estelnegre | 16 Novembre, 2015 10:41
---
El 4 de
novembre
és un gran dia de celebració a Itàlia:
és la festa del «Triumf» en la I Guerra
Mundial i per això es festeja també la
«Festa Nacional de les Forces Armades
Italianes». I justament a la ciutat de Carrara, ciutat del
marbre, ciutat històrica
d'anarquistes, Soledad Nicolazzi, volent una educació
llibertària per son fill,
es convertí en una d'aquests peces d'un possible
«efecte dominó», ja sabeu,
aquell que tomba una fitxa i desencadena la caiguda de la resta.
Els fets
van ser,
aparentment, senzills: son fill va ser elegit per llegir
públicament una de les
cartes dels «herois de guerra» caiguts en batalla,
en aquesta gran celebració.
Va ser triat entre tots els infants de l'escola, i ella no va poder
dissuadir-lo
i hagué d'acceptar no només que son fill
llegís el citat text (que acabava
així: «estic orgullós d'anar cap a la
mort»), essent ella anarquista, sinó que
també havia d'acompanyar-lo a l'esdeveniment.
I
és just aquí on
una acció llibertària, no violenta,
començà a tomar la filera: en mig de
l'acte, entre milers d'oficials i autoritats de totes les esferes
jeràrquiques
del poder, compromesos en el més retòric dels
espectacles, Soledad s'aturà i
començà a cantar O
Gorizia, tu sei
maladetta!, un clàssic de l'antimilitarisme,
acció per la qual va ser detinguda
per un eixam de policies.
L'acció
exemplar
de Soledad en aquesta ocasió no passà a majors,
però, així i tot, pogué
desemmascarar el ritual retòric, hipòcrita i
autoexaltant dels poderosos.
Aquests són fets que a vegades, en situacions
crítiques adequades, tenen la
potencialitat, malgrat no siguin impressionants i destructius com les
accions
terroristes de qualsevol procedència, de sacsejar tot un
sistema i fins i tot
contribuir a la seva caiguda, en comptes de sostenir-lo alimentant el
terror i
terminant per legitimar girs autoritaris.
Volem
compartir la
traducció de les impressionants paraules de la
cançó, i algunes paraules de
Soledad, mentre el moviment d'Itàlia està
plantejant-se la possibilitat de
reunir-se al mateix lloc de l'esdeveniment i cantar tothom i a ple
pulmó O Gorizia, tu sei maladetta!
---
«Aquest
matí a la
plaça no vaig poder cantar-la, m'han portat enlaire davant
dels infants de
mitja ciutat: aquí tenim les «forces
armades» de la democràcia i de la
llibertat d'expressió.»
---
---
La mattina
del
cinque di agosto
si
muovevano le
truppe italiane
per
Gorizia, le
terre lontane
e dolente
ognun si
partì.
Sotto
l’acqua che
cadeva a rovescio
grandinavane
le
palle nemiche;
su quei
monti,
colline e gran valli
si moriva
dicendo
così:
O Gorizia,
tu sei
maledetta
per ogni
cuore che
sente coscienza;
dolorosa ci
fu la
partenza
e il
ritorno per
molti non fu.
O
vigliacchi che
voi ve ne state
con le
mogli su
letti di lana,
schernitori
di noi
carne umana,
questa
guerra ci
insegna a punir.
Voi
chiamate il
campo d’onore
questa
terra di là
dei confini;
qui si
muore
gridando: assassini!
maledetti
sarete
un dì.
Cara
moglie, che
tu non mi senti,
raccomando
ai
compagni vicini
di tenermi
da
conto i bambini,
ché
io muoio col
suo nome nel cuor.
Traditori
signori
ufficiali
che la
guerra
l’avete voluta,
scannatori
di
carne venduta
e rovina
della
gioventù
O Gorizia,
tu sei
maledetta
per ogni
cuore che
sente coscienza;
dolorosa ci
fu la
partenza
e il
ritorno per
molti non fu.
---
La matina
del cinc
d'agost
Es movien
les
tropes italianes
Per a
Gorizia,
terres llunyanes
I amb dolor
tots
partiren.
Sota la
pluja que
queia a bots i barrals
Grallaven
els
projectils enemics
En aquestes
muntanyes, turons i grans valls
Es moria
dient
així:
«Oh
Gorizia que siguis
maleïda
Per cada
cor que
sent consciència
Dolorosa va
ser la
sortida
I el retorn
per a
molts no va ser
Oh covards
que vostès
estan
Amb les
dones en
llits de llana
Els
burladors de
nosaltres carn humana
Aquesta
guerra ens
ensenya a punir
Vostès
criden el
camp d'honor
Aquesta
terra més
enllà de les fronteres
Aquí
es mor
cridant assassins
Maleïts
sereu un
dia»
Estimada
dona que
tu no pots escoltar-me
Recomano
als
companys veïns
De
dedicar-se
també als infants
Que jo moro
amb
son nom al cor
Traïdors
senyors
oficials
Que la
guerra heu
decidit
Botxins de
carn
venuda
Aquesta
guerra ens
ensenya el que sou
Oh Gorizia
que siguis
maleïda
Per cada
cor que
sent consciència
Dolorosa va
ser la
sortida
I el retorn
per a
molts no va ser
« | Novembre 2015 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | ||||||
2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
30 |