Administrar

IV Fira d'Intercanvi (Santa Eugènia, 07-10-07)

estelnegre | 30 Setembre, 2007 17:41

IV Fira d'Intercanvi (Santa Eugènia, 07-10-07)
IV Fira d'Intercanvi
Escriu-nos

Fotos concentració «Salvem La Real» (29-09-07)

estelnegre | 29 Setembre, 2007 18:32

Fotos concentració «Salvem La Real» (29-09-07)






Escriu-nos

I Premi 14 d'abril de Teatre

estelnegre | 28 Setembre, 2007 10:04

I Premi 14 d'abril de Teatre

La Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya ha convocat el I Premi 14 d'abril de Teatre

I Premi 14 d'abril de Teatre

Aquest guardó, que commemora la proclamació de la II República el 14 d'abril de 1931, premia textos dramàtics inèdits que contribueixin a millorar el coneixement de la II República; la Generalitat republicana, la Guerra Civil, la repressió franquista, l'exili, la deportació i els valors i les accions de l'antifranquisme.

Es tracta del guardó per a textos teatrals millor dotat de Catalunya (12.000 €). A més, l'obra guanyadora es publicarà i la Generalitat contribuirà a fer possible la seva posada en escena.

Els participants poden presentar les seves obres fins al 31 de desembre de 2007. Adjuntem un document amb un resum de les bases, que trobareu completes a la ordre IRP/152/2007, de 15 de maig, per la qual es convoca el I Premi 14 d'Abril de Teatre i s'aproven les bases reguladores corresponents.

 Escriu-nos

«La societat de consum: excés o necessitat?» Cinema debat (Sa Recreativa, 28-09-07)

estelnegre | 27 Setembre, 2007 09:01

«La societat de consum: excés o necessitat?» Cinema debat (Sa Recreativa, 28-09-07)

Divendres 28 de setembre a les 21.30 hores

Sa Recreativa (Felanitx)

Projecció de la pel·lícula:

Los espigadores y la espigadora (2002)

d'Agnès Varda

"Los espigadores y la espigadora"

La increïble producció del sistema capitalista de la segona meitat del segle XX, ha desenvolupat als països més «industrialitzats» l'anomenada societat de consum. Milers de productes es creen per emprar i tirar a la mateixa vegada. El que un any és tendència, l'altre ja és història; no serveix, no està a la moda. Tots aquests processos fan que el fems, els residus, el que s'ha de tirar... arribi a unes proporcions tan grosses que avui dia ja és una de les principals problemàtiques a les quals ens enfrontem els que vivim al considerat Primer Món.

Per conèixer altres realitats i punts de vista als establerts, veurem la pel·lícula Los espigadores y la espigadora i escoltarem les idees dels membres de la Xarxa d'Intercanvi de Mallorca.

"Les glaneurs et la glaneuse"

Los espigadores y la espigadora (Les glaneurs et la glaneuse, França 2002). Direcció i guió: Agnès Varda. Fotografia: Didier Doussin, Stéphane Krausz, Didier Rouget, Pasal Sautelet, Agnès Varda. Muntatge: Laurent Pineau i Agnès Varda. Música: Joanna Bruzdowicz i Isabelle Olivier. Amb la participació de Bodan Litnanski, François Wertheimer, Agnès Varda. Durada: 82 minuts.

Per aquí i per allà, a França, Agnès Varda s'ha trobat amb espigadors, recol·lectors i gent que cerca entre les escombraries. Per necessitat, purament per atzar o per obligació aquesta gent recull objectes rebutjats per uns altres. El seu món és sorprenent. Constitueix un gran contrast amb el món dels espigadors d'ahir, de les dones camperoles que furgaven per a aconseguir els petits grans de blat que quedaven després de la collita. Patates, pomes i altres aliments rebutjats, coses sense amo, rellotges sense manilles, televisors, joguines; aquest és el menú dels espigadors d'avui.

 Escriu-nos

Ja és a la Xarxa el documental de Noam Chomsky «On Power, Dissent and Racism» (amb subtítols en castellà)

estelnegre | 26 Setembre, 2007 08:21

Ja és a la Xarxa el documental de Noam Chomsky «On Power, Dissent and Racism» (amb subtítols en castellà)

Trailer del documental

Poder, dissidència i racisme és un documental de 60 minuts basat en una sèrie de converses amb Noam Chomsky enregistrades a Nova York i Cambridge (Massachussets) durant l'any 2002. En aquest vídeo, Chomsky reflexiona de manera rigorosa sobre les motivacions de l'11-S i sobres les seves conseqüències en el sistema internacional. Chomsky parteix de la idea que cal pensar de manera global si volem comprendre el món de avui en dia. Defineix terrorisme dins del seu context històric i opina sobra la manera de combatre'l sense exercir la llei del més fort. Chomsky també explica la seva perspectiva personal sobre el paper dels mitjans d'informació en la guerra contra el «terrorisme» i la seva particular visió del racisme contra àrabs i musulmans des de l'11-S, a més d'altes reflexions al voltant de la política nord-americana.

Part 1

Part 2

Part 3

Part 4

Part 5

Part 6

Escriu-nos

Encara hi som a temps: Salvem La Real (29-09-07)

estelnegre | 25 Setembre, 2007 08:27

Concentració a la plaça de Cort

Dissabte 29 de setembre a les 18 hores

Salvem la Real

Cal una nova mobilització per salvar Son Espases. Aquesta vegada la Plataforma Salvem Las Real, amb el suport d’altres plataformes i entitats, convoca la concentració per al proper dissabte dia 29 de setembre.

La proximitat a la data de la decisió del govern sobre la ubicació del futur hospital de referència, ha de moure la ciutadania a mobilitzar-se per evitar que l’hospital se faci a Son Espases.

A les motivacions patrimonials, paisatgístiques, històriques i ambientals, hi hem d’afegir la necessitat que el govern compleixi la seva paraula i en un exercici de dignitat, descarti per sempre la construcció de l’hospital a terrenys de Son Espases, a l’entorn del Monestir de La Real.

La concentració durà per lema «Encara hi som a temps. Salvem La Real» i tendrà lloc el dissabte dia 29 a les 18 h a la Plaça de Cort.

No hi falteu, encara hi som a temps.

Salvem Son Espases, Salvem La Real

Plataforma Salvem La Real

Escriu-nos

La vida de l'anarquista Lucio Urtubia convertida en documental

estelnegre | 24 Setembre, 2007 09:50

La vida de l'anarquista Lucio Urtubia convertida en documental

Els directors bascos José Mari Goenaga i Aitor Arregui han realitzat un documental sobre la vida del lluitador antifranquista, anarquista, contrabandista, falsificador i atracador Lucio Urtubia (Cascante, 1931).

El documental està produït per Moriarti Produzkoak, Irusoin, EiTB i TVE, i ha estat subvencionat per Media, el Govern Basc i ICAA.

El documental, de 93 minuts de durada, es va estrenar ahir en la secció d'Especials Zabaltegi al Kursaal.

Expert en falsificar documents i en imprimir propaganda anarcosindicalista, Lucio Urtubia ha estat en crida i cerca en cinc ocasions per diversos tribunals internacionals, fins i tot la CIA. El seu cop més sonat va tenir lloc durant la dècada dels 70, quan va aconseguir estafar al principal banc dels Estats Units, el First National Bank (ara CitiBank), 3.000 milions de pessetes de l'època per finançar el moviment llibertari de mig món. Lucio, retirat, viu actualment a París.

Lucio Urtubia va participar en 2002 en les VII Jornades Llibertàries de l'Ateneu Llibertari Estel Negre.

Sobre Lucio Urtubia

Lucio, un documental lleno de «acción» sobre un albañil de la vida

Aitor Arregi estrenará el documental Lucio en el Festival de Donostia

Próximo estreno del documental sobre el anarquista de Cascante Lucio Urtubia

Web del Festival de Sant Sebastià

Web oficial del documental

Escriu-nos

«El penúltim guerriller», per Pelai Pagès i Blanch

estelnegre | 23 Setembre, 2007 07:34

«El penúltim guerriller», per Pelai Pagès i Blanch

En Facerias fou un dels darrers guerrillers anarquistes que van prosseguir el combat acabada la Guerra Civil espanyola. El 30 d'agost de 1957, ara fa cinquanta anys, fou abatut per la policia al barri de Sant Andreu, a Barcelona. Juntament amb Quico Sabaté i Ramon Vila, s'havia convertit en una autèntica obsessió per al règim franquista.

Placa simbòlica que serveix per a reclamar que el carrer on va ser assassinat Facerías porti el seu nom

En Face es deia en realitat Josep Lluís i Facerias i havia nascut el 6 de gener de 1920 a Barcelona. Petronio, com també l'anomena­ven, per la seva elegància, va militar al sindicat de la fusta de la CNT i a les Joventuts Llibertàries i, en esclatar la guerra, es va incorporar a la columna Ascaso, una de les divisions de mili­cians formada per anarquistes i que posteriorment es va convertir en la 28a divisió de l'Exèrcit Popular. Fou detin­gut l'any 1939, en acabar la guerra, a la retirada de Catalunya, i fins el 1945 va romandre a diversos camps de con­centració i de treball. Quan en va sortir en llibertat, es va incorporar a la lluita clandestina contra el franquisme. Mili­tà al sindicat d'indústries gràfiques de la CNT i esdevingué secretari general del Moviment Ibèric de Resistència, activitats per les quals tomà a ser detingut l'agost de 1946 i que el tingue­ren a la presó fins el juny de 1947.

Reincorporat a l'organització, va des­envolupar una intensa activitat com a membre de la comissió pro presos de la FAI-FIJL i del comitè de Catalunya de les Joventuts Llibertàries, i va portar a terme les primeres accions pròpiament guerrilleres quan, el juliol de 1947, va prendre part en l'eliminació del confident Eliseu Melis i va dirigir un atemptat frustrat contra el cap de la policia político-social de Barcelona, Eduardo Quintela.

Lluita armada

A partir d'aquest moment, Facerias s'abocà plenament a la lluita armada contra el franquisme. Eren els moments més intensos de la lluita guerrillera, que des de 1944 --Ia mítica invasió de la Vall d'Aran per guerrillers comunistes-- s 'havia gene­ralitzat a tot l'estat espanyol, tot apro­fitant el moment de la fi de la guerra mundial. A partir de 1947 començà la guerra freda i es féu evident que els aliats no portarien a terme cap acció contundent contra el règim franquista. Fou llavors quan el franquisme va in­tensificar l'acció repressora contra els guerrillers.

En aquesta conjuntura hostil, Face­rias, com també van fer la resta de guerrillers anarquistes, va establir la base d'operacions al sud de l'estat francès, des d'on feia viatges clandes­tins a Catalunya, per acomplir accions armades. Fins el 1951, aquestes acci­ons foren de tres menes: assassinat de col·laboracionistes i de personalitats franquistes, atracaments per a obtenir fons i col·locació d'explosius en llocs públics. Segons la nota oficial que va fer pública la premsa l'endemà de ser assassinat, les activitats de Facerias havien començat l'octubre de 1947. Entre la multitud d'accions comeses hi havia: atracaments al Banc Espanyol de Crèdit, del carrer de Mallorca (18 de desembre de 1947); al Banc de Bilbao del mateix carrer (juny de 1948); a la fàbrica de taulers de Joan Jover a la carretera del Port (juny de 1948); a més de robatoris a cases d'automòbils i a l'oficina dels Ferrocarrils Catalans del carrer de la Diputació; s'hi han d'afegir encara atracaments a cases de barrets de Pedralbes i la Via Au­gusta, els dies 5 i 11 d'agost de 1949; en aquests casos, l'atracament tenia l'avantatge que el perjudicat gairebé mai no denunciava el robatori de què era objecte.

La nota de premsa esmentada de­nunciava també el metrallament de la comissaria de policia de Gràcia, la col·locació de bombes als consolats de Bolívia, Brasil i el Perú i la bomba llançada contra la comissaria de Llotja, on resultaren ferits 6 policies. En fi, un reguitzell d'actuacions que, de fet, ca­racteritzava les actuacions guerrilleres d'aquells anys de la pràctica totalitat de grups guerrillers, del signe polí­tic o ideològic que fossin. Perquè es tractava de no deixar reposar el règim franquista. Allò que caracteritzava les accions dels grups anarquistes era l'au­tonomia de cada grup guerriller, que només en comptades ocasions decidien de col·laborar.

1951: l'inici de la fi

A partir de 1951, amb l'evidència que el règim franquista s'anava consolidant i era acceptat internacionalment, la majoria d'organitzacions que havien participat activament en la lluita armada van optar per desaparèixer. De fet, la re­pressió franquista, sistemàtica i con­tundent, també havia afeblit moltíssim els grups guerrillers. I alguns dels més actius, com el que encapçalà Marcel·lí Massana al Berguedà, ja van abando­nar les armes. Però Facerias --com Qui­co Sabaté i Ramon Vila Caracrema­da-- va continuar les accions armades, ara molt aïllat a l'interior de Catalunya, i obertament desvinculat de la CNT i el moviment llibertari a l'exili, que criticà durament l'actitud dels qui mantenien les accions armades.

En aquest context hostil, el juny de 1952 va fer un viatge a Itàlia, on contribuí a crear els grups anarquistes d'acció proletària. De fet, fins a 1957 va fer dues llargues estades a Itàlia i fins i tot es proposà d'anar a Amèrica. Però el règim franquista continuava essent el seu objectiu més important.

L'últim viatge

A mitjan agost de 1957, després de fracassar una entesa amb Quico Sabaté per a actuar plegats, com havien fet temps enrere, va prendre la decisió de tomar a Barcelona. Va fer el viatge, des de Tolosa de Llenguadoc, acompanyat per Luís Agustín Vicente, el Metralla, un anarquista murcià amb qui ja havia col·laborat a Itàlia, i amb l'anarquista italià Goliardo Fiaschi. Sembla que un fort dispositiu policíac ja els havia detectat. A la frontera es feren passar per excursionistes i amb motxilla i bicicleta van fer cap fins a Sant Joan de les Abadesses. Mentre el Metralla agafava el tren a Sant Quirze de Besora, Facerias i Fiaschi van con­tinuar el trajecte fins al Tibidabo, on es van refugiar en una cabana, al bosc de Sant Medir. Era el dia 27 d'agost. L'endemà eren detinguts Vicente, al domicili d'Emilio Tena Gorrita, i Fia­schi, prop del Tibidabo.

Quedava encara Facerias, que acabà essent víctima d'una autèntica embos­cada policíaca. Sense saber la detenció dels seus companys, el dia 30 d'agost, cap a les onze del matí, s'adreçà a una cita a la confluència dels carrers del Dr. Urrutia i de Pi i Molist, davant de la porta del manicomi de Sant Andreu. Allà fou literalment cosit a trets per una munió de policies i guàrdies civils amagats a les finestres i terrats veïns. En una acció d'autodefensa ja inútil, encara va tenir temps de treure una bomba de mà que portava amagada. Però el seu cos va caure fulminat, sense vida, cosit per nou impactes de bala. Hom diu que va acabar essent víctima d'una delació i algun testimoni n'inculpa el Metralla, que, delatant el seu cap, va poder salvar la vida.

Amb la mort de Facerias, els repre­sentants de la guerrilla anarquista a Catalunya van quedat limitats a Quico Sabaté, que morí a Sant Celoni el 5 de gener de 1960, i Caracremada, mort en un enfrontament amb la guàrdia civil prop del castell de Balsareny l'agost de 1963.

Pelai Pagès i Blanch

(El Temps, 1.211 / 28-08-07)

Aquest article en pdf

Escriu-nos

Trobada amb el dibuixant Óscar Martín (Avui 22-09-07)

estelnegre | 22 Setembre, 2007 10:33

Trobada amb el dibuixant Óscar Martín (Avui 22-09-07)

Dibuix d'Óscar Martín

Ens plau convidar-vos a la trobada amb el dibuixant Óscar Martín amb motiu de la presentació dels seus dos darrers còmics: La Hermandad (Norma Editorial) i Solo, mundo caníbal (recopilat per Edicions de Ponent).

Óscar Martín (Barcelona, 1962) s'inicia l'any 86 guionitzant i dibuixant còmics de Tom y Jerry, publicats a gran part d'Europa i els EUA. Per aquesta feina la Warner el va premiar l'any 2002 amb el Lifetime Achievement Award.

Col·labora de tant en quant dibuixant personatges Disney per a diferents editorial europees. 

L'any 1992 va crear la sèrie El terrorífico mundo de Bobby per a l'editorial francesa Semic.

En el 98 crea l'editorial Oscar's studio per publicar a Espanya la sèrie de Bobby i per poder publicar la nova sèrie Solo, mundo caníbal, de la que va treure nou números i dos recopilatoris.

Darrerament està dibuixant, amb guions de Miroslav Dragan, la sèrie La Hermandad per a l'editorial francesa Casterman, de la que Norma Editorial acaba de publicar el primer àlbum, que presentarà dissabte.

L'acte tendrà lloc avui dissabte a les 20.00 hores a l'EspaiNorma (Pere d'Alcàntara i Penya, 11), just devora la llibreria del carrer de Nuredduna, 7.

Una salutació cordial!

Joan Miquel Morey

Norma Còmics

971 771 325

Escriu-nos

Aniversari de l'Ateneu Llibertari Ses Coves d'Inca (22-09-07)

estelnegre | 21 Setembre, 2007 04:42

Aniversari de l'Ateneu Llibertari Ses Coves d'Inca (22-09-07)

Ateneu Llibertari Ses Coves

Dissabte 22 de setembre celebrarem el primer aniversari de l'Ateneu Llibertari Ses Coves (situat entre La Salle i cas Barbaret d'Inca) convidant tothom als següents actes:

- Dinar vegetaria, de franc, a les 13.00 hores.

- Després hi haurà una xerrada-debat a càrrec de Sonia, del projecte Mopi, i de Guillem, dels Maulets de Ciutat.

- A més Xus Santana i Rafa Mendoza posaran música.

- I la gent de l'Ateneu mostrarà fotografies de ses feines que s'han fet a l'Ateneu des que hem entrat!

Au idò, ja esteu convidats...

Salut!

Ateneu Llibertari Ses Coves

Escriu-nos

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS