Administrar

Presentaciˇ del llibre źL'illa desvestida. Moralitat contra nuesa a les platges mallorquines╗, a cÓrrec del seu autor Tomeu Canyelles (25-11-15)

estelnegre | 10 Novembre, 2015 03:42

---

Presentació del llibre

L'illa desvestida. Moralitat contra nuesa a les platges mallorquines

a càrrec del seu autor Tomeu Canyelles

---

Ateneu Llibertari Estel Negre
Dimecres 25 de novembre de 2015 a les 20 hores

---

Platges separades per sexes. Guàrdies civils a la recerca i captura de nudistes. Voyeurs armats amb càmera i prismàtics. Proclames incendiàries de polítics i religiosos contra aquells bocins de pell «que no haurien de veure la llum del sol»... Les platges illenques arribaren a convertir-se en un autèntic camp de batalla en el qual la moralitat assumí un paper primordial.

Aquest innovador exercici de micro-història s'encarrega d'analitzar un dels aspectes més desconeguts del franquisme i el desenvolupament turístic a les Balears: la introducció i consolidació de fenòmens com les platges mixtes, el bikini, el topless o el nudisme. Centrat en el cas de Mallorca —tot i que fent oportunes comparacions amb Menorca i les Pitiüses, on també es visqueren escenes similars—, L'illa desvestida abasta un marc temporal que va des de la Guerra Civil fins a la Transició democràtica; un tram històric en què conceptes com «llibertat», «erotisme», «sexualitat» i «pecat» s'entremesclaren de tal manera que la percepció del cos humà, aliè i propi, era completament diferent de la que es té avui en dia.

---

Tomeu Canyelles Canyelles (Pòrtol, 1984). És doctor en Història Contemporània per la Universitat de les Illes Balears i màster en Comunicació pel CESAG. Forma part del Consell Executiu del Centre d'Estudis i Documentació Contemporània (CEDOC) i col·labora activament en el Grup d'Estudi de la Cultura, la Societat i la Política al Món Contemporani de la UIB. Escriu, o ha escrit, per mitjans com 40Putes, Última Hora, dBalears, Ara Balears, Vice i MondoSonoro, entre d'altres. Participà en la redacció de Ràdio Popular de Mallorca (1959-2009) i és autor de Beatles made in Mallorca: La recepció insular de la música beat (2013, amb Francesc Vicens), Breu història del punk a Mallorca (2014), Els picadors mallorquins: Seductors i seduïts durant del boom turístic (2015) i la biografia Bonet de Sant Pere: El duc del swing (2015). En els darrers anys ha desenvolupat una intensa trajectòria en el món de la ràdio com a col·laborador d'Ona Mallorca i d'IB3- Ràdio i també com a director i presentador d'espais culturals a BN Mallorca i a Ràdio Marratxí.

---

CANYELLES, Tomeu. L'illa desvestida. Moralitat contra nuesa a les platges mallorquines. Lleonard Muntaner, Editor 2015. Col·lecció Panorama de les Illes Balears / 23, 88 p. PVP: 10 euros. ISBN: 978-84-16116-79-9.

---

Escriu-nos

---

Xerrada-debat źMaternitat i crianša ancestral. Una mirada antropol˛gica╗, a cÓrrec de Laura N˙˝ez Galvßn (13-11-15)

estelnegre | 09 Novembre, 2015 06:32

Xerrada-debat «Maternitat i criança ancestral. Una mirada antropològica», a càrrec de Laura Núñez Galván (13-11-15)

Xerrada-debat «Maternitat i criança ancestral. Una mirada antropològica», a càrrec de Laura Núñez Galván (13-11-15)

---

Xerrada-debat

Maternitat i criança ancestral. Una mirada antropològica

a càrrec de Laura Núñez Galván,

antropòloga del part en diferents cultures

---

Ateneu Llibertari Estel Negre
Divendres 13 de novembre de 2015 a les 20 hores

---

Laura Núñez és especialista en l'antropologia del part en diferents cultures. Viu amb vertadera passió les seves trobades amb altres cultures i ens fa participes d'aquest interès per conèixer les diferents maneres que tenen els pobles d'assumir la concepció, l'embaràs, el part i la criança dels infants. Desmitifica la idea, que moltes vegades tenim des d'aquí, que les societats ancestrals tenen una forma de viure la maternitat major que la nostra. Ens acompanyarà en una reflexió sobre la criança, sobre mites i tabús.

En la xerrada contestarà preguntes com: Totes les cultures ancestrals paren de la mateixa manera? Quina funció té la placenta? Com és la criança de l'infant? Perquè les mares mundugumor de Papua Nova Guinea no viuen amb les seves filles? Quin significat té pels Yecuanás de Veneçuela donar el pit a demanda a nens majors de cinc anys?

Comparar la diversitat i la riquesa de models d'educació que avui en dia existeixen arreu del món és l'eix central de la xerrada i posterior debat.

També ens parlarà del seu darrer llibre Llevadores casolanes del segle XX. Pràctiques, coneixements i vivències d'un ofici (Ed. Bellaterra, Barcelona, 2015).

Us hi esperem!

---

Laura Nuñez es va llicenciar en Antropologia Social i Cultural a la Universitat de Geografia i Història de Barcelona. L'ambient contestari de la seva facultat l'ajuda a polititzar-se i a interessar-se per les lluites de cultures llunyanes. A mitjans dels noranta recorre Amèrica del Sud. Degut al seu treball de camp a Chiapas (Mèxic) i Temuco (Xile), convivint amb zapatistes i maputxes i analitzant els seus processos polítics en una tesina, la UB li concedeix la Suficiència Investigadora.

Més tard, realitza una mestria en Cultura i Societat Andina al Centre Bartolomé de las Casas de Perú, obté una beca Intercampus per a Investigació Doctoral a la Universitat de Morón d'Argentina i acaba el seu doctorat a França, a la Université Saint Denis de Paris.

Narra les seves vivències en diaris de viatges personals, articles i contes. «Morón-Once: donde los besos cuestan la voluntad» guanya el primer premi del Concurs de relats breus de dones «Paraules d'Adriana». Anys més tard, amb «Preposiciones indecentes» torna a ser premiada en el Concurs de relats Manuel Vázquez Montalbán i amb la unitat didàctica per a primària «L'Illa dels descobriments» el Premi Mont d'Or.

També escriu per al Boletín Americanista del Departament d'Història d'Amèrica i Àfrica de la UB i per Temes d'Etnologia de Catalunya un estudi col·lectiu sobre las porteries de Barcelona.

Al 2006, l'editorial Viejo Topo publica Momentos insurreccionales. Revueltas, algaradas y procesos revolucionarios, obra en la que Laura Nuñez escriu el pròleg i l'article: «Bolivia, 2003: Dinamita, asalto e impulso revolucionario».

Entre les seves principals feines destaca la de guia per al Museu d'Història de Catalunya, investigadora sobre la immigració al Maresme per a la Diputació, redactora de la Guia històrico-cultural de Catalunya de la Fundació Torre del Palau. També ha treballat dissenyant i oferint tallers interculturals per a Intermon-Oxfam, com a responsable al Fòrum de les cultures de Barcelona, ARCS (Associació d'Anàlisi i Recerca en Ciències Socials) i l'Associació Conèixer Catalunya.

L'arribada dels seus tres fills li fan viure la maternitat a consciència i a interessar-se per tot allò relacionat amb la concepció, el part i la criança. La seva visió universal i antropològica provoquen que s'iniciï en la lectura i l'anàlisi d'altres formes de parir i de criar. Podeu veure al respecte el video Tras el rastro indígena. Parto y crianza ancestral.

Fruit d'aquests estudis imparteix com a docent els cursos «Una visió intercultural del naixement» a la Universitat de Barcelona; «Antropologia del naixement. Perspectives interculturals de la concepció, l’embaràs, el part i la criança arreu del món» per a l'Associació Mares Doules de Barcelona i «Néixer i créixer en diferents cultures» per a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.

En 2012 rep una beca de l'Institut del Patrimoni Etnològic de Catalunya per a realitzar una investigació sobre «Llevadores tradicionals catalanes: un saber en vies d'extinció», amb la que inicia l'estudi etnogràfic que culminarà amb la seva recent obra Llevadores casolanes del segle XX. Pràctiques, coneixements i vivències d'un ofici (Ed. Bellaterra, Barcelona, 2015).

---

Més informació:

http://judithaparicio.blogspot.com.es/2012/11/laura-nunez.html

http://www.maresdoules.cat/es/laura-nuñez-antropologa-formacion-doulas-crianza-otras-culturas

http://escritosserdoulas.blogspot.com.es/2014/06/antropologia-y-maternidad-una-mirada.html

http://elcaminoluminoso.blogspot.com.es/2010/03/laura-nunez-antropologa-los-yecuanas.html

---

Escriu-nos

---

Projecciˇ del documental źMi kerido puto barrio╗ (12-11-15)

estelnegre | 08 Novembre, 2015 08:18

Projecció del documental «Mi kerido puto barrio» (12-11-15)
Projecció del documental «Mi kerido puto barrio» (12-11-15)
---
Escriu-nos

Cinef˛rum de novembre al Casal Popular Voltor Negre

estelnegre | 07 Novembre, 2015 07:35

Cinefòrum de novembre al Casal Popular Voltor Negre
Cinefòrum de novembre al Casal Popular Voltor Negre
---
Escriu-nos

Taula rodona źQuŔ sabem de la crisi dels refugiats? (avui!)

estelnegre | 06 Novembre, 2015 06:28

Taula rodona «Què sabem de la crisi dels refugiats? (avui!)
Taula rodona «Què sabem de la crisi dels refugiats? (avui!)
---
Escriu-nos

Projecciˇ de 'SOS3 (avui!)

estelnegre | 05 Novembre, 2015 06:35

Projecció de 'SOS3 (avui!)
Projecció de 'SOS3 (avui!)
---

---
Escriu-nos

Festa solidÓria amb els encausats de Bunyola (14-11-15)

estelnegre | 04 Novembre, 2015 08:49

Festa solidària amb els encausats de Bunyola (14-11-15)

---

---
Escriu-nos

Assemblea de constituciˇ de la Coordinadora contra el DAESH i l'imperialisme a Orient MitjÓ (04-11-15)

estelnegre | 03 Novembre, 2015 06:29

Assemblea de constitució de la Coordinadora contra el DAESH i l'imperialisme a Orient Mitjà (04-11-15)


---

Assemblea de constitució de la Coordinadora contra el DAESH i l’imperialisme a Orient Mitjà

Quan rebem notícies de la resistència kurda a Kobane, als cantons autònoms de la regió de Rojava, així com a la resta del Kurdistan, la nostra consciència no pot més que demanar-nos que ens solidaritzem amb la comunitat kurda i els seus processos d’emancipació que projecten avui la seva ombra per tot Orient Mitjà.

És impossible saber per endavant l’esdevenir de la revolució kurda. Enmig d’una guerra atroç, en la qual estan directament implicades grans potències, dictadures i grups terroristes, no és fàcil sobreviure. Els recents atacs de Turquia i el DAESH poden ser una mostra del que ofereixi el futur immediat. En tot cas, el que han fet fins ara és suficient per a. aixecar el major entusiasme, la major admiració i la més àmplia solidaritat en cada racó del planeta dels oprimits.

Debut doncs a la delicada situació viscuda en els últims temps a Orient Mitjà, derivada de l’amenaça que suposa el DAESH (l’organització terrorista autodenominada “Estat Islàmic”) així com pels diferents conflictes polítics, socials i religiós-ètnics, alimentats i orquestrats pels governs criminals d’Occident i Orient Mitjà, sorgeix la necessitat de crear una estructura perquè diferents organitzacions i individus de Mallorca compromesos amb  la solidaritat entre els pobles puguin aportar el seu granet de sorra en suport als processos revolucionaris de la regió.

És per aquesta raó que neix la Coordinadora contra el DAESH i l’Imperialisme a Orient Mitjà, amb l’aspiració de ser el més àmplia possible i poder aglutinar en el seu si a totes les forces democràtiques en pro dels drets humans i les de caràcter revolucionari per treballar juntes sota aquestes vuit premisses:

1) El cessament dels atacs per part del govern turc ja sigui contra la població de Turquia com contra la de Kurdistan.

2) La fi de la complicitat de Turquia amb el DAESH ja sigui obviant-li, subministrant-li armament, o col·laborant amb els atacs a les YPG, YPJ  i YBS

3) El cessament de les persecucions per part del govern espanyol contra la comunitat kurda.

4) La persecució de tota l’estructura del DAESH a Europa.

5) La no intervenció imperialista de l’OTAN,  especialment de Turquia, en Rojava i que el poble kurd, amb la resta de cultures i minories de la zona, tinguin la capacitat de decidir de manera democràtica el seu futur.

6) El reconeixement de les YPG, YPJ  i YBS com a exèrcits del poble i no com a organitzacions terroristes, en ser la punta de llança en la lluita contra el DAESH.

7) L’absolució dels brigadistes detinguts i que en el futur no es reprimeixi ni als brigadistes ni als voluntaris que vagin a la zona.

8) Promoure la convivència entre cultures i creences, enfront de la visió racista i islamófoba del conflicte contra el DAESH.

A tal efecte, amb aquest programa, i amb la finalitat de visibilitzar aquest conflicte intencionada ment silenciat pels mitjans de comunicació de masses, convidem a tots els/les interessats/des a participar el proper 4 de novembre de 2015 a les 19:30 h. al local de la CNT de Palma (C/ Joan Alcover 54 – baixos dreta -) a l’Assemblea de constitució de la Coordinadora, on es debatran els següents punts:

· Elaboració de llistat d’Organitzacions Adherides.

· Data i hora de concentració a realitzar contra l’ambaixada dels Estats Units d’Amèrica i/o contra la Delegació del Govern de l’Estat Español.

· Proposta de logotip de la Coordinadora (cadascú pot portar el seu).

· Assumptes Varis.

Companys i companyes, unim els nostres esforços per retornar la sobirania als pobles d’Orient perquè puguin, d’una vegada per sempre, viure en pau. Acabem amb el terrorisme i les ingerències estrangeres a Orient Mitjà! Acabem amb el DAESH  i el seu llegat de terror!

Coordinadora contra el DAESH i l’Imperialisme a Orient Mitjà

---
Escriu-nos

Entrevista a Pedro GarcÝa Olivo

estelnegre | 02 Novembre, 2015 07:30

Entrevista a Pedro García Olivo

Pedro García Olivo a la seu de l'Ateneu Llibertari Estel Negre (3 d'octubre de 2015)

---

Pedro García Olivo: «Si l’oralitat ens reuneix, l’escriptura ens replega»

Doctor en història moderna i contemporània

 

Pedro García Olivo (Fuente-Álamo, Cartagena, 1961) és doctor en Història Moderna i Contemporània, amb estudis de Filosofia. La seva trajectòria vital és molt singular. Poc després de llicenciar-se en Geografia i Història per la Universitat de Múrcia, es desplaça fins a Nicaragua per cooperar amb el règim sandinista, treballant en les cooperatives de desplaçats de guerra de Matagalpa. A finals dels anys vuitanta fa una estada d’investigació a la Universitat de Budapest. Desenvolupa una primera etapa com a professor d’institut, que abandona durant 8 anys per dedicar-se al pastoreig. El 2001 per raons de pobresa i  d’extrema necessitat torna a l’ensenyament públic, fins que el 2010 abandona definitivament la docència. Actualment viu a més de 1.100 metres d’altitud, en l’aldea de Sesga, a l’interior del País Valencià, dedicat a l’escriptura. Alterna aquesta vida retirada amb la impartició de conferències i l’estudi de les comunitats indígenes i camperoles d’Amèrica Llatina, que visita de manera intermitent des del 2005 ençà. Li agrada definir-se com a exprofessor i antipedagog (crític radical de tota forma d’escola, inclosa la llibertària) i com a crític de la cultura occidental. En la conversa que mantinguérem parlàrem d’antipedagogia i aprofundírem sobretot en la idea d’una societat sense escola.

 

El 2010 decidiu renunciar definitivament a la docència per refugiar-vos en una aldea de muntanya, en els marges del sistema, vivint del pastoreig. La vostra decisió té a veure tal vegada amb la mala consciència que suposa per a un anarquista treballar per a l’estat?

En part sí, però només en part, perquè també han influït en la meva decisió altres raons de tipus més personal i existencials. Jo provenc del lumpen, conec en primera persona el que és viure en una classe baixa, envoltat de misèria i de dificultats. Els meus orígens humils em feren ser molt sensible a la literatura anticapitalista que vaig conèixer a Secundària, per això era fàcil que m’agradessin Bakunin i Kropotkin. La meva vida comença a canviar l’any 1985, quan aconseguesc la plaça de professor d’institut. Havia entrat en el món de l’educació amb la idea de transformar l’educació per dedins. En aquell temps em vaig proposar dur la pedagogia llibertària de Ferrer i Guàrdia a les aules punt per punt, en un context on no hi havia massa control educatiu i això encara era possible... No pas llista, aplic un temari alternatiu tractant molts de temes socials i conflictius, no faig exàmens, afavoresc que els joves s’autovalorin, renunciï a exercir l’autoritat dins l’aula, prenem les decisions mitjançant una assemblea, feim moltes activitats extraescolars, etc. M’esperava un noble combat, desitjava que els inspectors actuassin en contra meva, aspirava a sentir-me com un combatent anticapitalista, però en comptes d’això, després de tres anys, descobresc que la meva experiència docent és molt ben valorada per un gabinet d’innovació pedagògica, tant és així que em proposen per a un premi d’innovació. En aquest moment sent un profund desengany i apareix la primera sospita que les pedagogies més alternatives ja estan en procés d’integració. Aleshores entenc que des de l’interior de l’escola ja no es pot lluitar per una altra societat ni per a una transformació política i cultural, ni encara que sigui aplicant pedagogies llibertàries. Sent la necessitat d’orientar la meva vida segons la consigna dels grecs clàssics: “pensar la vida, viure el pensament”, i decidesc que les conclusions antiescolars a les quals havia arribat, havia de viure-les, que no podia continuar fent classes, que havia de desenvolupar la meva existència al marge de l’escola. Això em va dur fins al punt en què em trob ara mateix, embarcat en una experiència vital d’esquenes al mercat i a l’estat, intentant viure en la llibertat possible, en un món rural marginal, on em puc autoconstruir perquè som vertaderament senyor dels meus dies.

 

En els vostres escrits antipedagògics sosteniu en contra de l’escola i la societat la superioritat moral de l’oralitat sobre l’escriptura, podríeu explicar als nostres lectors la vostra posició crítica amb relació a la funció alfabetitzadora de l’escola?

Aquest és un tema molt interessant, que ha estat tractat per autors com Walter Ong i Luria, que són lingüistes conservadors i liberals... Els seus textos tenen dècades, però s’han revaloritzat ara de bell nou. Aquests autors partien del fet que l’oralitat no és un dèficit, que l’home de la cultura oral no té cap problema, que no és un ésser mancat d’escriptura, sinó que és un home que forma part d’una altra cultura i que fins i tot té una altra forma d’expressió, de pensament, una altra estructura de la personalitat, i un altre estil de vida; és a dir, que és un altre ésser humà. L’alfabetització és un poder que acaba amb l’antropodiversitat. En el moment en què alfabetitzes, l’oralitat es destrueix. Walter Ong és molt poc optimista, diu que no és possible recuperar l’oralitat, perquè, quan el subjecte entra en contacte amb la lletra, amb l’escriptura, amb l’escola, és com si es produís un ràpid ensorrament de la seva estructura. En el món rural marginal, he viscut envoltat d’homes orals. Parlar amb ells m’ha proporcionat una gran experiència, he pogut entrar en contacte amb un llenguatge molt sensible, amb metàfores molt concretes, sense conceptes, ni abstraccions ni lògica talment l’entenem. Si l’oralitat ens reuneix, l’escriptura ens replega. Quan llegeixes et quedes tot sol llegint, el mateix passa quan escrius; en canvi, l’home oral requereix l’altre per expressar-se i per pensar. D’aquí també es deriven alguns dels seus valors, com el caràcter comunitari. L’home oral era una fibra de comunitat, mentre que nosaltres som trists i lamentables individus. Hem perdut el caràcter comunitari i el pacifisme substancial de l’home que no maneja abstraccions i que no pot matar per un ideal sublim. Deia Bakunin que “els occidentals hem matat per abstraccions” (Déu, pàtria, democràcia). Una abstracció, una quimera i milers d’homes morts! L’home oral podia matar el veïnat per una disputa, però com que no manejava abstraccions, la seva capacitat de fer crims era menor. En aquest sentit podem afirmar que hi ha valors ètics en l’oralitat que hem destruït, pensant que eren un dèficit! Als homes orals els hem menyspreat anomenant-los analfabets, per què analfabets? Per què definir una cultura per allò que li manca, per una absència? Tenc la impressió d’haver glosat un rèquiem per l’oralitat.

 

Sovint quan parlau dels docents us hi referiu com a mercenaris del sistema capitalista. Podríeu explicar per què rebutjau la figura de l’educador?

Això té a veure amb una determinada manera d’entendre l’educació. En cert sentit, no és el mateix educar que escolaritzar. Deia Derrida que “l’educació passa, esdevé, en cada intercanvi, en cada contacte”, també esdevé ara mateix durant aquesta entrevista... Una altra cosa ben diferent és l’escolarització. Cal plantejar-se què és un professor, si és un educador o no ho és. Segons Illich no ho és, perquè té un efecte contraeducatiu; en canvi, jo dic que sí, que ho pot ser d’alguna manera, però que té un tret que el distingeix dels educadors naturals com els pares, dels selectius com els mestres i dels fortuïts com l’amic que et romp els esquemes... i es troba en el fet que és l’únic educador mercenari, en el sentit estricte del terme. Ho és en un sentit polític perquè com deia Cortázar el seu lema és sempre “obeir per a comandar i comandar per a obeir”, perquè està inserit en una cadena d’autoritat. I és un mercenari també en un sentit econòmic, perquè és l’únic educador que proclama dedicar-se a una tasca filantròpica, benefactora i humanitària, però passa factura, com recordava John Steinbeck, perquè és l’únic educador que cobra per fer el bé. Convé recordar que el perfil de mercenari no és exclusiu dels educadors, també es reprodueix en els metges, periodistes i missers, que forma part d’una burocràcia del benestar social que acompanya l’estat social de dret.

 

Quines raons antipedagògiques us duen a oposar-vos a l’escolarització obligatòria?

D’entrada m’agradaria aclarir que faig servir el terme antipedagogia de forma heurística per tal de criticar qualsevol forma d’escolarització. En aquest sentit, distingesc tres principis bàsics de l’antipedagogia, en la línia de la desescolarització defensada per Ivan Illich: el primer principi és que per educar no és necessari tancar ningú en una institució escolar. D’aquesta manera ens oposam a la idea d’una clausura formativa. En segon lloc, rebutjam la funció demiúrgica de l’educador. Un demiürg és un forjador d’éssers, un petit déu. Nosaltres no acceptam aquesta posició elitista i aristocràtica de l’educador, derivada dels seus estudis i lectures. Negam l’existència d’una aristocràcia de la moral i del saber que hagi d’actuar sobre els nins com si fossin éssers defectuosos o recipients buits. El món adult no és millor que el món infantil i juvenil i tampoc no té cap preeminència moral. Els antipedagogs no reconeixem l’existència d’una casta social encarregada de corregir la humanitat i de desenvolupar un cert disseny industrial de la personalitat... L’antipedagogia és així una crítica a l’elitisme moral i intel·lectual propi d’occident, una negació de la posició de superioritat que adquireix una persona en virtut del seu saber i de la seva formació. Deia Ivan Illich que “pot existir una persona escolaritzada sense anar a l’escola”; es referia amb això precisament a les persones que tenen aquest prejudici, que pensen que els correspon desenvolupar una tasca de cohesió de l’altre pel bé de l’altre, aquesta és l’essència de l’escola en sentit psicològic. Tu per alguna raó vols canviar l’altre per al seu propi bé. El tercer punt suposa distingir tres colors en la història de la pedagogia: les pedagogies negres, les grises i les blanques. Les negres, que ja no funcionen, són les pedagogies autoritàries clàssiques, les del fuet, en les quals el professor governa per la por; les grises funcionen encara i estan representades per aquell professor d’esquerres, marxista, comunista o liberal que intenta jugar la carta de la simpatia, que es vol fer estimar per les seves víctimes i, com que vol obtenir el reconeixement dels seus alumnes, fa classes més actives i participatives; i la pedagogia blanca, la més actual, és la més nociva. Al professor que segueix aquesta pedagogia ni l’estimes ni l’odies, perquè no el veus. En la pedagogia blanca el professor s’encarrega de dissenyar un sistema educatiu en el qual l’alumne exerceix de professor i ell pràcticament ja no hi intervé, perquè s’amaga darrere els mètodes, s’oculta de tal manera que l’alumne ja no és conscient que existeix algú que exerceix el seu poder sobre ell. Si hi ha un problema d’ordre, l’alumne mateix castiga els seus companys mitjançant una assemblea, amb la qual cosa tu ja no has de castigar ningú. Són pedagogies molt perilloses, jo les denomín  demofeixistes, perquè converteixen l’alumne en un policia de si mateix.

 

Quina alternativa plantejau a l’educació institucionalitzada? Quins marges hi ha per educar en llibertat?

Essent realistes sabem que mentre hi hagi capitalisme hi haurà escola. L’escola és una institució fonamental com ho són les presons. Hom no pot somniar en un món sense presons ni escoles amb el capitalisme. El que sí que podem fer és aplicar tàctiques de resistència cultural, més que pensar en estratègies de substitució de l’escola. D’una banda, hauríem de donar suport al moviment d’educar a casa. Jo don suport a les famílies que decideixen desescolaritzar els seus fills per educar-los fora de les aules, a casa o en comunitat, conjuntament amb altres infants, en espais on no hi ha la presència de cap tècnic, ni professor, ni facilitador, sinó que són els mateixos pares i familiars els qui estan amb els infants; i d’altra banda, hauríem també d’enfortir i donar més vigor a la xarxa educativa no estatal existent: als centres socials, biblioteques alternatives, ateneus i altres llocs on es produeix transmissió de saber i cultura.

Entrevista: Miquel Àngel Ballester

AraBalears (01-11-15)

Pdf

---
Escriu-nos

Sopador solidari amb les anarquistes detingudes a Barcelona i Manresa

estelnegre | 01 Novembre, 2015 07:08

Sopador solidari amb les anarquistes detingudes a Barcelona i Manresa
Sopador solidari
---

Volem expressar el nostre suport actiu a les companyes i espais afectats per la darrera ràtzia repressiva contra les idees i pràctiques llibertàries. Per això organitzam un sopador solidari el pròxim divendres 6 de novembre a les 20h a Transitant. A més, aprofitam l’ocasió per anunciar el retorn de Divendres d’Eco i la seva cuina ecològica, local, autogestionada i solidària. A l’espai trobarem també una paradeta amb informació i material antirrepressiu.

Vos esperam a totes per gaudir d’un ambient de companyonia i amistat que estrenyi els lligams entre les lluitadores de Mallorca i alhora faci efectiva la solidaritat amb aquelles perseguides i tancades per l’Estat. Demà podries ser tu.

No estem totes, falten les preses!

---

Nou cop repressiu contre el moviment anarquista: nou detingudes més, i ja envan més de 60 en dos anys

El passat dimecres 28 mos tornàvem a despertar amb l’amarga notícia de que 9 companyes han estat segrestades i 10 espais invaïts pels esbirros policials a Sants, el Clot, Gràcia, Sant Andreu del Palomar i Manresa. Entre els espais hi han cases particulars i l’Ateneu Llibertari de Sants, d’on s’han enduit material tan perillós com esprais, banderes, ordenadors, llibres, etc., el de sempre. Un altre pic sa mateixa història: portes a terra, mossos de esquadra, amenaces, escorcolls, desperfectes, material comissat, cops, detencions, càmeres, sensacionalisme mediàtic, aïlla-ment… I la nostra reacció: mirades, ràbia, cridades, impotència, solidaritat…

L’operació és la quarta part d’una sèrie de ràtzies contra les anarquistes que comença al novembre de 2013 amb el segrest de les companyes Mónica i Francisco, seguida de les operacions Pandora (desembre del 2014) i Piñata (març del 2015). El mateix dia de l’operació, a més, prorrogaven la presó preventiva a Mònica i Francisco. El total és de més 60 persones encausades a més dels registres a gairebé tots els espais anarquistes de Barcelona i voltants, i alguns de Madrid. L’objectiu de l’Estat, personat aquí amb l’Audiència Nazional i la Comissaria General d’Informació dels Mossos de Esquadra, és: a) regenerar l’enemic intern i l’amenaça terrorista desapareguda amb el cessament de l’activitat armada d’ETA a travès de la construcció d’un inexistent entramat terrorista, b) atemorir, controlar i frenar l’avanç de les idees i pràctiques anarquistes on aquestes es consoliden, c) deslegitimar la tasca de les anarquistes en un context d’institucionalització de les lluites. Creiem que les acusacions de «pertinença a organització criminal amb finalitat terrorista, col·locació d’artefactes explosius» són ridícules. No obstant això, veiem com un cop més l’Estat segueix declarant la guerra a la dissidència política, i nosaltres seguirem sense acceptar ni la justícia ni els termes en els que opera l’Estat. A més, consideram que terrorisme és l’explotació i desigualtat econòmica, l’opressió política, la propietat privada, l’arbitrarietat de les lleis, el patriarcat, el consum desmesurat de recursos, la destrucció del territori, el control social, etc. Terrorisme és el Capital-Estat, les seves conseqüències i els seus defensors.

No ens hem de fer enrere. Hem de persistir en la solidaritat, la companyonia, la lluita. Si desitgen que mos arrepleguem i minorem la marxa, més fort hem de espitjar, més enfora hem d’arribar. Qualsevol gest compta, però actuem on els hi fa mal i allà on nosaltres ens enfortim. En aquest sentit, animem a donar suport a les companyes i als espais afectats. Per exemple, escrivint cartes de solidaritat, difonent informació sobre la seva situació, o organitzant actes per arecolzar-les econòmicament, entre d’altres.

ACTIVEM LA SOLIDARITAT, DESARMEM LA REPRESSIÓ!

LLIBERTAT COMPANYES DE BARCELONA I MANRESA!

NO ESTEU SOLES!

Dóna suport a les companyes venguent al SOPADOR SOLIDARI (divendres 6 a les 20h a l’EcoXarxa)

* A hores d’ara, de les 9 detingudes després de passar per disposició judicial han quedat: 1 en presó preventiva, dues llibertats i sis fiances.
** Fem extensible aquest comunicat a les 9 companyes gallegues també segrestades per l’Estat el passat divendres 30.

AQUÍ POTS TROBAR INFORMACIÓ ACTUALITZADA:

Anarquistes de Barcelona i Manresa

http://barcelona.indymedia.org/?lang=ca_ES

https://directa.cat/

https://efectopandora.wordpress.com

claudicarnuncarendirsejamas.noblogs.org

Independentistes gallegues

http://www.diarioliberdade.org/

---
Escriu-nos
«Anterior   1 2 3
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS