Retroenllaços (0)
---
Ahir va tenir lloc a Palma per primera vegada i en el marc del Curs Economia i Ecologia Política del turisme organitzat pel GOB, ALBASUD i La HIDRA COOPERATIVA, una trobada de col·lectius i moviments socials contra el turisme: membres de GOB, Tot inclòs, Terraferida i Ciutat per qui l'habita com a moviments socials de Mallorca, reberen col·lectius de Lisboa, Venècia, Barcelona, Madrid i València en un primer encontre per compartir les estratègies de lluita i organització col·lectiva per incidir en la realitat, els danys i les conseqüències derivats de la conversió dels territoris i ciutats en productes de mercantilització turística: gentrificació, desplaçament de persones, desnonaments per lloguer, els efectes de la mercantilització turística dels habitatges, pèrdues dels espais per a la vida quotidiana, impossibilitat d'accés a l'habitatge, pressió sobre el territori, recursos i infrastructures, l'impacte greu del turisme de creuers, etc. varen ser temes que es varen compartir alhora que s'exposaren estratègies d'organització col·lectiva, mobilitzacions, lluites i reptes que ens plantejam amb la voluntat de incidir en la hipertròfia turística que patim.
Avui ens trobam a Palma davant del port també per abordar concretament els efectes del turisme de creuers i com aquest afecta la realitat social, econòmica de la ciutat i la illa i la societat no és convidada a participar en el debat.
Els creuers: un problema en comú entre Barcelona, Palma, Venècia
Palma s'està convertint en una ciutat escenari pels turistes que desembarquen a la ciutat amb els creurs. De fet, aquest tipus de turisme, que es suma als que pernocten en els habitatges de Palma, via lloguer vacacional d'habitatges plurifamiliars que es comercialitzen de manera il·legal i als que volen visitar la ciutat i que arriben via aeroport i s'allotgen en hotels o altres zones de l'illa. Tot plegat afecta, no només el model turístic de ciutat sinó el model de ciutat en sí, la convivència, la realitat comercial (les tendes habituals de queviures bàsics – forns de pa, carnisseries, fruiteries, etc. - desapareixen per deixar pas a souvenirs i gelateries) i la disponibilitat d'espais públics que contínuament es veuen envaïts per activitats econòmiques vinculades al turisme a la ciutat (passejos i places, deixen de ser pels habitants i passen a ser envaïts per comerços, bars i restaurants que hi treuen els seus productes i les seves taules). Qui ens ha demanat si això és el que volíem?
Venècia té un problema greu d'erosió dels seus canals, contaminació i saturació de la Ciutat derivat de l'aposta del turisme de Creuers per dins dels canals. El Comitato No Grandi Navi treballa des de l'acció directe per evitar aquest turisme nociu en el marc d'una ciutat on els turisme ivadeix tots els racons.
Barcelona també s'ha manifestat en diverses ocasions contra el turisme de creuers pels efectes greus sobre la ciutat: contaminació, saturació i col·lapse de la Ciutat derivada de l'arribada massiva de creuers a un Port que ha esdevingut port de referència dels creuers internacionals.
L'impacte ambiental dels MEGAcreuers
L’arribada de MEGAcreuers marítims, els “gegants de la mar”, que es venen com una activitat turística a l'alça, tenen, en realitat, un escàs impacte econòmic als ports d’acollida. Els creuers són propietat de societats arrelades en paradisos fiscals i amb bandera de conveniència, com passa també amb els petrolers com ara el Prestige. La Commonwealth, és a dir Gran Bretanya, domina aquest sector. El resultat és que els creuers són una mena de paradisos fiscals i laborals, tal com ha denunciat la IFT, Federació Internacional dels Treballadors del Transport (http://www.itfglobal.org/index.cfm).
Aquests vaixells tenen una capacitat que varia entre 2 mil i 4 mil places i pot arribar als 7.000. L'estada mitjana d'aquestes ciutats flotants és de només 1.49 dies. El model turístic dels creuers sol ser de servei tot inclòs. Els creueristes es gasten a les illes Balears de itjana uns 55.52 euros al dia (http://www.inestur.es/documentos/779_es.pdf).
Els creuers han de ser
contemplats com a ciutats flotants, que generen residus i demanden
recursos naturals, proveïts i abocats a Mallorca
(http://www.oceana.org/fileadmin/oceana/uploads/europe/reports/cruise_ships_eng.pdf).
Així passa amb l’aigua i els fems, que hem de tractar amb els pressuposts públics balears, amb instal·lacions que hem de suportar aquí tot l’any. Els MEGAcreuers augmenten la demanda d’aquests productes, desenquadrant les previsions dels plans, com per exemple el Pla Hidrològic. En quina mesura retribueixen aquests serveis els MEGAcreuers? En el cas dels grans contaminadors, s'hauria d'establir el principi de qui contamina paga. Els MEGAcreuers són “pobles flotants” sense control social ni polític. Tot plegat, fa pensar que es tracta d’un negoci molt poc rendible socialment.
Les entitats denuncien la manca d'informació relativa als impactes i diuen PROU!
Les entitats denuncien la manca de transparència i informació en relació als efectes ambientals i sobre la ciutat de la intensificació d'aquest tipus de turisme. Palma juntament amb Barcelona i Venència, diu prou! #stopcreuers.
