Administrar

Bloc uns dies inoperant

estelnegre | 08 Setembre, 2007 17:37

Bloc uns dies inoperant

Aquest bloc no s'actualitzarà en uns quants dies (una setmana, si fa no fa) per qüestions tècniques.

El bloc Anarcoefemèrides s'actualitzarà, però sota mínims.

Perdoneu les molèsties.

Salut!

Ateneu Llibertari Estel Negre

Escriu-nos

«Barcelona, mayo de 1937», per Rafael Nuñez Florencio [sobre el llibre de Ferrán Gallego]

estelnegre | 07 Setembre, 2007 10:29

«Barcelona, mayo de 1937», per Rafael Nuñez Florencio [sobre el llibre de Ferrán Gallego]

Ferrán Gallego

Barcelona, mayo de 1937

Debate. Barcelona, 2007. 623 páginas. 24,90 euros

"Barcelona, mayo de 1937"

Ferrán Gallego es uno de los historiadores españoles que más ha trabajado en la historia del fascismo y los movimientos de extrema derecha. Resulta por ello en principio sorprendente encontrar asociado su nombre con este título sobre los trascendentales sucesos de la primavera barcelonesa en nuestra contienda fratricida. Los famosos fets de maig, aparte de su importancia como problema de orden público, supusieron para muchos analistas una auténtica guerra civil dentro de la guerra civil por el enfrentamiento abierto entre dos concepciones irreductibles de la resistencia republicana: dicho en los términos esquemáticos habituales (en los que Gallego introduce múltiples matizaciones), unos querían supeditar la revolución a ganar la guerra --tesis comunista--, mientras otros consideraban imposible este objetivo si no iba acompañado de una transformación de la estructura política, social y económica --tesis libertaria y de los marxistas heterodoxos--. Se trataba de una auténtica lucha a muerte, no sólo por el poder en el sentido más primario, sino por la hegemonía política e ideológica.

Siendo trascendental todo ello, la coyuntura se complicaba con la irrupción de los asesores soviéticos, sus manipulaciones y métodos expeditivos, recursos que se canalizaron fundamentalmente en una salvaje persecución del POUM, y que culminó con la tortura y asesinato de Andreu Nin, uno de los más escandalosos episodios de la represión estalinista en nuestro suelo. Y aunque en el ensayo de Gallego la indagación se limita al perímetro catalán, debe recordarse que una secuela de estos eventos fue la caída del gobierno Largo Caballero y el ascenso de Negrín. Estamos ante uno de los momentos más espinosos y decisivos de la contienda, por lo menos en lo que atañe a las izquierdas; o por decirlo en los términos que interesan al autor, en el epicentro del marasmo popular ante el reto de conformar un “espacio plural no meramente resistencial del antifascismo”.

Si tomamos como referencia esa “crisis del antifascismo”, podemos entender plenamente la alusión inicial acerca del aparente (nada más) quiebro en la trayectoria del historiador y de paso iluminar algunas características determinantes del libro. No es la menor de ellas que los acontecimientos de mayo en la capital catalana ocupen como tales un espacio minúsculo: el lector habrá de pasar 399 páginas de antecedentes para llegar a ellos y, aun así, en el último capítulo de la obra, y el único que se centra en aquellos días de mayo de 1937, se habla más de ideologías y estrategias políticas que de los hechos. No es una cuestión casual: en consonancia con sus obras anteriores, al investigador le interesan sobre todo las ideas, doctrinas y tácticas: en una palabra, la interpretación, el análisis ideológico, siempre se superpone en él a la perspectiva empírica.

En estas densas páginas, escritas con la ironía y las alusiones literarias y cinéfilas características del autor, no hallaremos una exposición lineal o el descubrimiento de datos inéditos, sino un minucioso análisis político que orilla simplificaciones y maniqueísmos para trazar un cuadro lleno de claroscuros de una gran frustración, la imposibilidad de facto de una alternativa plural y democrática al fascismo.

Rafael Nuñez Florencio

(El Cultural, 06-09-07)

 Escriu-nos

Salvem Montserrat

estelnegre | 06 Setembre, 2007 04:59

Salvem Montserrat

Montserrat

L’Ajuntament de Collbató va acordar, el 3 de maig de 2007, l’aprovació inicial del projecte d’ampliació de la zona industrial Les Ginesteres, de 7 hectàrees, en 21 hectàrees més. El projecte representa la destrucció del millor sòl agrícola de Collbató i una amenaça per a l'entorn privilegiat de Montserrat, molt especialment per als espais del Parc Natural de Montserrat i de la Xarxa Natura 2000 que limiten amb el nou polígon industrial. L’equip de govern està tirant endavant l’ampliació malgrat els informes desfavorables dels serveis tècnics d’Urbanisme i de Medi Ambient del propi Ajuntament, que la consideren desproporcionada i injustificada. El Consell de Medi Ambient, amb representació d’entitats i veïns, també s’ha manifestat en contra del projecte d’ampliació.

En un municipi de poc més de 3.500 habitants ja s'han recollit més de 1.200 al·legacions de veïns del poble que s'han adonat que l'Ajuntament ha enganyat els ciutadans quan ha dit que es tractava d’una “petita ampliació”. En realitat, es tracta d’un polígon amb 9,2 hectàrees ocupades per més de 140 naus industrials de 12 metres d’alçària i aparcament per a més de 1.000 vehicles. El nou polígon admet activitats altament contaminants: forja de metalls amb martells d’energia tèrmica fins a 350 kW, tractaments electrolítics, aliatges de metalls amb fòsfor i escòries siderúrgiques, preparació de ciments, indústries químiques, materials abrasius, gestió de residus perillosos com amiant, cianur, crom, dissolvents, pesticides, fòsfor, olis usats i manipulació de materials explosius, entre d’altres. Tot plegat, un «pelotazo» més que no respon a les necessitats econòmiques locals i que no té altra finalitat que afavorir els empresaris "amics del partit" amb els quals ja han signat un conveni i que en un instant obtindran uns guanys de més de 120 milions d'euros.

Si vols fer pressió per aturar-lo, si vols que Montserrat segueixi sent el que coneixes, adhereix-te al manifest.

Adhesions individuals

Adhesions entitats

Veure adherits

Escriu-nos

«Èric i l'Èxercit del Fènix», amb subtítols en anglès, ja és a la xarxa

estelnegre | 05 Setembre, 2007 17:44

«Èric i l'Èxercit del Fènix», amb subtítols en anglès, ja és a la xarxa

Èric i l'Èxercit del Fènix, amb subtítols en anglès, ja és a la xarxa

Part 1

Part 2

Part 3

Part 4

Part 5

Escriu-nos

Bicicletada Massa Crítica a Palma (06-09-07)

estelnegre | 04 Setembre, 2007 06:19

Bicicletada Massa Crítica a Palma (05-04-07)

Aquest dijous 6 de setembre,

a les 19.30 hores a la plaça d'Espanya

Massa Crítica

Si ets dels que utilitzarien la bicicleta si hagués carril-bici per anar a la feina o passejar per Palma, però no ho fas per por al trànsit.

Si vols humanitzar els barris, lliures d'embussos, fums i renou, però al teu barri no hi ha carrers per als vianants, zones verdes, ni carril-bici.

Si vols que els teus fills puguin jugar al carrer sense perill de cotxes i vols carrils-bici perquè vagin tot sols a l'escola.

T'agradaria la teva ciutat amb carrers enjardinats i parcs per on passejar sense les molèsties del trànsit?

Anima't i reclama amb nosaltres, vine a fer una volta amb bicicleta per Palma. Junts ens farem notar.

El primer dijous de cada mes, a la plaça d'Espanya, a les 19.30 hores.

Perquè volem barris democràtics on el trànsit no reprimeixi la convivència dels ciutadans, ja siguin nins, adolescents, adults, ancians o minusvàlids, no volem que la nostra ciutat sigui un pou negre de cotxes.

Vinga, que són pocs i covards!

Recorregut:

- Començament: Plaça d'Espanya, Avda. Alexandre Rosselló, Porta de Sant Antoni.

- Canvi de sentit: Plaça d'Espanya, Avda. Comte Sallent, Via Alemanya, Via Roma, La Rambla, Unió, es Born.

- Canvi de sentit: es Born, Jaume III, Catalunya, Via Argentina, Rafael Rodríguez Méndez, plaça del Fortí, Via Portugal, Via Alemanya, Avda. Comte Sallent.

- Final: Plaça d'Espanya

Massa Crítica

971 207 441

Massa Crítica

Ateneu Llibertari Estel Negre

11 setembre 2007 Bloc Negre

estelnegre | 03 Setembre, 2007 21:10

11 setembre 2007 Bloc Negre
11 setembre Bloc Negre
---

www.negrestempestes.org


Escriu-nos

«20 minutos y 33 años después de la ejecución de Salvador», per Natalia Junquera

estelnegre | 02 Setembre, 2007 10:28

«20 minutos y 33 años después de la ejecución de Salvador», per Natalia Junquera

Las hermanas de Puig Antich preparan el último cartucho ante el Constitucional para pedir la revisión de la condena a garrote vil

Carmen, una de les germanes de Salvador Puig Antich, al despatx del seu advocat a Barcelona

Cuenta Carmen Puig Antich que su "lucha" comenzó el 26 de septiembre de 1973 delante de un quiosco. Ese día, un primer plano de Salvador Puig Antich, retratado como el asesino, y otro del subinspector Francisco Anguas, como el asesinado, ocupaba las portadas de todos los periódicos. Nadie les había informado de la detención de su hermano, ingresado en el hospital clínico de Barcelona con dos heridas de bala. "Llevamos peleando desde aquel día hasta hoy, 33 años. Sabemos que tenemos que continuar hasta que un día u otro se reconozca la profunda injusticia cometida cuando el 2 de marzo de 1974 el verdugo atornillaba el garrote".

Acaba de recibir de sus abogados, Sebastián Martínez Ramos, y Olga de la Cruz, el auto del Tribunal Supremo que les niega la autorización para pedir la revisión de la sentencia del Consejo de Guerra que el 8 de enero de 1974 condenó a muerte a su hermano Salvador, el penúltimo ejecutado a garrote vil del franquismo. Tenía 25 años. Agonizó durante 20 minutos. "Hemos tenido que aprender a esperar, a digerir las malas noticias y a no alegrarnos demasiado cuando las cosas pintan mejor", relata Carmen con el auto en la mano. "Iremos al Constitucional", asegura Martínez Ramos.

El abogado trata de reconfortarla leyéndole los dos votos particulares discrepantes de dos de los cinco magistrados de la sala de lo militar del Supremo: "Salvador Puig Antich no tuvo un proceso justo. El valor justicia hubiese exigido una respuesta distinta", declara Ángel Juanes Peces. "En mi opinión todas las irregularidades parecen tener una misma finalidad: atribuirle los disparos que causaron la muerte del subinspector Anguas e impedir que se descubriera que éste recibió disparos de otras armas", afirma el otro magistrado José Luis Calvo.

"Al principio estábamos muy solas", relata Carmen Puig. "A veces nos llegaban cartas de ánimo de personas que decían que estaban con nosotros, pero que ocultaban su nombre. La gente tenía miedo. Estoy convencida de que si Salvador hubiese pertenecido a algún partido hoy no estaría muerto. Habrían peleado por él; pero era un anarquista y no lo reclamaba nadie", añade. "El juicio fue una auténtica farsa, continúa Carmen. "Oriol nunca se recuperó de aquella injusticia. El día que ejecutaron a Salvador, se le acabó la vida, se hundió por la impotencia. Sé que cuando Oriol se estaba muriendo, le dijo a Caminal que siguiera adelante. Que no lo dejara pasar".

Carmen se refiere a Oriol Arau y Francesc Caminal, el despacho de dos jóvenes abogados de Barcelona, a los que acudió precipitadamente aquel 26 de septiembre de 1973 que su hermano Salvador ocupaba las portadas de todos los periódicos. Ambos intentaron que le conmutaran la condena, que fue ratificada por el Consejo Superior de Justicia Militar el 11 de febrero de 1974, poco más de siete semanas después de que ETA asesinara al presidente Luis Carrero Blanco. "Aquello volvió a ser otra farsa de uniformes militares. Recuerdo que a los jueces se les caían los papeles de las manos porque se dormían", asegura Carmen.

Oriol falleció hace 15 años sin haber superado el trauma de la ejecución de su defendido. Caminal solicitó en 1994 la revisión de la sentencia, que fue denegada, y sigue apoyando el caso. El despacho Martínez Ramos- de la Cruz representa desde 2002 a las hermanas de Salvador. Quieren que se revise la condena para demostrar que no está probado que fueran los disparos de Puig Antich los que acabaron con la vida de Anguas en aquel "nutrido tiroteo", según el atestado policial, el 25 de septiembre de 1973 en los seis metros cuadrados del portal n.º 70 de la calle Girona de Barcelona.

Para ello se apoyan en una prueba que no era viable en el momento del juicio, una infografía por ordenador que reconstruye el tiroteo en tres dimensiones y en la que los dos peritos concluyen que se produjeron al menos cinco impactos de bala sobre Anguas desde distintos puntos del reducido espacio durante el forcejeo entre los cinco agentes y Puig Antich. La pistola de Salvador, con capacidad para ocho proyectiles, conservaba tres en el cargador y otro en la recámara. Los peritos mantienen que no se puede demostrar de qué pistola o pistolas salieron las balas que provocaron la muerte del subinspector. Las armas de los agentes nunca se pusieron a disposición del tribunal.

La autopsia de Anguas sólo recoge tres impactos de bala, pero los dos médicos que estaban de guardia en el hospital clínico de Barcelona y recibieron el cuerpo, Ramón Barjau y Joaquín Latorre, insisten en su declaración ante el Supremo que está "cosido a balazos" y que tenía al menos cinco impactos. En el Consejo de Guerra de 1974 el tribunal militar no les permitió declarar.

Martínez Ramos enumera una vez más, en su despacho de Barcelona, las irregularidades del proceso. Lo ha hecho muchas veces ante distintos públicos, pero su tono de voz se va elevando más y más, intacta, a pesar de la costumbre de repetirlo, su capacidad de indignarse:

"Salvador declaró sin presencia de abogado a las 72 horas de que le extrajeran una bala de la mandíbula, sin abogado. La sede del Instituto Anatómico Forense estaba en el mismo hospital clínico donde Anguas llegó cadáver, pero el jefe superior de policía de Barcelona, inexplicablemente, solicitó ¡el traslado del cuerpo a una comisaría de policía para hacerle la autopsia! No se lo llevaron a la comisaría para velarlo. Las balas que le extrajeron desaparecieron".

Carmen Puig mira a su abogado mientras se indigna. "Una vez, después de mucho tiempo, le pregunté a Carmen por qué nunca me había preguntado si podrían acceder a una indemnización en el caso de Salvador. Me respondió que ni siquiera se lo habían planteado", afirma Martínez Ramos. "No hacemos esto por dinero, sino por respeto a su dignidad", concluye Carmen. "Sencillamente, no podemos sacarnos de la cabeza aquellas 12 horas esperando a su lado a que lo ejecutaran".

Natalia Junquera (Barcelona)

(El País, 01-08-07)

Aquest article en pdf

Escriu-nos

Festeta a Son Negre de Manacor (01-09-07)

estelnegre | 01 Setembre, 2007 05:42

Avui dissabte dia 1 de setembre, a les 8.30 del vespre

Festeta a Son Negre de Manacor

Hi haurà sopar i begudes a preus populars

***

A les 9 del vespre:

Cinema a la fresca:  Saudade do futuro

de Marie-Clémence i Cesar Paes.  França / Brasil, 2000. 90 min

Saudade do futuro

Sao Paulo i els seus poetes de carrer. Amb l'acompanyament d'una guitarra o d'una pandereta, els "repentistas", autèntics cronistes de la vida quotidiana, improvisen rimes i versos cantats inspirats en la realitat més immediata del seu voltant mentre els immigrants "nordestinos", del periodista fins a la dona de la neteja passant pel director de la pinacoteca i el taxista, ens conviden a entrar al seu Sao Paulo particular. La cacofonia urbana es mescla amb la música i les improvisacions, ancestres del rap, conten la megalòpolis amb humor i en vers. La bellesa de Sao Paulo no es quelcom actual, sinó futur, no és òptica, sinó que es troba amb la seva energia i el seu dinamisme.

Si a qualcú no li agrada el rostoll, podeu dur les vostres cadiretes de platja.

***

A les 10.30 del vespre:

Concert de L'Ombra

pop-rock desde Algaida

***

A les 11 del vespre:

Projecció del curtmetratge "Herències Joana", de  Catalina Bauçà

***

A les 11.10 del vespre:

Sessió de Joan Forteza

Pop-rock alternatiu

***

A les 12 de la nit:

Sessió de Sagital Size

Electrònica + audiovisuals

***

A les 1.30 de la nit:

Sessió d'Albert+9

Electrònica

 Escriu-nos

Memòria Històrica vol facilitats per accedir als arxius dels desapareguts

estelnegre | 31 Agost, 2007 08:20

Memòria Històrica vol facilitats per accedir als arxius dels desapareguts

Sampol es compromet a fer arribar les seves queixes a Madrid

Memòria Històrica

El senador per les Illes, Pere Sampol, es reuní amb la presidenta i amb la secretària de l’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Balears, Maria Antònia Oliver i Margalida Capellà respectivament, per escoltar les propostes de les representants sobre la llei de la memòria històrica, que es troba en tràmits de ser aprovada al Parlament. L’organització ciutadana reclamà al senador que es tingués sensibilitat en alguns temes que de moment el projecte no considera. Sampol, per la seva banda, assegurà que traslladarà al Govern espanyol les necessitats d’aquests ciutadans. Les principals demandes del col·lectiu són pel que fa a l’excessiva burocràcia, que dificulta sovint el treball de l’associació. Per això, Oliver i Capellà sol·licitaren una millora de l’accés als diferents arxius de titularitat estatal, que poden contenir informació sobre els desapareguts.

En aquest punt, Oliver declarà que «es tracta de persones que desaparegueren en unes circumstàncies violentes i, per tant, hauria de ser l’Estat, mitjançant la Fiscalia, qui es fes càrrec de la recerca». Així mateix demanen al Govern que es creï un conveni entre les institucions per activar el Memorial Democràtic. Aquest punt suposa un tret programàtic de l’acord de govern actual i esdevindrà una gran base de dades exhaustiva de la repressió franquista, amb finalitats d’investigació i recerca històrica i a l’abast dels familiars dels afectats. Oliver afirmà que aquest Memorial ha de ser una clau per poder centralitzar tota la informació dels represaliats i facilitar la tasca de l’organització. Aquesta associació treballa per aclarir la situació de 186 desapareguts, després de l’aixecament de Franco, i durant la Guerra Civil a les Balears. Segons estudis d’Amnistia Internacional, la xifra global de desapareguts a Espanya durant el conflicte s’apropa als trenta mil.

A. Agüera (Palma)

(Diari de Balears, 31-07-08)

 Escriu-nos

El «cas Saïda Saddouki», la «mora catalanista»

estelnegre | 30 Agost, 2007 08:12

El «cas Saïda Saddouki», la «mora catalanista»

Una intèrpret denuncia un capità de la Guàrdia Civil en dir-li «mora catalanista»

Saïda Saddouki perdé la seva feina de traductora «pel simple fet de parlar en català als agents»

Saïda Saddouki mostra la denúncia, amb Tomeu Martí, portaveu de l’OCB

Una intèrpret i traductora de berber i àrab al castellà, Saïda Saddouki, féu pública ahir a la seu de l’Obra Cultural Balear la seva denúncia per haver rebut un «tractament vexatori» per part de dos agents de la Guàrdia Civil del quarter del carrer Manuel Azaña de Palma, pel fet de dirigir-s’hi en català. Segons Saddouki, «el simple fet de parlar en la llengua pròpia de les Illes Balears comportà la pèrdua d’una feina de traducció que tenia aparaulada amb el capità del quarter, el senyor Bartolomé. Els fets ocorregueren dia 16 d’aquest mes, a les 9.30 del dematí. Saïda es presentà al quarter per entrevistar-se amb l’esmentat capità. «Bon dia, tenc cita amb el capità sr. Bartolomé, amb motiu de prestar servei de traduccions», digué a l’agent Sarro, que en aquells moments controlava l’accés a l’edifici. «A mi no me hables en catalán. Hasta que no hables en cristiano no vas a pasar. Tengo que saber a dónde vas y como no te entiendo --porque hablas raro--, no te puedo dejar pasar. Así que... tú decides!», fou la resposta de l’esmentat agent.

Saïda fou retinguda durant vint minuts a l’entrada del quarter i no aconseguí veure el capità. L’endemà, Saddouki hi tornà, aquest cop amb la intenció de parlar en castellà i així poder accedir a les tasques de traducció que tenia encomanades. «Buenos días, vengo al departamento de policia judicial con el capitán Sr. Bartolomé, por unas traduccions, hi és?», demanà a mitges, en castellà i en català, la traductora. La resposta de l’agent Sarro fou la mateixa que la del dia anterior. S’inicià una discussió en què l’agent negà a la professional el dret d’expressar-se en català. L’agent Sarro féu servir arguments que posaven en qüestió l’oficialitat del català a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i, amb pretensions de coneixements filològics, arribà a dir que «el català no era cap llengua».

Després d’un quart d’hora d’estires i arronses, un altre agent deixà entrar Saïda. La sorpresa més grossa, però, encara havia d’arribar. Un cop Saïda estigué asseguda davant el capità Bartolomé, aquest li parlà així: «A mi me parece vergonzoso que seas de otro país y defiendas un idioma que ni siquiera existe, porque unos se lo han inventado y, encima, vienes tú a defenderlo! (...) Lo que me faltaba: una mora catalanista! (...) Si quieres el catalán pues quedaté con él! (...) Sabes que aquí no hay nada que odiemos más como ese maldito idioma y posturas como la tuya!». Tomeu Martí, el portaveu de l’OCB, va assegurar que aquest cas ja es troba en mans d’un advocat i que l’entitat ja ha sol·licitat una visita amb el delegat del Govern central, Ramon Socias, per aclarir els detalls d’aquest tema.

Antoni Mateu (Palma)

(Diari de Balears, 28-08-07)

***

Socias rebrà l’OCB per la suposada agressió lingüística a la traductora

Delegació de Govern fomentarà el coneixement del català entre els agents de la Guàrdia Civil

El delegat del Govern central, Ramon Socias, s’ha compromès a rebre demà representants de l’Obra Cultural Balear per parlar sobre el tema del suposat tractament humiliant que rebé la traductora d’àrab Saïda Saddouki per part de dos agents de la Guàrdia Civil, segons informaren ahir fonts de la Delegació de Govern. De moment, Socias ha evitat fer cap tipus de declaració sobre la feta que ocorregué dia 16 d’aquest mes al quarter de la Guàrdia Civil del carrer Manuel Azaña de Palma. Segons Saïda, el capità Bartalomé l’anomenà «mora catalanista» perquè féu ús de la llengua catalana per dirigir-se als agents. A més, un altre membre del cos, l’agent Sarro, la retingué durant vint minuts a l’entrada del quarter perquè s’hi dirigí en la llengua pròpia de les Illes Balears, segons informà dilluns passat la traductora i intèrpret. Es desconeix si, a hores d’ara, Delegació de Govern ha obert cap expedient als dos agents involucrats en el suposat cas de maltractaments per raons lingüístiques.

Cal recordar que d’ençà del passat mes de maig, gràcies a l’aprovació per part del Congrés dels Diputats de la Llei orgànica del nou Règim Disciplinari de la Guàrdia Civil, un agent podrà ser inhabilitat durant un període d’entre un i tres mesos pel fet de no haver atès degudament una persona que hagi tramitat una denúncia en català o s’hi hagi dirigit en qualsevol de les llengües oficials de l’Estat.Delegació de Govern no ha confirmat, de moment, si s’aplicarà aquest nou codi als agents Bartolomé i Sarro, si es confirma que propiciaren un tractament vexatori a la traductora d’àrab i bereber pel fet de dirigir-s’hi en català i que just moments abans feien comptes contractar per fer unes tasques de traducció i interpretació al mateix quarter de l’àrab al castellà.

Tomeu Martí, vicepresident de l’OCB, definí Ramon Socias com una persona sensible a les qüestions lingüístiques de Balears. Així mateix, les mateixes fonts de Delegació de Govern asseguraren que s’estava estudiant la manera d’introduir el coneixement del català entre els agents de la Guàrdia Civil. Encara no se sap de quina manera es pot incentivar l’aprenentage de la llengua de les Balears entre aquest cossos de seguretat, encara que no es descarta la possibilitat de crear incentius laborals. Sigui com sigui, la legislació actual, encara que reconeix el dret dels residents a Balears a poder parlar en català en qualsevol àmbit, no obliga als possibles interlocutors que t’hagin d’entendre. Per tant, es donen situacions tan paradoxals com és el cas de Saïda.

Antoni Mateu (Palma)

(Diari de Balears, 29-08-07)

***

ERC insta Socias a sancionar els agents que maltractaren la traductora de català

L’Obra Cultural demanarà avui al delegat del Govern que arribi fins al final en la investigació

ERC va fer saber ahir que demanarà al delegat del Govern central, Ramon Socias, que suspengui del seu càrrec els dos agents de la Guàrdia Civil implicats en el cas de les presumptes agressions verbals patides per Saïda Saddouki.«Si es confirma el tractament vexatori que Saïda rebé per part d’aquests dos membres de la Guàrdia Civil —afirmà la portaveu de la formació catalanista, Margalida Seguí— el delegat de Govern hauria de suspendre’ls del seu càrrec. El nou Règim disciplinari d’aquest Cos de seguretat preveu sancionar-ne els agents que discriminin qualsevol persona per qüestions lingüístiques. Les agressions contra els catalanoparlants pel simple fet d’exercir el dret de parlar la seva llengua, no poden quedar impunes». Esquerra, però, va més enllà i també assegurà ahir a aquest diari que demanarà explicacions al Congrés dels Diputats sobre l’agressió per motius lingüístics de Saïda.

Així mateix, Seguí afirmà que Esquerra demanaria al Congrés «de quina manera incorporarà el Ministeri el coneixement de les llengües minoritàries de l’Estat, com és el cas del català, entre els membres dels cossos i forces de seguretat de l’Estat».Per altra banda, avui a les dotze del migdia és previst que Ramon Socias rebi Saïda Saddouki i representants de l’Obra Cultural Balear, per conèixer els fets de primera mà.Tomeu Martí, vicepresident de l’entitat, explicà ahir que exigirà a Socias que s’obri un expedient per aquest cas i que les investigacions arribin fins al final per poder aclarir el que succeí.

«Si es posa “Saïda mora catalanista” al Google —que és així com els agents Bartolomé i Sarro anomenaren presemptament la traductora— s’observarà que hi surten més d’una vintena d’entrades que fan referència a aquest cas concret. Hi ha comentaris i blogs de gent anònima que s’ha fet ressò d’aquest flagrant tractament pejoratiu que rebé Saïda», explicà ahir Martí. «Això demostra que les agressions patides per catalanoparlant pel fet de no poder exercir el seus drets onsevulla, és un tema de màxima preocupació entre la societat», explicà el portaveu de l’OCB. En tot cas, el cert és que des de Delegació de Govern encara no s’han pronunciat respecte del que succeí.

Antoni Mateu (Palma)

(Diari de Balears, 30-08-07)

***

L'Obra Cultural Balear ha fet públic un nou cas de discriminació lingüística a Palma

"Lo que me faltaba, una mora catalanista"

Denúncia de Saïda Saddouki

Una intèrpret i traductora de berber i àrab al castellà, Saïda Saddouki, ha posat una denúncia per haver rebut un "tractament vexatori" per part de dos agents de la Guàrdia Civil de la caserna del carrer Manuel Azaña de Palma, per dirigir-s'hi en català

L'Obra Cultural Balear (OCB) ha fet públic un nou cas de discriminació lingüística a Palma. Una intèrpret i traductora de berber i àrab al castellà, Saïda Saddouki, ha posat una denúncia per haver rebut un "tractament vexatori" per part de dos agents de la Guàrdia Civil de la caserna del carrer Manuel Azaña de Palma, per dirigir-s'hi en català.

Els fets van passar al matí del dia 16. Saïda es va presentar a la caserna per parlar amb el capità Bartolomé amb qui tenia una entrevista de treball i ho va fer en català. Per sorpresa de la noia va ser contestada per l'agent de l'entrada, Sarro, amb un "a mi no me hables en catalán. Hasta que no hables en cristiano no vas a pasar. Tengo que saber a dónde vas y como no te entiendo, porque hablas raro, no te puedo dejar pasar. Así que... tú decides! Si me repites lo que me has preguntado en castellano te dejo pasar y te devuelvo la documentación". Saddouki explica que la van tenir retinguda a la porta de la caserna durant més de 20 minuts i que finalment no la van deixar entrar.

Saddouki hi tornà l'endemà amb la intenció de poder parlar amb el capità Bartolomé amb qui tenia aparaulada una feina com a intèrpret. I va fer la pregunta mig en castellà i en català: "Buenos días, vengo al departamento de policia judicial (pronunciat en català) con el capitán Sr. Bartolomé, por unas traduccions, hi és?". La resposta de l'agent Sarro va ser la mateixa del dia anterior.

«Estás obligada a hablar en castellano»

La intèrpret conta que després de fer passar la seva bossa per la cinta de control, l'agent no la deixava passar i li va advertir: "Bueno qué, me vas a hablar en mi idioma o qué (...) piensa que el bolso ya ha pasado, lo tienes ahí? (...) Tu estás obligada a hablar en castellano, que estás en España!".

Després de què l'agent posés en qüestió l'oficialitat de la llengua catalana a les Illes Balears, amb la frase "La constitución española no reconoce el catalán como lengua..., la única lengua oficial en España es el español!", Saddouki va poder entrar a les dependències de la caserna.

«Un idioma que ni siquiera existe»

Un cop a dins, el capità Bartolomé li va dir: "A mi me parece vergonzoso que seas de otro país y defiendas un idioma que ni siquiera existe, porque unos se lo han inventado y, encima, vienes tu a defenderlo! (...) Además, me tienes que decir por qué defiendes el catalán? No es tu idioma!"

Davant la reacció del capità, Saddouki va contestar: "El catalán para mi es como si fuera mi lengua materna y propia, además me gusta como lengua y me apasiona".

"Que quieres decir con esto? Eh, dime... Lo que me faltaba, una mora catalanista, eso nunca lo he visto en mi vida (...) -va contestar-li el capità-. Y aquí no te quiero ver, así que no vuelvas más. Tu lo has querido y sabes que aquí en esta casa no hay otra cosa que odiemos más como este maldito idioma y posturas como la tuya!".

El portaveu de l'OCB, Tomeu Martí, explica que aquest cas ja està en mans d'un advocat. A més, l'OCB ha sol·licitat una visita amb el delegat del Govern central a les Balears, Ramon Socias, per parlar d'aquest incident i aclarir els detalls del tema.

(Avui, 30-08-07)

Escriu-nos

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS