Administrar

Josep Pons Bestard ha mort

estelnegre | 30 Maig, 2007 15:00

Josep Pons Bestard ha mort

Josep Pons Bestard ha mort. El vell republicà va participar fa uns anys en una sessió de les Jornades Llibertàries explicant-nos les seves aventures i desventures i, ben igual com comentàvem ahir amb Eduard Pons Prades, ens va deixar un grat record. Marxa un lluitador i els que quedem no hem de recular; la seva memòria és un exemple a seguir.

Josep Pons Bestard

***

Mor a l'edat de 94 anys Josep Pons Bestard, històric republicà de Calvià

Fou empresonat després de la contesa pels seus ideals polítics

El conegut republicà Josep Pons Bestard morí ahir als 94 anys a conseqüència d'una embòlia, que provocà el seu ingrès hospitalari el passat dijous. D'aquesta manera, Josep Pons no va veure complit el seu desig de contemplar de nou la presència de regidors d'esquerra als ajuntaments. Als seus 94 anys Pons gaudia d'una bona salut que li permetia escriure i tancà la llista d'Esquerra Republicana de Calvià on acompanyà la seva filla Maria Oliva Pons. Fou professor mercantil i empresari. La seva família estava molt vinculada al republicanisme; n'és un exemple l'amistat que mantingué el seu padrí amb el president de la primera República, Francesc Pi i Maragall. Publicà diferents llibres com Memòria de Mallorca i ara queda pendent la publicació del seu darrer llibre. El seu republicanisme i la seva simpatia per la maçoneria li valgueren l'empressonament a diversos camps de treballs forçats.

Tant el secretari general d'ERC a Balears, Joan Lladó, com el candidat d'Esquerra a Calvià, Joan Miquel Chacón, es mostraren ahir molt afectats per la pèrdua de Pons, a qui recordaren com «una persona molt fidel al republicanisme i a favor de la memòria història». Tant n'és així que escriví una carta al director de Gabinet de la Presidència del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, on exposà els seus punts en desacord amb la Llei de la Memòria Històrica que no anul·lava els judicis del franquisme, entre els quals s'incloïa el seu. «Em sap greu no haver-li pogut dir que han sortit vuit regidors d'esquerra», digué Lladó. Precisament, ahir Chacón recordava: «Ens deia que comptàssim amb ell ja que de cintura per amunt era com un home de trenta anys». L'enterrament tendrà lloc dijous dematí al cementeri de Palma.

C. Moreno (Palma)

(Diari de Balears, 30-05-07)

Escriu-nos

Presentació del llibre «Episodis de la Mallorca llibertària», d’Albert Herranz (dimecres 30 de maig)

estelnegre | 29 Maig, 2007 19:14

Presentació del llibre «Episodis de la Mallorca llibertària», d’Albert Herranz (30-05-07)
"Episodis de la Mallorca llibertària"

Presentació del llibre

Episodis de la Mallorca llibertària

d'Albert Herranz

(Editorial Can Sifre)

Dimecres 30 de maig, a les 20.30 hores

Ateneu Llibertari Estel Negre

Palau Reial, 9, 2n (Palma)



Coberta del llibre

La Confederació durant la Segona República

Setembre del 1931: les portes de la Model

Gener del 1932: el tombament de les Creus de Terme

Febrer del 1932: la vaga pels deportats de Bata

Breu història del Cultura Obrera


Escriu-nos

Ha mort Eduard Pons Prades

estelnegre | 29 Maig, 2007 16:07

Ha mort Eduard Pons Prades

Ahir va morir el nostre company Eduard Pons Prades. Va passar uns dies amb nosaltres durant les VII Jornades Llibertàries l’any 2002 i en tenim un gratíssim record. Només volem presentar el nostre condol a la seva companya Antonina Rodrigo i recordar n’Eduard llegint la seva obra.

Eduard Pons Prades

***

Mor als 87 anys l'historiador llibertari Eduard Pons Prades

L'historiador i militant llibertari Eduard Pons Prades va morir ahir després d'una llarga malaltia. Pons Prades havia nascut al barri del Raval de Barcelona el 1920, va ser alumne de l'Escola Racionalista Labor, que dirigia Germinal Puig Elias i un dels seus mestres va ser el prestigiós enginyer Albert Carsi. Durant la Guerra Civil va participar en la socialització del ram de la fusta com a militant de la CNT. Posteriorment es va adherir al Partit Sindicalista d'Àngel Pestaña. Pons Prades va ser soldat de l'exèrcit republicà i una vegada acabada la guerra es va enrolar a l'exèrcit francès, participant en els combats d'alliberament de França. Va formar part de la Junta Española de Liberación i va ser detingut als Pirineus el 1946.

Pons Prades va viure exiliat a França i va participar en la lluita dels maquis contra el franquisme. L'any 1962 va retornar definitivament a Catalunya, i es va dedicar, aleshores, a l'escriptura i al periodisme. Va ser un col·laborador assidu d'Historia y vida, Tiempos de historia i Historia-16. Entre els seus nombrosos llibres destaquen Republicanos españoles en la II Guerra Mundial, Españoles en los maquis franceses i Guerrillas española, 1939-1960. Eduard Pons Prades estava casat amb l'escriptora Antonina Rodrigo.

Ferran Aisa

(Avui, 29-05-07)

***

Mor Eduard Pons Prades, escriptor i combatent per la República durant la guerra civil

Eduard Pons Prades

Eduard Pons Prades, escriptor, historiador i combatent anarquista que va lluitar per la República durant la guerra civil i contra els nazis a França, ha mort aquesta matinada a Barcelona als 87 anys, segons han informat fonts de la família.

Pons Prades, membre fundador de l'editorial Alfaguara, ha mort a l'hospital de Sant Pau de Barcelona, on estava ingressat a causa d'una greu malaltia. Aquest antic militant de la CNT es va allistar a l'exèrcit republicà amb només 16 anys, i després de combatre a Madrid i a l'Ebre, va ser ferit a Barcelona el 1938 i va passar a França el 1939, on es va sumar a la resistència francesa.

A França, va lluitar amb guerrillers espanyols i francesos al departament d'Aude. També va fer dos viatges clandestins a Espanya, on va ser detingut el gener del 1946, encara que va poder fugir i va viure a França fins al 1964, quan va decidir tornar a Espanya.

Pons Prades va col·laborar en diferents publicacions i diaris com a Historia y Vida, Historia 16, Nueva Historia, El Correo Catalán, El Periódico, Diario de Barcelona i El Correo de Andalucía, així com en revistes literàries com Insula, Papeles de Sor Armadans, Letras i Índice de Artes.

És autor a més de títols com La venjanza, Los que sí hicimos la guerra, Un soldado de la República, Guerrillas españolas (1936-1960), Españoles en los maquis franceses, Crónica negra de la transición española 1976-85, Las guerras de los niños republicanos 1936-1995 i Republicanos españoles en la Segunda Guerra Mundial, de gran èxit editorial.

(El Periòdic de Catalunya, 28-05-07)

***

Eduardo Pons Prades, la pasión de vivir, la pasión de luchar

Eduardo Pons Prades había nacido en Barcelona en 1920, y en las solapas de sus libros nunca se olvidaba de puntualizar que en el "distrito quinto", es decir, en el llamado Barrio chino, lo que constituía una clara reivindicación de sus raíces proletarias y ácratas. En 1937, después de colaborar en el Consejo Económico de la Madera Socializada (CNT), se alistó voluntario en el Ejército republicano; destinado a la Zona Centro, ya sargento instructor de máquinas de acompañamiento, combatió en Madrid, en el Segre y en el Ebro. Herido en Barcelona, en marzo de 1938, durante un bombardeo, en febrero del año siguiente pasó a Francia, y meses después se alistó en el Ejército francés; era una forma de continuar una guerra cuyas batallas iniciales, según la óptica de la época, se habían perdido en España. Luego, a partir de julio de 1942, se unió a las fuerzas de la Resistencia española, en las que, en agosto de 1944 mandó un destacamento volante de guerrilleros franceses y españoles con los que participó en el "rastreo y limpieza" del sector oriental de la región de Carcasona. Tras dos viajes clandestinos a España, en octubre de 1944 y diciembre de 1945, fue detenido en enero de 1946, pero tres semanas después había conseguido fugarse.

Desde Francia no perdió nunca el contacto con España, sobre cuya política menuda estaba a veces mucho mejor informado que los aquí residentes; recuerdo, por ejemplo, que en 1957 -yo contaba entonces 21 años y no tenía ni idea de su existencia- me remitió desde su exilio una copia mecanografiada de un informe, que se suponía secreto, redactado al parecer por Laureano López Rodó, en el que se denunciaba la revista La Jirafa como una de las publicaciones del interior enemigas del Régimen. Regresado a España en 1964, fue uno de los cofundadores de Ediciones Alfaguara, pilotada por Camilo José Cela, pero sólo algunos años después le conocí en persona, de la mano de su mujer, la escritora Antonina Rodrigo; de ambos he sido, a lo largo de los años, editor de algunos de sus libros.

En febrero de 1975, casi un año antes de la muerte del general Franco, Pons Prades quedó finalista del primer premio Espejo de España con su obra Republicanos españoles en la Segunda Guerra Mundial; era una documentada y apasionada reivindicación de quienes en los inicios de 1939 habían cruzado los Pirineos sin darse por vencidos, que, con el tiempo, se ha convertido en un libro de referencia (la última reedición, si no me equivoco, es de 2003). A partir de ahí Pons Prades se convirtió en un investigador prolífico que pudo escribir con un cierto desahogo, y entre sus obras cabe destacar Guerrillas españolas 1936-1960, Las guerras de los niños republicanos 1936-1995 y Los senderos de la libertad. Europa 1936-1945. Colaborador asiduo de diversos diarios y revistas especializadas, su pasión por vivir estuvo indisolublemente unida a su pasión por luchar; cuando en 2003 se publicó Los mitos de la Guerra Civil, de Pío Moa, Pons Prades, a los dos años escasos, replicó con una obra titulada Realidades de la Guerra Civil, que, de manera muy suya, subtituló Mitos, no, ¡hechos!.

A la hora de su muerte pienso que ni su vida, ni su ejemplo, ni su aportación a la memoria histórica, ni su lucha han sido baldíos, aunque estemos muy lejos de ser dignos, como él confiaba que algún día lo seríamos todos los humanos, de arrancar los frutos maravillosos de los maravillosos árboles que pueblan el maravilloso Jardín de las Hespérides.

Rafael Borràs Betriu

(El País, 29-05-07)

Aquest article en pdf

Escriu-nos

Oaxaca resisteix! [Xerrada i vídeo] (02-06-07)

estelnegre | 28 Maig, 2007 09:33

Oaxaca resisteix! [Xerrada i vídeo] (02-06-07)

Oaxaca resisteix!

Oaxaca

Des de l’assemblea de CNT Palma hem organitzat una xerrada on es tractarà el conflicte que s’ha viscut a l’Estat mexicà d’Oaxaca.

Hi haurà xerrada i passi de vídeo a càrrec d’una representació de la V Comissió Internacional dels Drets Humans, a més de la presentació de l’informe sobre la repressió del moviment magisterial.

La xerrada es durà a terme el proper dissabte 2 de juny a les 19.00 hores al local de CNT Palma.

Us hi esperem!

Salut!

SOV CNT Palma

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Ateneu Llibertari Estel Negre

Suport urgent vaga Salom-IB3

estelnegre | 27 Maig, 2007 08:11

Suport urgent vaga Salom-IB3

Salom IB3 en vaga

Els treballadors i treballadores de Salom-IB3 estem en vaga per un treball digne i un servei públic de qualitat. La vaga ha estat els dies 24 i 25 de maig, amb un seguiment del 95% de tota la plantilla, però encara ens queda un dia de vaga, i a més a més decisiu, el diumenge 27.

Aquest escrit és un convit a tothom a fer-nos costat en aquesta lluita que considerem justa i important.

Les concentracions començaran a partir de les 10 del matí i es perllongaran durant tot lo dia, almenys fins que acabi la jornada electoral, a la seu d’IB3 (polígon de Son Bugadellas, a Santa Ponça).

Necessitem el suport de tota la ciutadania, ja que és un problema de tothom, ja que és un servei que paguem tots, i, per cert, el més car d’Espanya (95 euros per persona i any). Cal fer molt de renou, cal fer-nos sentir, ja que gairebé tots els mitjans de comunicació manipulats pel Govern del PP han intentat silenciar-nos.

Sabem que és una mica tard, però tothom que llegeixi això i es vulgui sumar a la nostra lluita serà ben rebut.

Us esperem!

Treballadors i treballadores de Salom Audio i Vídeo, SL

(subcontracta d’IB3)

Escriu-nos

Festa de la reflexió [CIMENTIMENTS (o... no m'asfaltis el respecte!) (26-05-07)

estelnegre | 26 Maig, 2007 09:09

Festa de la reflexió [CIMENTIMENTS (o... no m'asfaltis el respecte!) (26-05-07)

CIMENTIMENTS (o... no m'asfaltis el respecte!):

UN EXVOT ABANS DEL VOT (una setmana de reflexió).

Festa de la reflexió
26 mayo 2007
Monestir de la Real
Palma de Mallorca

A partir de les 20.30h: Conferéncia a càrreg de M. Llonovoy, acció de ceremonia i cloenda de la ofrena-súplica, teatro de La Lavanderia, concert de Rock&Press, i videoprojeccions


Els tres dies hi haurà servei de bar: EX Bar.
Romandra obert  per visitar i afegir exvots de 18h a 23h.



***


La corrupció, el consum voraç del territori per autopistes i adossats endossats, les promocions urbanístiques, milions de turistes, més hotels, aigua per a golfs i piscines, l'excés de fems, enderrocs i contaminació...

CIMENTIMENTS (o... no m'asfaltis el respecte!) és un crit contra aquesta agressió, una crida al respecte. Artistes, músics, escriptors, intel·lectuals i persones sensibilitzades han reaccionat davant la corrupció abassegadora, davant la destrucció del paisatge i de la cultura que assolen l'illa.




UN EXVOT ABANS DEL VOT és una proposta oberta, una invitació a participar amb una paraula, un  poema, un escrit, un dibuix, una fotografia, un objecte, o qualsevol altre mitjà d'expressió creativa per transmetre amb força aquest cimentiment, el sentiment que ens provoca aquesta realitat.

Una  peça/súplica, un projecte col·lectiu que recull totes les aportacions en un sol espai,  tot emulant aquells indrets dels monestirs i els convents que estan farcits de fotografies,  de peces ortopèdiques i de tota mena de parafernàlia emotiva. En definitiva, un  exvot, una ofrena per la treva, una súplica al sentit comú, una crida al respecte… El resultat d'aquesta ofrena col·lectiva es donarà en custòdia al Govern de les Illes Balears, per tal que sempre tenguin present la súplica de tots els participants d'aquest esdeveniment.

La Real, monestir als antics afores de Palma, recinte medieval, centre de cultura i d'història  amenaçat greument per l'especulació explícita i il·lícita de personatges perillosos i molt ben situats, és un marc magnífic des del qual plantejam aquest esdeveniment cultural, que pretén ser un crit per aturar la destrucció del territori, de la identitat i del patrimoni social i cultural.


COM PARTICIPAR-HI:
INFORMACIÓ TÈCNICA



-Es prega que els exvots no superin les dimensions 40x40x40 cm.

- Recepció d'exvots a partir del 17/05/07 al:
Monestir de La Real, Cami de La Real num 3, Palma 07010.
                            
- Recepció d'exvots per correu electrònic: info@cimentiments.org

-Contactes: Carles 665 210 039,  Pedro 666 189 281
  
 
-La participació suposa estar d'acord amb aquest projecte i la posterior donació. Es farà un registre de totes les peçes aportades que finalment constituiran la obra conjunta.  

Escriu-nos

La moguda antielectoral a Inca segons la premsa

estelnegre | 25 Maig, 2007 08:54

La moguda antielectoral a Inca segons la premsa

Omplen les fotos dels candidats d'Inca amb el lema «Ets un inútil»

El PP denuncia que un dels autors és familiar d'un membre del PSOE

Truc a l'amo

El passat dimecres a vespre la major part dels cartells amb les fotografies dels candidats del PP, PSOE, UM, Bloc i Indepdendents d'Inca situats a la Gran Via i a l'avinguda General Luque van aparèixer plens d'adhesius amb el lema «Vostè és un inútil, deixi que el governem». El PP fou el primer partit a detectar l'acció, que ahir posà en coneixement de la Junta Electoral i assegurà, a més, que aquesta ha estat la campanya amb més vandalisme cap al seu partit. «El pitjor de tot és que un dels joves a qui identificà la Policia Local és familiar de Rosario Mateo, la que fou número 1 de les llistes del PSOE fa anys i la filla de la qual concorre a les actuals llistes», explicà ahir el número dos del PP, Rafel Torres.

Torres assegurà que el PP d'Inca ha hagut de posar un servei de vigilància per tal d'evitar que els actes de sabotatge s'escampassin i fer hores extres molts de vespres per tal d'evitar accions d'aquest tipus. «No sols ha estat l'enganxada de dimecres sinó també pancartes caigudes i altres pintades sobre el cartell de batle. Fins i tot hem hagut de fermar amb cadenes alguns cartells del PP», explicà Torres. El candidat del PSOE, Xavier Ramis, lamentà els fets i puntualitzà que el boicot era obra d'un grup anarquista que també enganxà adhesius als seus cartells. «Dimecres a vespre érem a Palma amb Rubalcava i en tornar ens vam trobar amb el sabotatge. El PP va fer tanta via a treure els adhesius que la Policia fins i tot va haver d'agafar mostra dels cartells socialistes afectats», explicà Ramis.

La candidata del Bloc, Xisca Vives, assegurà que alguns dels seus cartells també resultaren afectats i aprofità per denunciar que el PP ha boicotejat «alguns dels tríptics del Bloc dins els quals ha inclòs paperetes populars». Per altra banda, Rafel Torres també anuncià ahir que el seu partit durà a la Junta Electoral el darrer número de la revista Truc a l'amo que edita l'Ateneu Gabriel Buades i a la qual apareixen quatre membres del PP vestits dels germans Dalton. Es tracta, en concret, d'una edició de luxe i en color distribuïda massivament per Inca i que aquests dies ha causat tot tipus de comentaris. «Aquesta publicació m'agrada i em fa gràcia però aquesta vegada està clar que s'han passat», afegí Torres, que puntualitzà que les sigles del PP apareixen associades a paraules negatives.

Marta Medrano (Inca)

(Diari de Balears, 25-05-07)

***

Pegan en las fotos de los candidatos de Inca adhesivos con el lema «Eres un inútil»

El PP denuncia que uno de los autores del boicot es familiar de un miembro del PSOE

El pasado miércoles por la noche la mayor parte de los carteles con las fotografías de los candidatos del PP, PSOE, UM, Bloc y Indepdendents d'Inca instalados en la Gran Vía y la Avenida General Luque aparecieron sembrados de pegatinas con el lema «Usted es un inútil, deje que le gobernemos».

El PP fue el primer partido en detectar la acción, que ayer puso en conocimiento de la Junta Electoral y aseguró, además, que ésta ha sido la campaña con más vandalismo hacia su partido. «Lo peor de todo es que uno de los dos jóvenes a quienes identificó la Policía Local es familiar de Rosario Mateo, que fue de número uno en las listas del PSOE hace años y cuya hija concurre en las actuales listas», explicó ayer el número dos del PP, Rafel Torres.

Torres aseguró que el PP de Inca ha tenido que habilitar un servicio de vigilancia para frenar este tipo de sabotajes y que se ha trabajado durante noches hasta altas horas de la madrugada reponiendo carteles dañados. «No sólo han sido las pegatinas, también caídas de carteles y pintadas en el rostro del alcalde. Incluso hemos tenido que atar algunos carteles con cadenas para evitar el boicot», explicó.

El portavoz del PSOE, Xavier Ramis, lamentó los hechos y recordó que los carteles del PSOE también fueron objeto de la acción anarquista. «El miércoles por la noche estábamos todos con Rubalcaba en Palma y cuando llegamos el PP se había dado tanta prisa descolgando pegatinas que incluso la Policía tuvo que recurrir a los nuestros para realizar un atestado del sabotaje», explicó.

Desde el Bloc, Xisca Vives aseguró que la acción también se había registrado en sus carteles y denunció otro boicot al Bloc. «En nuestro caso hemos detectado que dentro los trípticos del Bloc, el PP añadía sus papeletas», aseguró.

Por otro lado, Rafel Torres también anunció ayer que su partido llevará a la Junta Electoral el último número de la revista Truc a l'amo editada por el Ateneu Gabriel Buades y en la que aparecen cuatro miembros del PP vestidos de los Hermanos Dalton. Se trata, en concreto, de una edición de lujo distribuida masivamente por Inca y que ha causado un gran revuelo estos días y todo tipo de comentarios. «Sigo esta publicación y me parece graciosa, pero esta vez se han pasado», dijo Torres, que puntualizó que en toda la publicación aparecen las siglas del PP vinculadas a palabras negativas como corrupción o hipocresía.

Marta Medrano

(Última Hora, 25-05-07)

***

La policía identifica a dos jóvenes que colocaban carteles contraelectorales

Los pegaban sobre los de los partidos y rezaban: «Usted es un inútil, deje que le gobernemos»

La Policía Local de Inca identificó en la noche del miércoles al jueves a dos jóvenes que colocaban carteles sobre los de la campaña electoral. Dichos carteles rezaban: "Usted es un inútil, deje que le gobernemos". La intervención policial se produjo como consecuencia de un aviso por parte de miembros del PP que se apercibieron de la actuación.

El presidente del PP, Rafel Torres, convocó ayer una rueda de prensa para denunciar los hechos y achacó la autoría a "gente relacionada con el PSOE. Uno de los chicos identificados es el hijo de la que fue portavoz socialista la pasada legislatura, Rosario Mateo". El dirigente popular afirmó que "el PSOE, que a la mínima presenta una queja ante la junta electoral, debería primero hacer las cosas correctamente".

El portavoz del PP insiste: "Desde hace días detectamos sabotajes en nuestras pancartas y carteles. Nos las cortaban o se hacían pintadas. Ante ello decidimos vigilar y a consecuencia de ello detectamos a estos dos chicos".

La ex concejala Rosario Mateo aseguró al respecto que su hijo "forma parte de una asociación denominada Ateneu Llibertari, son de carácter anarquista y yo respeto sus ideas. No sabía que hubieran pegado carteles, ni anoche me dijo nada. No considero que hayan insultado a nadie con esto y lo que pienso es que el PP quiere hacerse la víctima cuando los chicos los han pegado a todos los partidos".

La Policía incautó los carteles como infracción de las ordenanzas, puesto que es necesario contar con un permiso municipal para repartir propaganda.

El resto de partidos políticos manifestó ayer que se habían colocado carteles similares sobre todos los de los concurrentes a las elecciones. El lunes se detectaron carteles iguales en Maria de la Salut y el martes en Sineu.

Xavier Ramis, candidato por el PSOE de Inca, comunicó también ayer que se habían colocado contracarteles sobre su publicidad electoral: "Precisamente miembros del PP nos avisaron de ello y la Policía no nos dejó retirarlos hasta al cabo de unas horas", dijo.

Pep Córceles (Inca)

(Diario de Mallorca, 25-05-07)

***

Los anarquistas boicotean 200 carteles electorales de todos los partidos en Inca

El PP hizo guardia el miércoles para descubrir a los infractores

Descubrieron a dos miembros del Ateneo Libertario

Uno de ellos es el hijo de la ex portavoz socialista

La propaganda electoral de todos los partidos políticos de la ciudad de Inca ha sido el blanco de un sabotaje por parte de integrantes del Ateneo Libertario.

Este grupo anarquista local, amparándose en la libertad de expresión (común a quienes aceptan las reglas de juego de la sociedad actual) y encubiertos por la nocturnidad, se han dedicado durante las últimas noches a boicotear la cartelería de todos los partidos políticos locales pegándoles encima un pasquín insultante.

La foto de los candidatos del PP, PSOE, UM o el Bloc aparecía acompañada de un anónimo que decía: «Usted es un inútil deje que le gobernemos».

Alertados por el acto irregular, los populares de Inca montaron guardia en la noche del miércoles. Cuando localizaron a quienes persistían en su sabotaje dieron aviso a la Policía Local, que tras detener a dos jóvenes sospechosos (ambos mayores de edad) les requisaron el material.

Más tarde comprobaron que se trataba de dos integrantes del grupo radical. En concreto, uno de ellos es hijo de la que fue portavoz del PSOE inquer Rosario Mateo durante la legislatura de 1991 a 1995.

Este último hecho determinó que los indignados populares denunciaran a la prensa lo sucedido. Pero, este medio pudo comprobar que el sabotaje no fue dirigido sólo hacia la propaganda electoral de Pere Rotger (PP), sino que se extendió a la de todos los candidatos.

Así la imagen de Xavier Ramis (PSOE), Xisco Mulet (UM), Ángel García (INDI) y Xisca Vives del Bloc lucían los pasquines escritos tanto en castellano como catalán.

En las calles céntricas

En total fueron contabilizados esa misma noche unos 200 carteles saboteados. El estropicio fue cometido en la propaganda que, justamente, estaba colocada en las calles más céntricas del pueblo.

La Policía Local procedió a realizar la denuncia de oficio luego de tomar las correspondientes fotografías. Una vez finalizada su labor, los agentes permitieron que cada formación política repusiera o restaurara su propaganda electoral.

En los últimos días, el candidato del PSOE, Xavier Ramis, reclamaba un juego limpio a sus rivales ideológicos: los populares encabezados por Rotger. Los populares también exigieron explicaciones a Ramis antes de saber que el boicot estaba dirigido a todos los candidatos.

Fue Xavier Ramis quien señaló que el chico a quien se le requisó el material pertenece al Ateneo Libertario y desvinculó del hecho a su partido y a su ex portavoz socialista Rosa Mateo.

Este medio pudo comprobar que en días pasados el mismo tipo de pasquín fue pegado sobre la propaganda del candidato del PP Joan Rotger en el municipio de Selva, desconociéndose hasta el momento si han sido los mismos autores.

Lo cierto es, según señalan algunos candidatos, que esta es la campaña electoral más intensa que se vive en Inca desde hace 20 años, «se ve en todos mucha ilusión por ganar», coinciden todos los partidos.

También se nota que hay tensión con el cruce de acusaciones que ha habido vía Junta Electoral. La primera multa le ha caído a Rotger quien tendrá que pagar 600 euros por publicidad electoral engañosa, al mezclar la campaña de Inca con electoralismo de su partido, si no se estima el recurso que ha presentado.

Gabriela Corrazo

(El Mundo / El Día de Baleares, 25-05-07)

Escriu-nos

El Tribunal Suprem torna a rebutjar acceptar noves proves en el «cas Puig Antich»

estelnegre | 24 Maig, 2007 14:51

El Tribunal Suprem torna a rebutjar acceptar noves proves en el «cas Puig Antich»

El 20 de març el Suprem ja havia desestimat la pràctica de dues noves proves que va considerar "irrellevants"

La sala ha resolt negativament el recurs de súplica de les germanes de Puig Antich contra la decisió de l'alt tribunal de rebutjar les últimes proves aportades per la família perquè és revisés la sentència

Salvador Puig Antich va ser un anarquista integrant dels MIL, executat al garrot l'any 1974, per la mort d'un policia

El ple de la sala militar del Tribunal Suprem ha de resoldre avui el recurs de súplica presentat per la família de Salvador Puig Antich. En aquest recurs, els advocats de les germanes de Puig Antich demanen l'entrada de noves proves, abans d'acabar les deliberacions sobre si cal revisar o no la sentència.

El Suprem va considerar que aquestes proves no aportaven res de nou i va acordar, per exemple, la inadmissió de l'informe de l'autòpsia del subinspector Francisco Anguas, per la mort del qual va ser executat l'anarquista català, en considerar-la una prova "inútil i innecessària". En un vot particular, però, el magistrat José Luis Calvo Cabello va dir que s'hauria d'haver admès la prova pericial.

La sala cinquena va explicar també que la sol·licitud que declarin Francesc de Paula Caminal i Badia, que va ser el confessor de Puig Antich juntament amb Oriol Arau Hernández durant la instrucció de la causa, havia de ser rebutjada perquè es tractava d'un testimoni de referència i perquè coincideix amb el que va dir l'anarquista català tant en el sumari com en el judici oral.

La defensa havia demanat la seva compareixença perquè declarés que Puig Antich li va explicar com havien succeït els fets i que li havia confessat que mai va tenir la intenció de matar ningú.

Salvador Puig Antich va ser un anarquista integrant dels MIL, executat al garrot l'any 1974, per la mort d'un policia.

(Avui, 24-05-07)

***

El Suprem rebutja noves proves del 'cas Puig Antich'

La família volia que es permetés a un pèrit veure el document original de l'autòpsia

El pròxim pas és la decisió de l'alt tribunal sobre si és procedent revisar el judici

El Tribunal Suprem (TS) ha tornat a rebutjar la pràctica de noves proves sol.licitades per la família de l'anarquista Salvador Puig Antich, executat el 1974, abans que decideixi si es revisarà el procés pel qual se'l va condemnar a mort. Un procediment judicial ara qüestionat per la falta de garanties va determinar que el noi, últim condemnat a mort de la dictadura, va ser autor de la mort a trets del policia Francisco Anguas quan l'anava a detenir per atracament.

Segons van informar fonts de l'alt tribunal, la Sala Militar va decidir ahir desestimar el recurs de súplica presentat per la família de Puig Antich contra la interlocutòria que va denegar la pràctica d'aquestes noves proves.

Les germanes van demanar, d'una banda, la declaració de l'exvocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Francesc de Paula Caminal i Badía, que va exercir com a advocat codefensor del noi, i de l'altra, que un pèrit cal.ligràfic pugui tenir accés a l'autòpsia del policia mort per constatar que va ser falsificada com a prova de càrrec contra l'anarquista.

«Irrellevants»

El 20 de març, el Tribunal Suprem va desestimar la pràctica de dues noves proves sol·licitades per les germanes de l'anarquista al considerar que aquestes són "irrellevants" i "no afegeixen res de nou a les que es van practicar al seu dia".

El 20 de febrer, el ple de la Sala Militar va suspendre la deliberació que tenia prevista sobre la revisió del procés perquè la família va sol·licitar aquestes dues noves proves que han endarrerit el procediment més de dos mesos.

La família creu que la sala, al fixar la deliberació per al 20 de febrer, es va saltar un tràmit d’al·legacions, per la qual cosa va interposar un recurs de súplica contra aquesta decisió, en què també va aportar un nou informe pericial dactilogràfic. Aquest estudi constata que a l'informe d'autòpsia del policia es va inserir la frase "els tres trets poden correspondre al mateix tipus de projectil" i queda patent perquè la lletra és diferent.

Correccions

A més a més, segons al.leguen, en aquest document també hi ha tres correccions realitzades a bolígraf sobre la trajectòria dels trets.

Per això, l’advocat de la família va demanar al Tribunal Suprem que es permeti a la pèrit accedir al document original de l’autòpsia, cosa que el Tribunal Suprem va rebutjar al ser una prova innecessària. “Els afegits a màquina i a mà en l’informe de l’autòpsia resulten evidents”, va manifestar la sala i va afegir que ja els havia percebut des del primer moment.

En els pròxims dies, començarà el següent tràmit del procés on la Sala Militar del Tribunal Suprem ha de deliberar si, finalment, s’autoritza la revisió de la causa penal.

(El Periódico de Catalunya, 24-05-07)

 Escriu-nos

«El Sindicato», de Robert Townsend [Unió! Cicle de cinema sindicalista (24-05-07)]

estelnegre | 23 Maig, 2007 14:53

«El Sindicato», de Víctor Olivera [Unió! Cicle de cinema sindicalista (24-05-07)]

El pròxim dia 24 de maig, a les 20 hores, al local de CNT, continua el cicle «Unió! (Cicle de cinema sindicalista)» que durant les últimes setmanes ha estat anunciant el sindicat.

"El Sindicato"

Robert Townsend

El Sindicato  [10,000 black men named George] (2002)

Durant els anys 20, als Estats Units, en plena Gran Depressió, trobar feina era difícil i més sent pobre i negre. La situació era especialment dura per als treballadors del ferrocarril, discriminats pel color de la seva pell. Però Randolph, un periodista també de raça negra i socialista els infon idees d'unió, fent costat les lluites sindicals. Interessant film basat en fets reals.

Esperem la teva assistència i la teva ajuda a l'hora de difondre aquesta activitat.

T'hi esperem!

Més informació sobre el cicle

SOV CNT Palma

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Ateneu Llibertari Estel Negre

«La necessària dimissió de Joan Boada pel cas Pòrtulas», per Víctor Alexandre

estelnegre | 22 Maig, 2007 14:17

«La necessària dimissió de Joan Boada pel cas Pòrtulas», per Víctor Alexandre

Acció de suport a la Núria Pòrtulas a la Universitat Pompeu Fabra

Deia Tàcit que no s’ha de fer ús de l’autoritat quan es pot actuar d’acord amb la llei. I la llei, en el nostre ordenament jurídic, deixa ben clara la presumpció d’innocència. Doncs bé, Joan Saura i Joan Boada, conseller i director general d’Interior, respectivament, van pensar que l’ús de la primera, encara que es transformés en abús, els seria més útil electoralment que no pas la segona. Sabien que la Guàrdia Civil ja havia investigat Núria Pòrtulas i n’havia desestimat la detenció davant la falta de proves, però, tot i això –o precisament per això- van decidir que els Mossos d’Esquadra –i de retruc ICV- podien anotar-se un punt si aconseguien demostrar l’indemostrable: que Núria Pòrtulas sigui una terrorista. Per això, quan el jutge els va dir que no podia empresonar ningú basant-se en conjectures i supòsits, els Mossos –en el millor estil del fabricant de proves Juan Fernando López Aguilar- van insistir que ja trobarien les proves. Però aviat farà quatre mesos que la Núria és en presó preventiva –sí, preventiva- i les proves no apareixen.

L’únic que apareix són filtracions a la premsa per contrarestar l’aversió creixent que, en dates electorals, s’ha creat contra ICV, el partit que, en paraules del seu alcaldable per Figueres, Richard Elelman, diu que “considerem la Llei Antiterrorista una llei feixista i antidemocràtica que anul·la la presumpció d’innocència”, però que, això no obstant, l’aplica amb la mateixa brutalitat d’Ángel Acebes. I és que ICV ha trobat un gran aliat en el PP. De fet, fan el mateix discurs. Boada, sense enrojolar-se, diu: “Vés a saber què hi tenia aquella noia, allà”; i Joan Rafael Paulo, del PP, afirma que no s’ha de “donar protagonisme a certes persones que, si no són delinqüents, cap, com a mínim, la possibilitat que ho siguin” (!). Poden dos polítics arribar a aquest grau de baixesa moral? Ja hem vist que sí. El primer, amb el suport de Saura, intenta amagar el seu fracàs; el segon, amb el suport de l’ideari franquista, intenta criminalitzar el pensament.

El més greu de Saura i Boada és que, atrapats en el seu error, en lloc de tenir la dignitat de reconèixer-lo, es dediquen a menysprear la família de la Núria. El comportament de Saura no constitueix cap sorpresa, ja va mostrar les seves misèries en l’anomenat cas Carod, però el de Boada, com a peça clau de tot l’afer, és d’una indignitat sols comparable al seu cinisme. Només la dimissió li retornaria, si no la credibilitat, sí, com a mínim, la dignitat. Però això no succeirà perquè si una cosa caracteritza el cínic és que mai no demana perdó.

Víctor Alexandre

Escriu-nos

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS