Administrar

Entrevista a Joaquín Latorre, testimoni en el «cas Puig Antich»

estelnegre | 07 Febrer, 2007 15:23

Entrevista a Joaquín Latorre, testimoni en el «cas Puig Antich»

Salvador Puig Antich

Un nou testimoni del cas Puig Antich, demà al Suprem

El tribunal escolta demà un metge que va veure el cadàver del policia mort

La sala militar del Tribunal Suprem escoltarà demà un nou testimoni del cas de Salvador Puig Antich, en el marc del procés de revisió del consell de guerra que impulsen les germanes del jove llibertari executat l'any 1974. La de demà serà una de les últimes diligències del TS abans de decidir si autoritza o no la presentació formal del recurs de revisió.

El testimoni que declararà demà és Joaquim Latorre, que l'any 1973 exercia com a metge resident a l'Hospital Clínic de Barcelona i va veure el cos sense vida del subinspector Francisco Anguas, mort a trets durant la detenció de Puig Antich. La mort d'aquest policia és el que va comportar la condemna i posterior execució de Puig Antich.

El testimoni de Latorre ha de servir per ratificar la declaració que el maig de l'any passat ja va prestar davant el Suprem un altre antic metge del Clínic, Ramon Barjau. Aquest facultatiu va explicar davant la sala militar del TS que al cos d'Anguas hi havia més impactes de bala dels que es van fer constar a l'autòpsia oficial. L'examen mèdic del cadàver es va fer, de forma excepcional i irregular, a les dependències de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona, on es va traslladar el cadàver després que es certifiqués la mort al Clínic.

El Suprem també va decidir citar a declarar els dos metges que van signar l'autòpsia del cadàver d'Anguas, Gabriel Sánchez i Rafael Espinosas. El primer va morir fa uns anys i el segon es desconeix si està en condicions de declarar, atesa la seva edat avançada.

Jordi Panyella

(Avui, 07-02-07)

Aquest article en pdf

***

Entrevista amb Joaquín Latorre

«Puc ajudar a aclarir el cas Puig Antich»

Tenia 28 anys i ara en té 61. El traumatòleg Joaquín Latorre Martí estava el 25 de setembre del 1973 al servei d'urgències de l'Hospital Clínic de Barcelona quan va arribar el cos sense vida del subinspector Francisco Anguas i al cap de pocs minuts el militant anarquista Salvador Puig Antich, que va ser executat quatre mesos i tres setmanes després per la mort de l'agent. Latorre és doctor en Medicina, autor de tres llibres, va ser professor universitari i treballa a la Clínica Corachán. És parc en paraules, però contundent en les afirmacions que fa.

—¿Com va viure aquella tarda?

—Estava com a metge resident al servei de Traumatologia. Aquell dia era al servei de guàrdia. Com a cap tenia el doctor Ramón Barjau. Va entrar un grup de gent amb una llitera portant el policia Francisco Anguas. Va ser molt tumultuós. El vam portar a un box. Els seus acompanyants, que després vaig saber que eren policies, cridaven: "Que l'han matat, que l'han matat". Es va armar un gran enrenou. Ens vam dedicar una estona a l'agent, però va ingressar cadàver. Immediatament va arribar un segon grup amb Puig Antich, que estava ferit. I van començar a arribar més i més policies, molt alterats.

—¿Quants orificis d'entrada va observar al cos del policia?

—Un mínim de cinc trets.

—¿Va entrar al box vostè sol amb el doctor Barjau?

—Tots dos i més personal sanitari. La documentació de Puig Antich es va quedar a l'habitació on els metges i infermeres ens posàvem la bata. Portava documentació francesa i un carregador de pistola ple, que també es va guardar. Quan Barjau el va veure el va reconèixer com el germà d'un company seu d'estudis a La Salle.

—¿Què va passar a la porta de l'habitació on era Puig Antich?

—Ho vaig declarar al Tribunal Suprem la setmana passada, però no vull que es malinterpreti. Era un clima de lògica tensió. Els policies em van sol·licitar que donés l'alta al pacient. "El portarem a Montjuïc i li farem fer un passeig", van dir. Va ser un moment de ràbia per part dels companys del difunt. Van voler entrar a l'habitació, però jo ho vaig prohibir per la meva autoritat com a metge responsable. Deien que era perillós i que podia clavar-nos el bisturí. Els vaig dir que si volien que es quedessin vigilant a fora. Després de la cura, a Salvador el van ingressar en una habitació de l'hospital.

—¿S'hi van resistir els policies?

—No, al final hi van accedir. Em vaig quedar treballant tranquil. Salvador no parlava. Estava atordit. Tenia una ferida a la mandíbula esquerra i una altra a l'espatlla. Jo li vaig extreure les dues bales. Les vaig guardar i les vaig entregar. No vaig saber res més d'aquelles bales.

—Després llegeix a la premsa que el policia tenia tres trets i no cinc, i que l'autòpsia es va fer en una comissaria i no a l'Institut Anatòmic Forense. ¿Què va pensar?

—Em va fer la sensació que era una anormalitat i vaig pensar en quin interès hi podia haver per dir que hi havia tres trets, quan nosaltres n'havíem vist més, almenys cinc. Quan es va explicar que li havien fet l'autòpsia a la comissaria, vaig pensar que era una alcaldada o un abús d'autoritat. Va ser un fet absolutament anormal, però no sabíem què passava. Fer una autòpsia és complex i necessites material i instal·lacions adequades. A més, va ser un procés judicial molt ràpid. La interpretació no l'he de fer jo.

—Els advocats de Puig Antich van proposar en el procés militar la seva declaració i la de Barjau. ¿La policia o el jutjat es van posar en contacte amb vostè?

—No. La petició es va denegar.

—¿Com es produeix la seva declaració davant del Tribunal Suprem?

—Un bon dia, es va presentar sense cita prèvia a la meva consulta l'advocat Sebastián Martínez Ramos, que s'encarrega del procés de revisió del cas Puig Antich, i que em va localitzar a través d'una clienta seva que jo havia operat. Em va preguntar quants impactes de bala tenia el policia. Li vaig contestar que en tenia cinc com a mínim.

¿Com va reaccionar quan li va sol.licitar si estava disposat a declarar?

—Li vaig dir que sí.

—¿Per què?

—Perquè vaig pensar que havia d'aportar un gra de sorra a allò que nosaltres anomenem alcaldada. És a dir, col·laborar amb el Tribunal Suprem en l'aclariment de la veritat.

—¿El seu testimoni pot ajudar?

—Vist el context, sí.

—¿S'adona que els seus records poden reescriure una història?

—Sí.

—¿Això el carrega de responsabilitat?

—Sí, però també em produeix una satisfacció. Si Puig Antich va ser ajusticiat per uns fets que en el seu moment es van validar com a bons i els jutges van dictar una sentència, i amb la meva versió es pot revisar una història diguem-ne que equivocada, m'omple de responsabilitat. Interiorment em trobo bé.

Jesús G. Albalat

(El Periódico de Catalunya, 07-02-07)

Ateneu Llibertari Estel Negre

Plaguetes del Raval recupera la història del periòdic d’esquerres «Adelante»

estelnegre | 07 Febrer, 2007 08:59

Plaguetes del Raval recupera la història del periòdic d’esquerres «Adelante»

Adelante

Aquest dijous 8 a les 20.30 hores al Centre Cultural de Pollença, l'Associació Iniciativa Ciutadana per Pollença presentarà L'Adelante, un periòdic d'esquerres i anticaciquil, un estudi realitzat per l’historiador Pere Josep Coll.

L'Adelante va ser un periòdic pollencí publicat durant la II República (juny de 1931-febrer 1932), el seu director era Tomeu Cabanellas i hi varen publicar gent de diferents tendències d'esquerres, des d'anarquistes a republicans, passant per comunistes, gent com José Vilanova i Campomar (personatge rellevant del Centre Republicà de Pollença), Gabriel Buades (anarquista inquer), Antonio Domínguez (comunista), Juan Jiménez Cerdà (sindicalista i regidor), Martí Vicens...

En els articles es criticaven les injustícies del sistema;  la situació del poble, el caciquisme, Joan March, el poder de l’Església catòlica, el capitalisme... Eren contundents i valents, fins i tot s'atrevien a demanar l'abolició del simulacre de Moros i Cristians, per considerar-ho un acte d'exaltació militarista.

Amb l'esclat de la guerra la majoria dels col·laboradors d'aquesta publicació varen ser empresonats o directament assassinats, com el seu director Tomeu Cabanellas del Lloquet.

***

La setena Plagueta del Raval recupera la història de l'Adelante

Un breu estudi de Pere Josep Coll sobre el periò­dic pollencí Adelante, de clara tendència esquerra­na i anticaciquil fundat al juny de 1931 pel pollencí Bartomeu Cabanelles Botía, centra la setena Plagueta del Raval, una col·Iecció d'Edicions El moixet demagog que pre­tén, segons el seu director, Albert Herranz, «recupe­rar el passat progressista que ha tingut Mallorca».

Amb el títol L'Adelante, un periòdic d'esquerres i anticaciquil, l'historiador Pere Josep Coll realitza una acurada anàlisi sobre el que va ser aquest diari, que com tants altres de la seva època tingué una cur­ta però intensa vida (s'a­cabà al febrer de 1932). L'autor ha volgut també «ressuscitar» la figura de Cabanelles, que a més de ser el director de la publi­cació n'era el principal articulista, sota el pseudò­nim de «Malànima». «Era necessari destacar el mèrit d'aquest home, que sent de classe acomodada va morir per la gent neces­sitada», indicà.

L'Adelante incloïa arti­cles de persones com ara Gabriel Buades, conegut anarquista d'Inca, i d'An­toni o Domínguez, comu­nista gabellí, peró també articles vinguts d'altres llocs de l'Estat. Les críti­ques al caciquisme i en concret a Joan March, i a l'Església i el seu paper en la societat i en l'educació, esdevenien els temes centrals de la publicació, que també intentava «dignifi­car el treball i criticar l'ex­plotació» o fomentar les polítiques socials. Les idees que divulgava l'Ade­lante sovint eren «contundents i valentes», així ho afirmà Coll, ja que en més d'una ocasió el diari pro­posà l'abolició del simula­cre de Moros i Cristians, que és una de les celebra­cions populars pollencines més conegudes d'arreu de Mallorca.

El volum de Coll s'es­tructura en blocs que res­ponen a cada un dels aspectes de què tractava el diari (església, treball, autors, educació...). Així mateix incloïa exemples en forma de fragments i acabava oferint les seves conclusions.

L'Adelante, un periòdic d'esquerres i anticaciquil es presentarà en societat dia 8 de febrer al Centre Cultural de Pollença a partir de les 20.30 hores del capvespre amb presèn­cia de l'autor.

M. L. E. (Palma)

(Diari de Balears, 31-01-07)

Aquest article en pdf

***

Plaguetes del Raval

Adesiara, sense presses, Albert Herranz ens presenta una nova entrega de la seva col·lecció d'història coneguda com a Plaguetes del Raval. La darrera, titulada L'Adelante, un periòdic d'esquerres i anticaciquil, ens transporta a un dels submons del republicanisme d'esquerres, a una gent i a un partit que continua essent desconegut a les Illes Balears, malgrat el seu protagonisme polític, entre 1931 i 1934. Els promotors d'Adelante, aquesta publicació pollencina que sortí entre juny de 1931 i febrer de 1932, reflecteixen el sentiment i el pensament d'un sector rellevant del republicanisme d'origen popular i amb inquietuds culturals. Pere Josep Coll Torrendell, l'autor de la monografia, ens aporta algunes dades d'interès com a resultat de la seva anàlisi exhaustiva de la publicació, però ens continua deixant a les fosques pel que fa a la sociologia i a l'evolució política del Partit Republicà Radical Socialista i alguna altra formació política promotora de dita publicació. No acabam de saber molt bé els indrets per on transitava el seu ideari polític i podríem acabar argumentant que es tractava d'una mena de col·lectiu d'àcrates anticlericals i anticaciquils genèrics. L'autor molt probablement no ens aclareix aquesta qüestió perquè no ha tingut les eines suficients per a poder-ho fer i per ventura tampoc no s'ha adonat de la importància d'aquests grups culturalment i políticament inquiets. Allò que des del nostre punt de vista té més interès d'aquesta cultura de l'esquerra és precisament l'anàlisi d'una possible vertebració de discursos de collita pròpia, allò que eren capaços d'elaborar a partir de les experiències particulars de cada poble i la capacitat que tenien de transformar aquell paisatge caciquil en un horitzó d'esperança social i política. És obvi que moltes publicacions considerades menors d'aquesta època estan amarades de tòpics contra l'Església, contra en Verga i el seu sistema corrupte, i contra el model social que imposaven els patrons. No obstant això, valdria la pena insistir en la necessitat d'analitzar amb cura i de forma empírica allò que podem saber sobre la microhistòria i la intrahistòria d'aquest temps convuls i màgic de la Segona República. Necessitam conèixer més detalls i eixamplar la nostra perspectiva amb biografies, sobretot amb la història de les persones, les seves inquietuds, les seves ambicions i les seves perspectives.

Pere Fullana

(Diari de Balears, 07-02-07)

Ateneu Llibertari Estel Negre

«Ràdio Klara: 25 anys alliberant la paraula segrestada», per Maria Torres i Palau

estelnegre | 06 Febrer, 2007 14:57

«Ràdio Klara: 25 anys alliberant la paraula segrestada», per Maria Torres i Palau

Ràdio Klara

Maria Torres i Palau

Ràdio Klara: 25 anys alliberant la paraula segrestada

Comunicació 21, 18

Ateneu Llibertari Estel Negre

Documental-xerrada sobre Educació Popular (09-02-07)

estelnegre | 05 Febrer, 2007 12:55

Documental-xerrada sobre Educació Popular (09-02-07)

L'Educació Popular

Per al proper divendres 9 de febrer, a les 20 hores, des de CNT hem programat una xerrada titulada L'Educació Popular, a més del documental argentí escrit pel Grupo Alavio i dirigit per Fabián Pierucci El rostro de la dignidad. Memoria del M.T.D. de Solano (2002), tot això a càrrec d'un company argentí membre de l’MTD (Movimiento de Trabajadores Desocupados).

El_rostro.jpg

Ens explicarà com es portava a terme el projecte d'educació popular dins el moviment piquetero argentí, quines dinàmiques utilitzaven, quines eren les tècniques pedagògiques que feien servir, etc.

Movimiento de Trabajadores Desocupados

Aprofitarem l’avinentesa per presentar els tallers d'educació popular que organitzem per als dies 17 i 18 d’aquest mes.

CNT-AIT Palma

Palau Reial, 9-2on (Ciutat)

971 726 461

Ateneu Llibertari Estel Negre

L’epistolari de Pere Capellà en el context de la repressió franquista als presoners republicans

estelnegre | 04 Febrer, 2007 09:09

L’epistolari de Pere Capellà en el context de la repressió franquista als presoners republicans

Obra Cultural Balear

ELS VESPRES A CAN ALCOVER

Divendres 9 de febrer de 2007 a les 20.00h, a Can Alcover (carrer. Sant Alonso, 24 - Palma)

L’epistolari de Pere Capellà en el context de la repressió franquista als presoners republicans

a càrrec de

Pilar Arnau i Segarra i Manel Suàrez Salvà

Més informació al telèfon: 971 723 299

Cartes des de la presó

***

L’epistolari de Pere Capellà en el context de la repressió franquista als presoners republicans

La repressió que els colpistes del General Franco exerciren sobre la població fou planificada exhaustivament, es basava en plans prèviament establerts, estructurats mesos abans del 18 de juliol de 1936. El General Mola, ideòleg i impulsor de l’Alzamiento, dictava una instrucció secreta el mes de maig de 1936 on recomanava l’empresonament immediatament després del Cop d’Estat de tots els membres dels partits polítics, societats i sindicats que no fossin partidaris del Movimiento.

A l’illa de Mallorca, el 18 de juliol va suposar l’assassinat i l’empresonament de milers de persones que veren com no només el seu present, sinó també el seu futur, eren, i serien, tràgicament marcats per la filosofia d’un estat feixista que va fer de la violència un dels seus elements integrants i definitoris.

Pere Capellà

El mestre republicà Pere Capellà va poder escapar-se de l’infern franquista illenc passant a la zona fidel a la República. Lluità com a militar amb les tropes republicanes i, en entrar els feixistes a Madrid, fou empresonat i jutjat. Durant el temps que va romandre a la presó d’Alcalà d’Henares (entre 1939 i 1943), Capellà va enviar una sèrie de cartes als seus familiars que ara s’han publicat amb el títol Cartes des de la presó (Publicacions de l’Abadia de Montserrat / UIB 2006). Aquest epistolari és un testimoni únic en la historiografia insular: s’hi inclouen totes les lletres que s’han conservat, a més de diversos informes de la Falange d’Algaida sobre el pres militar i una sèrie de cartes enviades des de Montcada sobre els Fets d’octubre de 1934.

Pilar Arnau i Segarra i Manuel Suárez Salvà

Ateneu Llibertari Estel Negre

Excursió a Son Real, pel Camí des Porxot, de la «Plataforma Son Real no té preu» (04-02-07)

estelnegre | 03 Febrer, 2007 08:21

Excursió a Son Real, pel Camí des Porxot, de la «Plataforma Son Real no té preu» (04-02-07)

Son Real no té preu

Es Porxot

La «Plataforma Son Real no té preu» organitza una excursió per al proper diumenge dia 4 de febrer:

Lloc de trobada: plaça de Santa Margalida

Hora: 10.30 hores

Son Real no té preu

Explicació del recorregut

Des de la plaça hi haurà un autocar que ens durà a l'inici del camí públic que travessa la part privada de la finca on hi està projectat un complex de camps de golf.

Guiarà la sortida en Vicenç Sastre, coautor de la guia arqueològica de Mallorca, fins a les cases de Son Real.

A les cases es dinarà. La Plataforma convidarà els assistents a ensaïmades i coques.

Després, també amb en Vicenç Sastre, anirem per dins la finca pública fins a vorera de mar i es visitaran la necròpolis de Son Real, coves pretalaiòtiques, es veurà s'Illot des Porros, dolmen,....

Tornarem fins a les cases i, des d'allà, l'autocar ens tornarà a la plaça de Santa Margalida.

Vos hi esperam a tots!

 Ateneu Llibertari Estel Negre

«L’absurd bèl·lic»: cicle de cinema antimilitarista d’assaig

estelnegre | 02 Febrer, 2007 11:27

«L’absurd bèl·lic»: cicle de cinema antimilitarista d’assaig

L’absurd bèl·lic

Dijous 8 de febrer a les 20.00 hores

¿Teléfono rojo?, volamos hacia moscú

(1964, Regne Unit, dirigida per Stanley Kubrick)

***

Dijous 15 de febrer a les 20.00 hores

Operación Canadá

(1995, Estats Units, dirigida per Michael Moore)

***

Dijous 22 de febrer a les 20.00 hores

El señor de la guerra

(2005, Estats Units, dirigida per Andrew Niccol)

***

Divendres 23 de febrer a les 19.00 hores

Fabricantes de asesinos: el comercio internacional de las armas

(2005, Estats Units, documental d'Amnistia Internacional)

Seguit d’una xerrada-debat: «Armes sense control. El descontrol armamentístic com element clau en la violació dels drets humans»

A càrrec de Francesc Segura membre d’Amnistia Internacional Mallorca

***

Exposició Gràfica

L’Exèrcit botxí del poble, en tot temps i en tot lloc

De l’1 de febrer a l’1 de març

Tots el actes es duran a terme al local de CNT-AIT Palma

Palau Reial 9, 2on (Ciutat)

971 726 461

Ateneu Llibertari Estel Negre

Projecció del documental «Earthlings» (03-02-07)

estelnegre | 01 Febrer, 2007 17:03

Projecció del documental «Earthlings» (03-02-07)

Earthlings

El proper dissabte 3 de febrer hem programat el següent acte al local de la CNT a Palma.

A les 18 hores es projectarà el documental Earthlings i després, a partir de les 20 hores, hi haurà tapeo vegà.

Earthlings es un documental enregistrat amb càmera oculta que tracta sobre les barbaritats humanes cap al medi ambient i els animals.

Vos hi esperem, salut!

Ho organitza:

CNT-AIT Palma

Palau Reial, 9 -2on (Ciutat)

971 726 461

Ateneu Llibertari Estel Negre 

Un metge contradiu l'autòpsia del policia del 'cas Puig Antich'

estelnegre | 01 Febrer, 2007 12:55

Un metge contradiu l'autòpsia del policia del 'cas Puig Antich'

Puig Antich

El facultatiu declara al Suprem que el cos tenia cinc trets i no tres

El testimoni afirma que la prova es va fer de forma anòmala en una comissaria

El metge Joaquín Latorre Martí, que va examinar a l'Hospital Clínic de Barcelona el cadàver del subinspector de policia per la mort del qual va ser condemnat i executat el 1974 l'anarquista Salvador Puig Antich, va declarar ahir davant del Tribunal Suprem estar "segur" que el cos de l'agent presentava "almenys cinc orificis per impacte de bala" i no tres com assegurava l'informe oficial de l'autòpsia. Dies després de la mort del policia, va considerar, arran de les informacions periodístiques, que "s'havia tergiversat la realitat dels fets".

El testimoni d'aquest facultatiu, encara en actiu, avala la tesi que sostenen les germanes de l'anarquista i el seu advocat, Sebastián Martínez Ramos, que els trets que van matar el policia Francisco Anguas el 25 de setembre de 1973 no van ser efectuats per Puig Antich i que la mort de l'agent es va produir durant un tiroteig en què van participar altres membres de les forces de seguretat de l'Estat.

Latorre prestava funcions com a metge resident en el servei de guàrdia de traumatologia de l'Hospital Clínic la tarda en què van tenir lloc els fets. El testimoni va recordar ahir davant dels magistrats de la Sala Militar del Tribunal Suprem, que estudia la petició de revisió del cas Puig Antich, que va veure entrar en una llitera una persona morta per ferides causades per arma de foc, i que tenia, almenys, cinc orificis de bala "disposats en alineació a manera de ràfega", en sentit ascendent a partir de la cuixa dreta cap a l'abdomen i hemitòrax. Va detallar, fins i tot, en un dibuix del cos humà la localització dels cinc impactes, que eren "d'entrada i no de sortida".

A comissaria

Les ferides més greus, segons la seva versió, eren les que se situaven a l'abdomen i a la zona toràcica. El policia, va afegir, va ingressar ja cadàver al Clínic, i per aquesta raó no es va realitzar cap actuació. El testimoni va recordar que l'autòpsia del subinspector no es va practicar a l'Institut Anatomicoforense, situat al mateix centre sanitari barceloní, com era habitual, sinó "en una comissaria de policia".

Latorre, que va dir que no recordava "cap antecedent en aquest sentit", va especificar que ho va comentar amb altres professionals i que va arribar a la conclusió que "es tractava d'una anormalitat", sense que conegui qui va autoritzar aquesta pràctica inusual.

Al metge se li va arribar a ensenyar ahir al Suprem una còpia de l'autòpsia realitzada a Anguas. "Discrepo del contingut perquè només descriu la presència de tres ferides per arma de foc", va dir, i va insistir que ell va veure cinc orificis. En relació amb l'especificació de l'autòpsia que els impactes podien procedir de la mateixa arma, Latorre va explicar que "això és molt difícil de precisar en un informe o descripció anatomicoforense d'un cadàver".

El mateix dia en què va ingressar el policia també ho va fer Salvador Puig Antich, que va resultar ferit. El metge va assegurar ahir que va impedir a diversos agents, visiblement alterats, entrar a la sala on es trobava l'anarquista. Li van requerir --va explicar-- que li donessin l'alta immediatament "i que l'assumpte l'arreglarien ells amb un passeig per Montjuïc", en al.lusió a un intent d'assassinar-lo.

J. G. Albalat (Barcelona)

(El Periódico de Catalunya, 01-02-07)

***

Un nou testimoni qüestiona proves del cas Puig Antich

El doctor Joaquim Latorre declara davant el Tribunal Suprem que "es va tergiversar la realitat" amb l'autòpsia del policia mort

El metge estava de guàrdia al Clínic l'any 1973 i va poder examinar el cadàver

El doctor Joaquim Latorre va afirmar ahir davant la sala militar del Tribunal Suprem, que avalua si hi ha arguments per revisar el consell de guerra contra Salvador Puig Antich, que amb l'autòpsia que es va fer al policia mort durant la detenció del jove llibertari en una porteria del carrer Girona de Barcelona es va "tergiversar la realitat". Es dóna el cas que aquest metge estava de guàrdia a l'Hospital Clínic de Barcelona la tarda que es van produir la detenció de Puig Antich i el tiroteig que va acabar amb la vida del policia Francisco Anguas, el cadàver del qual va examinar.

El cos del subinspector va ser traslladat després a les dependències de la Prefectura Superior de la Policia Nacional de Barcelona i allà els forenses Gabriel Sánchez i Rafael Espinosa en van fer l'autòpsia, una circumstància que ahir va ser catalogada d'"anormalitat" pel doctor Latorre, que va declarar durant més de tres hores. El metge va explicar que ja aleshores entre la professió mèdica de Barcelona es va comentar que "no hi havia precedents" d'una autòpsia feta en una seu policial.

El resultat de l'autòpsia va ser una prova clau en el procés contra el jove Salvador i en el document que el recollia els metges hi van fer constar que al cos d'Anguas hi havia tres impactes de bala. Ahir Latorre va qüestionar l'informe forense a l'afirmar que ell va veure en el cadàver del policia "almenys cinc orificis provocats per impacte de bala". La declaració d'aquest metge confirma la que el maig de l'any passat va fer el doctor Ramon Barjau davant el mateix tribunal en el sentit que l'autòpsia es va manipular.

"Paseo a Montjuïc"

Latorre també va relatar ahir com recorda haver sentit dir als policies que van acudir al Clínic acompanyant Puig Antich que aquell afer "l'arreglarien ells" emportant-se el jove a fer "un paseo a Montjuïc". Salvador va entrar a l'hospital atordit i amb dos impactes de bala.

Ni Latorre ni Barjau van ser citats a testificar durant el procés militar del 1973 que va condemnar Puig Antich a morir al garrot i per això les seves declaracions tenen la consideració de proves noves, un requisit que exigeix la llei per acceptar la revisió d'un cas que ja s'ha jutjat. Aquesta circumstància és la que han aprofitat les germanes de Salvador Puig Antich per intentar que es revisi el procés.

El Suprem també ha citat a declarar els dos metges que van firmar l'autòpsia. Gabriel Sánchez va morir i Rafael Espinosa ha estat localitzat en un geriàtric. S'està a l'espera d'un informe sobre si pot declarar, donada la seva edat.

Jordi Panyella

(Avui, 01-02-07)

Aquest article en pdf

***

Otro médico cuestiona la autopsia del policía del 'caso Puig Antich'

Latorre corrobora que el cadáver presentaba al menos cinco tiros

El doctor Joaquín Latorre Martín, que se encontraba de guardia en el hospital Clínico de Barcelona el 25 de septiembre de 1973, declaró ayer ante la Sala de lo Militar del Tribunal Supremo que el cuerpo del subinspector de policía Francisco Anguas presentaba al menos cinco impactos de bala cuando ingresó, la tarde en que se produjo el enfrentamiento con el anarquista Salvador Puig Antich. El doctor Latorre corroboró ayer el testimonio del doctor Ramón Barjau, jefe del Servicio de Traumatología del Clínico de Barcelona, en el sentido de que el cadáver del subinspector Anguas presentaba al menos cinco orificios por impacto de bala, alineados "a modo de ráfaga", en sentido ascendente a partir del muslo derecho y hacia el abdomen y hemitórax izquierdo.

Este testimonio y el de Barjau ponen en cuestión el informe de la autopsia de Anguas, extrañamente practicada en la comisaría de Barcelona a la que estaba destinado, y cuyo informe afirmaba que el policía recibió tres impactos de bala: uno a nivel del esternón, otro por dentro de la tetilla izquierda y un tercero a la altura del ombligo.

El doctor Latorre, adjunto al doctor Barjau agregó que días después supo por los periódicos que el informe de los forenses hablaba de sólo tres impactos y que la autopsia se había practicado en una comisaría. Al ver esa información, consideró que se habían tergiversado los hechos.

Sin ropa

Latorre precisó a preguntas de los magistrados que Barjau y él dedicaron entre 10 y 15 minutos a examinar el cuerpo de Anguas, despojado de sus ropas, sin realizar ninguna actuación sobre él porque ya estaba muerto.

Al examinar el parte de defunción, Latorre reconoció la firma de Barjau y dijo que ése era el modelo de parte que se utilizaba en aquella época. En la parte inferior del documento había una inscripción a bolígrafo cuyas iniciales corresponden a "pasa a Anatómico Forense", dependencia que entonces se encontraba en el propio hospital, tres plantas más abajo. Sin embargo, la autopsia se practicó en la comisaría de Universidad. Latorre dijo no recordar ningún antecedente de otra autopsia en una comisaría.

El médico reiteró en varias ocasiones que el cuerpo de Anguas presentaba al menos cinco impactos. A preguntas del fiscal, Fernando Herrero-Tejedor, y los magistrados, indicó que los tres impactos reflejados en la autopsia coinciden con los observados por él en el pecho del policía y que fueron los más graves, pero insistió en que su impresión era que presentaba muchas heridas de bala aunque no podía precisar su localización, pero faltaban las dos del muslo.

Los testimonios de Barjau y Latorre avalan las tesis del defensor de la familia Puig Antich, Sebastián Martínez Ramos, quien sostiene que el policía recibió disparos de sus propios compañeros durante la detención del anarquista.

Latorre se ocupó después de Puig Antich, que llevaba dos balazos en la mandíbula y en el hombro izquierdo. El médico se opuso a que entraran en la sala de curas policías de uniforme que, según recordaba, estaban muy alterados y que le pidieron que diera el alta inmediatamente a Puig Antich para arreglar ellos el asunto "dándole un paseo por Montjuich".

Julio M. Lázaro (Madrid)

(El País, 01-02-07)

Aquest article en pdf

Ateneu Llibertari Estel Negre

Així funciona la corrupció...

estelnegre | 01 Febrer, 2007 09:19

Així funciona la corrupció...

Així funciona la corrupció

L’ajuntament havia de pintar la façana de l’edifici.

Com és costum, va demanar tres pressuposts per fer la licitació de la feina.

El primer era de 2 milions de pessetes. Cridaren el pintor, que va resultar ser un immigrant marroquí. Va dir que aquest era el seu preu, perquè les pintures estaven molt cares, ben igual que la mà d’obra, i que no podia fer-ho per menys diners.

El segon era una empresa de pintures que va fer la licitació per 4 milions de pessetes. El batle li va dir:

- Tenim un moro que ho fa per 2 milions.

I l’empresari va respondre:

- Això li portarà problemes, perquè les pintures que jo faig servir ja costen els dos milions de pessetes, així que la que posarien seria de mala qualitat i els treballadors pencarien sense assegurar. Si passa alguna cosa, qui serà el responsable?

El tercer pressupost era de 6 milions de pessetes. El batle va dir el mateix:

- Tenim un moro que ho fa per 2 milions.

A la qual cosa l’empresari, que no era pintor ni res de semblant, va respondre:

- Miri. La meva justificació del preu és la següent: 2 milions per vostè, altres 2 milions per mi, i els 2 que queden se’ls donem al moro perquè faci la feina.

A qui donaren la feina?

Ateneu Llibertari Estel Negre

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS