estelnegre | 12 Octubre, 2013 09:43
A
l'Estat espanyol, la inquisició es va
suprimir el 1820 però les seves pràctiques de
tortura no van acabar fins 14
anys després. D'aleshores
ençà,però, l'Església
catòlica mai no ha deixat
d'exercir tota mena de violències contra les persones i
sobretot contra
aquelles que no es plegaven a la seva dominació mental i
física. Legions de
capellans han malmès la vida de milions de persones, han
exercit poders
terrenals per als quals mai ningú no els ha triat, han
dictat penes de mort i
de desterrament, han enviat homes i dones al pacte de la gana, han
creat
sistemes de control social repressius fins a l'infinit, han violat
dones i
infants de forma continuada i impune, han portat davant les armes qui
no els
obeïa en tot o els posava en dubte, i han exercit el seu odi
contra les dones
-contra totes, gairebé- en no reconèixer-ne cap
dret fins fa quatre dies, han
perseguit les dissidències als seus models únics
de sexualitat reprimida,
heterosexual, reproductiva i, sobretot, construïda damunt de
la por.
Començo
aquest article sobre les
Beatificaciones que tenen lloc aquest cap de setmana del 12 i 13
d'octubre del
2013 a Tarragona amb aquest recordatori no per justificar cap
assassinat, sinó
per recordar, encara que sigui de passada, una part de la
“feina de l'Església”
que l'arquebisbe tarragoní de l'Opus Dei Jaume Pujol ha
oblidat sistemàticament
a l'hora de parlar-ne públicament. Què ens n'ha
de dir ell? Doncs poca cosa més
enllà del que la seva ideologia homòfoba,
masclista i classista li permet.
Sempre han estat al costat del poder polític,
econòmic i militar per servir-los
i ajudar-se en l'únic objectiu que tenen: mantenir-se i
mantenir-los. I a
Tarragona, a més, espanyolitzar tant com sigui possible la
“província” més
espanyola i amb més possibilitats de fer descarrilar el
projecte
independentista catalunyès. Per això aquesta tria
de dates, per això la
ultradreta mobilitzada i amenaçant, per això
aquesta bona sintonia amb la colla
de la 'rojigualda' malgrat diguin que als seus actes no hi volen
banderes ni pancartes.
Res no
justifica l'assassinat de religiosos
durant la Guerra del 36-39 però tampoc s'ha de separar
això del context de
guerra en què es van produir ni del fet que precisament la
institució de què
formaven part els “assassinats” era una
institució “assassina”, que va
qualificar de forma oficial la que ara anomenen “guerra entre
germans” de
“croada” i es va alinear amb un dels
bàndols sense pensar-s'ho ni un moment.
Sí, ja sabem que hi va haver alguna excepció, com
el tarragoní Vidal i
Barraquer, que es va negar a signar la carta col·lectiva de
l'episcopat
espanyol de l'1 de juliol de 1937 de suport a Franco, però
tinguem clar que
aquest i algun altre eren actes excepcionals i no els podem convertir
ara en
categoria.
El cas
és que dissabte 12 i diumenge 13
d'octubre, Tarragona acollirà la beatificació de
522 persones mortes durant la
Guerra Civil del 36 al 39, que a partir d'aleshores podran ser
venerades en
públic en una regió determinada, normalment
aquella des d'on se n'ha demanat la
beatificació. I què és un beat? Doncs,
segons el diccionari, un difunt que ha
viscut una vida de santedat, ha realitzat algun miracle un cop mort o
bé ha
mort màrtir. En aquest cas, aquesta colla van morir
màrtirs. I un màrtir és,
també segons el diccionari, la persona morta en la defensa
d'alguna causa. Els
màrtirs que diumenge passaran a ser beats a Tarragona
són màrtirs cristians, és
clar. 522 de les 7.000 persones que segons les dades més
elevades, van ser
assassinades “per la seva fe” durant l'enfrontament
bèl·lic. Aquestes 7.000 van
ser enterrades com a persones que eren en el mateix moment de la
guerra, van
ser lloades i recordades a la “Causa General”
franquista, se'ls van dedicar
places i carrers, els seus noms van ser impresos en làpides,
i les seves
famílies van poder fer el dol que correspon a qualsevol
persona morta, més
encara quan la mort ha estat conseqüència de la
violència d'altres persones...
Diumenge,
amb diners públics un altre cop,
però en aquest cas ja no d'una dictadura militar
sinó d'una democràcia
parlamentària, se'ls tornarà a recordar i,
alhora, se'ls farà pujar als altars,
la màxima distinció abans de la santedat que
dóna aquesta organització privada
que és l'Església Catòlica. Per fer-ho
caldrà la col·laboració entusiasta
d'un
ajuntament que es diu “socialista”, al capdavant
del qual l'alcalde Josep Fèlix
Ballesteros assegura que les beatificacions seran un negoci per a la
ciutat.
Que vagi
a parlar del negoci a les altres
víctimes, les que teòricament i a nivell
històric eren les seves. Que ho vagi a
dir als 150.000 cadàvers dels altres màrtirs,
morts en la defensa d'unes altres
causes, com la igualtat, la llibertat i la justícia. Morts
del bàndol que
legítimament tenia el poder al 36 i que incloïa
projectes diferents i
contradictoris, és clar, tal com també els
incloïa el bàndol feixista, catòlic,
carlí, falangista, lligaire... franquista en una paraula, a
què pertanyien els
522 aspirants a beats a Tarragona.
Els 522
tindran tota l'atenció del món, tal
com van tenir tota la d'”España” durant
quaranta anys de franquisme. “Un acte
sobri però emotiu” diu la propaganda,
menús especials en els restaurants de la
ciutat, viatges preparats de fa mesos, participació del
president de la
Generalitat i de moltes altres autoritats... Una
“atenció” pagada amb diners de
totes i tots, en espais públics cedits alegrement a qui avui
encara defensa la intolerància
contra les dones i les persones gais i lesbianes, per citar
només dos exemples.
150.000 cadàvers sense cap dret, ni tan sols el de tenir un nínxol, sense el mínim dret de ser soterrats no com si fossin gossos... mentre els altres pugen al cel amb bitllet pagat amb diners públics. Per a uns no hi ha diners, per als altres sempre n'hi ha hagut. Vergonyós i fastigós, però d'una vergonya i un fàstic que més que deixar-nos inactius ens empenyen a sortir al carrer i no marxar mai d'allà, almenys ens que no hi hagi altars... ni cunetes.
estelnegre | 11 Octubre, 2013 10:57
A
tots els moviments socials, a tota la ciutadania combativa:
l'Auditòrium de
Palma no respecta la legislació laboral i acomiada els seus
treballadors
Els dies 5, 12 i
13 d'octubre
de 2013, el sindicat CGT convoca una concentració a les
portes de l'Auditòrium
de Palma (Passeig Marítim 18 – Palma), recolzada
pel sindicat CNT, en protesta
pels acomiadaments de febrer 2013 de tres treballadors afiliats al
sindicat.
L'empresa es
nega a
reconèixer els acomiadaments, sota l'argumentació
que són cessaments per causes
objectives, emparant-se en la nova reforma laboral del PP, que
recordem,
estableix que aquest tipus de procediments NO hauran de ser
argumentats.
L'empresa doncs no pretén pagar als treballadors ni un sol
euro en concepte
d'indemnització per acomiadament i a sol·licitat
al FOGASA (diners públics de
tots i totes) que sigui qui es faci càrrec d'aquest assumpte.
Els treballadors
van ser
acomiadats per sorpresa d'un dia per a un altre. A això cal
afegir que en
l'actualitat l'empresa deu als treballadors el pagament de diverses
nòmines i
altres conceptes pendents, entre ells les pagues
extraordinàries.
Però
potser el més insultant
d'aquesta història és que l'empresa els ha
manifestat que no pretén pagar-los
cap diner, tret que retirin les pertinents demandes judicials
interposades per
a, segons l'empresa, liquidar les quantitats pendents. Això
és doncs una
demostració més de l"ètica
empresarial" caciquista que adorna la gran
majoria dels "emprenedors".
Aquests
acomiadaments formen
part d'altres 6 més que, confiant en l'empresa, no varen
denunciar perdent així
els seus drets laborals i quedant a compte de la bona voluntat de la
familia
Ferragut (gestors de l'Auditòrium), sent que varen ser
premiats per això amb el
cobrament de les pagues extres, a diferència dels afiliats a
CGT que no han
cobrat res.
Des del passat
mes de juliol
el Sindicat d'Activitats Diverses de la CGT, conjuntament amb els
nostres
companys del sindicat i la CNT, ens estem concentrant davant de
l'Auditòrium de
Palma en protesta pels acomiadaments i els reiterats impagaments patits
pels
treballadors .
Aquesta lluita
se'ns està
fent ja massa llarga i el que necessitem ara és
potenciar-la, doncs els
treballadors segueixen sense cobrar amb el que això suposa.
Es per
això que us informem
que ens tornarem a concentrar el propers dies 5 i 12 d'octubre a partir
de les
19'30 hores i el 13 d'octubre a les 18'30 hores davant de
l'Auditòrium.
Us hi esperem!
No
compris entrades a l'Auditòrim, boicot!
Cap
agressió sense resposta!
La força dels treballadors: la solidaritat
estelnegre | 10 Octubre, 2013 09:51
estelnegre | 09 Octubre, 2013 08:12
estelnegre | 08 Octubre, 2013 06:57
estelnegre | 07 Octubre, 2013 07:29
estelnegre | 06 Octubre, 2013 06:45
estelnegre | 05 Octubre, 2013 06:35
Després de tretze dies de vaga indefinida ja hem vist concentracions, xerrades, rodes de premsa, piquets informatius, programes de ràdio lliure amb entrevistes i aportacions artístiques d’arreu solidaritzant-se amb els vaguistes i la seva Caixa de Resistència, intents de negociació i especulacions a part, em plantejo una vegada més: com volem coordinar-nos les persones que volem aprendre i les que tenen els coneixements? EcoXarxes i Xarxes d’Intercanvi de Coneixements, Ateneus i Cooperatives, Escoles i Universitats Lliures, Mitjans de comunicació per, desde i amb la comunitat, en són part de l’imaginari que desde la Revolució Integral ens proposem. El consens que cerquem haurà de ser construit des d’abaix i horitzontalment, és per això que fonaments filosòfics i formes d’organització com les esmentades i les que proposem a continuació poden obrir esquerdes des d’on lluitar, viure, crear i estimar dintre de les escoles i instituts en vaga, i en l’actual sistema educatiu.
Aquests són els fonaments filosòfics de l’#EscolaLliure:
”El model social actual, fonamentat en el capitalisme, és un sistema injust socialment i ambiental. L’origen d’aquesta injustícia el trobam en la desigualat econòmica fruit de la concentració de la propietat i l’acumulació de capital en mans de molts poques persones com a base d’estructures de poder que no permeten el desenvolupament igualitari del conjunt de les comunitats. L’Autoritarisme d’aquestes estructures es manifesta en la societat a través de l’educació creant persones dependents, autoritàries i competitives que assumeixen les injustícies del sistema com una cosa natural a la humanitat, integrant-nos en un sistema insolidari que manté desigualtats, violència, enfrontaments i explotació. Seguint aquesta línia, no basta entendre com és aquesta estructura social i econòmica sinó que cal construir-ne una de nova. Cercam una transformació global de la societat i per això, s’han de canviar molts dels valors que la sostenen. És en aquest context, en que l’educació esdevé l’eina indispensable per possibilitar el canvi cap a un model social més just, però aquesta educació no se pot entendre sinó és construeix al marge de l’estructura educativa actual ja que sinó reproduiríem el mateix model. Per aquest motiu nosaltres apostam de forma clara per educar en el compromís social i polític, entenent el terme polític en el sentit ampli i no en el restrictiu d’estratègia per al govern o poder.
De la mateixa manera, cal dir que la societat influeix en l’educació i per aquest motiu no podem quedar-nos sols en la transformació de l’escola, ja que la vida és la principal escola. En aquest sentit, consideram que l’educació no hauria de recaure sols en una institució com és l’escolar sinó que hauria de ser assumida per la comunitat. Mentrestant aquesta no estigui preparada, l’escola lliure seguirà sent un dels instruments indispensables per aconseguir aquesta societat més justa.
El nostre projecte educatiu es fonamenta sobre aquestes bases i sorgeix amb la idea de que els infants, des de ben petits i petites,puguin experimentar aquests valors de justícia i solidaritat a través d’un model que pretén acompanyar-los i acompanyar-les en el seu procés vital, donant continuïtat a un estil de criança respectuós i afectiu durant la socialització col·lectiva i l’aprenentatge entre iguals.
L’educació formal ofereix espais d’ensinistrament, repressió emocional, conformisme, submissió i competitivitat molt allunyats de la nostra idea de respecte al ritme, interessos i necessitat de cada un dels nins i nines, d’acompanyament emocional, de l’establiment de relacions igualitàries, de la posada en pràctica de valors com el respecte, la llibertat, igualtat, responsabilitat, compromís, solidaritat i suport mutu, tot això dins d’un ambient de seguretat afectiva, que és el que pretén oferir la nostra escola. El joc i l’experimentació constitueixen les bases d’un procés d’aprenentatge on es desenvolupen les potencialitats de cada nin i nina, on la persona adulta acompanya, confiant plenament en que els nins i nines tendeixen al coneixement i descobriment del món i de les seves interrelacions per sí mateixos i mateixes si es troba acompanyat i acompanyada, és a dir,amb la seguretat afectiva de saber-se respectat/da i estimat/da.
L’educació és una eina de transformació social i, educant en llibertat, en un ambient respectuós amb les seves necessitats i interessos, creixen criatures crítiques, empoderades i amb eines per viure i promoure aquesta transformació. Creim en l’educació lliure, perquè quan una criatura es sent estimada i respectada i es troba en un ambient preparat, relaxat i segur, pot escoltar i manifestar les seves necessitats autèntiques, sobre les quals comença a construir, acompanyada, un aprenentatge vivencial, ric i sòlid.
Potencialment cada criatura en un entorn adequat sap què necessita per desenvolupar-se tant físicament, emocional com intel·lectual, i té la capacitat d’autoregulació, per això no necessita que cap persona adulta la dirigeixi, però si que la pugui acompanyar”.
Projecte autònom i cooperatiu de l’EcoXarxa Mallorca, l’Escola Lliure és un col·lectiu que realitzà la seva presentació una setmana abans de que es s’iniciés la Vaga Indefinida. Possant les cartes sobre la taula a l’hora de plantejar una doble estratègia de lluita coordinada: per una banda, possar en marxa eines de lluita col·lectives i històriques per la classe treballadora (boicot, piquets, vagues, sabotatge) i a la vegada que construïr espais autònoms i cooperatius on poder ser més lliures, alternatives reals on depositar la nostra quota de sobirania popular i construïr juntes un imaginari col·lectiu emancipador del capitalisme.
A la pregunta de qui som, respon així la Universitat Lliure de Mallorca:
”La universitat lliure és un projecte d’aprenentatge col·lectiu. L’objectiu és crear una xarxa d’espais d’educació alternatius a la universitat pública/privada on poder-nos formar lliurement i íntegrament. És a dir, on poder decidir sobre què i com volem aprendre. Especialment en el context actual on l’educació es troba instrumentalitzada per a la reproducció tècnica i ideològica del capital, ens sembla que l’autoformació és una eina d’emancipació i empoderament. El coneixement ens dóna recursos per organitzar-mos i prendre decisions conscients en tots els àmbits de la vida. I la vida és política. L’elaboració teòrica, la capacitat d’analisi i critica, la comprensió del món que ens envolta i les seves dinàmiques sòn tots elements massa importants per deixar-los en mans dels experts. Donarem importància a aspectes d’actualitat i/o d’especial interès per a la lluita política però sense sotmetre’ns a la tirania dels temes calents del moment, sovint impulsats pels òrgans de poder.
Pel que fa al què, hem començat prioritzant qüestions com organització política, energia, economia i finances, mitjans de comunicació, coneixement i programari lliures, cooperativisme, agroecologia, filosofia política… però caminam juntes cap a altres àmbits com humanitats, arts i ciència. Així mateix considerem de vital importància la recuperació dels sabers populars tradicionals, sabers per a la vida autònoma, sorgits de les necessitats pràctiques dels nostres avantpassats per a la satisfacció de les pròpies necessitats, transmesos fins a fa ben poc de generació en generació i la pèrdua dels quals no ens fa sinó més depenents de la producció alienada i el consum de masses.
Pel que fa al com, volem integrar teoria i praxi en un moviment harmònic, en retroalimentació constant. Hi ha hagut xerrades, debats, cafès temàtics, videofòrums, tallers, treball en petits grups… però estam oberts a altres formats. De fet, ens interessa obrir una reflexió sobre metodologies pedagògiques i antipedagogia. Nosaltres, com antiautoritàries, ens organitzam de manera horitzontal en assemblees.
La universitat lliure com a Jardí d’Epicur, una escola de la Grècia clàssica, fundada a l’Atenes l’any 306 aC. Un espai obert a tothom, on s’admetien fins i tot dones i esclaus! No un centre de transmissió de coneixements sinó una xarxa d’aprenentatge d’una manera de viure a la recerca de la llibertat, posant en pràctica l’autonomia i l’autosuficiència.
La universitat lliure com un nou jardí nòmada, portàtil més enllà dels límits físic de qualsevol espai tancat. Una escola flotant que creix i teixeix vincles d’amistat, el més gran dels plaers, com deia Epicur!
La universitat lliure com a eina d’emancipació. Volem formar-nos en profunditat per poder decidir. El coneixement no és exclusivitat de les elits, dels científics i els experts. Aprendre ens fa lliures i ens dóna poder, posa en marxa una màquina de guerra imparable contra el món que volem canviar. Una arma potent contra l’espiral consumista, el treball rutinari, la despolitització de la vida, l’educació mercantilitzada i les formes d’oci controlat”.
Al respecte de possibles formes d’organització en forma d’Escoles Lliures i/o Universitats Lliures, i les necessitats de teixir una xarxa de projectes afins per tal de coordinar-se, existeixen dues experiències contemporànies en les que parar la vista: la XELL (Xarxa d’Educació Lliure) i la XUL (Xarxa d’Universitats Lliures).
Finalment esmentar la Coordinadora Llibertària de Mallorca, i la I Fira del Llibre Anarquista de Mallorca, com dos espais-temps d’autoorganització social i lluita, on aprendre i avançar juntes cap una educació lliure de les urpes de l’Estat i la banca, cap una educació que ens ensenyi a pensar i no a obeïr i per tant avançar conjuntament amb l’Assemblea de Docents i els Comitès de Vaga cap a una Revolució Social.
No hi haurà president! Tot el poder a les assemblees!
estelnegre | 04 Octubre, 2013 10:24
---
Els
propers dies 4, 5 i 6 d'octubre la Coordinadora
Llibertària de Mallorca durà a terme la que
serà la primera Fira del llibre
anarquista de Mallorca. Un esdeveniment editorial, cultural i de debat
que de
manera pública i oberta vol donar a conèixer a la
ciutadania la diversitat de
les idees llibertàries i les seves propostes de
transformació social.
Divendres
dia 4 d'octubre.
Els
actes s'iniciaran en el local de l'Ecoxarxa (Passatge
Antoni Torrandell, 16) amb la presentació de la Fira a les
18:30.
Posteriorment,
a les 19 h es farà el primer dels actes
amb la presentació del llibre Dissidències.
Història i Cultura Obrera a la Mallorca
contemporània a càrrec dels seus
autors, el Grup d'Estudis Llibertaris “Els
Oblidats”. Aquest treball és un
recull d'articles de la premsa obrera àcrata mallorquina que
van des del 1869
als anys de la Transició. En ell també ens
trobarem amb els articles que “Els
Oblidats” van publicar a la darrera època del
periòdic Cultura Obrera.
Després,
a les 21:00 del vespre es passarà el documental 4F. Ni oblit ni perdó. La
projecció serà
presentada pel seu director Xavier Artigas (membre de la productora
independent
Metromunster) i per un dels seus protagonistes, Rodrigo Lanza, que fou,
juntament amb 4 persones més, víctima d'un cruel
muntatge policial i mediàtic
que el va fer passar més de quatre anys a la
presó.
Dissabte
dia 5 d'octubre.
Tant
el dissabte com el diumenge la resta d'actes de la
fira es duran a terme al Centre d'Art i Creació de Ses
Voltes. Així, el
dissabte, aprop del migdia, a les 11:30 hores, a Ses Voltes, es
presentarà el
llibre Para que no me olvides del
col·lectiu Madres Unidas Contra la droga, que va ser editat
el 2012 per
Editorial Popular. Aquest llibre és un resum de la lluita
d'unes mares que
veien com l'heroïna exterminava als seus fills i de com van
anar dirigint a les
cloaques i a les altes esferes del poder la seva ràbia, al
formar el jaco part
d'una política de control social d'una joventut amb
ànsies de canvis més
profunds i reals que els que va proporcionar la farsa de la
Transició.
El
capvespre, després del dinar i d'una sobretaula
amenitzada per esquetxos teatrals, l'escriptor Servando Rocha ens parlarà
sobre la seva nova criatura
literària La Facción
Caníbal. Historia
del Vandalismo Ilustrado. Un artefacte explosiu que repassa
les diverses
formes que ha adoptat per manifestar-se el radicalisme
polític i artístic. Una
bona oportunitat per debatre sobre els límits de
l'agitació i la provocació i
cap a quins objectius ha d'anar dirigida.
Tot
d'una després, a les 18:30 hores, el grup editor Cul
de Sac ens presentarà el seu polèmic opuscle 15-M. Obedecer bajo la forma de rebelión. Unes opinions les versades
en aquest petit
assaig que segurament obriran la porta al debat sobre quines
estratègies i
quins camins cal seguir per intentar combatre el capitalisme i el seu
avalador
i protector, l'Estat.
Diumenge
dia 6 d'octubre.
I
el darrer dia el Senyor no va descansar, així que el
programa de la Fira continuarà a les 11:30 al Centre d'Art i
Creació de Ses
Voltes, amb una taula rodona sobre els projectes escrits de
l'àmbit llibertari
i la seva edició i distribució. Una
àgora que comptarà amb la participació
de
membres de la veterana editorial Virus de Barcelona, la més
recent Malatesta de
Madrid, el ja anomenat grup editor Cul de Sac, la petita editorial El
Salmón i
els nostres companys de la llibreria Transitant.
Després
d'haver paït el suculent dinar dels companys i
companyes de la CLM, els autors del llibre Salut
en perill. Cossos en lluita dissertaran sobre les raons i els
perquès de
combatre no només la privatització de la sanitat
pública, sinó el mateix
sistema sanitari tal com el coneixem.
I
com a traca final de la fira, es presentarà un dels
plats forts d'aquesta Fira, el nou treball del corrosiu autor Pedro
García
Olivo, Cadáver a la interperie.
Un
assaig on posa al descobert les diverses i subtils formes de
dominació i
domesticació del Sistema. Una presentació que
segur no deixarà a ningú
indiferent.
Aquesta
primera Fira del Llibre anarquista també serà una
primera oportunitat perquè la gent pugui conèixer
la recentment estrenada
escola lliure Nono. Durant tots els dies hi haurà una taula
informativa i
diverses activitats infantils.
Per
col·laborar a l'autofinançament,
l'assistència en tot
moment podrà gaudir de begudes i menjars que segurament
ajudaran a digerir
millor tanta dinamita cerebral. També, en els diferents
estands es podran
adquirir els llibres presentats i molts altres, així com les
camisetes i punts
de llibre que la CLM ha confeccionat per l'ocasió.
Abans,
el divendres dia 27 de setembre a les 11:00 hores,
es realitzarà un concert pro-Fira a la Factoria de So.
Per
a més informació consulteu: firallibreanarquistamallorca.noblogs.org
Us
hi esperem!
estelnegre | 03 Octubre, 2013 07:07
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |