Administrar

‘Cultura Obrera’ presenta «Provocactores», de Buffon’s, a Manacor (17-12-06)

estelnegre | 14 Desembre, 2006 08:38

‘Cultura Obrera’ presenta «Provocactores», de Buffon’s, a Manacor (17-12-06)
Provocactores

Ateneu Llibertari Estel Negre

«El cas Granado-Delgado. La prèvia de Puig Antich», per Albert Balanzà

estelnegre | 13 Desembre, 2006 16:13

«El cas Granado-Delgado. La prèvia de Puig Antich», per Albert Balanzà

Cas Granado-Delgado

Albert Balanzà: «El cas Granado-Delgado. La prèvia de Puig Antich». Avui, 13-12-06.

Ateneu Llibertari Estel Negre

El Col·legi d'Advocats de Catalunya per la revisió del procés a Puig Antich

estelnegre | 13 Desembre, 2006 15:40

El Col·legi d'Advocats de Catalunya per la revisió del procés a Puig Antich

Una exposición en el Colegio de Abogados apoya la revisión del proceso a Puig Antich

Salvador Puig Antich

Salvador Puig Antich 1974-2007. Cal fer justícia. Éste es el significativo título de la exposición inaugurada ayer en el Colegio de Abogados de Cataluña, presentada por la entidad como un acto complementario a su respaldo a la revisión del proceso contra Salvador Puig Antich. La muestra, abierta al público hasta el 25 de enero, reúne documentos de la institución que dan cuenta de los esfuerzos de su Junta de Gobierno para conseguir el indulto para el militante anarquista, ejecutado a garrote vil el 2 de marzo de 1974. También se recogen diferentes artículos de prensa de la época sobre la detención de Puig Antich y su ejecución, además de distintas fotografías, algunas de ellas inéditas, de su infancia y juventud.

La exposición ha sido organizada conjuntamente con el Colegio de Periodistas de Cataluña, que ha cedido parte del material. El resto procede de archivos particulares, parte de ellos de la familia de Puig Antich, cuyas hermanas estuvieron ayer presentes en la inauguración. Durante el acto, Francesc de Paula Caminal, uno de los abogados que defendieron al reo, hoy al frente de la solicitud de revisión (sobre la cual debe pronunciarse la Sala de lo Militar del Tribunal Supremo), invocó la necesidad de conseguir que finalmente se reconozca que "fue un proceso absolutamente injusto". Caminal se mostró convencido de que, en el contexto en que se produjo su muerte, la víctima podría haber sido "cualquier chico o chica que tuviera entonces entre 25 y 35 años. Toda mi generación somos Salvador". El abogado reclamó la sensibilización de toda la sociedad en la demanda de revisión.

B. Ginart

(El País, 13-12-06)

Ateneu Llibertari Estel Negre

Torrada musical organitzada per Poble Llibertari (Inca, 16-12-06)

estelnegre | 13 Desembre, 2006 10:07

Torrada musical organitzada per Poble Llibertari (Inca, 16-12-06)
Torrada Poble Llibertari (Inca)

Ateneu Llibertari Estel Negre

Info Usurpa, 456

estelnegre | 13 Desembre, 2006 09:46

Info Usurpa, 456

Info Usurpa

Butlletí setmanal de contr@informació

Número 456 (Setmana del 13 al 19 de desembre de 2006)

Ateneu Llibertari Estel Negre

«En escoltar la notícia de la mort de Pinochet», per Héctor Pavelic

estelnegre | 12 Desembre, 2006 19:01

«En escoltar la notícia de la mort de Pinochet», per Héctor Pavelic

Héctor Pavelic

A les 15.06, en escoltar la notícia de la mort del genocida i lladre Augusto Pinochet Ugarte, per a mi va ser retornar als anys de l’horror dels camps del terror de la dictadura del general que avui s’ha mort al llit de l’hospital militar al costat de sa família, gran privilegi que molts dels nostres ni tant sols pogueren somiar.

Recordo la meva presó i la tortura, i sento novament el meu cos torturat. Em revenen els milers de companys torturats, desapareguts, executats. Els que hem pogut sobreviure exigim veritat i justícia. És per això que avui, en veure la televisió i escoltar les pregàries i els víctors per al dictador, em produeix ràbia, ràbia de tots aquests miserables que li varen donar totes les possibilitats per poder eludir les accions judicials, tan nacionals com internacionals, i així no ser condemnat. Els seus còmplices avui els podem veure plorant, i alguns repudiant el dictador, però gràcies a tots ells, el genocida no va ser condemnat i va morir com molts.

Avui els morts de l’Estadio Nacional clamen justícia; els morts de la Caravana de la Mort clamen justícia; els morts de Santa Bàrbara clamen justícia; els morts de Lonquen, Concepción, Chincolco, La Serena, Copiapó clamen justícia. Els morts d’Antofagasta, Calama, Iquique, Pisagua i Arica clamen justícia. Els desapareguts de tot Xile clamen justícia. Els torturats de tot Xile exigim justícia.

Per tots els nostres morts exigeixo justícia.

Ni la mort pot deixa impune el genocida Pinochet, tots hem de condemnar-lo ara. La tomba de l’ésser més repugnant de Xile ha de ser un lloc on tot ésser humà digne ha d’escopir.

15.54 del 10 de desembre de 2006

Héctor Reinaldo Pavelic Sanhueza,

expresoner de Guerrra núm. 14 del camp de concentració de Pisagua, i del camp de concentració de Tejas Verdes

Pinochet ben acompanyat...

Ateneu Llibertari Estel Negre

Pinochet i Catalina Cirer

estelnegre | 12 Desembre, 2006 15:41

Pinochet i Catalina Cirer

Ahir quan vaig escoltar la notícia de la mort de Pinochet tot d’una me'n vaig recordar quan deien a Catalina Cirer "Pinocha", perquè al igual que el dictador mort ahir, Catalina Cirer, quan era delegada del Govern, va perseguir un exiliat xilè, el company Héctor Pavelic, militant anarquista xilè, el qual vaig tenir la sort de conèixer a l’Ateneu Llibertari Estel Negre de Palma i que va venir a Pollença a fer dues conferències.

Catalina Cirer li va obrir un expedient de expulsió del país, l'acusava de ser líder d'uns actes violents l'1 de maig de 2001 durant una manifestació de la CNT, que demanava la devolució d'un local del seu patrimoni sindical. En el  seu dia el Diario de Mallorca em va publicar una Carta en defensa de Héctor. Perquè quan Héctor parlava de la dictadura xilena no destacava per la seva violència o per demanar venjança, sinó per  la seva valentia per parlar de les tortures que va sofrir, per la seva ànsia de justícia, que a dia d’avui encara segueix , i pel seu missatge pacifista; mai no ens hem de convertir en el que són els nostres botxins. Els seus torturadors havien descarregat la seva fúria sobre el seu cos, però les seves idees, els somnis, les utopies romanien intactes. No pensem en la venjança sinó en la Justícia Social.

Igualment nostra ànsia de justícia segueix intacta tant a Espanya com a Xile, hi ha moltes foses que obrir.

Pisagua

En el seu llibre, fa cinc anys, ja deia Héctor que Pinochet mai no podria ser jutjat i que la justícia no s'imposaria ni als polítics ni als grans interessos econòmics.

Als inicis de la dictadura d'Augusto Pinochet, Héctor Pavelic va ser condemnat a  256 anys de presó i a dos cadenes perpètues. Héctor va ser confinat al camp de concentració de Pisagua, on va ser torturat perquè delatés els seus companys. Tortures que ell va narrar a les conferències que va fer a Pollença. Evidentment per ell hagués estat més fàcil callar i no parlar del tema, però ell volia denunciar la tortura, un forma de destruir els cossos per destruir les idees. La mateixa mare de Héctor, Flora, va ser torturada i violada davant d’ell (va morir més tard per culpa d’aquestes tortures).

El 15 de Juny de1974, Hèctor es va salvar de morir afusellat gràcies a la deserció de l'escamot que anava a matar-lo. En aquest moment pesava 39 kg., i la seva salut estava greument deteriorada, a pesar de tenir solament 22 anys, el seu cos acusava la perpètua tortura a la qual se li va sotmetre durant 8 mesos, on el seu cor va fallar en dues ocasions. Itàlia li va oferir asil polític i cures mèdiques. Va haver de passar 2 anys en un hospital per a recuperar-se d'aquells 8 mesos. En 1980 va tornar a Xile, i des de llavors va lluitar contra la impunitat dels culpables, i en pro dels drets humans . Des de 1990 va recórrer Xile buscant als seus companys que van desaparèixer i van ser assassinats sota les ordres de Pinochet. Quan en el 98 Garzón va obrir el cas Pinochet, ell va ser amenaçat al seu país. Li van amenaçar amb armes a la porta del col·legi on treballava, posant en perill la vida de totes les criatures. L'AIT (Associació Internacional dels Treballadors), li va prestar ajuda per a sortir del país, i així és com va arribar a Espanya on va donar conferències sobre la repressió a Xile arreu de l'Estat. Va arribar a Mallorca l’any 1999 convidat per l’Ateneu Llibertari Estel Negre.

No va aconseguir l’asil polític, i és més, a partir d’uns incidents l'1 de maig de 2001, durant una manifestació de la CNT, que demanava la devolució d'un local del seu patrimoni sindical, Hèctor Pavelic va sofrir la persecució policial dirigida per Catalina Cirer, en aquell moment delegada del Govern, que li va obrir un expedient d'expulsió del país. En el  seu dia el Diario de Mallorca em va publicar una Carta en defensa de Héctor.

Finalment Héctor va tornar al seu país, fa temps que no tinc notícies d’ell però estic segur que segueix en la lluita.

José Luis García Salvador

Urxella (Alternativa, Esquerra Unida - Els Verds Pollença)

Ateneu Llibertari Estel Negre

Laila Karrouch, una experiència d’integració

estelnegre | 12 Desembre, 2006 09:36

Conferència a càrrec de l'escriptora catalanomarroquina

Laila Karrouch

Laila Karrouch,

Autora dels llibres De Nador a Vic i

Un meravellós llibre de contes àrabs

Dimarts 12 de desembre, a les 20 h., a la Biblioteca Pública de Manacor

(plaça del Convent, 1 - Manacor) 

Dimecres 13 de desembre, a les 19.30 h., a Can Alcover

(carrer Sant Alonso, 24 - Palma)

Ho organitza: Comissió Intercultural de l'Obra Cultural Balear

Obra Cultural Balear

«Sense llibertat», de Xavier Montanyà i Agustí Vila

estelnegre | 11 Desembre, 2006 12:50

«Sense llibertat», de Xavier Montanyà i Agustí Vila

Sense llibertat (2002), un documental de Xavier Montanyà i Agustí Vila (54 minuts), descriu cinc experiències de presos polítics de diferents èpoques i règims. L’objectiu és reflexionar sobre com afecta la privació de llibertat en l’ésser humà i plantejar el sentit que ha tingut i té avui la presó en la societat. Els protagonistes són cinc. Quatre n’estan en llibertat: Joan Català, històric militant llibertari que va conèixer les presons franquistes i les de la França democràtica; Bashkim Shehu, escriptor albanès, que va estar pres durant la dictadura d’Enver Hoxa; Lluís Maria Xirinacs, sacerdot, que va lluitar mitjançant mètodes pacífics per aconseguir l’amnistia dels presos polítics durant la dictadura franquista; i Toni Negri, filòsof Italia processat i empresonat en diversos processos de les Brigades Roges. Finalment, Jean-Marc Rouillan, militant d’Action Directe (AD), entrevistat via telefònica des de la presó i que està condemnat a cadena perpètua a França. Aquest antic combatent del MIL, dels Grups d’Acció Revolucionària Internacionalista (GARI)  i d’AD, ha penat ja 19 anys de presó, set dels quals els va passar en règim d’aïllament. El seu cas s un exemple de l’acarnissament penitenciari contra els presos polítics en un règim democràtic.

Ateneu Llibertari Estel Negre

«Barcelona, capital ‘okupa’», per Jesús García

estelnegre | 11 Desembre, 2006 12:10

Barcelona, capital 'okupa'

Jesús García: «Barcelona, capital ‘okupa’». El País, 09-12-06.

Ateneu Llibertari Estel Negre

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS