estelnegre | 27 Agost, 2012 08:27
---
Aquest dissabte 1 de setembre,
a les 10.45 hores a la plaça d'Espanya
---
Si
ets dels que utilitzarien la bicicleta si hagués
carril-bici per anar a la feina o passejar per Palma, però
no ho fas per por al
trànsit.
Si
vols humanitzar els barris, lliures d'embussos,
fums i renou, però al teu barri no hi ha carrers per als
vianants, zones
verdes, ni carril-bici.
Si
vols que els teus fills puguin jugar al carrer
sense perill de cotxes i vols carrils-bici perquè vagin tot
sols a l'escola.
T'agradaria
la teva ciutat amb carrers enjardinats
i parcs per on passejar sense les molèsties del
trànsit?
Anima't
i reclama amb nosaltres, vine a fer una
volta amb bicicleta per Palma. Junts ens farem notar.
El
primer dissabte de cada mes, a la plaça d'Espanya,
a les 10.45 hores.
Perquè volem barris democràtics on el trànsit no reprimeixi la convivència dels ciutadans, ja siguin nins, adolescents, adults, ancians o minusvàlids, no volem que la nostra ciutat sigui un pou negre de cotxes.
---
Itinerari
Us hi esperem!
971 207 441
estelnegre | 26 Agost, 2012 08:58
El segon
dels quatre «Camins contra mentides»
inicialment prevists fem comptes que comenci el 21 de setembre i que
acabi el 4
d'octubre a Sant Bernat de La Real, a Palma.
Els
itineraris prevists són:
21 Sept.
Manacor . Sant Llorenç - Artà
22-9
Artà - Capdepera - Son Servera
23-9 Son
Servera - Cala Millor - Son Moro -
Son Carrió - Porto Cristo
24-9
Porto Cristo - Cales de Mca. - Porto Colom
25-9
Porto Colom - S'Horta - Calonge - Cala
D'Or - Porto Petro
26-9
Porto Petro - S'Alqueria B. - Cas Concos
- Santanyí
27-9
Santanyí - Es Llombards - Ses Salines -
Sa Colònia
28-9 Sa
Colònia - Ses Covetes - Sa Ràpita -
S'Estanyol
29-9 Sa
Ràpita - Campos
30-9
Campos - Llucmajor
1-10
Llucmajor -Randa - Algaida - Sant Jordi
2-10
Sant Jordi - S'Arajassa - Es Pil·larí -
S'Arenal - Can Pastilla - Es Coll d'en Rebassa
3-10 Es
Coll- Es Molinar- Pas. Marítim - Cala
Major - Sant Agustí
4-10
Sant Agustí - Génova- Son Rapinya - Sa
Vileta - Son Roca - Sant Bernat de la Real.
estelnegre | 25 Agost, 2012 04:53
Voldria que aquest article s'entengués
des d'una
perspectiva de crítica constructiva.
Existeixen massa «revolucionaris/es de facebook» i a altres xarxes
socials, els
quals comparteixen frases, enllaços, i comentaris altament
revolucionaris; els
quals, les quals, no se'ls veu mai a primera línia i que el
compromís esdevé a
quatre manifestacions, concentracions o cassolades a l'any; les
més
multitudinari i poca cosa més.
Crec que la situació que ara mateix
s'està
vivint, situa aquesta aptitud com un «volem canviar les
coses» però no volem
estar a segons quines situacions i espais, que ens esquitxin massa.
És un
nedar, segur, i guardar la roba.
Estar permanentment a primera línia de
combat,
és cansat i crema. Tot i que, està vist que dins
tots els moviments
revolucionaris, aquesta avantguarda ha degut d'existir i les
consecucions
assolides han estat de millora per a tots i totes; inclusiu pels qui
han
contemplat els fets i la lluita, ben situats al sofà de casa
seva.
Aquesta aptitud, no és gaire
bé solidaria,
malgrat algunes persones, que es miren els toros des de la barrera,
se'n solen
omplir la boca amb la paraula «solidaritat» ans
bé, no la duen mai a la
pràctica.
No em trobo ni cansat, ni desencantat; i
sé i
conec quin és el meu lloc, que voluntàriament he
triat, per intentar fer la
tasca el millor que sé i puc. Continuar aprenent a diari de
les situacions de
lluita, dels meus companys i companyes, i de l'enfrontament davant de
les
situacions injustes.
Corre pel facebook,
ja que parlo de xarxes, una frase que ve com anell al dit.
Escrita per Desmond Tutu, activista i
pacifista sud-africà que lluita els anys 80 en contra de
l'apartheid
discriminatori de les persones de raça negra, a
Sud-àfrica.
«Si ets neutral en les situacions
d'injustícia,
has triat el costat de l'opressor.»
Mireu, amb quines poques paraules, es pot
sintetitzar el que vull expressar en el meu escrit.
La neutralitat enfront de la
injustícia,
deixarà, a qui la practiquen, arraconats i tots sols, quan
aquesta injustícia
la pateixin els que no s'han mogut, quan han contemplat inamovibles,
les
injustícies que queien sobre els altres.
Aquesta frase, erròniament
atribuïda a Bertold
Brech i que va escriure un pastor protestant de nom Martin Niemoeller
(1892-1984), també resum perfectament el sentit del que
escric.
«Primer vingueren a buscar els
comunistes, i
jo no vaig parlar perquè no era comunista.
Després vingueren pels socialistes i
els sindicalistes, i jo no vaig parlar perquè no era ni una
cosa ni l'altra.
Després vingueren pels jueus, i jo no vaig parlar
perquè no era jueu. Després
van venir a buscar-me, i llavors ja no quedava ningú que
pogués parlar per mi.»
Voldria que si algunes persones a què
em
refereix, com a revolucionaris de saló, llegís
aquest article, que estic obert
totalment al diàleg i que és una manera
d'esperonejar en uns moments que vivim
que no podem perdre temps.
Em rebenta la frase. «I que hi podem
fer?»
Aquesta resignació i fatalisme que ens ha aportat la
tradició judeocristiana.
Doncs sí que hi podem fer, si som capaços de
moure'ns i deixar de mirar-nos el
llombrígol. Tots i totes podem fer algun tipus
d'acció compromesa per a
modificar les injustícies que ens afecten a tots.
Cadascú des de les seves possibilitats
i
coneixements es pot comprometre amb l'acció. Pot
vèncer les comoditats internes
per a participar en un procés de lluita i
transformació, cap a un món més just
i més harmònic.
Els «Què hi podem
fer?» són excuses de mal
pagador, als que encara, sembla, no els hi han arribat les sotragades,
què tard
o d'hora els hi arribaran.
Aquest escrit surt del meu esperit de lluita i
canvi. No intent fer apologia, si no obrir una reflexió
profunda, objectiu des
que vaig entrar al món de la paraula escrita.
Els que em coneixeu sabeu on estic i el que
faig. Dic, des de la humilitat que aquest treball de formigueta i
constant, és
el que transforma, el que arriba a moure muntanyes.
Concloent:
«Si tu no fas política,
algú la farà per tu» i
fer política és tenir la llibertat de prendre les
pròpies decisions
democràtiques, inclusiu a vegades, en contra dels mateixos
governants. No
conformar-se amb unes votacions cada cert temps, si no participar
activament en
la construcció d'un model social, just i equitatiu a tots
els nivells.
estelnegre | 24 Agost, 2012 08:13
estelnegre | 23 Agost, 2012 08:08
estelnegre | 22 Agost, 2012 13:29
El proper
divendres 31 d'agost, a les 20 hores a l'Ateneu Llibertari Estel Negre,
un dels
companys de l'Ateneu que assistí a la Trobada Internacional
de l'Anarquisme de
Saint-Imier ens farà, amb fotografies dels esdeveniments,
quatre cèntims del
que hi va passar.
La cosa
sembla que va ser grossa i que
mereix almenys una petita explicació.
Us hi esperem!
estelnegre | 21 Agost, 2012 14:07
És a l'estiu, aquest estiu que ara passa, l'estiu del 2012, quan els governs de Rajoy, Fabra, Bauzà i Mas (tots al servei dels amos rics que ens porten com a societat cap al penya-segat) han premut més l'accelerador.
I no ho fan per malícia sinó per pura cobdícia. Ens apliquen les mateixes polítiques d'espoli que fa una dècada aplicaven a les perifèries de l'Imperi i que nosaltres combatíem demanant la condonació del seu deute extern. Dèiem que era una forma d'imperialisme, una forma de dominació colonial. I més enllà de totes aquestes paraules, el que realment suposava era pura cobdícia. Cobdícia que els feia bombardejar la perifèria igual que ara bombardegen el mig centre i demà el centre si en poden recollir beneficis. I no és cap metàfora no pensada. Com les bombes, els rescats, els crèdits, etc., suposen la destrucció total del que toquen alhora que fan rics els qui llencen les gràcies a la seva cotització borsària. Alhora els efectes col·laterals que produeixen comporten la destrucció del que s'anomenava «estat del benestar» i el dret de conquesta aplicat a les seves restes, que són convertides ràpidament en dividends per als que llencen les bombes. Negoci rodó. Cobdícia extrema.
I tot seria molt més complicat de portar a la pràctica o impossible d'aplicar, sense aquesta versió de l'ultracapitalisme extrem que imposa el Banc Central Europeu amb l'ajuda de la superestructura de la Unió Europea (on es veu que els independentistes del Principat ens volen portar l'endemà que facin un estat amb les quatre províncies). La Unió Europea, el Banc Central Europeu, l'euro... la calor de l'estiu només els pot podrir, encara més. No són Europa sinó la forma que el capitalisme ultra ha pres en aquest tros de món. Això sí, ben venuts com a garantia de pau i prosperitat, de modernitat, de felicitat fins i tot. La propaganda, ja se sap, ens pot fer creure que fa fresca enmig de la calor asfixiant de la cubeta de Móra. I en aquest cas la propaganda ha estat massiva, total, disciplinada i tan falsa com calia.
És enmig de la calor avivada pel foc que ens crema boscos i paisatges que les amenaces de colonització i de convertir-nos en un protectorat sense cap mena de poder de decisió sobre els assumptes que regeixen la nostra vida pública s'estan materialitzant cada dia més. Un protectorat ple d'obrers sense drets que treballen cada cop més a canvi de... la subsistència i la reproducció de la força de treball. Un protectorat amb exèrcits de pobres indisciplinats que s'arremolinen al voltant dels contenidors de la brossa (que a Girona s'estalvien tancant-los amb panys per l'espectacle de la misèria a cada carrer, al centre de la ciutat. Ja l'hem remarcada prou la importància de la propaganda...
Un estiu d'amors que van i tornen, pugen i baixen i mai es conformen, de paraules que es perden per concerts de rock i orquestres mediocres de festa major i música enllaunada. Un estiu com tots els estius però amb personalitat pròpia, especificada per aquests divendres criminals en què els amos ens anuncien què ens robaran la setmana que ve, just abans del cap de setmana festiu, i com ho faran.
I jo em pregunto sobretot si serà aquest l'estiu que passarà a la història com el precedent d'unes mobilitzacions multitudinàries sense espectacle, per tant reals, que van poder capgirar el curs de la història... i espero que sigui així. Tot i que si només ho espero i ho esperem tingueu clar que no serà. I encara els queda tant per robar-nos... anar al metge quan estem malalts, tenir escola per als nostres fills, tenir vacances pagades qui treballa, tenir alguna cosa d'atur qui no ho fa...
Al setembre, o a l'octubre... ens cal posar-ho tot damunt la taula per fer sentir la nostra veu, però no només per a això. Si tenim prou força –i pot ser que la tinguem– la tardor ha de ser tan calorosa com l'estiu, tot i que sense platja. Pel que fa a moviments socials, el suïcidi està permès... i qui es vulgui apartar que ho faci, però els objectius són ben clars i diàfans. O guanyem ara o preparem-nos perquè el que hem vist fins ara no ha estat res. Per tant, arrisquem-nos, utilitzem la intel·ligència i no deixem que els moderats potinegin més. Però no caiguem tampoc en violències estèrils sense sentit. Cal que anem a l'arrel del problema i aquest no és altre que el sistema capitalista i l'autoritat, les dues cares de la mateixa moneda. Ens hi va tot...
estelnegre | 20 Agost, 2012 10:46
estelnegre | 02 Agost, 2012 07:17
Marxem
de viatge
d'anarcoestudis per Europa i al Rencontre
Internationale de l'Anarchisme - St-Imier 2012.
Aquest
bloc no
s'actualitzarà fins el 20 d'agost, si fa no fa.
El
bloc
Anarcoefemèrides
s'actualitzarà, però sota mínims.
Per
a les
convocatòries d'aquest mes visiteu el bloc contrainfo.cat
Perdoneu
les
molèsties.
Salut!
Ateneu
Llibertari
Estel Negre
estelnegre | 01 Agost, 2012 06:58
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |