Ateneu Llibertari Estel Negre

Aquí teniu el dossier per a la mobilització davant les seus d'ICV, d'aquest dijous 10 de maig. 

Els col·lectius convocants han recollit en aquest dossier, els diferents casos de repressió política soferts en només 5 mesos.

Una lectura del dossier permet tenir una visió general de l'estat d'assetjament en el qual, els diferents moviments polítics i socials, treballen i segueixen sobreposant-se, aportant idees, il·lusió, propostes, alternatives... i mai sense deixar-se vèncer.

El proper dijous 10 de maig, davant les seus d'ICV de tota Catalunya, diguem-ho ben clar i ben alt:

ICV - REPRESSORS PER SISTEMA

Alerta Solidària - Assemblea Antirepressiva de Mataró – Assemblea Antirepressiva de Ponent - Coordinadora Antirepressiva de Gràcia - Grup de Suport al Jove de Torà – Solidaritat Antirepressiva de Terrassa - Rescat

Família, jo de nou.

Com va tot per Girona? Espero, tot i que no ho dubto, lluitant contra els abusos de poder. Ullant el diccionari miro terrorisme (diu: «és l’activitat de les persones que creuen que les finalitats polítiques es poden aconseguir amb accions violentes, els grups partidaris del terrorisme tenen armes i preparen atemptats amb explosius») i jo dic, i què passa amb el terrorisme d’Estat? Aquest no hi està contemplat. Continuen regnats per la seva impunitat i continuo afirmant que l’únic terrorista existent és l’Estat. A la definició del diccionari podríem dir «gent que lluita contra el terrorisme encobert». Ho trobo impressionant, ens venen la pau social, l’estabilitat i el benestar, i sense quasi adonar-nos-en vivim en una camama constant.

Ens volen vendre la llibertat i la por la tenim a flor de pell amb el que tossudament ens estan bombardejant. D’alguna manera ens hem de fer sentir. Ells encobreixen el seu terrorisme, el maquillen, ens el volen normalitzar. Així doncs això no treu que traiem les nostres armes, les que tenim a l’abast. Defensem-nos d’aquest pànic i unim-nos. Potser es pensen que callarem a base d’hòsties però el que estan aconseguint és crear més resistència.

Jo estava a la llista negra, he estat l’excusa. No és un cas aïllat, ha passat anteriorment amb els companys de Torà, del 4F, del comando Dixan, entre tants d’altres, ara sóc jo i demà? Penseu que tots vosaltres esteu a les seves llistes per donar-me suport. La repressió ens toca a tots. Estan atacant amb força tot moviment social però aquests moments són els que ens fan despertar a tots, vosaltres no podeu deixar escapar aquest moment. De vegades se’ns fa difícil visualitzar que ens volen allunyar de la realitat però ens la posen a tiro. Això no es pot aturar així com així, que el meu segrest no sigui en va, la repressió no els és gratuïta per a ells.

No podem continuar assumint l’enganyosa realitat. Abans d’entrar a la presó no tenia ni temps de mirar la tele. Ara no és el cas, però se’m fa difícil mantenir-me al davant amb una orella posada i escoltant totes les vexacions, brutalitats, enganys que ens volen fer creure. M’indigna i la meva impotència augmenta constantment.

És com si els polítics i mitjans expliquessin una pel·lícula que no és la mateixa que la nostra. Polítics i mitjans de comunicació, paraules, paraules i més paraules; mentides, mentides i més mentides. Polítics, no cal que utilitzeu el meu nom per res, ni per fer campanya, ni per donar-me suport ni vull rebre cap premi. Sou tots col·laboradors d’aquest sistema mentre jo i tants altres estiguem entre reixes. Si voleu, ho podeu fer al carrer i a nivell individual però desemmascareu-vos. Perquè els polítics, no cal que digui, ni de dretes ni d’esquerres, al cap i a la fi contínuament ens esteu demostrant que sou el mateix; tot i que uns el feixisme i la repressió els verbalitzen en veu alta i en majúscules i els altres ho encobriu amb paraules maques. Ara ja no hi ha marxa enrere, aquest és el vostre funcionament i és igual si sou o no culpables, el que passa és que estic aquí perquè hi ha alguna cosa per petita que sigui que us molesta, el de menys és l’excusa, el que amagueu és un atac a una posició de resistència. Vosaltres us esteu mostrant tal com sou, abusos violents al carrer, sense capacitat de raonar ni d’expressar-vos...

I tot això no va dirigit a tots els que lluiten per la meva llibertat. A tots aquells que no esteu disposats a esperar que ens organitzin la vida o ens facin seguir les seves pautes per aconseguir ser vertaderament lliures. A tots aquells que sortiu al carrer, tots els que no pareu d’anar amunt i avall perquè creieu que aquests abusos de poder ja esmentats passen de la ratlla. Sou vosaltres els que teniu la força, no us quedeu aquí i seguiu endavant. Tant dins com fora continuarem lluitant amb molta força i moltes ganes. Des de la gàbia mateixa de l’Estat, fins que totes i tots siguem lliures, totes i tots els presos siguem lliures.

Salut i força.

Núria

CP Madrid V. Soto del Real

27 d’abril del 2007

DIMARTS 8 DE MAIG

La memòria en moviment

L’avui i el demà de la memòria històrica a Mallorca (Llei de memòria històrica, fosses...)

Amb la intervenció de Maria Antònia Oliver (presidenta de Memòria de Mallorca),

Margalida Capellà (Amnistia Internacional)

i Ermengol Gassiot de l’Equip d’Arqueologia Forense de la Universitat Autònoma de Barcelona

Casa de Cultura (20 hores)

Continuem un any més amb el sa i necessari exercici de recuperació de la Memòria. Però en aquesta ocasió no ho farem mirant el passat. En aquesta taula rodona volem parlar del present:

Del dia a dia de l’Associació Memòria de Mallorca, que al llarg de gairebé un any i mig de vida ha multiplicat les activitats. I ho farem a través de la seva presidenta, Maria Antònia Oliver Paris, néta de desaparegut.

Del nou projecte de Llei de memòria històrica, impulsat pel Govern del P$OE i Esquerra Unida; una llei rebutjada per la majoria d’associacions per la Memòria i que analitzarà Margalida Capellà i Roig, professora de Dret Internacional Públic i membre d’Amnistia Internacional.

De les tasques engegades a Catalunya d’exhumació de fosses i que, tard o d’hora, estem segurs que arribaran a Mallorca, ens en Ermengol Gassiot de l’Equip d’Arqueologia Forense de la Universitat Autònoma de Barcelona, que han treballat amb l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya. Ens contaran les seves experiències, com ara l'excavació de fosses comunes al cementiri vell d’Olesa de Montserrat i a Can Maça (El Bruc).

Una xerrada sobre l’avui i el demà de la imprescindible Memòria des d’un enfocament multidisciplinari.

Més informació sobre les Jornades Llibertàries

Unas cien personas condenan los ataques fascistas contra el Bosc de la Memòria

Los organizadores reclamaron al consistorio que actúe de inmediato contra los autores

Algo más de un centenar de personas expresaron ayer, durante una concentración pacífica organizada por la Associació per a la Memòria Històrica de Mallorca, su máxima indignación por los últimos ataques que ha recibido el Bosc de la Memòria de Calvià

Durante el acto de protesta, Manel Suárez y la presidenta de la citada asociación, Maria Antònia Oliver, leyeron un comunicado de condena de los últimos ataques perpetrados en la madrugada del día 28 de mayo. Denunciaron y criticaron las pintadas de carácter fascista aparecidas en la zona.

En la concentración se exigió directamente al regidor y responsable de Policía, Bartolomé Bonafé (PP), que abandone la "absurda idea" de que esta clase de atentados son cosa de niños del instituto próximo a la zona y asuma de una vez que "se trata de adultos perfectamente organizados y conscientes de lo que hacen". Además solicitaron a Bonafé que ordene a la Policía que actué de inmediato con detenciones si son necesarias.

Finalmente pidieron que todos los partidos políticos de la isla de Mallorca hagan pública su postura de rechazo a los últimos ataques en el Bosc de la Memòria.

Lorenzo Gutiérrez (Calvià)

(Diario de Mallorca, 07-05-07)

***

Un centenar de personas protestan por los ataques al Bosc de la Memòria

Recordaron al alcalde que es una zona pública

Más de un centenar de personas protestaron ayer al mediodía por los últimos atentados que ha sufrido el Bosc de la Memòria en el municipio de Calvià y exigieron al alcalde 'popular' Carlos Delgado medidas eficientes en la zona. En un manifiesto, Manel Suárez recordó ayer en el Bosc de la Memòria que los jardines son propiedad municipal: «Es un parque hecho, sembrado y mantenido con dinero de todos los ciudadanos del municipio y se creó por acuerdo plenario.

Por lo tanto, el Ajuntament que preside Delgado tiene la responsabilidad directa, única y exclusiva no sólo del mantenimiento, sino también, de la preservación de la zona». En la concentración pacífica de ayer, los participantes dejaron claveles en el monumento central del bosque, donde iniciaron una campaña de recogida de firmas para la defensa y el mantenimiento de la zona que ya ha sido objeto de actos vandálicos.

Michels

(Última Hora, 07-05-07)

DILLUNS 7 DE MAIG

Makhno, la revolució desconeguda

Estrena del documental d’Hélène Châtelain

Néstor Majno, un campesino de Ucrania,

editat per l’Ateneu Llibertari Estel Negre,

i xerrada a càrrec d’Ignasi de Llorens

Casa de Cultura (19.30 hores)

De 1917 a 1921 Ucraïna va viure l’entusiasme revolucionari que va portar a l’enderrocament del tsarisme i a l’organització de formes socials cooperatives i autogestionàries. L’exèrcit guerriller de Nèstor Makhno (1889-1934) va defensar les col·lectivitats pageses de l’ocupació de les tropes alemanyes a les quals el Govern bolxevic havia lliurat la regió, s’enfrontà als nacionalistes ucraïnesos que pretenien la creació d’un nou Estat i va lluitar contra els exèrcits dels generals tsaristes Denikin i Wrangel. Els bolxevics s’aliaren amb Makhno quan aquests lluitaven contra un enemic comú, però més tard, i sense prèvia declaració d’hostilitats, atacaren els guerrillers i esclafaren les col·lectivitats.

En 1921 Makhno i un petit grup de supervivents van poder exiliar-se a Romania, posteriorment a Alemanya, per acabar instal·lant-se a París, on Makhno va escriure les seves memòries i va morir el 1934. Com sol passar a tots aquells que lluiten contra els poderosos, la història els ignora, quan no els difama. La propaganda soviètica va crear una llegenda d’un Nèstor Makhno bandit psicòpata, anarquista, antisemita i contrarevolucionari; però per als habitants d’Ucraïna el seu anarquisme revolucionari va ser una defensa de la llibertat i dels pobres, i la premsa makhnovista demostra que va defensar els jueus...

***

Hélène Châtelain, la directora del documental Néstor Majno, un campesino de Ucrania, narra els avatars del moviment majnovista i recull els testimonis dels historiadors i de familiars dels protagonistes que després d’haver estat silenciats durant els anys del terror comunista recobren la paraula i recorden allò que el poder va voler silenciar.

Per a l’Ateneu Llibertari Estel Negre és un honor presentar la versió castellana --la idea d’aquesta tria ha estat donar una major difusió ja que una part important de la producció es distribuirà a Sud-amèrica-- d’aquest magnífic documental que ha portat mesos de feina i de maldecaps, amb un resultat per a nosaltres d'allò més digne. Des d’aquí volem agrair a les productores franceses 13 Production i La Parole Errante el permís i les facilitats que ens han donat per poder editar aquesta traducció; també, com no podia ser d’altra manera, volem mostrar la nostra gratitud a tot l’equip mallorquí que d’una manera desinteressada ha participat en aquest projecte: a Mercedes Cruz, que ha posat la veu de la narradora; a Xim Vidal, la veu de Makhno; a Carlos Álvarez i Ignasi de Llorens, que han traduït els diàlegs; a David Cladera, que s’ha encarregat de l’enregistrament i de la postproducció; a Ramón Fernández, que n’ha supervisat del so; a Santi García, subtítols; a Montse Rodríguez i Aline Tur, que l’han produït; i a Sylvia Sánchez, el Centre d’Estudis Fotogràfics (CEF) i La Perifèrica Produccions. Sense tots aquests professionals aquest documental no s’hagués pogut realitzar.

Més informació sobre les Jornades Llibertàries

Una vegada més els feixistes han atacat el Bosc de la Memòria i aquest cop han deixat la seva firma. Insulten els noms dels qui tenen un lloc al Bosc i ens insulten a tots amb la pintada «Rojos asesinos».

Des de l’Associació Memòria de Mallorca et volem convidar a la concentració pacífica que farem el proper diumenge 6 de maig a les 12 del matí al Bosc de la Memòria. Volem mostrar que els demòcrates exigim el respecte que ens mereixem i ho fem públicament.

El temps de la impunitat ha passat. És  intolerable que a un Estat democràtic s’insulti els homes i les dones que moriren per defensar els principis i els valors democràtics.

Per això, demanam a tots els partits polítics i a las institucions públiques que condemnin els atacs feixistes, investiguin els fets i posin els mitjans necessaris per a la protecció del Bosc de la Memòria.

Ens agradaria poder comptar amb la vostra presència.

Us hi esperem!

Memòria de Mallorca  (ARMHM)

El 2 de maig a la tarda a la Universitat Pompeu Fabra un grup anomenat «els Solidaris Elegants» han boicotejat la propaganda feta per part dels amics dels Mossos d’Esquadra, ICV – Joves d’Esquerra Verda.

Això ens ha semblat un insult i hem decidit contrarestar aquesta propaganda de la manera més elegant possible. Hem fet 150 fotocòpies per tapar els seus cartell amb la frase «Ser anarquista tampoc». Esperem que aquesta acció

serveixi per contrarestar el lleig efecte que produïen aquests cartells a la Universitat i que s’adonin que per molts cartells que ells pugin posar, sempre podrem posar nosaltres més.

Volem dedicar aquesta petita acció a la Núria i al Juan i dir també que ja sabem que això no serveix de molt, però que continuarem fent el possible per solidaritzar-nos amb totes les persones preses de la manera que sigui.

A baix els murs de les presons!