Administrar

Desgreuge dels perdedors cenetistes [sobre el llibre ź└crates!╗, de Juli Alandes]

estelnegre | 29 Marš, 2007 08:27

Desgreuge dels perdedors cenetistes [sobre el llibre «Àcrates!», de Juli Alandes]

Juli Alandes

Àcrates!

Proa. Barcelona, 2007

Juli Alandes va guanyar l’últim Roc Boronat

Un altre llibre d'històries de la Guerra Civil, pensaran els que entrin en una llibreria i es trobin davant d'un títol tan explícit i una coberta de milicians en processionària. I certament, Àcrates, recull de quatre relats amb el qual Juli Alandes (Castelló de la Ribera, 1968) va guanyar el premi Roc Boronat 2006, ens parla de la guerra, però també de la resistència i la dignitat dels perdedors.

Quines característiques singularitzen aquesta obra entre l'allau de textos que cerquen els seus motius a la Guerra Civil? Doncs d'entrada, trobar-nos davant d'uns relats ben travats i resolts. Les peripècies d'un pagès de l'Ebre que busca Durruti per cobrar un deute; la història de la jove Roseta i l'amor impossible que sent per la figura llegendària de Quico Sabaté; la reconstrucció polièdrica, en un interessant exercici de punts de vista, de la mort del mateix Sabaté; i l'aparició sobtada del Facerías en un meublé de Pedralbes per concloure les incestuoses relacions d'un capitost franquista amb la seva neboda, ens mostren un escriptor de pols ferm a l'hora de narrar i molt hàbil inserint en un corpus de ficció personatges històrics --magnífic esbós del capellà Arnal, secretari de Durruti, o la presència de Simone Weil en el primer dels relats--. A més, Alandes demostra coneixença d'historiador quan parla de les tensions internes entre la direcció de la CNT exiliada i els grups d'acció que creuaven la frontera per sucumbir inexorablement a les bales franquistes, o quan ho fa de la pugna entre l'exèrcit de milícies i el govern de la República partidari de la seva regularització.

L'obra és també un contrapunt a la novel·la de Mir Serra El roig i el negre (2005). Si Mir presentava una CNT formada per una colla de pistolers i lladregots de la més baixa estofa, a Àcrates hi trobem una reivindicació de la tradició cenetista, un desgreuge respecte a la mirada de Mir --entre totes dues caldria situar Déu no surt a la foto (2006), de Jordi Bonells amb la seva visió del moviment anarcosindicalista tan carinyosament asèptica, si se'm permet la paradoxa.

Formalment, l'autor estableix paral·lelismes estructurals entre el segon i quart relat; tots dos estan caracteritzats per l'evolució sentimental de les seves protagonistes: l'episcopal enamorament de la Roseta per un guàrdia civil arribat a l'Empordà a finals de la dècada dels 40, transformat en frenesí juvenil per l'heroi clandestí, i l'amagat i hipòcrita amor d'una adolescent i el seu oncle, cacic industrial de la Catalunya de Franco --sortit d'aquelles quotidianitats de vetllada fatxenderia que Carles Balagué ens mostrà a La Casita Blanca-- que acabarà amb la mort del franquista i la passió desfermada de la protagonista pel botxí Facerías. "Jo no et dic que diguis cap mentida. Et dic que no diguis res, que és molt diferent", diu un dels personatges. Contra aquest no dir res es revolta Alandes per posar la paraula a la boca d'aquells que van perdre més d'una guerra.

Óscar Carreño

(Avui / Cultura, 29-03-07)

Aquest article en pdf

Fets i ficcions anarquistes [sobre el llibre «Àcrates!», de Juli Alandes]

Ateneu Llibertari Estel Negre

Nova audiŔncia a la Cort per a Mumia Abu-Jamal

estelnegre | 28 Marš, 2007 13:53

Nova audiència en la Cort per a Mumia Abu-Jamal

Mumia Abu-Jamal

Serà el 17 de maig de 2007, a la Cort Tercera d’Apel·lacions de Filadèlfia. Els tres possibles resultats del judici poden ser: cadena perpètua (a més del que ja porta), una nova data d’execució, o bé, un nou judici. Mumia va complir el passat 9 de desembre de 2006 25 anys a la garjola, dels quals sempre ha estat esperant ser executat per un crim que ell i les evidències demostren no va cometre. Mumia es troba en aquesta situació per ser una veu contra el sistema i pel revengisme de la policia. Des del 18 de desembre de 2001, Mumia roman amb la seva execució novament anul·lada, però esperant que es decideixi a ser jutjat de bell nou. Un nou judici és l’única oportunitat perquè se li anul·li l’execució o de quedar lliure.

Per més informació: freemumia.com

Llibertat per Mumia Abu-Jamal!

Ateneu Llibertari Estel Negre

Mentides i falses imputacions del secretari general del Departament dĺInterior de la Generalitat sobre el źcas P˛rtulas╗

estelnegre | 28 Marš, 2007 04:38

Mentides i falses imputacions del secretari general del Departament d’Interior de la Generalitat sobre el «cas Pòrtulas»

La família de Pòrtulas acusa Boada de falses imputacions

Llibertat Núria!

La família de Núria Pòrtulas, l'okupa detinguda el 7 de febrer a Sarrià de Ter (Gironès) acusada de pertinença a banda armada, estudia emprendre accions judicials contra el secretari general del Departament d'Interior, Joan Boada, per "les falses imputacions" que ha llançat contra la noia d'ideologia anarquista.

Boada va afirmar ahir que els Mossos d'Esquadra estan obligats a investigar quan hi ha indicis. "¿Què hauria passat si els companys de Pòrtulas haguessin posat un artefacte explosiu?", es va preguntar.

L'advocat de la jove, Benet Salellas, va afirmar que Boada havia fet menció a la col·locació d'una possible bomba per part dels amics de la seva defensada "amb voluntat intencionada de llançar falses imputacions contra Pòrtulas quan de bomba no se n'ha trobat cap".

El lletrat també va afirmar que si Boada té indicis que els companys de l'acusada tenen bombes, "el que hauria de fer és detenir-los, perquè si no ho fa és que ni ell mateix s'ho creu". El germà de Pòrtulas, Miquel, va explicar que durant la reunió que Boada va mantenir amb la seva família, aquest els va demanar que posessin fi a les manifestacions davant de les seus d'ICV.

Ferran Cosculluela (Girona)

(El Periódico de Catalunya, 28-03-07)

***

Joan Boada menteix amb el cas Núria Pòrtulas

Núria lliure

L'agència Liberinfo es veu en l'obligació de desmentir les paraules de Joan Boada d'aquest migdia al voltant del cas Núria Pòrtulas. Des del coneixement del contingut dels atestats i de la investigació realitzada pels mossos d'esquadra podem afirmar que l'expedient del cas conté manipulacions, fabulacions i invencions que han portat a la presó a la jove gironina.

No podem fer públic el contingut d'aquestes informacions perquè el cas es troba sota secret de sumari. Tan sols podem fer una crida al Departament d'Interior per tal de que finalitzi les diligències i s'aixequi així el secret de sumari. En aquell moment l'opinió pública podrà conèixer amb detall del perquè es parla d'un clar cas de muntatge policíac. Finalitzar les diligències i fer transparent el sumari és en mans de Joan Boada i per tant no podem fer res més que esperar. Amb les dades actuals de la investigació a les nostres mans no podem fer més que ratificar-nos en l'afirmació de que es tracta d'un gravíssim error policíac que tard o d'hora es farà públic.

Liberinfo

Ateneu Llibertari Estel Negre

MÚs sobre el źcas N˙ria P˛rtulas╗

estelnegre | 27 Marš, 2007 04:10

Més sobre el «cas Núria Pòrtulas»

Boada nega que la jove Núria Pòrtulas fos víctima d'un «muntatge»

Llibertat Núria!

El secretari general de la Conselleria d'Interior, Joan Boada (ICV), va desmentir ahir «categòricament» que la jove d'ideologia anarquista Núria Pòrtulas estigui empresonada a Soto del Real (Madrid) en aplicació de la llei antiterrorista com a conseqüència d'un «muntatge» ordit pels Mossos d'Esquadra.

«La policia autonòmica s'ha limitat a aplicar la legalitat», va afirmar Boada, que va afegir que al departament de Joan Saura es percep que alguns no entenen que l'obligació de la policia és investigar. «Si els mossos troben documentació que apunta que una persona és susceptible de col·laboració amb banda armada, han d'elevar l'informe a l'Audiència Nacional», va assenyalar Boada, que va afegir que és aquesta instància la que va ordenar la detenció, el registre de domicilis i l'empresonament.

Boada va recordar que Pòrtulas, de 26 anys, té «característiques especials», per la seva relació amb el jove Joan Surroche, que és reclamat per Itàlia per la seva implicació amb grups anarquistes i que «sí que havia col·locat artefactes explosius».

Núria Pòrtulas va ser detinguda el 7 de febrer passat a Sarrià de Ter (Gironès), a la casa okupada on residia i que va ser registrada, igual que la casa dels seus pares. Va estar tres dies incomunicada a la comissaria de Sants-Montjuïc de Barcelona i després va ser traslladada a la presó de Soto del Real, a Madrid.

Des d'aleshores, la família i el moviment okupa han organitzat activitats --com la pancarta del concert de Lluís Llach-- per reivindicar la innocència de la detinguda, ja que asseguren que la detenció es deu només a una agenda que els Mossos van trobar i en què apareixien apuntats els noms de diversos organismes oficials que es van prendre per objectius terroristes.

(El Periódico de Catalunya, 27-03-07)

***

Cas Pòrtulas, una reflexió

Núria lliure

Em pregunto què esperaven demostrar Joan Saura i Joan Boada, aquest darrer com a responsable de l’Àrea Central dels Mossos d’Esquadra, detenint Núria Pòrtulas després d’elaborar contra ella una falsa imputació de «pertinença a banda armada», de «tinença d’explosius» i de «connexió amb grups violents».

Em pregunto quants dies més hauran de passar perquè aquesta educadora social de Sarrià de Ter torni a casa i ICV li demani perdó públicament per haver violat els seus drets fonamentals. És realment escandalós el que ha fet aquest partit, un partit que vuit anys enrere cridava «Fora la Llei Antiterrorista!» i que ara es dedica a aplicar-la en qualitat d’inspirador i executor de la franquista Audiència Nacional espanyola. Sembla mentida la vergonyosa davallada moral que pot experimentar una força política quan aconsegueix una mica de poder i els seus dirigents es veuen afavorits per uns sous dignes d’extrema dreta. El muntatge ordit per Boada, a més, és escandalós, perquè quan el jutge Santiago Pedraz, davant l’evidència, es va veure obligat a retirar els càrrecs contra la Núria, els Mossos el van convèncer que continuarien investigant i que ja trobarien proves que justifiquessin el seu empresonament. És a dir, que primer s’empresona i després es busquen o es fabriquen les proves. Però ja ha transcorregut un mes i mig i les proves no apareixen. On és la banda armada de la Núria?, on és la seva violència? on són els explosius? La preocupació d’Iniciativa, però, no és la Núria Pòrtulas, sinó les eleccions municipals. Per això el seu neguit creix en paral·lel a la repercussió social que està adquirint el cas, ja que el temps passa i les proves no apareixen per enlloc. Joan Boada, fins i tot, en una exhibició de cinisme, ha demanat que la gent deixi de manifestar-se cada dimecres a Girona «per no perjudicar la Núria». Doncs bé, Núria Pòrtulas, la noia de 26 anys que es troba segrestada a Soto del Real, és pacifista, no terrorista. Els Mossos la van fitxar a Besalú quan venia de manifestar-se contra els abusos policíacs, exactament els mateixos abusos contra els quals es manifestava Iniciativa-Verds abans d’arribar al poder.

Víctor Alexandre

Ateneu Llibertari Estel Negre

źPons Prades, la mem˛ria de la resistŔncia╗, per Josep Maria Sanz, ôLoquilloö

estelnegre | 26 Marš, 2007 10:11

«Pons Prades, la memòria de la resistència», per Josep Maria Sanz, “Loquillo”

Eduard Pons Prades

Cada any, el 20 de novembre, al cementiri de Montjuïc, un grup de dones llibertàries fan un homenatge a Durruti, Ascaso i al pare de l'Escola Moderna, Ferrer i Guàrdia. Allà es reuneixen vells lluitadors anarquistes, amb banderes vermelles i negres i la tricolor republicana. Ells, que van defensar aquestes banderes, van ser els herois de la barriada, formats en els ateneus o en els fronts, a l'exili o a les presons. Creuen en l'educació i en els valors humans.

Eduard Pons Prades és un d'aquests herois que es va formar a l'escola racionalista. «A les escoles es forma el món del demà», li van ensenyar al cor del districte V de Barcelona, en plena era del jazz. Així que no és gens estrany que volgués ser mestre.

Però quan l'esperança del món de progrés de la República es va fer miques, el jove Eduard va ingressar a l'Escola Popular de Guerra i en lloc de mestre va sortir instructor de màquines d'acompanyament. Volia ensenyar a llegir i va haver d'ensenyar a combatre els que no coneixien les tres paraules clau: llibertat, igualtat, fraternitat. Al front va ser milicià de la cultura, va ensenyar a les trinxeres i a la presó.

La seva fal.lera per ensenyar l'ha portat a salvaguardar el llegat de l'anarquisme, la memòria de la resistència, d'uns joves educats en el culte a la vida, que van somiar el que podia haver estat i no va ser. Una memòria que va ser esborrada durant decennis.

En aquests anys en què no es podia parlar de les ubicacions de les fosses plenes d'afusellats, Eduard va recollir els testimonis de guerrillers i maquis, de les noies que anaven en bicicleta amb missatges en clau i armes a la maleta.

Va recórrer quilòmetres al costat d'Antonina Rodrigo per retrobar vells companys d'armes a la Resistència. Va caminar per la pell de brau de punta a punta, refent el mapa dels clandestins, dels proscrits, escrivint una memòria que no volia ningú.

Ells són els autèntics herois d'aquesta llei tan insulsa de recuperació de la memòria; no els que la recuperen, sinó els que l'han guardat viva, esperant per retre comptes al silenci, el buit i la derrota.

Josep Maria Sanz, Loquillo

(El Periódico de Catalunya, 26-03-07)

«Los senderos de la libertat» [Eduard Pons Prades],

en Butlletí Estel Negre, 121 (octubre 2002)

Ateneu Llibertari Estel Negre

Cinc fotos de la źManifestaciˇ per un habitatge digne╗ (24-03-07)

estelnegre | 25 Marš, 2007 05:05

Cinc fotos de la «Manifestació per un habitatge digne» (24-03-07)
Per un habitatge digne 1
Per un habitatge digne 2
Per un habitatge digne 3
Per un habitatge digne 4
Per un habitatge digne 5

Ateneu Llibertari Estel Negre

El Departament dĺInterior de la Generalitat vol ocultar els atestats del cas N˙ria P˛rtulas

estelnegre | 24 Marš, 2007 05:17

El Departament d’Interior de la Generalitat vol ocultar els atestats del cas Núria Pòrtulas

Jordi Guillot, descaradament pocavergonya...

El secretari general d'Iniciativa, Jordi Guillot, ha qualificat d'actes feixistes les pintades a les seus del partit aparegudes a les ciutats de Cornellà, Girona, Hospitalet i Barcelona.

Tot i tractar-se d'una pràctica que els mateixos militants d'Iniciativa i EUiA han realitzat de forma habitual durant els últims anys a les seus del PP per denunciar la guerra d'Iraq, ara que es realitzen a les seves seus són qualificades de feixistes. Cal destacar que des de l'empresonament de Núria Pòrtulas, la formació ecosocialista no ha fet cap declaració ni ha donat cap explicació sobre el cas. Alguns directius del partit han fer córrer correus electrònics i missatges a telèfons mòbils entre la militància per informar-los sobre les causes de la detenció de la jove gironina. Segons les tesis de la direcció d'Iniciativa escrites en aquests correus, Núria Pórtulas fou detinguda per una operació dirigida des de l'Audiència Nacional i de la que per tant el Departament d'Interior no en té cap responsabilitat. La realitat diu tot el contrari. L'aplicació de la Llei Antiterrorista fou supervisada en tot moment per Joan Boada i les pressions per empresonar-la van sortir en tot moment des de la direcció del Departament d'Interior. De fet, actualment, Núria Pórtulas no pot sortir de la presó perquè Boada no lliura els informes de la investigació realitzada pels mossos. Fonts consultades apunten que aquests informes no contenen cap dada que incrimini Pòrtulas i fins i tot hi consten dades manipulades o absolutament inversemblants. Sembla que aquesta és la raó per la qual no es lliuren els informes. Per això, les mateixes fonts apunten que Joan Saura, com a màxim responsable d'Interior, vol deixar passar el temps i evitar que l'aparició de l'atestat i els informes un cop s'aixequi el secret de sumari puguin esquitxar el partit i evidenciar les mentides explicades durant aquestes setmanes.

Llibertat Núria!

Ateneu Llibertari Estel Negre

Recordeu la Manifestaciˇ per un habitatge digne (24-03-07)

estelnegre | 23 Marš, 2007 20:37

Recordeu la Manifestació per un habitatge digne (24-03-07)
Manifestació per un habitatge digne

Ateneu Llibertari Estel Negre

Segona Fira de lĺIntercanvi a Porto Cristo (24-03-07)

estelnegre | 23 Marš, 2007 14:29

Segona Fira de l’Intercanvi a Porto Cristo (24-03-07)

Segona Fira de l’Intercanvi a Porto Cristo (24-03-07)

Segona Fira de l’Intercanvi a Porto Cristo (24-03-07)

Ateneu Llibertari Estel Negre

Reeixida manifestaciˇ antifeixista a Palma

estelnegre | 23 Marš, 2007 11:08

Reeixida manifestació antifeixista a Palma

«Fora feixisme, viure amb democràcia»

Unes 200 persones exigiren a «certs polítics» responsabilitats dels atacs de la ultradreta cap a la CGT

Concentració antifeixista (22-03-07)

Prop de 200 persones de més de 35 entitats de Mallorca es concentraren ahir davant la plaça de Cort per dir «prou» a les agressions feixistes. Aquesta mobilització, a la qual també s’afegiren tots els partits d’esquerres, s’organitzà arran que el passat 4 de març esclatà un artefacte a les portes de la seu del sindicat CGT, ubicada al carrer Àngel Guimerà, de mans de suposats grups de persones pertanyents a l’extrema dreta mallorquina. Amb un to reivindicatiu però pacífic, els protestants conduïren una pancarta fins al mig de la plaça amb el lema «Per la llibertat, prou d’agressions feixistes». Durant una hora se sentiren clams de l’estil «Vosaltres feixistes, sou els terroristes» o «Fora feixisme, viure amb democràcia». Totes les consignes anaven dirigides a qualsevol ideologia contrària a la llibertat d’expressió. Per això les veus a l’uníson també tingueren cabuda per dirigir les seves exclamacions cap a alguns mitjans públics de les Illes amb paraules com «IB3, apunta, feixistes posen bombes».

La lectura del manifest, a càrrec del mateix secretari general de la CGT i d’una de les integrants d’aquesta plataforma d’entitats i partits d’esquerres, Margalida Seguí, exigí la identificació dels autors d’aquestes agressions i la responsabilitat de «determinats polítics» que no tenen cap problema ètic ni moral per manifestar-se al costat «d’elements feixistes» i propiciar un marc d’enfrontaments socials, discursos «agressius» i «antidemocràtics» i que «dóna ales al terrorisme ultra». Els manifestants feren al·lusió també que dos dies abans dels actes vandàlics, el passat 2 de març, es va fer una «concentració il·legal» convocada pel PP a la qual assistiren individus provinents de «la ultradreta» i que afavoria la cobertura d’aquest marc d’enfrontaments. A banda de Mallorca, la CNT francesa se solidaritzà amb la causa i donà suport a la concentració de Palma. Com a mostra, convocà un acte simultani de protesta i de solidaritat «antifeixista». En aquest sentit, tant a París com a Tolosa s’han organitzat manifestacions contra els mítings del Front Nacional francès liderat per Jean Marie Le Pen.

Laura Morral (Palma)

(Diari de Balears, 23-03-07)

***

Concentración en Cort contra las agresiones fascistas

Concentració antifeixista (22-03-07)

Varios centenares de simpatizantes y afiliados de más de veinte entidades sociales, sindicales, políticas y culturales se concentraron anoche en la plaza de Cort en contra de las agresiones fascistas y para condenar, entre otros, el atentado contra la sede del sindicato CGT en Palma.

Cabe recordar que en la madrugada del pasado 4 de marzo explotó un artefacto en el local que este sindicato tiene en la calle Àngel Guimerà de Palma. La sede ya había sido objeto de un ataque el día anterior y tres semanas antes aparecieron en sus paredes pintadas con símbolos fascistas.

El fin de la concentración, convocada bajo el lema Per la llibertat, contra el feixisme: prou d´agressions feixistes, es rechazar este tipo de ataques así como las agresiones de connotaciones racistas padecidas por trabajadores extranjeros. Asimismo, los convocantes quieren consolidar una red antifascista permanente que responda a estos ataques.

I. O. (Palma)

(Diario de Mallorca, 23-03-07)

***

Àngel Guimerà, 48

El diumenge 4 de Març, sobre les set del matí, esclatava un artefacte explosiu davant la seu de la CGT del carrer Àngel Guimerà, 48, de Palma. Tenia la suficient potència com per a danyar seriosament un automòbil aparcat davant del local, i trencar una vidriera de l’entrada d’habitatges contigua. Per sort, no va ocasionar danys personals físics, però sí morals, per la gran commoció que va causar entre els veïns, molts dels quals van despertar espantats per la potent deflagració.

Feia quinze dies que a la porta metàl·lica del local havia aparegut una pintada amenaçadora contra el col·lectiu juvenil Maulets, signada amb un símbol feixista. Però els successos del primer cap de setmana de març van començar el divendres dia 2, amb l’aparició d’elements ultres en la manifestació il·legal del PP, en la Plaça de Cort. Aquella mateixa nit van ser brutalment agredits dos companys colombians, afiliats a la CGT, en una acció de clar signe racista, a la zona palmesana de Gomila. El dissabte dia 3, els panys de la seu de CGT del carrer Àngel Guimerà varen aparèixer inutilitzats. A l’horabaixa s’anava a realitzar la presentació d’un llibre sobre Euskadi, a càrrec de la Fundació Federico Engels. Per això, quan l’endemà va esclatar l’explosiu, pocs dubtes quedaven sobre l’autoria feixista de l’atemptat.

Fa deu anys que el nostre sindicat va comprar aquest local, el primer que adquiríem en propietat, amb els seus escassos 80 metres quadrats que abans albergaven una perruqueria. El rigor en l’administració de les finances va permetre adquirir-lo amb fons propis, sense haver d’acudir a préstecs. El local es va poder condicionar amb l’emissió d’una quota extraordinària, que tots els afiliats i afiliades vàrem pagar voluntàriament. Exclosos oficialment de l’accés al patrimoni sindical, el disposar d’un local en propietat, petit però decentment condicionat, ens feia sentir com al·lots amb sabates noves.

D’aquesta manera, el local sindical del carrer Àngel Guimerà va néixer lliure d’hipoteques, ni bancàries ni de cap altre tipus. I així ha continuat al llarg de tot aquest temps: un espai al servei de la gent treballadora, de reunió, d’assessorament, de formació, de promoció de la cultura obrera. Un espai que, per cèntric, ha estat punt de trobada d’entitats i de persones, d’afiliats i d’afiliades, d’amics i de simpatitzants. També un lloc d’acollida per a les entitats socials, de joves, d’immigrants, etc, que no disposen de local propi i que, en horaris compatibles amb l’activitat sindical, sempre han fet un bon ús de la seu. En definitiva, un local dels treballadors i per als treballadors: un espai de llibertat i de convivència, al marge del que el sistema entengui com a políticament correcte.

Amb seguretat, és aquesta llibertat el que molesta als agressors. Els que són incapaços d’utilitzar la força de la raó, prefereixen imposar la raó de la força, arribant, com és el cas, al sabotatge i a l’atemptat terrorista. Però s’han equivocat amb nosaltres perquè, ni cedirem al xantatge, ni renunciarem a la nostra activitat com organització. A més, un ampli ventall social, tant de Mallorca com de fora de l’illa, està interpretant l’atac contra la CGT, com una agressió a la llibertat de tots.

L’onada de simpatia i solidaritat cap al nostre sindicat, i la resposta unitària del 22 de Març, indiquen que els covards autors dels atacs es troben amb l’efecte contrari al que buscaven. Perquè la llibertat no la regala ningú: es defensa i es gaudeix. Per això, és tasca i responsabilitat de totes les persones que volen ser lliures, el plantar cara al feixisme, i denunciar als qui, de manera objectiva, ho emparen, ho encoratgen, ho legitimen o ho justifiquen.

Pep Juárez,

secretari general de CGT-Balears

(Última Hora, 22-03-07)

 Ateneu Llibertari Estel Negre

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS