estelnegre | 21 Juliol, 2012 07:39
estelnegre | 20 Juliol, 2012 08:24
estelnegre | 19 Juliol, 2012 07:34
estelnegre | 18 Juliol, 2012 07:21
estelnegre | 17 Juliol, 2012 14:16
El pròxim dijous 19 de
juliol s'han convocat noves
manifestacions en contra de les retallades socials que el Govern de
Rajoy està
duent endavant. Companys i companyes hem estat debatent sobre la
participació
en aquestes, doncs se'ns presenten grans contradiccions. D'una banda,
pensem
que davant d'aquesta situació és més
que necessari sortir al carrer i
mobilitzar-se. És més, pensam que la
mobilització ha de ser creixent. D'altra
banda, tenim problemes morals per a anar a remolc de sindicats com la
UGT i CCOO
--igualment responsables de la situació que els
polítics-- que recentment
pactaren la reforma de les pensions amb Zapatero o que a principi de
2012
acordaren retallades salarials amb el Govern de Rajoy. A
més, a la convocatòria
de dijous s'hi han sumat activament els sindicats de la policia,
l'organització
armada que duu temps colpejant i detenint les persones que es
manifesten perquè
no estan d'acord amb les pèrdues de drets socials i
laborals. Disculpin les
molèsties, però no ens agrada compartir
manifestació amb la policia.
Després de la
reflexió, considerem que hem de ser al carrer,
perquè és l'espai on ara mateix estem
desenvolupant el descontent i perquè tot
i els convocants, qui sortim al carrer som, majoritàriament,
el poble.
Oportunistes i professionals no ens poden desplaçar.
Aquest dijous la
reivindicació del NO pagament del deute, la
denúncia de la repressió, el rebuig a la classe
política i la demanda d'alternatives
socials construïdes des d'avall també han de ser
presents. Per això, emplacem
totes les persones que comparteixin aquesta reflexió a venir
a la manifestació
i sortir junts com ho hem estat fent durant el darrer any. La
situació cada
vegada és pitjor. És necessari un canvi i
nosaltres mateixes hem de ser-ne les
protagonistes.
No necessitem que ens rescatin.
Necessitem que se'n vagin
polítics i banquers.
CONVOCATÒRIA: El dijous 19 ens concentrarem a les 19 hores davant sa Foneta a la plaça d'Islàndia per partir totes juntes i així fer més visibles les nostres reivindicacions.
estelnegre | 16 Juliol, 2012 09:30
estelnegre | 15 Juliol, 2012 15:02
estelnegre | 14 Juliol, 2012 16:18
Si ens
mirem a poc a poc els arguments que
utilitza el president del Govern espanyol per justificar les immenses
retallades presentades, veurem que només n'hi ha un que
sigui real, que tingui
lògica i alhora que sigui creïble: «No
podem triar».
Rajoy i
la colla dels criminals encorbatats i
engominats que l'aplaudien mentre exposava de què aniria el
paquet de mesures
destructores de les actuals condicions de vida a l'Estat espanyol,
inclosa la
filla de son pare Andrea Fabra, resumien la idoneïtat de les
mesures en aquest
lacònic «No podem triar».
Curiosa
frase venint de qui ve, un senyor que
ha estat escollit precisament per tal que triï mesures del
tipus que sigui
(millor que haguessin estat escrites abans en aquest programa secret
que el PP
va mantenir sota pany i forrellat al llarg de tota la darrera campanya,
però
què hi farem, ni això).
«No
podem triar» diuen. I penso jo que si no poden triar
és que només hi ha una
opció. Si només hi ha una opció, i no
és la seva sinó la imposada pel Banc
Central Europeu a través de la Unió Europea,
algú que no ha estat triat
democràticament, és a dir que no ha participar en
unes eleccions, mana més que
aquell o aquells que sí han estat triats, ens agradin o no,
en unes eleccions.
I si algú que ningú no ha triat mana sobre la
cosa pública de forma absoluta,
apuja l'IVA tres punts del 18 al 21%, redueix les prestacions d'atur a
partir
del sisè mes, treu la paga de Nadal als funcionaris, i
redueix la quantitat de
regidors dels nostres ajuntament un 30%, em pregunto jo si no val la
pena saber
qui és per dir-li «dictador» a la cara,
que d'això es tracta. No és cap secret
que la seva cara, les seves cares, seran les mateixes que tenien els
qui han
destruït les condicions de vida mínimes de
Grècia, Portugal, Irlanda o qui
vingui després...
«No
podem triar», alhora, denota un problema afegit als pobles
que volen deixar “la
morta”i esdevenir lliures en l'espai nacional (i social,
perquè de llibertat a
mitges no n'hi ha). Si la Catalunya Principat que alguns volen amb
estat propi
i membre de la Unió Europea (i aquí tanquen el
seu projecte alliberador perquè
diuen que després ja ens barallarem entre nosaltres com
volen que sigui) en el
seu naixement ha d'estar atesa per una partera tan sinistra com aquesta
Unió
Europea que tenim ara davant els ulls, tingueu clar que qui mani
haurà
d'entonar el seu «No podem triar» i farem cap al
mateix forat on ara som. En
resum, el que demanava Convergència DC en el seu darrer
congrés a Reus: l'estat
propi, no serveix de res. Perquè avui a la Unió
Europea tenir estat propi no és
garantia de res més que de tenir-ne, els estats propis no
són independents sinó
colònies, pures colònies que «No poden
triar».
Els Països Catalans que algunes volem no parteixen d'apriorismes autoritaris com poden ser la Unió Europea, no parteixen de l'esquarterament del país ni de la seva venda als interessos de la gran banca o de la no tan gran burgesia que «fomenta el treball» i vol dir que viu del nostre treball, sinó de la llibertat total de decisió, del camí cap a la llibertat que suposa la independència i la solidaritat internacional i de classe, de la descolonització mental i la construcció de la igualtat econòmica de les persones, començant per les Andrees Fabres que calgui, començant pels qui darrere de les seves ulleres de sol amaguen els seus objectius gangsterils que es resumeixen ens aquest «No podem triar». Sí que podem triar i és el que estem fent de fa dies ja. I que ho tinguin clar, no deixarem de fer-ho!
estelnegre | 13 Juliol, 2012 10:47
---
Mai com ara
s'havia viscut un auge scholar tant
potent centrat en postulats llibertaris
Al
món anglosaxó es viu en
aquests moments un autèntic auge scholar
anarquista. L'anarquisme està de moda i la cosa
anirà a més. Tot va començar a
la dècada dels anys noranta i la cosa s'ha accelerat, i
molt, durant el segle
XXI. De totes les filosofies polítiques és la que
ha entrat amb més força en
aquest segle. El comunisme ja fa dècades que jau abatut, i
el capitalisme, per
dir-ho suau, ensenya en aquests moments la seva cara més
lletja. Mana, domina,
guanya, imposa, però no convenç. Què
us he d'anar a explicar: la gent n'està
cremada, de tot plegat. Per això, suposo, està
passant un fenomen que no havia
passat mai. Per primera vegada l'anarquisme està entrant a
les universitats,
copades fins fa poc només per marxistes i liberals. Mai com
ara, i sobretot en
anglès, s'havien escrit tants llibres sobre el tema per part
de professors
universitaris. Noam Chomsky ja no és un llop solitari. Vivim
des de fa una
dècada un auge scholar
espectacular:
reputats professors formats a Yale, com David Graeber, o doctorats
d'Oxford,
com l'israelià Uri Gordon, en són exemples.
Estudis anarquistes a Oxford i
Yale? Em punxen i no em treuen sang.
La
diferència entre els
professors anarquistes i la resta és que els primers
són activistes. Professor
dins l'aula, activista fora. Graeber a Occuppy Wall Street, Gordon a
Indymedia.
A l'estat entre els membres dels indignats també es troben
aquests
professors-activistes amb clars postulats llibertaris, que
després de donar
classes se'n van a les places. També sembla que, de manera
molt feble encara,
recupera terreny als sindicats. A Catalunya la llibertària
CGT deu ser l'únic
sindicat que guanya adeptes, en part gràcies a vagues com la
dels autobusos de
Barcelona de fa uns anys, quan CCOO i
Ho
menciona millor que jo el
professor de
El
text reproduït està extret de
la crítica que Jun fa d'un llibre d'Angel Smith, professor a
L'anarquisme
torna a treure el
nas just després d'una crisi capitalista. Ja va passar
després del crac
del 1929, quan les sortides a la
crisi econòmica que va assolar, com ara, a milions de
persones, van ser tres:
el feixisme, el New Deal i l'anarquisme català. Ha passat un
segle, i en
aquesta crisi tornen a aparèixer els tres moviments. Fa un
segle va guanyar el
New Deal. Ara l'estant intentant reinventar. Però van tant
lents, taaant,
que la resta va pujant, i
pujant, i pujant.
estelnegre | 12 Juliol, 2012 07:27
Sant
Joan 2012. Tostón
mediàtic.
Post-Pregó.
Al poble i a
les autoritats.
Qüestions
d’equilibri.
Si hi ha reis
hi ha bufons.
Amb qui reis
més?
Aquesta
és la quëstió.
Una campanya
orquestrada?
Es va
instrumentalitzar?
Per la meva
part
tot ben clar,
i, net.
Algú
va parlar de censura…
seria bastant
patètic.
Potser no ho
varen entendre
perquè
era un escrit poètic.
L’humor
mallorquí té això.
I jo, el tenc
felanitxer.
Això
no canviarà mai
no puc fer-me
foraster.
També
faig humor bilingüe
a Mallorca,
s’usa molt.
I si ara hem
de ser trilingües
seguirem
rient-nos tots.
Em varen
obrir la porta
i a portades
vaig sortir!
Estava a
primera plana!
I als esports
ho vaig llegir!
Coses del
futbol, suposo,
no
m’hi vaig entretenir.
Fins i tot,
ho han tret a cultura!
Això
sí que ha estat agradable.
A sucesos no ha sortit.
Per
ningú era desitjable.
Molt de
renou. Per no res?
Quasi res! Ja
em diràs tu!
Mira quina
propaganda!
De tot
d’una jo vaig dir:
Ja he rebut!
Ara ho puc
dir.
He rebut
molts de suports
i ara
sé qui no em suporta.
Gràcies
a tots, amics meus
facebooks, twitters i
correus.
Qui volia
festa, en va tenir.
I qui no em
volia escoltar…
més
m’ha hagut de sentir!
Un ofici de
rialles.
—aquí
em refereixo al meu—
He cobrat, he
de viure
i no ha estat
pagat per riure.
No
és per qüestions de mèrit.
Fer riure,
per mi,
és,
ha estat i serà
sempre un
requisit.
Qui no escura
no romp plats.
Crec que el torpe no he estat jo.
La vaixella,
massa fina.
Què
hi puc fer, si som cronista
i,
perquè rimi, bromista.
Quan
més em retallaven…
més
llarg era l’escrit!
—Donar
carnassa?
—No,
sols contar el que passa.
Si la meva
ciutat està viva
i jo la veig
contenta
o si
està trista i té pena…
seguiré
contant-ho
contant-ho a
la meva.
Sant Joan
estava clar.
La cosa
s’anà embrutint…
Jo intentava
treure el net
s’aixecà
molta de pols
i tothom venga tossir!
Finalment,
tot va anar bé.
La ciutat va
fer dissabte.
Cap ferit,
algun cremat…
Gran dissabte
de Sant Joan!
Gràcies
per rectificar
amb totes les
meves bromes.
Agrairia que
ho fessin
ara amb les
coses serioses.
Miquel
Àngel Llonovoy.
Polifacètic
cronista
de pregons i
salutacions.
També
sé improvitzar.
Puc fer el
que volgueu,
tret de callar.
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |