agra­dat estendre l'abast del seu treball a tota la comunitat autònoma. La premura de temps i les evidents di­ficultats de mobilitat per raons geogràfiques els han impedit fer­-ho. Però ha quedat satisfet l'objec­tiu bàsic del llibre: "que qui el lle­geixi es faci cinc cèntims del que va significar la Segona República a Mallorca".

Belén Ginart

(Quadern, 1.196 / 18-01-07)

Aquest article en pdf

Més informació

La Segona República a Mallorca

Ateneu Llibertari Estel Negre

Lĺestrany museu Llonovoy

estelnegre | 20 Gener, 2007 08:19

L'estrany museu Llonovoy

L'estrany museu Llonovoy

Hem flipat de valent mirant la pàgina web de l’exposició itinerant de juguetes espanyades i/o trencades, hàbilment trastocades i/o intervingudes de L’estrany museu Llonovoy del nostre amic i company Miquel Àngel Juan. Més de 370 peces úniques (capses de música, robots, calaveres musicants, juguetes religioses, soldats, animals, pallassos...) creades amb materials recuperats, restes de rastre rescatats, figures fuites dels fems, trastopoemes, juguetes collage, col·leccionable infinit, petits enginys mecanicomusicals, soldats soldats, curiosa col·lecció de curiositats.

El disseny de la pàgina web és de Javier Vegas amb la música de Pere Pla i els vídeos de Jaume Caldentey i Luis Ortas, als quals hem de felicitar.

No deixeu de crear la vostra joguina personal amb el joc que ens presenta Miquel Àngel Llonovoy.

Una meravella...

L'estrany museu Llonovoy

Ateneu Llibertari Estel Negre

 

Sant Canut 2007

estelnegre | 19 Gener, 2007 11:01

Sant Canut 2007

Sant Canut

Sant Canut

Enguany, com cada any, celebrarem el nostre sant particular, que no coincideix, ni de conya, amb el sant oficial de la nostra ciutat. A les Voltes, a partir de les 21.30, a més dels foguerons, de les paradetes amb material alternatiu, dels licors i fums diversos, comptarem amb les actuacions de Roots Family (reggae), Ricky Celtics Band (rock celta), Els Grollers de Sa Factoria (folk rock pagès), WC López (cançó d’autor sanitària), L’Alegre Rebel·lia (batucada-performance), Dinamo (latin ska argentinoaustralianomallorquí) i etc...

Us hi esperem a tothom!

***

Sant Canut no da tregua

(Última Hora, 21-01-07)

Ateneu Llibertari Estel Negre

Informe exhaustiu sobre la mort de JosÚ Couso

estelnegre | 18 Gener, 2007 17:10

Informe exhaustiu sobre la mort de José Couso

José Couso

El 8 d’abril de 2003, José Couso, el càmera de Telecinco destinat a cobrir la guerra d’Iraq, va morir a Bagdad víctima d’una granada llançada per l’Exèrcit nord-americà contra l’Hotel Pastina on s’hostatjava. El passat mes de març de 2006, es va decidir arxivar la causa ja que els jutges van considerar que va ser «un acte de guerra contra enemic erròniament identificat». Els familiars de Couso, però, no han deixat de lluitar per reobrir el cas i, finalment, ho han aconseguit. Aquest dimarts 16 de gener, el jutge de l’Audiència Nacional, Santiago Pedraz, ha tornat a ordenar la captura dels tres militars que, presumptament, van acabar amb la vida de Couso.

Pels que vulguin estar informats sobre l’afer Couso, aquí teniu La Muerte de Jose Couso. ¿Crimen de guerra?, de Gonzalo Jar Couselo, un informe exhaustiu sobre la mort d’aquest periodista.

Aquest escrit és força interessant i un fet que deixarà flipat a més d’un és que l’autor, Gonzalo Jar Couselo, a més de doctor en Ciències Polítiques i Sociologia, i de ser membre del Centro de Estudios de Derecho Internacional Humanitario de la Cruz Roja, és general de la Guàrdia Civil (casi ná...).

La muerte de José Couso

Ateneu Llibertari Estel Negre

Concentraciˇ anti-OTAN a Palma: dijous dia 18 (18.00 hores) davant la Delegaciˇ del Govern

estelnegre | 17 Gener, 2007 08:45

Concentració anti-OTAN a Palma: dijous dia 18 (18.00 hores) davant la Delegació del Govern

A totes les persones i entitats pacifistes, antimilitaristes i insubmises

OTAN NO!

El Ministeri de Defensa pretén instal·lar a Saragossa la major base militar de l'OTAN a Europa. Aquesta base estarà dedicada a «intel·ligència», obtindrà informació i imatges en temps real de qualsevol part del món.

Amb aquests mitjans, els comandaments militars dirigiran els atacs de l'OTAN allà on els EUA li demani. Per posar un exemple, si hagués una tercera guerra al Golf Pèrsic, Saragossa no només participaria prestant la seva base aèria als bombarders, sinó que a més la ciutat aragonesa seria el lloc des del qual es dirigirien les actuacions.

En resposta a això, la Plataforma Contra la Instalación de la Base de la OTAN en Zaragoza, integrada per tretze organitzacions, entre d'altres CGT-Aragón, veïnals, pacifistes, polítiques, ecologistes, sindicals i socials, han convocat una MANIFESTACIÓ per al proper diumenge, dia 21 de gener.

A Palma de Mallorca, i en suport a la lluita dels companys aragonesos, proposam que es faci una CONCENTRACIÓ EL DIJOUS DIA 18, A LES 18.00 HORES, DAVANT DELEGACIÓ DEL GOVERN. Des de CGT-Balears vàrem passar pel registre una comunicació per donar suport legal a aquesta iniciativa.

Demanam a totes les persones i entitats que vulguin donar suport a aquesta mobilització, que difonguin aquest missatge.

OTAN NO, BASES FORA!

www.pixfolder.com/images/7407.pdf

CGT-Balears

CGT-Balears

***

Concentració Anti-OTAN

(Diario de Mallorca, 19-01-07)

***

Militars fora

(Diari de Balears, 19-01-07)

 Ateneu Llibertari Estel Negre

Cultura Obrera, 15 (gener-febrer 2007)

estelnegre | 16 Gener, 2007 13:07

Cultura Obrera, 15 (gener-febrer 2007)

"Cultura Obrera"

Ja és al carrer el nou número de Cultura Obrera, el 15 de gener-febrer de 2007. En aquest número com sempre, una mica de tot: recuperació de la memòria històrica, corrupció urbanística, mobilitzacions per l’habitatge, ecologia, esperanto, Mèxic, entrevista als germans Martorell, món laboral, antenes de telefonia mòbil, feminisme, Euskadi, crítica de llibres...

Un nou número farcidet de temes interessants.

"Cultura Obrera", 15

Punts de venda de "Cultura Obrera"

Ateneu Llibertari Estel Negre

El GOB ofereix lĺexposiciˇ źSalvem Mallorca╗ a entitats, instituts, esplai...

estelnegre | 15 Gener, 2007 12:47

El GOB ofereix l’exposició «Salvem Mallorca» a entitats, instituts, esplai...

Salvem Mallorca

El GOB ha preparat una exposició itinerant que mostra de forma resumida i amb imatges la destrossa que ha patit Mallorca durant aquesta legislatura i les propostes i actuacions que s’haurien de fer per tal que molts d’espais no fossin destruïts, es milloràs el transport i s'apostàs per un model més respectuós amb el territori. Hi apareixen totes les plataformes que han proliferat com mai aquests darrers anys davant el gran nombre d’agressions.

Consta d’una estructura metàl·lica de 2,4 m de llarg per 2 d’alt de la qual s’hi pengen 37 plafons de 40x40 cm distribuïts en les dues cares. És de fàcil maneig i muntatge.

L’exposició s’ofereix a entitats, associacions, instituts de secundària, universitat, col·legis professionals, grups d’esplai, ajuntaments... Per sol·licitar-la telefonau el GOB [971 496 060] o bé enviau-los un correu electrònic proposant les dates que voldríeu tenir l’exposició.

 Ateneu Llibertari Estel Negre

ź30 minuts╗ aprofundeix avui en la corrupciˇ urbanÝstica d'Andratx

estelnegre | 14 Gener, 2007 08:26

«30 minuts» aprofundeix avui en la corrupció urbanística d'Andratx

Corrupció a Mallorca

Un reportatge de 30 minuts analitza l'afer d'infraccions urbanístiques i delictes contra el territori al poble d'Andratx

Eugenio Hidalgo emmanillat

El 30 minuts d'aquesta setmana —que TV3 emet a les 21.45— denuncia la recent trama de corrupció destapada al poble mallorquí d'Andratx, en el reportatge Andratx, corrupció vora el mar.

El 27 de novembre de l'any passat, un sonat escàndol urbanístic va sacsejar les illes Balears: la Guàrdia Civil va detenir l'alcalde d'Andratx, Eugenio Hidalgo, del PP; el zelador d'obres municipal, Jaume Gibert, i l'excap d'Urbanisme Jaume Massot, aleshores director general d'Ordenació Territorial. Tots ells eren acusats de prevaricació, suborn, de negociar clandestinament amb funcionaris, de delictes contra l'ordenació del territori, tràfic d'influències, associació il·lícita i blanqueig de diners.

L'any 2005, Andratx va ser el segon municipi mallorquí que més va créixer en edificació nova, tot i que només era el 16è en quantitat d'habitants. Presumiblement, l'exalcalde Eugenio Hidalgo i els altres imputats van treure profit d'aquest esclat constructor afavorit per la gran demanda del mercat estranger, especialment d'alemanys i anglesos a la recerca de sol i tranquil·litat, que ha disparat el preu de les cases i ha impulsat els negocis immobiliaris: les noves construccions fins i tot s'enfilen per les muntanyes i penya-segats del poble. Segons els fiscals que porten el cas, la trama consistia bàsicament a permetre construir en terrenys que no eren edificables.

¡Viva la Virgen!

Polítics i ecologistes

L'equip que ha realitzat el reportatge del 30 minuts, encapçalat per la periodista Roser Oliver, ha entrevistat alguns dels denunciants, regidors municipals d'Andratx i residents del poble, així com ecologistes i el president del Govern Balear, el popular Jaume Matas.

El programa detalla les infraccions comeses i fa evident que molta gent estava al corrent de la situació. Ara es plantegen diverses preguntes sobre el futur immediat: s'hauran d'enderrocar els edificis construïts il·legalment? Hi haurà dret a indemnitzacions? Qui les haurà de pagar?

A banda de la investigació estrictament judicial, el cas Andratx ha aixecat una forta polseguera política a les Illes: només falten cinc mesos per a les eleccions al Govern Balear i han estat esquitxats dos directors generals de l'actual govern i també el conseller d'Interior i secretari general del PP a les Illes —José María Rodríguez— per les reunions i contactes telefònics mantinguts amb l'exalcalde Hidalgo poc abans de la seva detenció.

Els indicis apunten que l'exalcalde va ser avisat amb antelació de la seva possible imputació, la qual cosa li hauria permès destruir molta de la documentació en les seves mans i preparar l'estratègia.

(Avui, 14-01-07)

Llistat de casos de delictes urbanístics al Regne d’Espanya per partits polítics

Ateneu Llibertari Estel Negre

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS